amb ulls de sargantana: de juny 2009

dilluns, 29 de juny del 2009

A MI GENTE DE ULEILA....

no hay mayor placer que el de encontar un viejo amigo,

salvo el de hacer uno nuevo.

s'em fara dificil esplicar en paraules el que vaig veura i el que vaig viure.
resumin: va esser molt maco,

el viatge comodisim, l'ajuntament habia posat autocars a la disposicio de les persones que en volguesin fer us. i aixo ja hi va ajudar. sense problemes de conduccio ni de aparcament, el viatge va esser molt mes relaxat. tot i que m'agrada l'autonomia de anar amb vehicle propi.

varem sortir de l'estacio d'autobusos a les 5 amb una puntualitat espartana.
el viatge: tranquil, nomes resenyar una troupe de ferraris que ens varen adelantar..ostres tu...quin goig que fotien!! jajaj alguns d'ells amb uns difusor dels nous...en fi...que el homes anaven bojos...jejjejje

nosaltres ens varem sentar a la parte de radera del bus...com a les excursions de l'escola, tot i que ningu es va animar a cantar cap de les habituals cançonetes...¡¡¡!!!!

varem arrivar sobre les 7 i com que l'espectacle no començaba fons les 9 varem poder fer una visita per la ciutat. nosaltres per variar varem acabar al happy books on ens varem comprar un llibre d'en gala.

varem visitar l'exterior del palau...que em va semblar maravellos.

pero quan despres de fer un most, varem entrar dins l'auditori ja va esser demasieeee...
no en tinc documents grafics, per que no volien que fesim fotos, i una es una noia molt obedient, pero encara tinc clavada a la retina totes les imatges
la sala s'em va fer tant acullidora...i es especialment bonica..les lampades...les parets..el sostre..
be..segur que vosaltres ja hi heu estat, pero a mi ...em va caure la baba.
el recital...va esser divi. si la orquestra de cambra ja es bona, ajudada amb la veu d¡en juanjo...
a mes...dins d'aquell escenari i envoltats de gent de l'emporda (al final varem esser tres autocars)
era molt maco.
les cançons...les de sempre...aquelles que ens han fet esgarrifar tantes vegades:
i si canto trist, pare, amor particular, el sete cel,arran de terra,m'en vaig a peu,canço de matinada,pais petit i moltes altres....
varen fer un bis..i un altre..i varem cantar plegats l'estaca.
quan varem sortir, les mans ens feien mal de tant d'aplaudir...

el viatge de tornada no te resenyes importants, fora la mitja rialle que molts de nosaltres vestiem...

va esser estupendo!!

dissabte, 27 de juny del 2009

AVUI, AL PALAU DE LA MUSICA...

dintre dels actes de figueres 2009 ccc , avui el cantant figuerenc joanjo bosk i l'orquestra de cambra de l'emporda, ens ofereixen un concert al palau de la musica catalana:
*cançons de la canço* d'un temps , d'un pais
a n'el repertori, adaptacions de les cançons de serrat. llach mª del mar bonet,
en fi...que promet; i a mes fet per gent de casa nostra, i dins d'un escenari especial.

dema la cronica...

disfruteu del cap de setmana!!

i mes si sou de figueres o us dieu pere...jejejjeje

divendres, 26 de juny del 2009

LLEGENDES MES PROPERES...

diu que entre el dia de sant joan i el de sant pere son els dies mes magics de l'any...

avui us volia parlar de *gent magica*...pero mes propera

encara que molts d'ell deuen esser familiars per vosaltres.

la majoria viuen als nostres boscos, pero molts d'ells entre nosaltres. aixis es el cas del ...

maneiros

neix d'una planta...la maneironera que es trova dins de grutes i coves magiques guardades per drags i gegants. nomes es poden *recolectar* la nit de sant joan, mentres toquen les campanades de les 12 de la nit.

son obediens i molt treballadors, viuen en un potet d'agulles i han d'estar enfainats constantment si no quan acaben la feina diuen....que farem?? que farem??

llavors s'els hi ha de donar mes feina o guardarlos...perque si ho diuen mes de tres vegades s'enfaden i llavors ataquen al seu amo...fins arrancar-li la pell.

