divendres, 30 d’octubre del 2009
dijous, 29 d’octubre del 2009
LLERS
sabeu que com a sargantana tinc lligams amb la terra..a mes..m'estimo la meva terra i aixo tambe es evident als vostres ulls
en diferentes ocasions us heu dirigit a mi per demanar-me informacio sobre una o un altre cosa, i tot que no ho conec tot, la meva tafaneria em porta a buscar i esbrinar sempre coses noves.
ha pasat un cop mes..i penso que aixo em pot donar peu per fer alguns post que si be no interesarant a tots, poden donar a coneixer millor el meu entorn
tambe us demano que si algun de vosaltres els pot ampliar amb mes informacio o si teniu alguna imatge encara sera mes enriquidor per tots.
avui us parlare de Llers,
Llers es un poble de uns 1.200 habitans, amb una extensio de 21 km2 . esta a uns 142 metres sobre el nivell del mar i a uns 6 km. de Figueres.
Es pot dir que s'ha convertit en una ciutat -dormitori de Figueres. es agricola i ramadera
Limita al nord amb pont de molins, al est amb Figueres, al sud amb Avinyonet i al oest amb Cistella i Boadella d'Emporda.
Hi ha nombrosos torrents, que formen l'interfluvi entre les conques del Manol i la Muga.
El riu la Muga passa per l'extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de limit amb el municipi de Pont de Molins
A la banda de llevant hi han uns terrenys planers, ja en contacte amb la plana, on hi passava el «camí de la Calçada» o via romana que durant l'Edat Mitjana fou anomenat camí del Francès i servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries-Peralada. Aquesta situació de frontera durant l'Edat Mitjana convertí Llers en la zona més fortificada de l'Empordà. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze més.
Es de visita obligada el castell de Llers que actualment es propietat de l'ajuntament i s'esta restaurant.explica la llegenda que aqui hi va viure el primer vampir , el conde Estruch
Tambe s'ha de visitar el castell de hortal, la esglesia de sant Julia i la de sant Quirze d'Omells que es al mitg del bosc, 3 km. al sud est entre el mas Molar i el mas Oliveres
Es d'especial interes la porta dovellada que es trova a n'el centre social, el rissec i la cova de l'avenc de la calma que es a la muntanya de les terres blanques.
Es terra de cireres i de bruixes, de fet..diu que els dies de tramuntana es pot sentir el seu xixiueigel poeta empordanes Fages de Climent ha escrit un llibre de poemes titulat les bruixes de Llers i que va il·lustra un desconegut encara Salvador Dali.
Montserrat Vayreda en va dir...
Castell de Llers que hissaves la bandera
per damunt de la vila medieval
rodejat d'onze forts: Bellver, Cabrera
Destorrent, Desvinyol, Desguell, d'Hortal.
del Sarrai al dels Gorgs un tret de fona;
dels Gorgs al de Molins un sol cami;
si el de les Escaules et corona
li ajuda a cenyir-la Montmari
des d'un castell a l'altre, galopades,
escuts i elms, senyeres i penons,
dotze torres alcant-se emmerletades
sobre el tauler que vetllen els peons
Setges, combats, defenses, envestides,
derrotes i triomfs, l'afany divers
de l'atzar que ha signat en mort i en vides
el tepms vençut en els castells de Llers
dels onze forts, esquer de sols i llunes
no en resten ni els fantasmes ni l'orgull
les bruixes s'han colgat sota les runes
i no podran sortir-ne al seu antull.
la pedra cau com l'home es desaferra,
s'esmicola, s'afina i es desfa
si Llers ha renascut, es per la terra
que l'ha fet mirador de l'Emporda.
Poc mes em queda per comentar, quand hi aneu a mesura que la carretera va pujant val la pena fer un cop d'ull . a la dreta veureu el castell de sant Ferran i els arcs del castell, be..o el que en queda d'ells ja que es van mitj enderrocar per poder fer pasar l'autopista. tambe gaudireu de unes maravelloses vistes a la nova preso que s'esta construin,
(aqui soms aixis...que voleu??)
coordenades de Llers....42° 17′ 50″ N, 2° 54′ 48″ E / 42.29722, 2.91333(i)
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
LA LLEI DE L'EMBUT??
