UNA CANÇO I UNA REFLEXIO...

l'experiencia no s'adquireix pas per la simple acumulacio d'anys, sino per la reflexio dels esdeveniments

A LA BENZINERA...

les benzineres han evolucionat i molt, ja ho sabem.

a l'hora que omples el diposit de combustible, pots comprar el pa, el diari, fruites, preservatius,fuets,piles,carbo, gelats....en fi que es una combinacio entre una *gran superficie * i un *xino*



pero ara han colocat un nou dispensador (be, nou per els empordanesos) si..un de nou i mira...sempre hi ha gen fent cua

la meva ja coneguda tafaneria em va fer parar-mi. el que la gen de la cua volia comprar era..LLET !!

en tinc testimonis grafics.

ara, ja nomes em falta sapiguer si al marcar la comanda tambe se sent la malaida veueta que diu...

- ha escullit descremada sense calç

-indiqui el numero de la mamella a caixa...gracies

D'ALTRA BANDA....

ESTEM TREBALLANT EN UN NOU BLOG…
Soms dos blocaires afortunats que quand ens llevem al mati el nostre paisatge son les muntanyes de Montserrat o la plana empordanesa, i aixo ens ompla el cor, pero soms concients que a casa nostra es molt mes que tot aixo, i ens agraden els petits raconets, si…aquells que no surten a les rutes turistiques ni tan sols als mapes de vegades, pero no per aixo menys importants
I es aquí on demanem la vostra ajuda, ens agradaría que ens ensenyessiu aquets raconets propers a vosaltres…ponts,rentadors,pous, creus ,,fonts, capelletes…i aixis poder gaudir-ne tots plegats i anar coneguen mes la nostra terra.
Podeu dirigir les vostres imatges i si sabeu la historia o llegenda que la acompaña a :racons@meulloc.com

gracies

RE-BAIXES ALS BLOGS?? questionari

al dir rebaixes no em refereixo pas a la qualitats dels post's, sino a les *reiterades baixes* que estem visquen; molts companys opten per tancar el blog, o sencillament desapareixen

i jo em pregunto:

1- te data de caducitat un blog??

2- es agoviant tenir que atendre a tants contactes i respondre a tants comentaris?

3- s'esgota la fons de inspiracio? o les muses no tenen res a veure?

4- a quina edat se jubila un blocaire??

5- no es suficient camviar de plantilla i donar un tomb al blog??

6- es una pandemia? o nomes un hivernament?

LES DONES SARGANTANES

ahir em va agradar especialment el conte de color verd de la carme
us l'aconsello si encara no l'heu llegit:
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/01/un-conte-verd-un-conte-groc-i-un-conte_26.html
pero algu en els comentaris deia que la pobre sargantana, que no era humana no habia sapigut entendre els sentiments.
aixo en va recordar un post bellisim que vai descubrir a un blog una vegada i que avui em fa il·lusio tornar a compartir amb vosaltres...








Hi ha dones a Menorca que es converteixen en sargantanes.
N'hi ha d'altres que ho són des de sempre. Que beuen sota els salzes i els ullastres des de sempre i que entenen el què diuen els arbres, també des de sempre. Si per algun motiu algun dia se'n troba alguna, cal tenir en compte que les sargantanes són dones que conserven en la part més profunda de l'inconscient la remor del vent quan les descabella.
La dona-sargantana menorquina bàsicament enyora.

Conserva la remor del vent però enyora els cabells desfets damunt la cara. Guarda el record de l'home esperat a la memòria però enyora quan qui passava pel bosc era ell i no pas el desig que ella en tenia. Quan el foc podia cremar-li la pell, igual que la cremaven els dits, els ulls, les mans i els llavis.
Quan donava voltes amb les faldilles vermelles sense que importés la direcció ni el moment, sense que importés res.

Enyora les faldilles vermelles quan s'adona que la nuesa ja no la fa lliure sinó vulnerable. Quan camina en direcció contrària i s'adona que ja no és la bellesa la que l'empeny sinó el desfici. I ja no es pot fondre en la bellesa de cap paraula dita o callada o intuïda en el moment just, perquè d'aquestes paraules només en queda el record. I dels moments justos, ja no en queda res.
Enyora el passat però també enyora el moment que encara no ha arribat.

