I DESPRES...

al mati hem estat a la platja, l'aigua estaba de cuidado..ummmm

ha sigut el primer bany de la temporada i estupendo. feia una mica d'aire que hi ajudaba molt

hem jugat amb les raquetes i tot... aixo que jo estaba molt desentranada...quin tip d'anar a buscar la piloteta de marras a la quinta punyeta...jajajjaja

despres, a la tarda hem anat al cine

no se l'heu vist, pero si no poseu-la a la llista de pendents

si el llibre es maco, la pelicula no li desentona gens

despres a sopar un frankfurt, un cafeto i cap a casona

i encara no sabeu lo millor...

dema a figueres es festa, osigui que tindrem que fer plans ...aixo es jauja!!!

bona setmana a tots!!!

GAUDEIX.....

per despertar dolçament...

l'imatge me l'ha deixada en mano,

(gracies noi...ja saps que em va agradar molt...)

a casa seva encara en te mes..us aconsello una visita...http://blogdemanobcn.blogspot.com/2009/05/sol-i-xent.html

(i la canço es un regal de la meva parella...m'esgarrifa cada cop que la sento...l'he ballat mil cops als seus braços...ummmmmmm)

bon diumenge a tots!!

SARGANTANA

fa un grapat de dies en jesus de tens un raco dalt del mon, en va fer arrivar una sargantana, pero...es va amagar a sota d'una pedra...i fins avui no ha tret el nas

encara no se el seu nom....pero diu que es de siurana al priorat

com li podriem dir?? ajudeu-me a buscar-li un nom, us sembla?

M'AGRADA...

m'agrada la lluna

i les flors

el cant dels ocells

i les lletres del poeta

m'agrada el cava i el cafe

la fotografia

enrollarme els cigars

i la feina que faig

m'agrada despertar al seu costat

el mar

la tramuntana

i el pa recient sortit del forn

m'agrada la meva familia

la veu del amic

contar les estrelles

anar en bicicleta

m'agrada veura sortir el sol

l'olor dels nadons

i del carrers molls

els gelats i la musica

m'agrada riure

i viatjar

dormir-me als seus braços

i sentir-lo als meus

i m'agrada...m'agrada... VIURE!!

he oblidat res??

LA CAPSA

es evident que tinc mes anys que molts de vosaltres (que no vol dir mes experiencies ni mes sabiduria) pero de vegades quand entro als vostres blogs us veig en situacions que ja he pasat i d'alguna manera me les feu reviure

i aixo es fantastic...no ho sabeu pas be!!

avui, m'ha pasat amb l'Assumpta, quan l'he vist celebrar tan contenta l'aniversari de quan varen començar a sortir junts

jo tambe ho faig aixo, cada any; i cada mes...

vai recordar que tenia guardats els diaris que escribia per aquelles epoques, i els he buscat

ho fem de vegades, es bonic rellegir-los junts i veure com ho vai viure en aquell moment i on som ara.

les primeres mirades, el primer peto...aixo no ho oblidare mai, pero hi han mil petits detalls que s'esfumen i quan els rellegeixes els hi tornes la vida

i a mes ho vius amb la serenor del cami que has fet i l'alegria del que encara tens ganes de fer...

dins la caixa tambe hi ha sortit una rosa seca, unes paraules tendres, un retall de una bandera, petons d'enamorats, mil caricies inexpertes i un grapat de somnis,

alguns ja caducats, i d'altres molts gastats de tan pensar-los

tancare la caixa de nou, perque no s'escapin les ilusions ni perdin l'olor els sentiments..

(es curios...ara al repasar els vostres blogs veig que dec estar conectada telepaticament amb la marina martori o be hem rebut els mateixos estimuls...jejejje

gracies amics!

SI EN GHANDI HO DIU....

a un lloc important de la meva feina hi ha un cartell que diu....

- un client es el nostre visitant mes important

- no depen de nosaltres; sino nosaltres d'ell

- no es una interrupcio al nostre treball; es el proposit del mateix

- no es un estrany en el nostre negoci; es part d'aquest

- no li fem un favor al servir-li; ell ens fa un favor al donar-nos una oportunitat de fer-ho.


mahatma ghandi


pero jo...encara em pregunto de vegades..qui ha amagat els meus dards enverinats??