despres de lleguir la prensa i sentir les noticies de la televisio, es evident que la llei no es per tothom igual o que a tothom no se li aplica la mateixa llei
d'altra banda..seguint la llei es te la seguretat d'esser just?
qui dicta les lleis?
i quin criteri es segueix?
es irrevocable??
o varia segons els temps i les condicions?
be les modifiquem no??
a sant de que?
en el dia a dia molts de cops , el que es dolent per uns, no ho es per els altres
qui pinta la fina linia entre el be i el mal?
o es una goma elastica que podem estirar a conveniencia segons si la llei s'aplica a uns o als altres?
d'altra banda..seguint la llei es te la seguretat d'esser just?
qui dicta les lleis?
i quin criteri es segueix?
es irrevocable??
o varia segons els temps i les condicions?
be les modifiquem no??
a sant de que?
en el dia a dia molts de cops , el que es dolent per uns, no ho es per els altres
qui pinta la fina linia entre el be i el mal?
o es una goma elastica que podem estirar a conveniencia segons si la llei s'aplica a uns o als altres?
perles de l'avui
*la justicia creu que no hi ha perill que millet reincideixi o fugi a l'estranger* (reincidir?? deu meu!!!..i a on estaria millor que aqui?? ja!!)
*el president del palau diu que nomes firmava papers presentats pel seu subordinat i aquest que actuava a les ordres del primer.* (a la *seño* vas....jo no he sigut..ha sigut ell !! senyors!! que aixo no es serio! )
*el palau va pagar la boda de les filles de millet, la nova direccio aporta factures per un total de 200.000 €* ( i jo em pregunto...guardava les factures per desgravar? )
*s'inicien els tramits per retirar-li la creu de sant jordi* ( ell si que esta fet una bona creu!! la va guanyar a una tombola?? o li va sortir sota la tapa d'un iogurt..per que.......)
i el mes divertit de tot es que ara quan parlen del *senyor millet* en diuen el senyor bitllet !!!
LA LLEI DEL EMBUT... AMPLE PER MI,ESTRET PER TU.!!
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
AMBIGÜITAT
estabem parats al semafors i ha creuat
anaba rapid pero el seu pas era indefinit
els seus cabells arrisats en una mitja melena
portaba roba esportiva i una motxilla
cap senyal extern definia el seu sexe
no se si era un home o una dona
era una persona, i prou...
cal tenir-ho tot ben etiquetat i clasificat?
anaba rapid pero el seu pas era indefinit
els seus cabells arrisats en una mitja melena
portaba roba esportiva i una motxilla
cap senyal extern definia el seu sexe
no se si era un home o una dona
era una persona, i prou...
cal tenir-ho tot ben etiquetat i clasificat?
diumenge, 18 d’octubre del 2009
LA TERRA DE LAVINIA
la Lavínia era una dona semblant a una deesa de l'antiguitat i l'envoltava una, una aureola potser fins i tot mes llegendaria i mitica que a la filla del rei Llati i Amata a l'Eneida de Virgili.....
...a la Lavínia, que es tan terrenal com les dones que van al mercat, el rostre se li vesteix d'amabilitat si li conve i rere cada sonriure estrafet hi ha una finalitat ultima ben amagada una meta pensada amb un refinament excessiu...
...la terra es important i , d'alguna manera, deu conformar les persones. potser, per aixo a cada regio, diguemne pais, comarca o simplement contrada i prou, li correspon un estereotip d'habitant que pot resultar mes o menys simpatic, mes o menys agradable i mes o menys enraonador o discret.
a l'emporda, em refereixo a l'alt emporda, no pas l'empordanet d'en josep pla, hi ha la Marededeu del mont, les riunes gregues i romanes d'Empuries, el mar de Roses i Cadaques i les sortides de sol rogents del Cap de Creus.
als pobles, vigilats cadascun per una creu de terme i presidits per una esglesia amb campanar, la vida hi bull fins i tot en diumentge; la gent gran convergeix a la plaça o ananta buscar el pa i els pagesos, sempre tan aqueferats, engeguen els motors dels tractors per treballar el camp.
els dies de mercat , la vila encara hi bull, amb mes intensitat i hi batega amb mes força
a Figueres quand l'estiu comença dirhi la seva lliurement, les terrasses dels bars s'omplen de turistes que contemplen curiosos els passavolants i amb tot plegat es produeix una borinor de veus semblant a la dels rusc de les abelles.
