dimarts, 13 d’abril del 2010

AL MUSEU..



He obert la porta i al primer pas l'olor que he sentit ha semblat que em posseïa, era com si se'm filtres per cada poru i em transporta a altres temps,

de sobte era com si tot cobrés vida, les màquines treballaven frenèticament, el soroll era ensordidor, fins i tot hauria assegurat que hi havia fum ...

això m'ha fet reaccionar .. fum???

i ha estat com tornar d'un llarg viatge de només dos passos i molts anys

11 comentaris:

sargantana ha dit...

version al castellano

EN EL MUSEU..


he abierto la puerta y al primer paso el olor que he sentido ha sido como si me poseyera y me transportara a otros tiempos
de repente era como si todo hubiero cobrado vida, las maquinas trabajaban freneticamente, el ruido era ensordecedor, incluso parecia que habia humo
esto me ha hecho reaccionar..humo??

y ha sido como volver de un largo viaje de solo dos pasos y muchos años

TORO SALVAJE ha dit...

D'això es tracta.

Petons.

Striper ha dit...

Sembla un museu textil, m'encanta surmrgirme en altres epoques.

Eli ha dit...

A mi m'ha recordat aquesta peli tan i tan bona!!!
http://www.youtube.com/watch?v=-YO86Bepf5Y

Tiempos modernos!

Pere ha dit...

On està aquest museu, és el tèxtil de Terrassa?

Bona tarda Sargantana.

sargantana ha dit...

dons la veritat es que tret l'imatge del google i no se on es.
Si be teniu rao que sembla un museu textil.

el que em va inspira aquestes sensacions es a l'empresa on treballo, un lloc cotidia, pero que de vegades s'em presenta misterios...

petons per tots!

Jota ha dit...

M'has recordat un documental molt interessant que es va passar l'any passat a la Seminci de Valladolid. Es diu "Brian Cox Jute Journey", i tracta d'un viatge que aquest conegut actor fa des de la seva ciutat a Escòcia, productora de yute al segle XIX, fins a Calcuta, on es va traslladar la producció. Si qualsevol persona vol tornar al segle XIX i conèixer les condicions de treball a les fàbriques de l'època pot fer-lo visitant fàbriques als païssos del Tercer Mòn.

Agnès Setrill. ha dit...

Doncs si no hi has anat, al museu de Terrassa, (com pensa el Pere) val la pena, de debó.
Tindràs aquestes sensacions de nou.

I. Robledo ha dit...

Querida amiga, yo vuelvo tambien de un largo viaje... Ya mismo intentare estar al dia... Intento recuperar el tipo.

Je,je,je

Recibe un fuerte abrazo, amiga, solo querida saludarte...

BLANCA LIBIA HERRERA CHAVES ha dit...

IMÁGENES... ME GUSTAN... CUÁNTO PUEDEN DECIR...

Lucia Luna ha dit...

Quina passada de lloc! per cert, la fotografia m'encanta, un petonas sargantana