Enyora el temps que el número tres no existia, com tampoc existien les trenes rosses, ni el foc de les fogueres ni les cançons absurdes de bruixes dolentes. El temps que només hi havia dits i ulls i mans i llavis. I la felicitat secreta de les cremades al ventre i els "només tu" encara que fossin mentida creguda.
Resisteix les fogueres i pot respirar sota l'aigua, però es fon cada cop que imagina el foc d'ell cremant-li al coll i s'ofega en el sol record de la seva mirada.

Tremola cada cop que sent l'olor a herba ferida que queda després de sentir passes abruptes travessant el bosc de les arrels, però no pot recordar d'on li ve aquesta tremolor. Només tremola. Com la resta de fulles. Sense saber per què.Quan una dona-sargantana menorquina estima ho fa per sempre, o si més no això és el que creu voler. També hi ha homes sargantana menorquins o assimilats, és clar. I jo en sóc un. Els que diem sempre sense enganyar que quan ella no hi sigui, sempre li quedarà l'anhel que ell en té, d'ella. I per aquest anhel serà l'única dona que no l'abandonarà mai. Ell, a canvi, l'estimarà per sobre de tot. Per sobre dels salzes i dels ullastres, per sobre la terra, per sobre la pell, per sobre les convencions, per sobre els interesssos i la luxúria de cada moment. Que bonic, si la gent sargantana existís més, també a Menorca, terra ancestral de sargantanes



es un escrit d'en santi capallera, espero que us hagi agradat

ANSIA...

l'striper te ansia...esta neguitos!!
ens provoca a fer relats sensuals amb la xocolata com a element desencadenant de l'accio
i diu que en vol mes... es insaciable aquest noi!!
ja li heu fet arrivar el vostre??



no oblideu que aviat s'acaba el plaç de presentacio...

SAPS ON ES??

aviat us presentarem un nou projecte en el que estem treballant junt amb altre blocaire

i ens agradaria contar amb la vostra col·laboracio

necesitarem imatges del vostre entorn...capelletes, fonts,rentadors, ponts....petits racons de la nostra catalunya.

osigui que ja podeu començar a buscar i fer fotos....

aviam, qui de vosaltres sap on es aquesta font??
(us ho he posat facil eh?)

EL MEU JUSTINIANO...

quasi cada dia pasa, em mira i sonriu.

es gran, mes que jo, de mida i d'edat, pero te la tendresa dels infants a la mirada.

em torna a sonriure i diu:
- estas maca, avui!!
i com volguen fer cara de pillastre , tot i que no li surt, pregunta:
-en puc agafar un??
-si, pero nomes un, o m'esbroncaran
li menteixo descaradament

es despedeix amb un altre sonriure que li omple la cara de orella a orella i el calendari a sota el braç
al arrivar a la cruilla es pentina al nou mirall que l'ajuntament li ha posat, tot i que massa enlaire per el seu gust, es gira i em diu adeu amb la ma.

ell es el meu *justiniano* particular

el justiniano de veritat es un personatge molt tendre i maco que viu al blog d'en toro

no us el perdeu...http://torosalvaje.blogspot.com/2010/01/justiniano-50.html

UN BELL SOMNI...

CADA NOU DIA ES UN REGAL...

...PERO ALGUNS VENEN TANT BEN EMBOLICATS!!!

*ELS DETALLS QUE FAN CIUTAT*

FRANCESC CRUANYES es un periodista de figueres.

be, periodiste entre moltes mes coses, la majoria d'elles lligades a la comunicacio

colabora entre altres llocs al setmanari *emporda*, lo que em don la posibilitat de poder gaudir de les seves lletres sovint

l'altre dia em va agradar especialment.

us ho explico:

l'ajuntament de figueres esta fen us de una frase molt sovint....* figueres, la ciutat del detalls*

la veritat, jo diria que cadascu interpreta aixo com vol. (jo mateixa habia fet servir aquesta frase per fer-ne critica,,)

pero m'ha agradat com ho ha vist ell

començaba donan la definicio del diccionari.

