dimarts 31 de març de 2009

RENTADOR PUBLIC DE VILASACRA








Avui he volgut ser gota d'aigua, d'una tormenta de calma. No vull ser més temps humana, vull ser allò que hem vingui de gust. Avui, aigua, decaiguent per les distàncies del cel, notant la corrent i com la gravetat m'enfonsa dins la terra, un cop he arribat al meu destí.
Enlloc de néixer, créixer i morir, vull crearme i viure tot el cicle de l'aigua; intents i sempre rodant món. Un dia donaré de beure a un nen, l'altre seré pixum de gat. M'aixugaré i d'un escalfred solar, volaré fins les altures on no roden ni els ocells, i des de allà, triaré un punt i em deixaré caure novament, per així formar part d'un estany d'ànecs.
S'ha acabat la monòtona vida que portava, sóc gota d'aigua, lliure i alterada. M'exiten les altures, em meravellen els peixos de colors. Avui puc veure-ho tot, puc conèixer el món i les seves entranyes fins i tot.I si encara et queden dubtes de si en sóc capaç, toca'm i un cop t'hagis mullat amb la meva pell de gota, aixuga't i deixa'm viure un temps a aquella tovallola.
Feliç gota que romàn en algun lloc. Mentres llegeixis això, qui sap. Potser sóc aquella goteta que regalima per la teva tassa de tè. Ara sóc calenta i si em faig glaó, seré freda, seré gel.
Màgica la vida, d'un pessic d'aigua, aquell que un dia va voler ser gota.
aiguademar (relats en catala)



dilluns 30 de març de 2009

empuries

la distancia no importa, lo que cuesta es dar el primer paso

diumenge 29 de març de 2009

LES PORTES DE L'ANIMA











Wallace Stegner, en el seu poètic i captivador llibre En lloc segur, escrigué:

...No hi ha res com un truc a la porta per precipitar el moviment potencial. Quan ets a la part de fora d'una porta i truques al timbre, ha de passar alguna cosa. Algú ha de respondre; hi hagi el que hi hagi a dins, s'ha de revelar. Es respondran preguntes, es dissiparan incerteses o misteris. Començarà una situació que a través de complicacions desconegudes conduirà a una conclusió imprevisible. La resposta al nostre truc pot ser un torrent de benvingudes ploroses, un ull sospitós a l'espiell de la porta, un tret a través de la fusta, qualsevol cosa...

dissabte 28 de març de 2009

QUINA RAO QUE TENIEU!!



dons si...tenieu tota la rao...ni una mica de sol, pero aixis hi tot hem aprofitat el mati, em fet una ruta fantastique i que us recomano

desde punta falconera fins a cala joncols...



....s'ha execat un vent , que deu ni do!! i plovia...pero el pasatge no ha perdut ni un punt del seu encant...


...caminar per aquestes pedres a cala joncols...us imagineu??

i fins i tot em parlat amb una sirena solitaria que hi habia a la platja....





Els crits de la xicalla em destorben. Però seria injust culpar-los a ells d'aquesta lassitud melangiosa que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi. Tampoc el vent, que bufa amb desmesura, no n'és culpable, ni l'excés de claror que m'obliga a servar les parpelles mig closes. Certament seria còmode i fàcil --i alhora injust-- atribuir el que em passa a qualsevol d'aquestes causes; sé de molta gent que ho fa. Però jo no vull caure en el parany d'instal.lar-me en l'enyor com en una casa buida dins la qual només se sent el ressò dels propis passos.


m. marti i pol

divendres 27 de març de 2009

MAR I SOL


aixo es el que em caldria avui..
aviam que ens te depara la jornada!

dimarts 24 de març de 2009

JOSE MARIA PINILLA

en memoria de josep maria pinilla, mort recentment...


