ex-libris

aquest es el de la meva amiga celia..li vaig regalar per nadal

el va dissenyar el meu company de feina marc

...JA VINC !!

relax a dos...

llargues sobretaules...

amics nous...

petites escapades...

esmorzars llegin el diari...

cerveces i cigars...

converses inacabables...

sopars en familia...

celebracions especials...

vells amics...

mes relax...

jajaj es fara dificil retornar...!!!

CREU DE TERME A OLOT

En la part de devant la creu representa una figura de Crist. La punta superior de la creu acaba amb una mensula que soste un pelica, animal amb el que es representa l’amor Divi a través de l’eucaristia. Al'extrem dret del Crist s’hi trova la Verge i a l’esquerra sant Joan, ambdos asseguts, sota els peus de Crist ,Adam resucitat, que surt del sepulcre. Al dors de la creu hi ha l’aliga, el llop , el brau i l’angel simbols del quatre evangelistes.

La creu inclou tambe un capitell octogonal amb les representacions de santa Caterina d’Alexandria, sant Bernat i sant Esteve. Als costats del capitell hi han dos escuts amb un porc espi.
Es tracte de la copia de la creu de terme que es va fer el 1955 a partir dels fragments de la creu original que es conserven als al museu parroquial de sant Esteve
Aquesta copia va esser modelada el 1936 per Marti Casadevall a partir de dibuixos del doctor Joaquim Danes i tallada en pedra anys despres per l’escultor figuerenc Novoa.
Es va colocar a la plaça de Palau on va esser fins al 2002 quand va esser escapçada
L’estiu del 2003 s’en va colocar un altre feta de resina i pols de marbre i enmotllada als tallers d’imatgeria comercial stylart.

ENS RECICLAREM?

vivim en una societat que esta habituada a reciclar.
tots posem el vidre, el paper i els embasos per separat perque quan ja ens fan servei, encara s'en pugui treure algun profit
pero pensaba si actuariem igual si es tractes de la nostre persona

heu pensat mai en la donacio d'organs?
quina opinio us mereix??
farieu donacio dels vostres organs o dels de un familiar?

ALTRES FORMAS D'ART

es una de les cançons que sento que canta el meu fill.aquest noi...el chojin es un poeta... rapero,pero poeta; a mes de inteligent

hem servira de banda sonora per una seccio que volia començar, referent al art als carrers

crec que la gen jove te molt a dir, i utilitza uns mitjans importants. la questio es...els escoltem???

SENSACIONS A PLE SOL

nua sobre la sorra,
amb la pell molla encara
en silenci,
mentres el vell pescador es retira

nomes el lleuger remor de les onades viatgeres
incansables,
i l'ale de la marinada
que juga emb els meus cabells

els granets de sorra
avançan lentament
emigran a altres dunes
mentres esborren les petxades
de les gavines matineres

les onades escombren de la sorra
un vell castell en runes
il·lusio d'infants matiners
deixan l'escuma com a unic testimoni

pasejo la llengua
per els llavis
i retrovo el gust del mar

l'escalfo del sol
em crema cada poro...

es aixo la felicitat?
si no ho es, segur que si sembla.
gracies per compartir-ho amb mi.


per l'esteve

CAPELLETES DE CARRER

“les capelletes de barri, que encara avui conserven aquest aire humil i evocador, apareixen cap a la meitat del segle XIV, quan l’àmbit està impregnat de l’esperit religiós del temps. Sorgeixen en camins i senders, més o menys transitades, creus de terme, espais d’humiliació, on el caminant es parava a resar breus segons, implorant bon viatge o donant gràcies per haver arribat sa i estalvi al seu destí. Les capelles a l’exterior de les poblacions arriben després al propi interior de les mateixes, i a cada barri així com cada carrer i cada gremi que hi ha establerts, adopten un patrocini als que tributen devoció i festejos. Sobretot, en demanda de protecció contra les epidèmies ”.

És així com en els carrers de les diferents poblacions apareixen, arrecerades a un edifici que hi té la façana, uns elements artístics de simbologia religiosa que contenen imatges de personatges relacionats amb la divinitat, pel fet de ser representacions d’advocacions marianes o de persones canonitzades, que estan en estreta relació amb el seu entorn i sobre el qual exerceixen, en l’imaginari col•lectiu, la protecció.