el gegant de requesens

diu que un gegant va construir un castell amb aquest nom a l'emporda, per viuri amb la seva dona i els seus fills, pero era tan gran que no hi podia entrar

cada mati esmorzaba un bou, que s'el feia entre quatre roques, que encara es coneixen com *les graelles del gegant*

en joanet dels ventalls

es un gegant bo, personificacio del vent...autor de grans desastres que provoca al abanicar-se

llufes

son essers impalpables amb aspecte de dones boniques i que son les que provoquen el reso de les muntanyes

moixina

es un ser que viu en una font d'olot, s'apareix com una bella ninfa, i d'altres vegades com un estrany gat

be...per avui ja esta be....

encara que estare enfainada aquest cap de setnmana, prometo presentar-vos algun mes dels meus amics..

feu bondat !!

dijous, 25 de juny del 2009

LLEGENDES ASTURIANES.

ahir, en un dels meus viatges per altres latituds, em vaig trobar amb un follet asturia.
em va parlar dels seus boscos, tambe plens de magia...
va anomenar el trasgu, que es com el nostre follet, el del forat a la ma...sabeu??
em va explicar del follet del calor...que es l'encarregat de reaviviar el foc
d'en ventolin...el deu del aire
en nuvero..l'encarregat de la pluja, diu que quan sent fred s'enfada i llavors fa ploura
i em va ensenyar com fugir de la güestia que diu es una comitiva que recorre boscos i ciutats , esta formada per unes 10 persones i van tocant la campana, mentres busquen animes per dur-les al purgatori.
la unica sort del que se les trovi es que el seu padri hi sigui entre el grup i intercedeixi per ell.
em va aconsellar que si els veia m'amagues i que mai mai els mires al ulls...osigui que ja ho sabeu
si us mogueu per boscos asturs... estigueu alertes!

dimarts, 23 de juny del 2009

ELS ALTRES SOLSTICIS...

ja sabem tots com pasem el solstici d'estiu nosaltres.
pero ja sabeu de la curiositat de les sargentanes....hem preguntaba com vivien els solsticis als altres llocs.
els celtes, *feien el foc de bel* en honor del deu belenos, i saltaben les fogueres amb unes llargues pertigues
els grecs diu que el dedicaben a apolo, i consideraban el foc com a purificador.
els romans el dedicaben a minerva, i tambe el foc formaba part dels seus rituals. aquets, saltaben 3 vegades per sobre de les fogueres.

al arrivar a sudamerica, l'historia ha cambiat. ells avui no celebren el dia mes llarg, sino la nit mes llarga, cosa que es obvia, pero que no m'habia parat a pensar
i tambe tenen les seves *cosetes*
es una nit magica, sens dubte, pero tant i tant que tenen la *higuera magica*; es senten a sota d'una figuera amb un instrument a les mans, i a la mitjanit, per art de magia aprenen a tocar l'instrument.

un altre costum es la de convidar a un desconegut. en mitad de la greca surten a fora el carrer i el primer que pasa es convidad a formar part de la xerinola.

i per endevinar el futur, utilitzen les *papas*
una patata pelada, una mitj pelada i una sense pelar...les posen a sota el llit i despres de tocar les dotze sense mirar en tenen que treure una; si surt la que no te pela..bona sort. la que en te...molt mala sort i la mitj pelada, fifti-fifti....jajajjaja

del soltici d'hivern que es el que celebren ells ara en diuen puerta de los dioses. i del de estiu, puerta de los hombres.

espero que per vosaltres tambe sigui una nit magica,
tingue cura per que avui les bruixes van esventades, els follets estan esberats i les gogues se mostren entremiliades.

que les fades us guardin a tots!!!

diumenge, 21 de juny del 2009

CREUS DE TERME, FIGUERES

Segons ens explica J.M. Bernils, cronista oficial de la ciutat de figueres la Creu de la Mà, inicialment consta situada a l´actual Rambla, al costat del llit de la riera Galligans, quan aquesta anava descoberta. Estava prop del portal d´entrada a la vila pel carrer Girona, que aleshores era el camí ral de la Jonquera.
Una versió explica que presidia la font de Sant Pere, que estava en aquest mateix indret. Posteriorment fou traslladada al carrer Nou, cantonada al carrer de Castelló, i després a la plaça de la Creu de la Mà.
És una creu de la qual es guarda el seu capitell en el Museu de l´Empordà, encara que una còpia s´alça a la plaça dita precisament de la Creu de la Ma, al carrer Nou.
El nom de la mà es perquè a la part posterior hi figura una mà. Aquest capitell és del segle XV i se suposa que la seva alçada total era d´uns vint pams.
En ell hi consten sis cares amb dues escenes de l´Anunciació, una amb Sant Antoni, l´altra amb San Joan Evangelista; una amb l´escut de Figueres i una altra amb l´escut de Sant Pere de Rodes.
La creu autèntica és a una casa particular de Girona.