*en transito....*
...de cada una de mis dudas, extraigo poemas incompletos, y a pesar de todos los dolores, llega siempre la palabra justa...
........................................
*el reloj cansado de hacer tiempo...*
... solo a algunos seres les es dado como tesoro, la memoria viva de lo que han sentido, esos son los poetas...
.........................................
*umbral de la tolerancia*
...y de tanto amar, a veces ignoro que los angeles no sangran, no lloran si se caen sin alas ni venas.ni siquiera tienen sexo...
.........................................
*amandote ignoro*
...por eso amo el acertijo imperfecto y los zapatos rotos del idiota, bebedores de lluvia, como si de rioja se tratara, el santo que no llega, los pobres locos que inventan ilusiones...
...los incendios que se enamoran del agua...
...amo las cerillas que no queman...
...amo el silencio sin respuesta y las incognitas de la pregunta improcedente, amo el dia y las horas compartidas...
.........................................
*solo muere el que ha vivido*
...el dia que muera...
no se si llevarme alguna agenda, un calendario
esas fechas que siempre almacenamos...
por si vuelvo.

dissabte 21 de març de 2009

FOLLA PRIMAVERA



Carinyo, m'estimes?- sí, ja ho saps


- però, com al començament?

- dona, més!

- per què no m'ho dius mai?

- per què necessites que t'ho digui?

-per sentir que encara sóc viva

- jo sempre em sento viu, independentment del que em diguis, ja sé que m'estimes i en tinc prou

- jo no, dec ser més insegura...i em desitges com abans?

- com quan?

- com quan quedàvem a casa de la meva avia, els dissabtes al mati quan ella no hi era i fèiem l'amor, esbojarrats

- teníem disset anys i érem uns inconscients, quan hi penso...

- doncs a mi m'encantava aquella sensació de perill

- sí, ja conec el tema "sensacions de perill",

- Xavi, quan fem l'amor, et costa més posar-te a to?, em tens molt vista?

- però què dius?, si jo sempre estic a punt!

- per què mai no vols que fem fantasies?

- perquè sóc un tio pràctic, sóc de ciències pures, ja ho sabies no?, a més aquesta imaginació teva em fa una mandra...

- doncs a mi em xiflen les fantasies, m'ho passo el triple de bé.

- Marta filla, però què vols?, tornar-me boig?

- no

- doncs?

- res, era per parlar, sabies que la teva germana i l'Àlex s'han comprat el durex- play?

- hòstia Marta!, ara us expliqueu la vida sexual amb la Montse?

- una mica...

- no suporto com sou les dones!

- sabies que l'Àlex la té enorme? i que s'ha de posar una anella com els moros que li faci de topall?

- Marta, vols parar?, que no m'agrada que m'expliquis aquestes intimitats i em treu de polleguera

- és la teva germana...em va preguntar si tenia orgasmes

- qui?

- jo

- i què li vas dir?

- que depèn de si li posava fantasia i m'imaginava que eres bomber, doncs sí.

- estàs boja!

- la Montse diu que l'Àlex tot el dia la persegueix, com tu i com jo, però al revés

- prou, apaga el llum, vull dormir

- Xavi...

- mmm

- fem un clau?

- ara?, demà hem de matinar

- doncs què, em masturbo

- sí, però no facis soroll, que vull dormir.

GYPSY

aquest escrit es fet per la nostra companya HELENA ARUMI

a la que aprofito per enviar un peto desde aqui.

divendres 20 de març de 2009

ULEILA


la nostra terra ha estat sens dubte en temps pasats ( i ara tambe) lloc d'inmigracio per molta gent, que varen deixar el sur d'espanya (o d'altres indrets) tot el que tenien o no, i varen convertir a casa nostra en casa seva.
metaforicament parlant. m'ha pasat quelcom similar.
vaig coneixer a algu d'almeria...que em va dur( en forma virtual) fins al seu poble..uleila del campo...un indret bonic i petito, com un oasis al mitj del desert. pero el que em va maravillar, no va esser tan sols el poble..blanc i net com tants del sur d'espanya...te una esglesia maquisima...un paisatge ple de ametllers i oliveres..te una llum engrescadora i neta i mil reconets on ve de gust perdres...
pero el que fa especial aquest poble, es la seva gent
son gent que com nosaltres estan orgullosos d'ont venen i del que son. pero el que mes els envejo, es l'unitat que hi ha entre ells, molts son lluny del poble, pero comparteixen una pagina web. que els fa sentirse aprop...es com esser alla mateix
ja sabeu lo tafaneres que som les sargantanes...no vaig poder resistirme i d'amagatotis entraba a espiarlos
vaig anarlos coneixen, a ells..la seva historia i la seva manera de fer
amb el temps, han convertit casa seva amb casa meva
ara, a voltes ,'em vaig al poble, de moment virtualment...pero ja no m'amago...s'han acostumat a tenir una sargantana per alla...i li parlen i li espliquen les seves coses...
us convido a que si teniu ganes de fer un viatge per l'amistad us hi paseu...aqui us deixo el link i puc confirmar-vos que hi sereu ben rebuts...