I TU...COM HO FAS??

aquesta es una de les maneres que faig servir per desconectar..per reposar

un cafeto, un cigar, que m'agrada preparar jo mateixa..( ja es un ceremonial per si sol)

bona companyia i unes lletres...

i si li posem una mica de musica de fons.....

pero tot son estrategies...com ho feu vosaltres??

ESTADELLA...

l'emporda es una terra fantastique i bonica, quasi magica, com molts dels sers que hi viuen

m'en recordo de quan era petita, els boscos, plens de pins i encines

alla es on vivia amb les meves amigues

sabeu que es una dona d'aigua?? es una ninfa...un ser diminut i gracios...bonic i sensual

vivim als estanys i riarols, en els caus del arbres als racons mes profunts del bosc, en petites coves a la muntanya o fins i tot al mar..(qui no coneix les nostres cosines les sirenes??)

som guapes i cucarrones, tenim unes ales com les libelules, bonics colors o formes com les papallones, fins i tot algunes tenen cua com els peixos

ens agrada fer saltirons per damunt de l'aigua; de nit sortim dels nostres amagatalls i juguem, ens agrada la musica i el ball. llavors pentinem les nostres llargues cabelleres a la platejada llum de la lluna, mentres cantem les nostes cançons.

es al capvespre quan aprofitem a rentar la roba que estenem damun les pedres

esplica la llegenda que si un mortal aconsegueix una de les nostres peces de roba, se li tornara d'or i sera ric la resta de la seva vida

encara que no som inmortals vivim molts anys i tenim poders magics...pero tenim que amagarnos dels humans,

sabeu una cosa?? reflectim una llum que deixa enlluarnats als homes i aixis tenim temps d'amagar-nos sense que ens vegin

el moment mes bonic es la nit de sant joan, totes les gogues, que es com ens diuen per aquesta terra, ens reunim per cantar i ballar a la muntanya de la vardera, aprop de sant pere de rodes i quan ja estem cansades tornem al nostre amagatall a sobre d'un nuvol blau que empeny la tramuntana...diuen que per alla on pasa el nuvol deixa un regitcell de felicitat i benestar

el que fa un peto a una gogue aquesta nit...aconsegueix la felicitat per sempre mes

pero...mai, mai....mai diguis que les gogues no existeixen, cada cop que algu diu aixo, una d'elles cau morta en algu raco del mon.

i recordeu: si camineu per la meva terra i de sobte un reflexe us enlluerna, penseu que potser es una gogue que us esta espian...

estadella,

reina de les gogues de roses a l'emporda

A LA SORTIDA DEL SOL

la violette, m'ha regalat aquesta imatge tan bonica, em diu que es de formentera
a vui que les boires no ens han deixat disfrutar de l'espectacle..ella, ho ha permes. gracies!!

A la sortida del sol,

t'esperaré.

Allà on tu saps que t'espere,

a lo darrer.

I amb un farcell a l'esquena

de cadascú,

marxarem amb el que és nostre,

tot al damunt.

Potser triguem més o menys,

això no escau.

L'important és aconseguir-ho

fent enrenou.

Un cop tot aconseguit,

no pararem,

doncs convé millorar coses

o ens morirem.

Allà on tu i jo serem

com tants i tants,

un país només d'humans,

no hi ha gegants,

allí arribarem de nit

i sense llit.

Però tu no t'amoïnes,

recorda't bé;

doncs l'endemà...

A la sortida del sol

t'esperaré.

ovidi montllor

...hola señora...

em vai donar la volta i ell estaba alla plantat, penxagant, duia una bossa petita a les mans...era molt jove i feia cara d'espant. pero dolçament i miranme als ulls va dir: *hola señora*, com si fos ell que em volgues treura la por a mi.

no vai sapiguer si corria perque habia birlat la bossa, o si fugia perque no l'estomaquesin, pero el cert es que els seus ull dibuixaben panic.

en un tres i no res, dos homes varen apareixer, encara no se d'on i el varen estirar cap a fora,el varen posar contra el cotxe, les cames obertes i les mans sobre el capo, li varen treura la bossa i el van escurcullar mentres parlaven decidin si li aplicaban *la de estrangeria*

el varen pujar al cotxe i s'en van anar tal i com habien arrivat...

tot va pasar en uns segons, i ja fa uns dies; pero no aconsegueixo esborrar aquells ulls ni aquella veu...