JOCS / ESPORTS

figueres va acullir la setmana pasada una competicio de bitlles catalanes.

molts de vosaltres potser ja coneixeu aquesta especialitat, pero per nosaltres va esser completament nou.

em va agradar. tot i que requereix una certa habilitat, pot participar-hi tothom

les seves normes son senzilles:

Si tenim un joc de bitlles (6) i bitllots (3), una explanada de terra i ganes de passar-ho bé, ja podem jugar.
Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llençar de un a 3 bitllots.
Plantarem les bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles tenint en compte que ha de pogué passar el bitllot més gros sense tocarles.
La distància de tir serà de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop, segons la seva força.
Recordeu que l’objectiu principal és fer "Bitlla", tombar cinc de les sis bitlles, i per tal de saber qui guanyarà la partida, puntuarem les tirades d’aquesta manera:

Cap bitlla tombada 0 punts
1 bitlla tombada 1 punt
2 bitlles tombades 2 punts
3 bitlles tombades 3 punts
4 bitlles tombades 4 punts
5 bitlles tombades 10 punts BITLLA
6 bitlles tombades 6 punts LLENYA
En cas d’empat a punts, guanyarà el jugador que hagi fet més "BITLLES". Si seguim empatats farem una altra ronda de tres tirades.

a rao d'aquesta trovada, moltes han estat les persones que s'han interesat per fundar un club a les nostres terres.

L'estira i afluixa, també conegut com estirar la corda, és un esport que posa dos equips un contra l'altre en una prova de força.

Dos equips de vuit, el pes total dels quals no pot excedir un màxim determinat per la classe, s'alineen al dinal d'una soga (d'aproximadament 10 centímetres en circumferència). La soga és marcada amb una línia central i dues marques a quatre metres a cada costat de la línia central. Els equips comencen amb la línia central exactament a sobre d'una línia marcada sobre el terra i una vegada començat el concurs (l"estrebada") intenten estirar l'altre equip fins que la marca més propera a l'equip contrari hagi creuat la línia central o cometi una falta (quan un membre de l'equip contrari s'assegui o caigui a terra).
Existeixen clubs d'estira i afluixa en molts països, i hi participen tant homes com dones.

Aquest esport va formar part dels Jocs Olímpics des de 1900 fins a 1920, però no n'ha format part des de llavors. L'esport forma part dels jocs mundials

com podeu veura, ja te adictes entre els mes joves

dissabte, 20 de juny del 2009

A L' HORT...

avui, mentres dormiem, la tramuntana ha jugat amb les tomateres

quan les hem anat a veura estaben totes cansades,abatudes i despentinades com folles novies despres d'una nit d'amor.

una a una, les hem anat recomposant, amb mimo, amb cura, deixan que la seva olor ens impregnes, olor que encara m'acompanya.

les pebroteres, envejoses, dansaben al ritme de les ventades, com volen cridar la nostre atencio.

alls i cebes en formacio marcial s'ho miraben amb indiferencia

mentres l'amiga tramuntana encara granxolaba les petites olives i figues suspeses de les tendres branques.

les maduxeres cansades de fer fruits, prenien el sol aprop de les carxoferes, que seguien amb la seva dansa tan sensual, mentres l'aigua pasejaba per mil camins i caminets calman la sed arreu on arrivaba.

els pardals han aprofitat per fer-se un bany, aseregar la sed i empolainar-se per anar a fer festeig.

ara tot resta en ordre. tot reposa. menys la tramuntana que volta...rega a rega buscan amb qui pot jugar...

ara m'en donc conta que no us he parlat mai del meu hort

la cruel realitat es que tinc l'esquena morta, les mans esgarrinxades, els peus polsosos i herbetes enganxades per tot arreu

pero com bona sargantana, sol i terra em tornen boja!!

bon cap de setmana a tots !!

dijous, 18 de juny del 2009

TRES ONCES...

si, aixis li deiem...*la tres onces* i es que no creixia...

era menudeta, independent i pilla com una mala cosa...pero sempre tenia el sonriure als llavis i els ulls espurnejants. (o aixis m'agrada recordar-la a mi...)

