Jo, els guardo a la farmaciola, per si mai hi ha una emergència,
A la cuina, per arreglar els plats, espessir la sopa i decorar els pastissos, a mes ajuden a fer la digestió
Sempre en tinc algun al congelador, per si m'ataca la migranya (posat al front amb mimo, son un ali-vi instantani)
A la caixa dels fils, per si cal fer un sur-sit o tapar un set a algun somni
En tinc de apassionats al moble bar i de dolços amb les gominoles
Sempre en porto un a la butxaca de dins de l'abric, per por d'un atac de melangia; diu que posat sota la llengua actua ràpidament.
M'agraden els que em salten al coll, els que em puge'n per l'esquena, i els que no em deixen respirar.
I si em sento sola..m'agrada posar-ne un darrera l'orella i sentir-lo xiuxiuejar.
Els tinc tendres, forts, sincers, timits, humits i fins i tot de cridaners.
En una caixeta de la tauleta de nit en vaig trobar un de dormit, un *mai fet*, un de robat i un sense estrenar, velles relíquies de família..
N'hi han de teus, d'ella, de vosaltres en tinc de seus i molts de ells..
Us els aconsello els petons, son econòmics, no caduca'n i ajuden a sentir-se be.
Petons per tots!!