EX LIBRIS

l'altre dia remenan per els llibres vells, vaig trovar aquest ex-libris i vai pensar que valia la pena que el veiesiu

ja sabeu que si en teniu m'els podeu fer arrivar, sera un plaer poder lluir-los

aquest no son meus...pero podrian esser-ho. no us sembla?? molt en la meva linea...jajajajja

des de la meva pedra...

a voltes, el cap i el cos viuen vides paral·leles.
de vegades si la feina es mes mecanica o no requereix tanta concentracio, es facil que la ment acampi per les seves...
m'agrada reviure els bons moments; o inventarne de nous...
rumia les paraules que he llegit
alguns cops nomes cal una canço per desenvolupa tota una serie d'emocions internes,
que esclaten com una bombolla quan algu es dirigeix a tu, o sona el telefon,
llavors eixeques els ulls i fas aquella mitja rialle *tontorrona* i cara de dir.......on soc?

ALEGRIA

comencem la setmana be..que ja es girara despres,
no us sembla??
tot i que les imatges son estupendes, tanqueu els ulls i desconecteu per uns moments
crec que de veritat val la pena

un peto per a tots!!

T'HI ANIMES ?

la lansbury em va proposar per fer un escrit que li habian pasat a ella...la questio es definir o ver un escrit que amb les paraules: vida, viatge, amor, cines, sexe i literatura, despres pasar-ho a 6 dones mes i que fasin el mateix
cada cop s'em fa mes dificil encomenar aquestes coses,

qualsevol de vosaltres si us ve de gust podeu fer-ho, als comentaris o al vostre blog..segur que sera interesant

em sap greu trencar les cadenes, pero...
de tota manera he pensat que definiria aquestes paraules:

vida: un regal precios que s'ha d'exprema
viatge: viatjar es treure els somnis a pasejar
amor: es el combustible de una relacio a dos
cine: una finestra a altres vides
sexe: un joc dels adults
literatura: es l'art de ordenar les lletres fins a convertirles en sentiments o pensaments

apa, vinga...ara us toca a vosaltres!!

inspirat en el 108 joc literari de tens un raco dalt del mon

- ya le adverti a vuesa merced que no eran gigantes...ni tan solo molinos.

eran solamente unas torres de la M.A.T.

-lo se, buen sancho, pero esta causa me hace perder la cabeza.....

bon dia!!

crec que començar el dia amb humor i musica pot esser el millor
bon cap de setmana a tots!!




Assumpta...moltes gracies bonica!!
has vist?? no s'ens pot ensenyar res..
petons!!

la dansa mes maca de totes les danses que es fan i es desfan...

No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d'altres desaparellant

és la dansa sencera d'un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suaument es deslliga;

desfent-se, s'eixampla, esvaint-se

al voltant,cada mà, tot deixant a l'amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella.

Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles diran:-La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

joan maragall

una trobada sardanista ens ha deixat aquestes imatges

( i el meu freelance si ha afanyat a captarles...)

i el diumentge..aplec a figueres

LA POESIA

la poesia

no son veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. son veus estimades.

veus de dins, veus distants, veus que diuen

un cami que ningu sap on va.

hi ha veus que son fanals en un carreto fosc;

com n'hi ha que son remors de llunyanies

hi ha veus que ens han fet ser de mots.

veus callades, veus absents, veus silencis...

la poesia son veus convertides en sons

que diuen d'on venim, on anem, i qui som

josep piera, el sonriure de l'herba

ELL N'HA DIT... LACERTA

feia dies que no us posaba cap sargantana

pero ahir al visitar el blog d'en joan rodo, em vai enamorar d'aquesta

l'he segrestat i l'he portat al meu blog

us heu fitxat amb la cara?...sembla que sonriu i mira de reull

sera coqueta!!!

no us perdeu les imatges d'en joan, son estupendes!!

us deixo la seva adreça per si voleu tefanejar ....

http://joan-rodo.blogspot.com/

T'OBRIRE LA PORTA...

Faràs dos trucs i t’obriré la porta

i no em sabré avenir que siguis tu.

Et faré entrar al meu pis, que desconeixes

i que només és fet per subsistir-hi.