En alguns casos representen la patrona o patró dels qui exerceixen l’ofici predominant en aquell espai, d’altres tenen una relació vinculada a un moment històric determinat, alguns són, simplement, mostres públiques d’una la devoció particular. Sigui quina sigui la causa de la seva col•locació, apareixen les “capelletes de carrer” que es poden veure en molts vies urbanes de les poblacions catalanes

aquestes les hem vist a girona

POESIA VISUAL

VINE I FAREM UN BRINDIS...!!!

si, si vols esser aqui amb mi, ho celebrarem plegats

avui faig 50 anys !!!!

agafa la teva copa i brindem, es motiu d'alegria

quan miro al meu voltant i veig el que hi ha..

quan miro enrera i recordo tot el viscut...

vull mirar endevant i no perdrem res de tot el que ha de venir.

quedat amb mi i ho viurem junts.

eixeco la meva copa per aixo i per tots els que avui 14 d'agost de 2009 paseu per aqui.

deia el poeta....

envellir dignament, deu ser integrar-se discretament en un espai tan solid com la propia pell, sense altre guany que els anys viscuts i alguna sorprenet presencia que el temps astutament tan aviat dibuixa com esborra de la memoria.
aixo tal vegada aviva si el fat es mostra benevolent. l'encant d'estimar tendrament, calladament, sense esperar ni resposta, com qui canta per si mateix en veu molt baixa

m.marti i pol

DOLORS

m'habian fet anar a dormir a casa de la meva tia, i no sabia perque...mai ho feien, a mes, no m'agradaba gens.tenia gats, que al vespre s'enfilaban a la porta mosquitera del costat del pou, i en feien por.
l'endema a dormir a ca la iaia, no entenia aquesta moguda pero tan se val, totes em feien cigronets i truita de patata i em compraban els gelats que mes m'agradaban

al tornar a casa. ELLA. era alla. es veia tan petitona dins d'aquell llitet de baranes de fusta!

ara entenia perque la mare l'habia pintat i adornat amb adhesius tan macos...i posant cortines a aquella habitacio que mai feiem servir. ara ho entenia!!

i a sobre, em venia feina:
- tindras que ajudar a cuidar.la
- tindras que ensenyar.li a jugar
- tindras que explicar-li contes...

ufffffff !!! aviammm, aviammmm

vaig esser la seva padrina, que no sabia molt be el que volia dir, pero m'en sentia molt orgullosa.

avui, faria 44 anys

i m'he dormit miran els estels...

NON COMMENT

figueres... la gincama

PARANOIES

el soroll repetitiu de les maquines del taller, de vegades sembla que em parlin

avui entremitg de tot el soroll, una alçaba la veu entre les altres, com si em volgues convencer... ...* esticcontenta...esticcontenta...esticcontenta.*

deu esser hereditari, dons el meu fill diu que de petit creia que les ambulancies d'emergencia cantaven tot dien...*pinyonet..pinyonet...pinyonet.*

us ha pasat mai??

JO TENIA UN 600...

si, el meu primer cotxe va esser un 600, de color granate i de 3ª ma, pero anaba com un ginjol !!

encara recordo la seva matricula B 622171.

vaig anar a apendre mecanica quan encara no era obligatori i em feia les reparacions jo mateixa

no vull pas dir camviar la roda, vull dir canviar la corretge del ventilador, les bujies, que de vegades tenia que llimar.les perque saltes la xispa, mantenir la bateria en condicions i els *bornes * ben engrasats.


recordo que als vespres, perque no es quedes el motor massa fred, baixaba unes cortinetes que tenia per dins de la carroseria a la part de radera, on hi habia el motor.


una vegade al tornar al lloc on el tenia aparcat m'habien tancat tant que no es podia ni maniobrar. i entre dos homes el varen treure eixecant-el


i un cop a la platja...el gos va fer un forat gros per posar el seu os i el 600 hi va caure. aixo si que va esser comic!!!