detall:demostracio de delicadesa, d'estimacio. acte amb que hom demostra atencio, generositat

tot seguit feia la reflexio que els detalls de figueres s'avenen amb la solidaritat, amb l'esforç comu, amb la capacitat de distribuir els excedents i de prevenir les mancances

mes avall deia:

quand sento parlar de la ciutat dels detalls penso en els voluntaris de caritas, amb els amics dels malalts, amb els donants de sang, amb la gent de l'alzheimer..se m'en van les cabories i ho entenc tot i em poso a aplaudir

es una bona interpretacio de la frase..i crec que de avui en endevant la tindre en compte, i potser tambe jo em posare a aplaudir.

EL CALIU, A CAMPRODON

realment hi han llocs amb encant, on pendre un cafe o una cervesa amb un amic es algo mes que *fer el toc*.

no pretenc fer publicitat, pero varem esser a camprodon i varem descubri aquest raconet

en diuen *el caliu*...

bonic oi??

aixo es la decoracio del sostre, es per no perdre ull

en fi...si paseu per camprodon feu parada al caliu...val la pena!!


plaça d'espanya, 4 camprodon

CAPELLES URBANES

sempre vaig amb la camara al bolso...es com el llaps i el paper...mai hi pot faltar!
i sabeu de la meva aficio a les capelletes urbanes, potser mes per tradicio que per devocio
aqui us deixo unes quantes de les meves troballes; aviam si recordo d'on son...

aquesta es de besalu...

de girona...

i aquesta esta amagada en una casa de roses

ep...!!que si aprop de casa vostra en teniu alguna i me la voleu fer arrivar...la lluire encantada

DIES DE FRED I NEU

aquest cap de setmana teniem *escapada* i ha coincidit amb aquets dies de fred i neu.
ha estat maco veure un paisatge que ja de per si es bonic, vestit de blanc
mireu...mireu

el castell debellaguarde al pertus, sentinella de la frontera pirenaica a l'emporda

les alberes vistes per la part francesa

colliure, amb el madeloc al fons a l'esquerra


el madeloc vist des de port vendres

el mar a colliure estaba molt enfadat...pero era magia pura...electrificant!!!

AVUI, SANT TORNEM-HI...

consumete viviendo, no dures!!

SALVADOR DALI I EL DIA DE REIS

sabieu que a n'en salvador dali li agradaba tan el dia de reis que quan va fer el museu a la cuitat de figueres, va instaura que els figuerencs en aquest dia tinguesin l'entrada gratuita al museu?

6 DE GENER... REIS

tot i que feia fred, i mitg plovia i que no teniam cap mainada petita per dur-hi, varem anar a esperar els reis,
per mi sempre ha estat una diada magica, de petita per l'emocio que em feia l'espera dels reis.cada nit la mare em feia sortir al balco a mirar l'estrella que mes brillaba de tot el cel...que era la que guiaba als reis i que misteriosament cada dia brillaba mes i mes, i s'apropaba mes i mes...

quand em vaig fer gran, va continuar essent un dia molt important, vaig treballar durant molts anys en una papereria on veniem fanalets per anar a esperar els reis.
mai podre esborrar de la meva memoria , la brillantor dels ulls totes aquelles criaturetes que triaben envadelides el fanal mes bonic...el mes especial...i que ilusionats eixecaben ben amunt per que el rei el veies i es recordes de portar-lis els seus regals.

tambe aquest va esser el dia escullit per tancar aquest establiment al arrivar a la jubilacio la seva propietaria, cosa tambe dificil d'oblidar despres de 26 anys de compartir-hi treballs

potser per tot aixo i perque encara de vegades em sento com una nena, ahir al veure al rei negre, el meu estomag va sentir un pesic d'emocio i d'ilusio

abans d'anar a dormir, vaig pujar el meu regal de l'amic invisible al blog i m'en vaig anar a dormir amb l'ilusio renovada de l'espera...

aquest mati, al llevarme he vingut al blog corrents i alla estaba ; la nimue del blog les llunes de miranda m'habia deixat un regal

REGAL PER A LA SARGANTANA!

