dissabte, 28 de novembre del 2009
divendres, 27 de novembre del 2009
EL BISBE ADORMIT...
no l’heu vist mai
el bisbe adormit?
la badia de roses
es el seu llit.
el bisbe adormit
es un enorme gegant
que, de nit i de dia
damunt d’aquesta
inmensa badia,
esta ell descansant.
tot vorejant la llongada
ens va seguint la mirada,
el bisbe sempre es present.
amb imaginacio
i amb fantasia
tan se val d’on se’l mira
el bisbe ens fa referent.
cal saber escollir un dia
dels clars i transparents,
perque la calitja i la boira
la seva megestuosa imatge
no ens amaguin gens.
el bisbe adormit
fidel al seu ritual,
va abillat amb solideu
i lluint pectoral.
del montgri, el Castell,
n’es del bisbe l’anell.
te les seves mans plegades, una damunt’altra,
descansant sobre el seu pit.
del montgri, el castell,
n’es del bisbe l’anell.
si seguim per orient,
es a dir, per l’esquerra,
descobrim que hi es present
el gran pla del seu ventre.
continuem i veurem
les seves cames molt llargues
i finalment els seus peus,
que son dos turons
petits i rodons
que es diuen els maures.
quand vinguis a roses
tu tambe podras veure.
el bisbe adormit
es format per la terra.
amb les tevés propies mans
l’aconseguiras enmarcar
per poder.lo aixis
millor afigurar.
ell sempre dorm
el bisbe adormit
deixant pasar el temps
inmers dins el son
dels grans cavallers.
-shhhhh…silenci senyors!
-shhhhh…silenci, si us plau!!
i deixem dormir
el senyor bisbe en pau.
Josep Mª Ponseti

mil vegades m'habia esplicat la meva mare aquesta historia i d'altres del castell del montgri, *l'anell del bisbe* que em diem a casa
espero que us hagi agradat tant com a mi.
que tingueu bon cap de setmana, amics!
Etiquetes de comentaris:
castells,
curiositats,
histories fantastiques,
poemes
dijous, 26 de novembre del 2009
I DE SALUT...COM ANEM??
en pocs dies m'ha tocat renovar el permis de conduir i pasar la revisio metge de la feina
tot plegat un fart de riure
el carnet de conduir, varen sellar l'expedient tan bon punt vaig pagar, despres vaig fer les proves, tan les fisiques com les psicotecniques. en realitat la wii es mes estresant.
aixis ens va per la carretera!!
i la revisio de l'empresa tres quarts de quinze...
per cinque any consecutiu li vaig esplicar al mateix metge de que habien mort els meus pares...quina es la meva feina i si em rento les dents cada dia.
el pitjor va esser quand em va preguntar *si estaba be*
creia que les evisions eran perque el metge et digues si estas be i no a l'inversa
em queda el dubte: si no estigues be, ells ho veurien??
tot plegat un fart de riure
el carnet de conduir, varen sellar l'expedient tan bon punt vaig pagar, despres vaig fer les proves, tan les fisiques com les psicotecniques. en realitat la wii es mes estresant.
aixis ens va per la carretera!!
i la revisio de l'empresa tres quarts de quinze...
per cinque any consecutiu li vaig esplicar al mateix metge de que habien mort els meus pares...quina es la meva feina i si em rento les dents cada dia.
el pitjor va esser quand em va preguntar *si estaba be*
creia que les evisions eran perque el metge et digues si estas be i no a l'inversa
em queda el dubte: si no estigues be, ells ho veurien??
dimecres, 25 de novembre del 2009
AMB LA NEU ENTRE ELS DITS...
si algun dia em trobaves amb la neu entre els dits
i el gel dins de les venes, amb el vestit de molsa
i el cor ben ple de fulles que haura sembrat la nit
no temis res:
porta'm de dins l'ajub l'aigua d'agost,
recull les flors que ha fecundat la tarda:
amb els petals et teixire un jersei
i amb els estamps hi trenare la llum,
perque els teus ulls encenguin la flama del desembre.
des de l'arrel
maria rosa font i massot
sant pere pescador
dimarts, 17 de novembre del 2009
dissabte, 14 de novembre del 2009
dimarts, 10 de novembre del 2009
si cap dia...
si cap dia em perdo,
que em busquen entre el teu cabell,
nedant pel mar dels teus ulls
i cridant el teu nom.
....que mes voldria que perdre’m!
Si cap dia viatjo,
Que em busquin a prop teu,
Passejant per les valls del teu cos
I cridant el teu nom.
... que mes voldria que passar-me la vida viatjant!
Si cap dia obro els ulls,
Sera per veuret amb mi
…pero el que mes desitjaria seria veure’t feliç
tramontana.
que em busquen entre el teu cabell,
nedant pel mar dels teus ulls
i cridant el teu nom.
....que mes voldria que perdre’m!
Si cap dia viatjo,
Que em busquin a prop teu,
Passejant per les valls del teu cos
I cridant el teu nom.
... que mes voldria que passar-me la vida viatjant!
Si cap dia obro els ulls,
Sera per veuret amb mi
…pero el que mes desitjaria seria veure’t feliç
tramontana.
diumenge, 8 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
EL FAR D'EMPORDA