Però m’hi trobaràs, qui sap per quin

designi inescrutable. Així que et fiquis

al menjador, veuràs el teu retrat

i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.

Fullejaràs potser Virginia Woolf.

Vindré darrere teu, amb el desig

de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tota la tendresa, et faré asseure

en un dels vells seients que compartíem

(durant els últims temps hi estudiaves

el llarg monòleg d’una dona sola

que tu no vas ser mai). Al teu davant,

espiaré els teus ulls, el dolç somriure

dels teus llavis amables, mig oberts,

i tot acabarà en una abraçada

que serà la primera. No hi haurà

ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.

cançoner, de feliu formosa

MENORCA

desperta, es un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins de fum.

no deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

car tot, en un moment,

et sera pres.

salvador espriu

bon dia, companys!!

vosaltres sabeu que l'albada es una de les meves hores mes estimades,

i m'he proposat ensenyar-vos com llueix desde diferents llocs,

aquesta que veieu aqui me l'ha regalat en felipe..be, en felipe i la lola, es de quan varen estar a menorca el novembre pasat.

disfruteu-la, bonica oi??

com es lleva el dia a casa teva??

ELS HOMES I DONES DE DEMA...

ja sabeu que sempre vaig amb la camera a la ma, amb ella he apres a veura les coses desde una altre prespectiva, m'ha ensenyat a apreciar detalls que se m'escapaben de vegades...

duran aquets dies de fires...li sortia fum a la pobre; pero sens dubte les imatges mes boniques i mes tendres tenen a la mainada com a protagonistes
potser per la seva inocencia, o nomes per la naturalitat en que fan les coses, pero m'en puc estar d'ensenyar-vos aquestes petites perles...

de fet ja ho diuen: DE PETITS T'ELS MENJARIES !!!!

i de grans, t'empanedeixes de no haber-ho fet...!! jajajajjajajjaj

amb rao , despres.....

realment, han estat uns dies esgotadors....

...zzzzz zzzzzz zzzzzzz...

FI DE FESTA

MARE...

...en els silencis de cada dia,

costa d’entendre el perquè

encara que faci tant de temps.

La pèrdua pesa mentre és busca la resposta

a preguntes que abans responia la mare

des la sapiència dels anys

i l’amor que et va inculcar.

La vida empeny a viure i a patir

absències d’avui i d’ahir,

i a empènyer amb tu qui t’és a prop i et significa.

Plora l’Angels en els silencis de cada dia,

veu una tassa del líquid ben calent

i se n’adona que no està sola,

davant seu una altra tassa,

com tants cops ho feren

amb confidències de vida o mort,

assegudes les dos,

però ara li sembla estar sola ...

he utilitzat les paraules de qui sap si, del pes de la paraula,
per recordar avui a la meva mare
a la que estimo i trovo a faltar molt.

PER CALMAR LA SED...

Sed de ti me acosa en las noches hambrientas.

Trémula mano roja que hasta su vida se alza.

Ebria de sed, loca sed, sed de selva en sequía.

Sed de metal ardiendo, sed de raíces ávidas……
Por eso eres la sed y lo que ha de saciarla.

Cómo poder no amarte si he de amarte por eso.

Si ésa es la amarra cómo poder cortarla, cómo.

Cómo si hasta mis huesos tienen sed de tus huesos.

Sed de ti, guirnalda atroz y dulce.

Sed de ti que en las noches me muerde como un perro.

Los ojos tienen sed, para qué están tus ojos.
La boca tiene sed, para qué están tus besos.

El alma está incendiada de estas brasas que te aman.

El cuerpo incendio vivo que ha de quemar tu cuerpo.

De sed. Sed infinita. Sed que busca tu sed.

Y en ella se aniquila como el agua en el fuego.

pablo neruda

L'OMBRA DEL QUE HAN SIGUT...

FIGUERES EN FESTES

amb ritme.....http://www.youtube.com/watch?v=TACfFUJxwGc

aquesta ultima imatge no es pas de cap moviment urba ni res per l'estil..o potser si...jajjja

la colla castellera de figueres te per costum engalar la figura que hi ha dalt de tot del monument a n'en naracis monturiol, a la part baixa de la rambla

porta la camisa morada, la faixa, el mocador al cap i la estrella a la ma, simbol de la colla.