Ha arribat el dia de Reis i toca fer públics els regals del blogaire invisible! No sé si les meues pistes hauran sigut massa bones, glups! però en tot cas ara ja puc dir que m'ha tocat fer el regal a la Sargantana de amb ulls de sargantana.
Era un blog que no havia visitat mai i que m'ha semblat molt bonic i interessant perquè explica coses molt i molt diverses. Així és que he pensat escriure un conte on apareixen totes les etiquetes que fa servir la Sargantana al seus articles, les que apareixen a la columna de la dreta del seu blog, vaja. Les he marcat en negreta per a que quede més clar (i per a que veieu tots els temes que tracta!) Espere que t'agradarà!

Benvolguts i benvolgudes, acosteu-vos per escoltar el conte d'una sargantaneta que contemplava el món des de la seua pedra.No us penseu que tenia només una pedra. No! La sargantaneta tenia moltes pedres distribuides estratègicament per diferents llocs de la terra que tant s'estimava i d'aquesta manera sempre tenia un lloc còmode i acollidor per rebre visites dels seus amics i per aprendre moltes coses de la gent que tenia a prop. La nostra sargantana tenia una pell llisa i suau i uns ulls lluminosos i daurats que encisaven tot el món que s'acostava a la seua pedra. Hi ha qui diu que amb aquests ulls lluminosos era capaç -quan ella volia!- de tornar invisibles als éssers vius que tenia prop. Fins i tot a ella mateixa quan es contemplava en la gota d'aigua que li feia de mirall. Però no patiu, no. Hi ha una solució infalible contra la invisibilitat: fer un regal o donar un premi!!! I millor encara si és el dia de reis! Això era perquè a la sargantana li agradaven molt les tradicions. Fins i tot el·laborava calendaris d'advent la mar de bonics quan era l'època. Per a que veieu!

La sargantana col·leccionava rellotges de sol. Li agradava estirar-se damunt, tota mandrosa, i confondre's amb el temps que assenyalaven les ombres que projectava el seu cos llis i suau. S'imaginava altres vides i somiava amb visitar llocs amb encant i conèixer gent especial.

No és que no li agradara ser ella mateixa, no! li encantava ser una sargantana i passejar per l'hort i pujar pels troncs de les figueres per olorar l'aroma intens de l'estiu. El que passa és que tenia moltes curiositats pendents de resoldre com per exemple saber què és un epigrama o què se sent vivint en una capelleta de carrer. Són coses que anava escoltant quan mirava per les finestres on vivia la gent del poble o esperava tranquil·lament a les portes a veure si escoltava alguna història fantàstica

Un dia que prenia el sol sobre una pedra prop d'una creu de terme va escoltar una veu que deia: Escric, escric, escric... La sargantaneta, suau i llisa, pensava que era una paranoia producte d'una insolació. Però no! Era una granota que cantava: Escric, escric, escric...

-Ooooh! i què escrius?.- Li va preguntar la sargantana a la granota

-Escric poemes.- Va contestar la granota tota simpàtica.

-Ooooh! i tens algun llibre publicat?

-No, (escric) encara no (escric). Em sembla que no suportarien la humitat de la font on visc. Però si algun dia escric un llibre (escric) m'agradaria tindre una sargantana com tu com a ex-libris perquè em sembles molt bonica i elegant.-Gràcies!!.- La sargantana es va emocionar molt. Si hagués sonat música segur que s'hauria posat a ballar!.

- I on escrius els teus poemes llavors?-Al cel

.A la sargantana li agradava molt mirar el cel i buscar constel·lacions que li recordaven algunes de les històries mitològiques que havia escoltant parant l'orella aquí i allà.

La sargantana havia decidit que tenia ganes de viatjar, de conèixer altres sargantanes (les vostres, potser?), prendre el bany en rentadors públics, gravar videos d'art urbà, oferir les seues col·laboracions a alguna revista que li volgués publicar les fotos que faria dels fars i les faroles. I el que més il·lusió li feia era viure a un castell! oh! quantes pedres hi hauria a un castell! Podria convidar la granota que escrivia poemes al cel i totes les altres sargantanes que coneixeria durant els seus viatges.

