SOC A LA FEINA...

L'altre dia llegia que aquesta vaga es un castig al govern; potser si, es cert i el govern mereix sentir-nos i nosaltres hem de castigar-lo (tot i que els hi ha tocat *ballar amb la mes lletge*segur que ho podríem haver fet millor...molt millor!!)

Peró no penso fer-ho a costa del empresari; del petit i mitja empresari que se les veu i desitja per
tirar endavant la seva (i també la meva) empresa sense cap ajuda...
per mantenir la plantilla al complert...
per pagar el sou cada mes...( de vegades fins i tot a costa del seu propi)
per mantenir els comptes sanejats..(dins el que cap)
lluitant diàriament amb els impagats...
amb la banca...(que li ha tancat l'aixeta)
i amb l'administració...(tant estricte per cobrar i tan flexible per pagar)

Jo, que encara tinc feina, me'n vaig a treballar i faré la meva guerra particular, i si al sortir trobo una manifestació, encara m'hi afegiré, perquè al atur, ja hi ha prou gent!!

BOMBES DE KODAMA A FIGUERES

Kodama vol dir literalment esperit del arbre.
Els kodames pertanyen a la mitologia japonesa i son els esser que s'en cuiden de vetllar per el bosc; s'associen amb un arbre en especial i es creu que utilitza les seves llavors per renéixer.
semble que son blancs i petits i amb taques verdes
Que perquè us explico aixo?? dons mireu...

Aquest cap de setmana l'artiste gironi Quelic Berga,sera a Figueres en el marc de l'ingravid
L'artista fabricarà / cuinarà unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra abonada en interior (una mena de ravioli de la mida d'un puny) per a ser llançades a manera de bomba contra edificis grisos i degradats de la ciutat. La humitat de l'interior i la seva exposició al sol faran que l'objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes enganxoses s'utilitzaran per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, esperant que floreixin i comencin a transformar a poc a poc l'entorn.

Tan de bó aquesta fos la metralla mes utilitzada en moltes guerres!!

ELS DOLÇOS 60...

Potser es la tardor que ja s'acosta
potser son els anys,
potser es que ja tinc mes passat que futur...
Peró raderament venen a la meva memòria molts records d'infantessa
No em voldria fer pesada, però no ho penso reprimir.
(Molts pintors varen tenir èpoques creatives ben diferenciades i no van esser mes que el fruit del seu creixement...en el meu cas deu esser a l'inversa i faig regresio..jejejejje)

Avui sense anar mes lluny en veure un patufet menjant xuxes m'ha vingut al cap que quan anava a escola a les clarisses, a l'entrada del convent hi havia un torn..era màgia pura!!; hi dipositaves una moneda a aquella època de pesseta o un *duret* i una veu sortida d'ultratumba t'hi posava una bosseta plena de *pa d'angel* que no eren mes que els retalls sobrants d'haber fet les *formes* per la missa.

I els pirulins? uns caramels en forma cònica i que el pal era un escuradents o un palet de fusta; sempre el mateix gust i color, potser lo mes complicat de tot era separar el caramel del paper rosa que li havia fet agafar la forma. M'en ric dels xupa-xups!!

I si no sempre ens quedava el sidral *Bragulat* que venia presentat en uns tubs de paper, plens d'efervecencia adormida...

DUBTES...

No se si m'agrada mes el *vermell alba* ...

o el *groc capvespre*

DIES DE VEREMA...

CLICANT SOBRE L'IMATGE ANIREU AL BLOG DE L'AUTOR J.M. OJEDA

Moments d'esperar l'arribada del sol al camp
de boires i rosada,
de fulles blaves ensulfatades i ploroses,
de peus molls i polsosos

Matins de regues inacabables
de galledes i semals,

de tisores i penjolls plens,
d'esmorzars aprop del pou
a l'ombra de l'ametller i la figuera
jugant amb les sargantanes i les abelles

Dies de riures i converses,
de carreres cep a cep,
jocs de nens amb treball d'adults,
de dinar amb la colla
i de càntirs frescos

I al capvespres en veure
marxar el darrer carretó, respires...
i llavors veus el sol a la pell,
esgotat desprès d'acompanyarte
tota la jornada
i les teves mans de color carinyena
i la fragància del most que t'impregna l'anima

Llavors et dius....son dies de verema!!

CALIDOSCOPI 1

Tinc un vell calidoscopi del color del sol
fet amb un grapat de somnis
i un cor esmicolat...
sospirs de primavera i
unes quantes llàgrimes seques
i si hi miro a traves veig
cançons de colors i
somriures que ballen per sobre els núvols...

COMPOSAR UN POST...

Les mans sobrevolen el teclat
Les lletres reposen en formació mentre esperen esdevenir paraules.
Es el moment màgic d'escriure.
De sobte, tot s'activa; lletres, paraules i frases a la senyal del moviment de les mans, primer lleu i reposat, desprès els dit àgils embogeixen i s'encomanen els uns als altres l'energia i el sentiment...
Com si d'un armonios piano es tractes, i d'una bella melodia les paraules s'arrengleren i s'expresen, de vegades amb tendresa, d'altres amb rabia, però sempre sota la batuta del cor que es qui marca el compas i el tema
Es el moment de rellegir i com un pintor donant l'ultim retoc, escampar una coma aquí..un accent allà
Ja nomes queda afegir l'imatge que sovint es el motiu i el principi de tot plegat; visualitzacio prèvia i publicar!




En un altre ordre de coses, volia recordar-vos que al blog dels racons de Catalunya, estem preparan un post amb les imatges que ens deixi la diada del 11 de setembre; banderes, activitats i sensacions
Ens agradaria poder comptar amb les vostres aportacions, per tant..estigueu alertes i camara en ma!!
Bona diada a tots!!

DESCANS...

Tan sols el descans amb els meus
és capaç d'alleugerir el pes de la jornada

UN BALCÓ A L'EMPORDÀ...

PINTURA DE LLUIS ROURA

M'agrada sortir al capvespre al balcó, veure com el sol s'en va de mica en mica,
el sol empal-lideix dibuixant la silueta de garites i murs infranquejables que coronen la muntanyeta
L'ull del Pertús es mes tardà i encara es mostra rogent; a la dreta el Puigneulos vigila i Recasens li acompanya i com general i capità controlen la plana.
Entre mitj dels arbres que ballen la tramuntana, un vell campanar em fa ganyotes, es veuen carreteres i camins per tot arreu. Aquesta es una terra viva!!
Carmanço ja dorm

La Verdera i el Pani festeja'n, i digueu-me somiadora però em sembla sentir el volar dels estornells i enflairar l'olor de farigola i romaní
Aquella hora en que convinen la llum del dia i l'energia dels fanals,descobreixo mil masies i alguna ermita, diseminades...

Tanco el ulls i encara veig els camps quadriculats, pentinats per el tractor de un pagès atrafegat que juga a amagar amb els escurabous. Cortines de xiprers per tot arreu, abrigant els horts i empara'n els sembrats.

Allà lluny el far desperta i fa pampallugues de plata
El mar dibuixa un filet prim per senyalar on comença el cel i tot plegat agafa un cert regust a lluna
Una a una s'encenen les estrelles i el sostre pren vida.
podria estar aquí, fins que el gall crides al sol de nou...