TAMBE DESDE BLANES..

els meus amics saben que tenen la porta de casa meva sempre oberta.

d'aquesta manera en juan, un amic de blanes, be o potser he de dir de uleila, em va fer arrivar aquest escrit, tot fen memoria d'altres temps,d'altres vides

ho compartim amb vosaltres...

Era primavera.
Las golondrinas iban y venían en su labor de construcción de su nido para depositar y empollar los huevos.
Aquel paisaje era idílico por sus contrastes. Seco como el clima, en cambio, en los montes cercanos afloraban las retamas verdes y las albaidas de flor amarilla.
Por todas partes podíamos ver aquellas diminutas obreras, las abejas, volar de flor en flor buscando el polen para depositar en las colmenas.
Dando un paseo por aquella carretera, se observaba todo lo descrito y se disfrutaba del ambiente festivo de los humanos.
Era Sábado de Gloria y aquella carretera de las mil y una curvas se llenaba de parejas, de niños y de aquellas madres cuya misión era vigilar a sus hijas emparejadas con el novio o pretendiente.
Era, como decía Sábado de Gloria y aquella carretera era un hervidero de jóvenes con sus mejores ramas de álamo blanco a cuestas, preparados para la procesión del día después.
Esto en un día cualquiera habría sido distinto, pero ese día, todo era especial. Era la tradición y se cumplía. Igual habían hecho nuestros padres, nuestros abuelos y los abuelos de estos.
E aquella carretera, en medio de aquel ambiente, allí, por primera vez me enamoré.
Era guapa, de pelo corto en melena, de ojos grandes y expresivos. Vestía un vestido azul ceñido a su esbelto cuerpo.
La miré y me sonrojé de la vergüenza. Yo era un niño, ella tambien era una niña pero a esa corta edad, una mirada podía muy bien describir u sentimiento, Aquella mirada decía que aquella esbelta chica de apenas 12 años de edad, había entrado en mi corazón de tan solo 13 años. Me había enamorado, Era mi riera vez y se notaba. Estaba feliz y como aquellas golondrinas, deambulaba en mi pensamiento, de aquí hacia allá pensando en aquella chica llamada Encarna.


Juan Ramos

ELS ALTRES FOCS...

Tot i que es venen celebran sense interrupcio desde el 1944. hi ha documents que ja parlen dels castells de focs de blanes desde l'any 1906

La plataforma de llançament sempre ha estat la roca de Sa Palomera, marc incomparable situat dins del mar en el bell mig de la badia de Blanes.

És a partir de 1996 que, amb motiu del XXV aniversari de la fundació del Concurs i amb la presidència de l'Alcalde Sr. Fèlix Bota i Gibert , per iniciativa del mateix Alcalde i amb la col.laboració del Regidor de Fires i Festes Sr. Francesc Xavier Ruscalleda i Busquets, s'amplia el número de pirotècnies en competició i s'arriba als 5 dies de llançament. En el 1998, la Comissió Tècnica, formada pels senyors, Jordi Bacardit Puig, Benigne Puigdomènech i Pla, Carles Romaní i Cors, Felipe Torrecillas i Ramos, Jaume Mollfulleda i Costas, Xavier Gallostra Gàndara, proposen ampliar els dies del Concurs i celebrar-ne 6 dies, i l'any següent en 7 dies.
El Concurs de Focs d'Artifici a Blanes, que ja és conegut arreu de l'Estat Espanyol, compta amb un gran prestigi entre les pirotècnies de tot el Món.

be, si el meu corresponsal a blanes, en felipe en fa arrivar fotos de l'event, us les ensenyare, sino tindreu que conformar-vos amb aquestes que varem fer a llança fa uns dies.

no direu pas que no son bonics.i els del mar, realment espectaculars.

PERO ELS TEUS ULLS VEUEN SORTIR EL SOL CADA MATI...

recordes quan ens varem despedir?
els ultims dies habiem estat dormin,
quan ho feiem,
agafades de la ma.
com si ens volguesim transmetre
l'energia que sabiem que necesitariem
o potser nomes per asegurar-nos
de que l'altre no s'en anava...

et vaig dir que et trovaria a faltar molt,
i ens varem sonriure
ni una llagrima.
sols petons i abraçades

al sortir al pasadis,
tot es va ensorrar
mentres tu entraves en un son profund.

els anys pasan
i jo et trobu a faltar cada cop mes.

t'estimo, mare...