I així va ser com la nostra sargantana bonica, va començar el seu viatge de pedra en pedra, plena d'entusiasme asolellat buscant noves amistats per compartir totes les coses que havia aprés mentre contemplava el món des de la seua pedra amb els seus ulls daurats i grans que et podien tornar invisible només si ella volia.

Ja teniu un regal preparat per si de cas?

moltes gracies nimue, m'ha encantat el teu relat!!

i a n'el post de sota hi teniu el regal que jo he fet a n'en robertinhos

que tingueu un bon dia de reis!!

EL BLOCAIRE INVISIBLE

recordo que l'any pasat us veia atrafegats amb lo del blocaire invisible i migraba com una tonta.

aquest any tan punt vaig veure la convocatoria em vaig dir que jo tambe en volia pendre part i aqui estic...marejada de donar tombs per els bloc buscan i rebuscant ...llegint mil i una pista, (per cert...quina mala baba teniu alguns eh!!)

vaig mes perduda que un pop en garatge respecta al meu blocaire, osigui que si alguna anima caritativa ho ha descobert...us agraire un cop de ma, dons la meva llunatica amiga se me resisteix...jajajajja

se suposa que jo tenia que fer un regal al robertinhos
el del *too much strong ma non troppo per te*....ja sabeu; pero el noi ha estat llest i s'ho ha enflairat, o una es una bona fe i no te malicia al donar les pistes i s'ha descobert tota sola...jejejejjej

en fi...tot vol es seu rodatge. pero del que no tinc dubte es que el millor regal m'el emporto jo al haber-lo conegut a ell

he pensat que la jornada era molt adient i el meu regal t'arriva en forma de tortell de reis

i que s'el podria menjar a la seva cuina tranquilament...

pero com tot tortell te fava...i rei

la fava que t'envio en forma de recepta de cuina, una recepta que veig capaç de aumentar el teu colesterol sobradament.
es una recepta amb butifarra dolça que es molt tipic de la meva terra que es l'emporda
osigui que pren nota:
Ingredients
· 4 botifarres dolces
· 160 g de sucre
· 400 cl d'aigua
· 1 llimona
· 4 llesques de pa
· 1 poma
Elaboració
Desfeu el sucre en una paella.Quan el sucre s'hagi fos afegiu-hi el suc de la llimona, la pela de llimona i l'aigua. Remeneu-ho tot. Després incorporeu-hi les botifarres dolces i deixeu-les coure durant uns 25 o 30 minuts. Mentrestant, peleu la poma i talleu-la a quarts. Bulliu els trossos de poma en un cassó amb aigua calenta i sucre. Incorporeu-hi unes llesques de pa a la paella on teniu el caramel i les botifarres. Aneu donant-li la volta perquè quedin ben impregnades. Finalment, emplateu una llesca de pa amb caramel i poseu-hi la botifarra dolça al damunt. Guarniu-ho col·locant-hi la poma al cantó.

el rei...al meu emporda es el vent, que dona una llum especial al paisatge

et regalo aquestes imatges perque penso que es donar-te una miqueta de lo millor que tenim

espero que t'agradin tan com a mi m'ha agradat el teu espai

ens veiem robertinhos!!

PISTES BLOCAIRE INVISIBLE

- aviam...aixo s'acosta i el personal esta molt tranquil, no pot esser!!!

a mi, ja us ho vaig dir m'ha tocat un blocaire que no coneixia, pero ha estat una bona ocasio per fer-ho.

- el titol del seu blog te 29 lletres!!!! (a mi que me semblaba que el meu era massa llarg...jajajjaj)

-compartim l'aficio per la xocolata i per els amics

- tambe l'aficcio per la fotografia

- i li he llegit un relat amb somnis erotics en el cotxe que hi ha en el pati central del museu dali

- es molt mes jove que jo...eppp que ho dic sense cap enveja, eh!!!

salutacions bob!! ;-)

que?? ja ho teniu?? com van les travesses??

BONA NIT...

...DESDE L'EMPORDA