deu ser tot aixo el que conforma el caracter dels empordanesos, sense oblidar la tramuntana que, quan s'obren les comportes, bufa d'aci d'alla a tort i a dret i embat tot el que troba. i despres el cel es net i pur com una vela blava.
l'emporda de maragall es una plana riallera on el pastor i la sirena s'avingueren a plantar-hi la seva cabanya.quina visio tan escaient i agraciada!! el qui estima la llum de la carena s'enamora de la qui estima el mar i viceversa, i el sentiment
es tan fort, tan intens, que queden units en el limit d'ambdos.
deu va saber donar a aquesta terra una gracia especial, una singularitat privilegiada, un paisatge cofoi, sere i abellidor, com si volgues
en jorns tranquils fer-hi estada
i deposar-hi la creu;
a vora mar el veureu.
a prop de la fresca deu
o a la plaça amb la gentada.
vet aci el que Lavinia habia de saber.
del prefaci del llibre *la terra de Lavínia* de daniel ferrer i isern
...a la Lavínia, que es tan terrenal com les dones que van al mercat, el rostre se li vesteix d'amabilitat si li conve i rere cada sonriure estrafet hi ha una finalitat ultima ben amagada una meta pensada amb un refinament excessiu...
...la terra es important i , d'alguna manera, deu conformar les persones. potser, per aixo a cada regio, diguemne pais, comarca o simplement contrada i prou, li correspon un estereotip d'habitant que pot resultar mes o menys simpatic, mes o menys agradable i mes o menys enraonador o discret.
a l'emporda, em refereixo a l'alt emporda, no pas l'empordanet d'en josep pla, hi ha la Marededeu del mont, les riunes gregues i romanes d'Empuries, el mar de Roses i Cadaques i les sortides de sol rogents del Cap de Creus.
als pobles, vigilats cadascun per una creu de terme i presidits per una esglesia amb campanar, la vida hi bull fins i tot en diumentge; la gent gran convergeix a la plaça o ananta buscar el pa i els pagesos, sempre tan aqueferats, engeguen els motors dels tractors per treballar el camp.
els dies de mercat , la vila encara hi bull, amb mes intensitat i hi batega amb mes força
a Figueres quand l'estiu comença dirhi la seva lliurement, les terrasses dels bars s'omplen de turistes que contemplen curiosos els passavolants i amb tot plegat es produeix una borinor de veus semblant a la dels rusc de les abelles.
deu ser tot aixo el que conforma el caracter dels empordanesos, sense oblidar la tramuntana que, quan s'obren les comportes, bufa d'aci d'alla a tort i a dret i embat tot el que troba. i despres el cel es net i pur com una vela blava.
l'emporda de maragall es una plana riallera on el pastor i la sirena s'avingueren a plantar-hi la seva cabanya.quina visio tan escaient i agraciada!! el qui estima la llum de la carena s'enamora de la qui estima el mar i viceversa, i el sentiment
es tan fort, tan intens, que queden units en el limit d'ambdos.
deu va saber donar a aquesta terra una gracia especial, una singularitat privilegiada, un paisatge cofoi, sere i abellidor, com si volgues
en jorns tranquils fer-hi estada
i deposar-hi la creu;
a vora mar el veureu.
a prop de la fresca deu
o a la plaça amb la gentada.
vet aci el que Lavinia habia de saber.
del prefaci del llibre *la terra de Lavínia* de daniel ferrer i isern
dilluns, 12 d’octubre del 2009
UNES SARGANTANES...
la violette quand va esser a Camagüey, Cuba va trobar aquesta sargantana i me l'ha regalat, no es bonica??
gracies, violette!!
i aquesta picarona que mira de reull es un obsequi d'en joan rodo
tambe gracies a tu, joan
dissabte, 10 d’octubre del 2009
MACHADO
en el corazon tenia la espina de una pasion;
logre arrancarmela un dia...
y ya no siento el corazon.
divendres, 9 d’octubre del 2009
COM QUE NO PODIA DORMIR...
fa dies que remeno i no m'en acabo de sortir...soc un desastre!!
en joan rodo m'ha regalat una fotografia, no..mes ben dit dues fotografies per la capçalera del blog.
