dimecres, 28 d’abril del 2010

A LES DONES DE MES DE 40...

Avui una amiga meva m'ha enviat un texte...i m'ha agradat.
L'he trames a unes altres amigues..i els hi encantat
Aqui el teniu..per si us anima la jornada a totes
Bon dia, guapes!!


Las mujeres de mi generación son las mejores. Y punto. Hoy tienen cuarenta y pico, incluso cincuenta y pico, algunas más... y son bellas, muy bellas, pero también serenas, comprensivas, sensatas, y sobre todo, endiabladamente seductoras, esto a pesar de sus incipientes patas de gallo o de esa afectuosa celulitis que capitanea sus muslos, pero que las hace tan humanas, tan reales. Hermosamente reales.

Casi todas, hoy, están casadas o divorciadas, o divorciadas y vueltas a casar, con la idea de no equivocarse en el segundo intento, que a veces es un modo de acercarse al tercero, y al cuarto intento. Qué importa...
Otras, aunque pocas, mantienen una pertinaz soltería y la protegen como ciudad sitiada que, de cualquier modo, cada tanto abre sus puertas a algún visitante.

Nacidas bajo la era de Acuario, con el influjo de la música de Los Beatles, de Bob Dylan.... Herederas de la "revolución sexual" de la década de los 6O y de las corrientes feministas,otras con resabios de 'esas épocas.... que, sin embargo recibieron pasadas por varios filtros, ellas supieron combinar libertad con coquetería, emancipación con pasión, reivindicación con seducción.

Jamás vieron en el hombre a un enemigo a pesar que le cantaron unas cuantas verdades!, pues comprendieron que emanciparse era algo más que poner al hombre a trapear el baño o a cambiar el rollo de papel higiénico cuando éste, trágicamente, se acaba, y decidieron pactar para vivir en pareja.

Son maravillosas y tienen estilo, aún cuando nos hacen sufrir, cuando nos engañan o nos dejan.. Usaron faldas hindúes a los 18 años, se cubrieron con suéter de lana y perdieron su parecido con María, la virgen, en una noche loca de viernes o sábado después de bailar.
Hablaron con pasión de política y quisieron cambiar el mundo. Aquí hay algunas razones de por qué una mujer de más de 40 nunca te va a despertar en la mitad de la noche para preguntarte.... "Qué estás pensando?" No le interesa lo que estás pensando!!!

Si una mujer de más de 40 no quiere mirar un partido de fútbol, ella no da vueltas alrededor tuyo Se pone a hacer algo que ella quiere hacer y generalmente es algo mucho más interesante. Una mujer de más de 40, se conoce lo suficiente como para estar segura de sí misma, de lo que quiere, y de con quién lo quiere.

Son muy pocas las mujeres de más de 40 a las que les importa lo que tú pienses de lo que ella hace. Una mujer de más de 40, tiene cubierta su cuota de relaciones "importantes" y "compromisos". Lo último que quiere en su vida es otro amante posesivo.
Las mujeres de más de 40 son generalmente generosas en alabanzas. Ellas saben lo que es no ser apreciadas lo suficiente. Tienen suficiente seguridad en sí mismas como para presentarte a sus amigas. Solo una mujer más joven e inmadura puede llegar a ignorar a su mejor amiga.

Las mujeres se vuelven psíquicas a medida que pasa el tiempo. No necesitas confesar tus pecados, ellas siempre lo saben. Son honestas y directas. Te dicen directamente que eres un imbécil si es lo que sienten sobre ti. Tenemos muchas cosas buenas que decir de las mujeres de más de 40 y por múltiples razones..

Lamentablemente no es recíproco. Por cada impactante mujer de más de 40,50 inteligente, divertida y sexy hay un hombre con casi o más de 50... pelado, gordo, barrigón y con pantalones arrugados haciéndose el gracioso con una chica de 20 años
¡¡Señoras..... les pido perdón por ello....!!!

PALABRAS DE SANTIAGO GAMBOA

Santiago Gamboa (Bogotá, 1965) estudió Literatura en la Universidad Javeriana
de Bogotá. Se trasladó a España, donde vivió hasta 1990 y se licenció en Filología Hispánica por la Universidad Complutense de Madrid, y después a París, donde cursó estudios de Literatura Cubana por la Universidad de la Sorbona. Debutó como novelista con Páginas de vuelta (1995), obra con la que despuntó como una de las voces más innovadoras de la nueva narrativa colombiana; después vendrían Perder es cuestión de método (1997), que supuso el reconocimiento de la crítica internacional, en sus traducciones al italiano, francés, griego, portugués, checo y alemán, y que Sergio Cabrera ha llevado al cine, Vida feliz de un joven llamado Esteban (2000), y Los impostores (Seix Barral, 2002). Es autor del libro de viajes Octubre en Pekín (2001). Como periodista, ha sido colaborador del Servicio América Latina de Radio Francia Internacional en París; corresponsal del periódico El Tiempo de Bogotá, y columnista de la revista Cromos. Actualmente reside en Roma.

