
dimecres, 28 de gener del 2009
Cartas para Claudia 1989
Quiero que me oigas sin juzgarme.
Quiero que opines in aconsejarme.
Quiero que confíes en mí sin exigirme.
Quiero que me ayudes sin intentar decidir por mí.
Quiero que me cuides sin anularme.
Quiero que me mires sin proyectar
tus cosas en mí.
Quiero que me abraces sin asfixiarme.
Quiero que me animes sin empujarme.
Quiero que me sostengas sin hacer cargo de mí.
Quiero que me protejas sin mentiras.
Quiero que te acerques sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías
Que más te disgusten.
Que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas...
Que hoy puedes contar conmigo...
Sin condiciones
Jorge Bucay
Quiero que me oigas sin juzgarme.
Quiero que opines in aconsejarme.
Quiero que confíes en mí sin exigirme.
Quiero que me ayudes sin intentar decidir por mí.
Quiero que me cuides sin anularme.
Quiero que me mires sin proyectar
tus cosas en mí.
Quiero que me abraces sin asfixiarme.
Quiero que me animes sin empujarme.
Quiero que me sostengas sin hacer cargo de mí.
Quiero que me protejas sin mentiras.
Quiero que te acerques sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías
Que más te disgusten.
Que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas...
Que hoy puedes contar conmigo...
Sin condiciones
Jorge Bucay
diumenge, 25 de gener del 2009
M'AGRADA EL MAR...
tendre, rebel, androgin
el mar, la mar, la mar, el mar
indomit. canviant i generos
m'agrada el mar
pont de homes i de cultures,
de somnis, d'aventures...
m'agrada el mar, calmat o furios
m'agrada el mar
perque ens fa l'anim lliure,
perque ens empeny a viure...
m'agrada el mar, callat o remosos.
m'agrada el mar
i els matinals distesos
i els capvespres encesos
del mar de palamos
josepmiquel servia
diumenge, 18 de gener del 2009
COM UN TRENCADIS D'AMICS
realment en aquest mitja es facil contactar amb gent, fer amistats, pero potser el que mes m'ha sorpres es que es el lloc on els amics del meus amics...son els meus amics.la facilitat en que ens agrupem per afinitats.
aqui l'edad, el sexe o qualsevol etiqueta perd tota importancia, mes que no pas a qualsevol altre lloc d'aquest mon virtual i real alhora.
encara s'em fa estrany quand alguns de vosaltres, que sou gent amb una sensibilitat tan especial...sou fotografs..o potser escritors i perdeu uns moments per pasar per aqui i veura les meves imatges i les meves coses..i a sobre m'animeu per la feina feta.
que macos que sou!!!
jo...que de vegades tinc greus problemes per escriure el catala mitg correctament
no us negare que tinc moments que em dic: que coi estas fent???estas boixetaaa!!!
pero m'agrada i m'hi sentho be. vaig voler fer aixo per mi, perque despres d'espiar-vos com un maligne voyeur, m'agradaven els vostres blogs, uns tan intims...d'altres tan ambigus...pero tots em varen enganxar...tenen un *no se que*..
ara a mes m'agrada tenir.vos aqui...sou part important de tot aixo. i sentho que, com el de la canço,estic feta de businets de tots, perque de tots aprenc i tots m'aporteu ...
moltes gracies per pasar per aqui i per deixar.me esser tambe amb vosaltres
ES COM UN TRENCADIS D'AMICS....
divendres, 16 de gener del 2009
L'EMPORDA DE JOAN MARAGALL
A dalt de la montanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena;
Ell canta al dematí que'l sol hi es bò
Ella canta á les nits de lluna plena
Canta el pastor: -Me fás neguit sirena -
Canta el pastor: Me fas neguit sirena
Si sabésses el mar com es bonich!-
Si sabésses la llum de la carena!-
-Si hi baxesses serias mon marit
-Si hi pujares majoya fora plena
Si sabésses el mar com es bonich!
Si sabésses la llum de la carena!
La sirena se feu un xich ençá
Y un xich ençá el pastor de la montanya
Fins que es trobaven al bell mitj del plá
Y del amor plantaren la cabanya. --
Fou l'Empordá!
TRISTES
Tristes guerras"
Tristes guerras si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres si no mueren de amores.
Tristes, tristes. "
( Miguel Hernandez )
Tristes guerras si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres si no mueren de amores.