no tan sol aixo, sino que me les ha fet a la mida justa i tot. tot un detall per part seva..jajajja
a mes..s'ha oferit per ajudarme per arreglar altres coses. he de reconeixer que tampoc es el primer cop que ho fa. gracies joan!
avui he tingut un sopar d'empresa...ha estat be. molt millor del que semblaba en un principi. pero tan de cafe...cava i mes cafe...no m'ajuden a dormir. he començat a putinejar per aqui..i a la fi he aconseguit posar be el color de les lletres de la capçalera i tot.
osigui que la sargantana ha mudat la pell
m'he adonat que fa un any que ja tinc el blog. i encara que se que el senyor pere em renyara...(sempre diu que em poso nostalgica...) he reculat en el temps i he anat fins els primers posts.
ha estat divertit...
us he vist arrivar un a un a comentar...m'he vist creixer de mica en mica...aprenguen a donar-me
una mica mes a cada post.
es curios com s'evoluciona.
he recordat quin va esser el meu primer contacte amb aquest mon...qui em va fer entrar ganes de tenir un blog...
ho recordeu vosaltres??
en joan rodo m'ha regalat una fotografia, no..mes ben dit dues fotografies per la capçalera del blog.
no tan sol aixo, sino que me les ha fet a la mida justa i tot. tot un detall per part seva..jajajja
a mes..s'ha oferit per ajudarme per arreglar altres coses. he de reconeixer que tampoc es el primer cop que ho fa. gracies joan!
avui he tingut un sopar d'empresa...ha estat be. molt millor del que semblaba en un principi. pero tan de cafe...cava i mes cafe...no m'ajuden a dormir. he començat a putinejar per aqui..i a la fi he aconseguit posar be el color de les lletres de la capçalera i tot.
osigui que la sargantana ha mudat la pell
m'he adonat que fa un any que ja tinc el blog. i encara que se que el senyor pere em renyara...(sempre diu que em poso nostalgica...) he reculat en el temps i he anat fins els primers posts.
ha estat divertit...
us he vist arrivar un a un a comentar...m'he vist creixer de mica en mica...aprenguen a donar-me
una mica mes a cada post.
es curios com s'evoluciona.
he recordat quin va esser el meu primer contacte amb aquest mon...qui em va fer entrar ganes de tenir un blog...
ho recordeu vosaltres??
diumenge, 4 d’octubre del 2009
UN CIUTADA, UN ARBRE
l'ajuntament de figueres te una campaya que anomena *un ciutada, un arbre*
i em va agradar molt.
et dona la posibilitat de que es planti un arbre nou en algun punt de la ciutat en nom teu.
t'en don el document que aixis ho acredita, l' ubicacio i l'informacio de l'especie que s'ha plantat, (totes adoctones com es de suposar) aixis com un planell per localitzar-lo i el numero de la placa que l'identifica
tambe et fan arrivar una carta on s'avisa del moment de la plantacio per si vols esser.hi present
tot per el modic preu de 10 €
pero com tantes histories, tambe te un costat trist
a casa cada un de nosaltres en tenim un.
em va semblar molt simbolic el fet de *plantar* un arbre...
el fet de que algo meu, nostra arreli en la ciutat,
el fet de contribuir a que hi hagi mes vegetacio, mes ombres...
i quand varem anar a veura on era i com estaba, ens varem trovar que alguns desaprensius(..que sempre n'hi han) habien trencat els arbres, que degut a que eren joves no eran prou forts encara, estaben mitj morts o del tot.
va esser una imatge trista i que ens va deixar mal gust de boca.
tan se val les iniciatives, i les ganes que hi posis, sempre hi ha algu disposat a ferles pols
la setmana pasada varem tornar-hi i alguns d'ells han rebrotat i d'altres els han tornat a plantar.
esperem que la natura sigui mes benevola que nosaltres.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
FA POR EL DIMONI ?