dijous 19 de març de 2009

CASTELL DE SANT FERRAN I







una altre cosa que m'agrada son els castells....
avui us deixo unes imatge del de sant ferran de figueres
fou construit a partir de 1753 seguin el projecte del enginyer militar juan martin zermeño
te una superficie de 320.000 m2 i amb un perimetre de 3.125 m.
es la fortalesa mes extensa d'europa i una de les mes boniques...o no??
llastime que els figuerencs no poguem disfrutarla com cal, pero....
si en teniu oportunitat visiteu-lo. actualment hi ha una exposicio molt interesant a la sala martin zermeño...*figueres capital de la republica*
pero d'aixo ja us em parlare un altre dia
us deixo un link per si us pot interesar...

dimecres 18 de març de 2009

FELICITATS JESUS !!!



i nomes aixo...que avui hi ha molta feina per aqui!!!
100 petons de sargantana!!

dimarts 17 de març de 2009


...quan sentis que no pots mes, no cridis, no ploris...deixa que els teus sentiments fluexin per les teves venes fins arrivar a les mans i llavors...escriu, amb la mateixa rapidessa que ara cauen les teves llagrimes...

dijous 12 de març de 2009

99 e JOC LITERARI DEL BLOG TENS UN RACO DALT DEL MONT

aquesta es la meva primer aportacio a aquest tipus de joc, pero en venia molt de gust...




aquesta malida crisis, no s'acaba encara...

es clar que tampoc em puc queixar, pero ja li deia a la merce, que no era bona ideia continuar amb aquesta feina.han estat sis mesos fatidics, pero les factures cauen igualment, les clases de reforç de la carla, l'hipoteca... en fi,aquesta es l'ultima visita.

- que mira?? que no ha vist mai un pallasso, esperan en el semafor??

ostres aquest *paio* del cotxe del costat no em treu ull...!!! i no m'estranya, amb aquesta fila que faig!!

abans anar a la feina amb el frac em donaba un noseque...al meins no em sentia tant ridicul, ara ni la nena vol que la porti a l'escola

el pitjor de tot son les sabates i l'inscripcio de la jaqueta: *el cobrador del nas*

divendres 6 de març de 2009

RENTADORS PUBLICS


no em direu que no tenen encant!
us imagineu les dones, fen safareig...(mai millor utilitzada la frase), mentres aprofitaven per fer la bugada?
diu que hi habien dos rentades fortes a l'hivern..l'una abans de nadal i l'altre al febrer habitualment.
diu que les bugaderes no sabien rentar si no cantanven, especialment quan picaven la roba o rentaven soles.
deien que si la bogada era ben cantada quedaba mes neta.
sovint les cançons parlaven de bogaderas a la vora dels rius i les cantaven amb un ritme que anava força be amb el moviment de repic del picador
vosaltres direu el que voldreu..pero trovo que tot aixo te un punt de romanticisme que.....jajajajja . elles potser no ho veurien aixis.!!
aquest d'avui es el rentador que hi ha a sant llorenç de la muga. bonic oi?? encara no sembla massa asoleiat

dijous 5 de març de 2009

CAPVESPRE

avi, perque no li fa res que li digui avi oi??mai ho he pogut dir a ningu, aixo que es una paraula que em sebla maquisima, per la seva sonoritat i per el que representa.
dons li deia...que qui te un regal de benvinguda, que no volia una posta de sol?? dons ja ho sap...a manar!!
i tu noi...crec que tambe serem amics...ejejje(espero que ja t'hagi pasat l'edad de fer trastades a les sargantanes..)ejejje
un peto als dos...i bon dia a tothom!!

dimecres 4 de març de 2009

CREUS DE TERME

llers

una tonteria con un altre qualsevol, les creus de terme...sempre m'han cridat l'atencio i no se perque...

us anire posant algunes...que us sembla? ep...que si voleu col·labora ja ho sabeu....


diumenge 1 de març de 2009

nenufars

siempre hay un poco de locura en el amor,
siempre hay un poco de razon en la locura