era esquerrana, i aixo em tenia boja, a taula sempre topavem.

quand va tenir qu'apendre a fer ganxet, la mare li ensenyaba amb un mirall... tot un poema!!

ella sempre va lluitar perque pogues esser esquerrana amb tota naturalitat, malgrat que a la mateixa escola la corretgien constantment.

era molt bona estudiant, competitiva i garrepa com qui sap que...a mes tenia la peculiaritat de poder escriure, no tan sols al reves, com fant tans esquerrans, si no que lleguir els seus escrits, necesitaves un mirall

patia dislexia, pero aixo era molt mes divertit...tenia el seu propi vocabulari

*camineta*....eina per fer punta al llapis

*gamatzem*...lloc on guardar les coses

fins i tot el medicament que prenia va patir els canvis de nom, es deia bonifem i ella l'anomenaba foniben!!

feia mil trastades...recordo una vegada que va barrejar colonia a n'el vi, nomes per veura quina cara hi feien els meus pares.

la recordo molt sovint, pero no se perque la majoria del meus records son d'infantessa. va esser una etapa bonica i feliç

dimarts, 16 de juny del 2009

PROGRESSA ADEQUADAMENT ??

estem en temps d'evaluacions....
molts de vosaltres sou mestres i ho patiu en pell propia.
pero m'heu de perdonar perque no estaba pensant en els vostres alumnes...
em deia , si a la clase politica del *meu/nostra* emporda...li cal una evaluacio..
veiem el treball que s'ens presenta...

vist aixo...em pregunto si les meves cries podran fer com jo faig....correr per l'emporda i escollir quina es la pedra mes bonica per jeure a pendre el sol...

diumenge, 14 de juny del 2009

MEA CULPA

dons si, es pot reclamar...

he tingut aixo poc cuidat aquest ultims dies..i em sap greu...de debo

pero em sentia cansada, poc inspirada. crec que la lluna i les hormones se habien aliat contra mi.

pero res que un cap de setmana no pogues arreglar.

ara tinc un mon de coses per esplicar-vos, vai retrasada...

per lo tant..si voleu reclamar, aprofiteu ara, i el que no..que calli per sempre mes...jajajja

no anaba aixis aixo?

fins aviat macos, us he trovat a faltar molt.

petons...petons i mes petons

dimarts, 9 de juny del 2009

MUÑECOS QUITAPENAS

diu que els indis de l'altipla de guatemala regalen aquestes figueres als seus fills per que no tinguin pors ni malsons.
abans d'anar al llit les poses sota el coixi i els hi espliques els teus problemes
i ells s'en cuiden d'allunyar-los.
tan de bo fos aixis de facil!!
pero qui sap on es la magia??
aqui els teniu, per si us fan servei.

fins i tot..tenen una canço....

Los muñecos quitapenas
quitan las penas que tengo,
se las cuento muy bajito
y me las curan en silencio,
y debajo de mi almohada
duermen siempre mis muñecos,
y si tengo alguna pena
yo sin ella me despierto.
Y yo que nunca creí
en amuletos ni hechiceros,
explicame que hago yo
contando penas a muñecos
será más bien que creo en tí.
La cajita del club
de la buena estrella
me acompaña.
Un erizo, un caballito,
caracolas encantadas,
le dan vida a mi cajita,
lo que en playas infinitas,
de la arena recojiste
lo guardaste, y me lo diste.
Y yo que nunca creí
en amuletos ni hechiceros,
explicame que hago yo
confiando en aquellos objetos,
será más bien que creo en tí
mi amor...
...Mi amuleto eres tú
mis conjuros te reclaman,
y entre misteriosas sombras
apareces con tu pocima encantada,
y beberé para convertirme en duende
y evitar que el frío hechizo de la vida
me condene a ser un hombre.
La cestita de la buena suerte
tengo en mi mesilla.
Me la trajo en uno de sus viajes,
la bruja María.
Me asegura buena suerte,
y salud (hasta la muerte).
Y volando con su escoba
se despide para siempre.
Y yo que nunca creí
en amuletos ni hechiceros,
explicame que hago yo
creyendo en todo lo que creo,
será más bien
que creo en tí mi amor...
...mi amuleto eres tú.

diumenge, 7 de juny del 2009

TENS TRES MINUTS??

dissabte, 6 de juny del 2009

EL TEMPS

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

MIQUEL MARTI I POL