
Aigues tranquiles, olioses, brutes.
Anem entrant a port, en aquest refugi,
molt a recer de la dificil mar.
Evitaré l'esglaidora boia
que es mou entre deixalles al davant.
Els ulls entreoberts miren fix i no veuen
la roda alta de proa, coronada
amb un inclinadisim cap de mort.
Conec com s'acomplia tot el temps
de la navegació i el seu retorn,
mentre s'atansen a poc a poc vers la barca,
des de l'esclat de la llum aturada,
del clos silenci estant, llises parets de moll.