Títulos publicados en Seix-Barral

-El síndrome Ulises (Otras colecciones)
-Los impostores (Biblioteca Breve)

15 comentaris:

I. Robledo ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo... Las cuarentonas son maravillosas... Claro que las cincuentonas están espléndidas... Si bien, la madurez mas bella les llega a las sesentonas... Claro que, y que me dicen de las treintaañeres... Uhm...

Y las de veinte años, que me cuentas...

Ya no bajo, no sea que me acusen de algo inmoral...

Ah, en suma, acabo de descubrir que todas las mujeres, al menos desde que alcanzan la mayoria legal de edad, son maravillosas...

Un abrazo a todas

Assumpta ha dit...

El final és apoteòsic:

"Por cada impactante mujer de más de 40,50 inteligente, divertida y sexy hay un hombre con casi o más de 50... pelado, gordo, barrigón y con pantalones arrugados haciéndose el gracioso con una chica de 20 años..."

Macondo ha dit...

Ep! Sargantana avui m'ha agradat molt la teva entrada, llàstima que fos escrita per un home, però tot i així segur que en queden alguns ( no gaires) que s'escapen d'aquesta descripció, si no fos així ho tindríem bastant magre!!!

Garbí24 ha dit...

Està molt bé.....i em quedo content de tenir els pantalons sense arrugues i la panxa controlada.....potser es que encara falta una mica per els cinquanta...;)

Pere ha dit...

Aquest senyor diu coses que són certes i que agraden a les dones de 50 anys, però trobo que en general és molt exagerat i una mica "pilota".
Al final es passa molt amb els homes. Jo tinc 60 anys vaig molt bé planxat i no estic gras i em fan gràcia les dones de 20, 30, 40, 50 i 60 anys i de vegades ... Ja! Ja! jo també els hi faig gràcia a elles.

Bona tarda Sargantana.

Lluís Bosch ha dit...

La superioritat de les dones respecte dels homes és una obvietat. Jo treballo a Educació Infantil, i podria dir que les dones de 3, 4 i 5 anys solen ser superiors als seus congèneres masculins en la majoria de capacitats.
Ara bé, en el text que has copiat hi haalguns tòpics una mica facilets i aduladors. Però en fi... Ha començat l'era femenina, això és obvi.

zel ha dit...

Vinc a donar-te les gràcies molt personalment i molt especialment, perquè m'ha agradat molt, l'he llegit no fa gaire estona i amb la cosa que no vull veure el partit, passo a fer visites especials, a dones especials, com ara tu, preciosa! Petons!

mar ha dit...

:)

(encara que coincideixo amb algun dels 'comentaristes' anteriors que és un text que ens fa una mica la pilota... però la veritat és que senta tan bé!)

Deric ha dit...

En el món només començarem a anar bé quan se reinstauri de nou el matriarcat

Striper ha dit...

Sense paraules realment m'agradat i es que els 40 son la flor de les dones.

Lena yau ha dit...

Qué gusto leer esto, por favor...

Soy de mayo del 68 y a punto de los 42, nunca me había sentido mejor...

A veces pienso en regresar 5 minutos a los 20, para reir con inocencia, reir por reir, sin tanto bagaje...

Pero sólo por 5 minutos!

Un abrazo, Sargantana!

romanidemata ha dit...

Òsti jo tinc molt d'aquestes dones, elles m'han canviat, és clar!
em reconec psíquic... sensible, cuidador, perquè elles m'han estimat, m'han enamorat i m'han fet comprensiu, entenedor, empàtic i m'he tornat més simpàtic.

salut!

Anònim ha dit...

Collonades, el més important és procurar que no s'assequi la figa...

Lucia Luna ha dit...

Collonut! m'ha encantat, no tinc més de 40, però aix! poc em queda! i estic d'acord! m'has fet passar una estona genial!
un petonet maca

sargantana ha dit...

hahhahah, potser teniu rao i el noi es un xic pilota...
pero ostres que be que es possa
hahahah

certament els homes ja no doneu aquesta imatge, be, al menys no tots (a Deu, gracies)
ja s'ha acabat allo del* hombre y el oso..cuando mas feo mas hermoso*

Ni lo de que *radera de tot gran home i ha una dona*

Igual que no vull que els homes en vagin al radera, no vull esser radera d'ells

El millor home es el que es al meu costat, el que camina amb mi, donan-me la mà i fent equip amb mi i jo amb ell

Y pienso como antiqva pero inversamente...jajaj
los caballeros estan de miedo a todas las edades, jejjeje
Si, si senyor Pere,i no m'estranya que els hi fasi gracia a moltes...
garbi, macondo...estic amb vosaltres, no us piqueu. ;-)

pero tant de bo mes que de superioritat, poguesim parlar de igualtat, crec que tots a una feriem mes feina. oi lluis?



i joan...algun problema amb les de 50 ??jejejejjejej

sabes lena?? pues aun puedes mejorar..jajaj
pero querida..no pierdas ni la inocencia ni la alegria...eso no va con los años, sino con el espiritu, y es un tesoro

jajjajaj iaiapunkarra...fa una birra??
dic jo per mentenir el nivell de liquids..jajajja

luluji...crec que totes li hem pasat...dema m'ho rellegire un altre cop...oi zel??

gracies per esser aqui macos
petons a tots i totes
sou els milloors!!!