.JPG)
he llegit al diari que ahir, 2 d'octubre, era el dia del dimoni
diu que l'angel de la guarda que el te lligat amb cadenes durant la resta del any, el deixa anar lliure
s'ha de tenir cura en no acostar-se al foc..en no deixar entrar animals a casa..en fi...que mes val estar alerta.
pero jo em pregunto..si el diable es trova amb politics, banquers i millet's varis...voleu dir que no demanaria asil politic a l'angel de la guarda.???
en fi..bon cap de setmana macos!!
i no us confieu..ni dels uns ni de l'altre.
dijous, 1 d’octubre del 2009
EMPORDANESOS..HO FEM??
fa dies que li donc voltes...
voldria esplicar als que encara no la coneixen que es la tramuntana
pero tinc un pilot d'esborranys i cap es prou calificatiu i clar.
s'em fa dificil esplicar segons quines sensacions...segons quins sentiments.
he pensat en demanar.vos ajuda a vosaltres que tambe la sentiu d'aprop
ajudeu-mi si us plau
expliqueu-els-hi vosaltres tambe. deixem que es sentin entramuntanats per uns moments. potser llavors ens entendran..
...m'agradaria poder transmetre la sensacio aquella que *l'anomim* (ostres quand que ...m'agradaria tenir un altre nom per parlar d'ell o ella )deia al parlar de la fredo a les galtes.
voldria que sabesin com xiula..com s'et posa sota la pell i et fa esgarrifar.
a l'hivern, quand be de pasejar per el canigo es freda, pero al sentirla es com si t'haguesis rentat la cara amb l'aigua de un riarol.es fresca i neta.
...com et desperta els sentits i et convida a la rauxa!
...com et dona aquella energia que et fa sentir tan...tan...(jajajja ho veieu??)
la tramuntana aseca l'ambient pero t'apropa les muntanyes d'una manera magica. t'aclareig la visio i resalta tots els detalls
es el vernis del paisatge, el fa brillar
el cel de tramuntana es blau..pero un blau que tan sols alguns privilegiats (entramuntanats) han sapigut pintar
i els seus nuvols...els arrodoneig i els dona forma abans de fer-los desapareixer
es l'energia que ha mogut poetes, inventors i pintors. i que ens fa viure als de la comarca.
pero em falten les paraules..
no hi a res com el mar en dies de tramuntana
els seu blau, es inexplica.ble..vestit amb crestetes blanques..per que sabeu? a la tramuntana li agrada jugar amb les onades..les empeny, les despentina, juga a que s'amaga i les sorpren de nou. una i una altre vegada
ja us dic que es una mica folla, i que ens encomana la bojeria a la gent d'aquesta terra
amics...digueu-els.hi com es, vosaltres tambe...
aixis la coneixeran!
voldria esplicar als que encara no la coneixen que es la tramuntana
pero tinc un pilot d'esborranys i cap es prou calificatiu i clar.
s'em fa dificil esplicar segons quines sensacions...segons quins sentiments.
he pensat en demanar.vos ajuda a vosaltres que tambe la sentiu d'aprop
ajudeu-mi si us plau
expliqueu-els-hi vosaltres tambe. deixem que es sentin entramuntanats per uns moments. potser llavors ens entendran..
...m'agradaria poder transmetre la sensacio aquella que *l'anomim* (ostres quand que ...m'agradaria tenir un altre nom per parlar d'ell o ella )deia al parlar de la fredo a les galtes.
voldria que sabesin com xiula..com s'et posa sota la pell i et fa esgarrifar.
a l'hivern, quand be de pasejar per el canigo es freda, pero al sentirla es com si t'haguesis rentat la cara amb l'aigua de un riarol.es fresca i neta.
...com et desperta els sentits i et convida a la rauxa!
...com et dona aquella energia que et fa sentir tan...tan...(jajajja ho veieu??)
la tramuntana aseca l'ambient pero t'apropa les muntanyes d'una manera magica. t'aclareig la visio i resalta tots els detalls
es el vernis del paisatge, el fa brillar
el cel de tramuntana es blau..pero un blau que tan sols alguns privilegiats (entramuntanats) han sapigut pintar
i els seus nuvols...els arrodoneig i els dona forma abans de fer-los desapareixer
es l'energia que ha mogut poetes, inventors i pintors. i que ens fa viure als de la comarca.
pero em falten les paraules..
no hi a res com el mar en dies de tramuntana
els seu blau, es inexplica.ble..vestit amb crestetes blanques..per que sabeu? a la tramuntana li agrada jugar amb les onades..les empeny, les despentina, juga a que s'amaga i les sorpren de nou. una i una altre vegada
ja us dic que es una mica folla, i que ens encomana la bojeria a la gent d'aquesta terra
amics...digueu-els.hi com es, vosaltres tambe...
aixis la coneixeran!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)