COM ELS TURISTES...

aquest cap de setmana pasat han vingut de guadalajara la meva amiga celia i el seu fill javier
ens ho hem pasat molt be.
hem fet de guiris...jajjaja
pero el fet de veura a casa teva amb ulls de foraster te el seu puntillo
varem anar a l'estartit..i el viatge en un vaixell de visio submarina era quasi obligat.
realment va esser esplendit...
us en deixo unes imatges...i fins i tot...jajaj tenim un platet amb la foto del event...jajajajjajaja

la roca foradada

el carall bernat

el fons

FER BALANÇ...

els politics ho fan al asolir els 100 dies de poder,
les empreses a final d'any..
crec que es inevitable fer balanç per veure si tot rutlla...o potser nomes com a reflexio

dons be, jo tambe l'he fet
he superat el post numero 200, i aixo m'ha fet pensar.

m'en adonat de l'important que s'ha tornat per mi * la sargantana*, ha deixat de esser un nick que utilitzaba per xatejar i ha pres vida propia.
a deixat surtir una angels que a estones ni jo coneixia
m'ha permes coneixer una gent molt especial i que cada dia valoro mes, per lo que comparteixem amb mi...i per lo que aprenc de tots plegats

ja m'es inevitable pasar per casa vostra, i m'agrada tenir-vos aqui.
nomes sento que molts de vosaltres, teniu un blogs de tanta categoria que no m'atreveixo ni a comentar, pero els tinc controladisims, en trec molt de profit; dels vostres comentaris politics, o portser dels vostres coneixements literaris, o de les vostres magnifiques fotografies. res cau en sac trencat!

he descubert que em preocupen les vostres coses, m'he enternit amb les vostres paraules, he compartit algunes de les vostres penes i moltes de les vostres alegries

tenir el blog es una de les coses mes gratificants que he fet raderament...
tan de bo, vosaltres us hi sentiu tan be com jo.!!

aprofito a saludar als nouvinguts, es bonic veure com creix la colla. gracies

i ja posats he aprofitat a fer algunes petites modificacions per aqui. aviam que us sembla

gracies a tots per esser aqui, per compartir les meves petites coses, sencilles sargantanades, pero meves a la fi. i per deixar-me compartir les vostres. que m'ajuden a creixer cada dia.

petons de sargantana per tots...

REFLEJO DE LUNA

mirandote a la cara

vi la luna reflejada,

en el fondo de tus ojos

y en la luz de tu mirada.

senti subir mis pies

la raiz de tu bravura,

que llegaba hasta mi pelo

y se anudaba en tu cintura

las olas me golpeaban

contra tu pecho y premura,

yo te besaba en la boca

con la humedad de la lluvia...

...despues serena la noche

cuando la luna se vaya

juntos nos encontraremos

en el mar y con la playa

bailaremos con las olas

nos pintaremos de espuma

cantaran las caracolas

y nos velara la luna

para despues abrazados

descansar sobre las dunas

y ver amanecer el dia

cuando se duerma la luna.

rosa m. mielgo

influjo lunar

SARDANA AERIA ,

ahir , la disco-beach passarel·la d'empuriabrava feia el seu 23 aniversari, i dins de les celebracions es va programar l'espectacle de la sardana aeria que es va tenir que susprendre degut al fort vent que feia el dia de la inauguracio de figueres com a capital de la cultura catalana

aqui en teniu unes imatges, per si no hi vareu esser...

RAREZAS...

sempre es bonic rebre un premi o un reconeixement, al menys, a mi m'agrada

i aquest es força especial

m'el fa arrivar *la cape* del blog picardie france

m'esplica que tinc que dir qui m'el fa arrivar i agrair-ho....nomes faltaria!!!

em fa molt de goig!! gracies, bonica.!!

lo seguent ja es mes complicat;

diu que he d'explicar 7 coses rares de mi, i pasar el premi a 7 blogs mes

no patiu...ja sabeu que em costa una mica aixo d'escullir entre vosaltres. us tinc aprecia tots, cada un a la seva manera...cap mare podria escollir entre els seus fills...jajajjajajaj

pero si us repto a que deixeu les vostres coses rares.....ni tan sols cal que siguin 7.les que volgueu....

us prometo que despres us en desvetllare algunes de les meves

qui s'hi anima??

no oblideu pasar per.. .picardie france i saludar a la cape . hi ha un pilot de gent jove molt maca i amb moltes coses a dir i a fer....que sempre es un estimul

PASEJANT PER GIRONA...

retallets de cuitat