Tristes, tristes. "
( Miguel Hernandez )
dimecres, 14 de gener del 2009
FIGUERES CCC
us deixo un enllaç on hi tindreu mes informacio.
us hi esperem!!
http://www.figueres2009.cat/
EX-LIBRIS
diumenge, 11 de gener del 2009
divendres, 9 de gener del 2009
L'ARC DE SANT MARTI
dijous, 8 de gener del 2009
tingues sempre present que la pell s'arruga,
el cabell es torna blanc, els dies esdevenen anys...
pero el mes important no canvia:
la teva força i les teves coviccions no tenen edat.
el teu esperit es plomall de qualsevol teranyina
darrera de cada arrivada hi ha una sortida;
darrera de cada fita, un desafiament.
mentres estiguis viu, et sentiras viu.
si enyores allo que feies, torna.hi;
no visquis de fotografies esgrogueides...
segueix encara que tots esperin que abandonis.
no deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu;
fes que en lloc de llastima, et tinguin respecte.
quand a causa dels anys no puguis correr, trota.
quand no puguis trotar, camina.
quand no puguis caminar, fes servir el basto.
pero no t'aturis mai!!
teresa de calcuta.
el cabell es torna blanc, els dies esdevenen anys...
pero el mes important no canvia:
la teva força i les teves coviccions no tenen edat.
el teu esperit es plomall de qualsevol teranyina
darrera de cada arrivada hi ha una sortida;
darrera de cada fita, un desafiament.
mentres estiguis viu, et sentiras viu.
si enyores allo que feies, torna.hi;
no visquis de fotografies esgrogueides...
segueix encara que tots esperin que abandonis.
no deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu;
fes que en lloc de llastima, et tinguin respecte.
quand a causa dels anys no puguis correr, trota.
quand no puguis trotar, camina.
quand no puguis caminar, fes servir el basto.
pero no t'aturis mai!!
teresa de calcuta.
dimarts, 6 de gener del 2009
SALVADOR DALI
diu que a en salvador dali li agradaba tant el dia de reis que per aixo va instaurar que tots els figuerencs tinguesin l'entrada lliure al museu el dia de reis
puc asegurar-vos que es una bona oportunitat per visitar-lo
a cada visita si veuen coses noves...fins i tot en les joies..algunes d'elles amb moviment
per si no en teniu l'ocasio....aqui us deixo unes imatges
dilluns, 5 de gener del 2009
diumenge, 4 de gener del 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
divendres, 2 de gener del 2009
GRACIES, SANTI

hem permeto transcriure una historia que m'ha fascinat
l'he trovat al bloc perinnolligams.blogspot.com del company santi capallera,
es una bonica historia de dones sargantana....jajajja jo molt en la meva linea oi?
espero que a vosaltres tambe us agradi
i a tu santi...merces per el teu regal
Hi ha dones a Menorca que es converteixen en sargantanes.
N'hi ha d'altres que ho són des de sempre. Que beuen sota els salzes i els ullastres des de sempre i que entenen el què diuen els arbres, també des de sempre. Si per algun motiu algun dia se'n troba alguna, cal tenir en compte que les sargantanes són dones que conserven en la part més profunda de l'inconscient la remor del vent quan les descabella.
La dona-sargantana menorquina bàsicament enyora. Conserva la remor del vent però enyora els cabells desfets damunt la cara. Guarda el record de l'home esperat a la memòria però enyora quan qui passava pel bosc era ell i no pas el desig que ella en tenia. Quan el foc podia cremar-li la pell, igual que la cremaven els dits, els ulls, les mans i els llavis.
Quan donava voltes amb les faldilles vermelles sense que importés la direcció ni el moment, sense que importés res.Enyora les faldilles vermelles quan s'adona que la nuesa ja no la fa lliure sinó vulnerable. Quan camina en direcció contrària i s'adona que ja no és la bellesa la que l'empeny sinó el desfici. I ja no es pot fondre en la bellesa de cap paraula dita o callada o intuïda en el moment just, perquè d'aquestes paraules només en queda el record. I dels moments justos, ja no en queda res.
Enyora el passat però també enyora el moment que encara no ha arribat. Enyora el temps que el número tres no existia, com tampoc existien les trenes rosses, ni el foc de les fogueres ni les cançons absurdes de bruixes dolentes. El temps que només hi havia dits i ulls i mans i llavis. I la felicitat secreta de les cremades al ventre i els "només tu" encara que fossin mentida creguda.
Resisteix les fogueres i pot respirar sota l'aigua, però es fon cada cop que imagina el foc d'ell cremant-li al coll i s'ofega en el sol record de la seva mirada. Tremola cada cop que sent l'olor a herba ferida que queda després de sentir passes abruptes travessant el bosc de les arrels, però no pot recordar d'on li ve aquesta tremolor. Només tremola. Com la resta de fulles. Sense saber per què.Quan una dona-sargantana menorquina estima ho fa per sempre, o si més no això és el que creu voler. També hi ha homes sargantana menorquins o assimilats, és clar. I jo en sóc un. Els que diem sempre sense enganyar que quan ella no hi sigui, sempre li quedarà l'anhel que ell en té, d'ella. I per aquest anhel serà l'única dona que no l'abandonarà mai. Ell, a canvi, l'estimarà per sobre de tot. Per sobre dels salzes i dels ullastres, per sobre la terra, per sobre la pell, per sobre les convencions, per sobre els interesssos i la luxúria de cada moment. Que bonic, si la gent sargantana existís més, també a Menorca, terra ancestral de sargantanes
MIREU QUIN REGAL...
dijous, 1 de gener del 2009
SARGANTANA...SARGANTANA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