antigament s'el coneixia amb els noms de farus o alfar
se suposa que abans el litoral era mes proper i que hi habia un far , d'aqui el seu nom
esta situat a 4 km. de figueres. a 44 mts de alçada sobre el nivell del mar, te una superficie de 9 km2. i uns 525 habitants
els seus limits son: al nord... Vilasacra, al est Fortia, al sud Vilamalla i Riumors i al oest figueres
es un municipi creuat per el Manol i desde on es domina tota la plana empordanesa
els seus principals llocs d'interes poden esser:
el safareig public i l'esglesia de sant marti que es del segle XV- XVI amb ferraallaats originals de la epoca romanica
el Far ocupa un espai que abans eran estancs, ara desecats i que s'utilitzen per conreu
les principals activitats son l'agricultura i la ramaderia
els seus camps, com molts a l'emporda es distingueixen per les fileres de xipresos per parar els forts cops de tramuntana
cal anomenar el veinat de l'oliva amb unes 20 cases i masies dels segles XIX i X
les cases estan molt renovades, pero al c/ ponent es conserva un gran casal amb un portal fet de *sillares* amb la data del 1588.
les seves coordenades son: 42° 15′ 13″ N, 2° 59′ 47″ E
.................................................................................................................
Mª Angels Anglada en diu...
Vius aferrat dalt del turo que sura
damunt la mar en calma dels conreus
i en inmobil, alada, singladura
travesses l'Emporda que tens als peus
en cap escull inesperat t'encalles,
en mar i cel domines tots els blaus;
veus Emporion, la de les tres muralles,
Fortia de la Reina, els dos Palaus.
Castello, la del pont de les set arcades
i magna catedral, que el poeta ungi
relligant els sonets i les balades
amb cintes de vers alexandri
el Pirineu, que l'urc dels vents concita
i bolca neu als flancs del Canigo,
la muntanya del Mont que posa fita
entre Emporda i Garrotxa. L'horitzo
enlla dels aiguamoixos i les closes
on l'herba te desvaris de perfum
i l'esmolada falç del Golf de Roses
que sega escumes i agarbera llum.
Far d'Emporda que estrenes cada dia
l'alba i la nit en casta nuditat,
ni la ciutat et guanya en gallardia
vivint com vius, per sobre de la ciutat.
dimecres, 4 de novembre del 2009
EL MEU REGNE PER UN CAFE...

sens dubte per mi, pendre el primer cafe es un dels millors rituals del dia
m'agrada llevarme lentament despertarme de mica en mica (cosa que quasi mai pasa en realitat) i despres d'una estoneta de remanar per casa, fer el cafe.
l'olor del cafe recien fet, sentir l'escalfo de la taça , agafar-la entre les dues mans i aspirar el seu aroma...ummmm
si a tot aixo hi afegim l'imatge del sol sortin..pot esser mortal.
pero no....no sera avui
tot i que ara mateix donaria el meu regne per un cafe, deu ho sap!! pero em toca pasar la revisio metge de l'empresa.i com es normal he d'anar sense haber menjat res.
avui el meu cafe sera virtual.pero igualment el comparteixo amb vosaltres
com comença el vostre dia? tambe feu el cafe a primera hora?
be, sigui com sigui us desitjo un bon dia a tots!
dilluns, 2 de novembre del 2009
EL CEMENTIRI BLANC...
Jugaven els infants
entre les tombes blanques.
Viva claror d'esguars
entre claror adormida.
Talment com ales, mans
entre les tombes blanques.
El mar bleixava prop
d'aquell vol de gavines.
Ja no dormen els morts
dintre les tombes blanques.
El nacre del record
quieta pau abriga.
Els infants s'han endut
perfils de tombes blanques.
El silenci daurat
enyora el teu sonriure.
del llibre Kyparissia de Mº Angels Anglada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
