dimecres 28 d’abril de 2010

A LES DONES DE MES DE 40...

Avui una amiga meva m'ha enviat un texte...i m'ha agradat.
L'he trames a unes altres amigues..i els hi encantat
Aqui el teniu..per si us anima la jornada a totes
Bon dia, guapes!!


Las mujeres de mi generación son las mejores. Y punto. Hoy tienen cuarenta y pico, incluso cincuenta y pico, algunas más... y son bellas, muy bellas, pero también serenas, comprensivas, sensatas, y sobre todo, endiabladamente seductoras, esto a pesar de sus incipientes patas de gallo o de esa afectuosa celulitis que capitanea sus muslos, pero que las hace tan humanas, tan reales. Hermosamente reales.

Casi todas, hoy, están casadas o divorciadas, o divorciadas y vueltas a casar, con la idea de no equivocarse en el segundo intento, que a veces es un modo de acercarse al tercero, y al cuarto intento. Qué importa...
Otras, aunque pocas, mantienen una pertinaz soltería y la protegen como ciudad sitiada que, de cualquier modo, cada tanto abre sus puertas a algún visitante.

Nacidas bajo la era de Acuario, con el influjo de la música de Los Beatles, de Bob Dylan.... Herederas de la "revolución sexual" de la década de los 6O y de las corrientes feministas,otras con resabios de 'esas épocas.... que, sin embargo recibieron pasadas por varios filtros, ellas supieron combinar libertad con coquetería, emancipación con pasión, reivindicación con seducción.

Jamás vieron en el hombre a un enemigo a pesar que le cantaron unas cuantas verdades!, pues comprendieron que emanciparse era algo más que poner al hombre a trapear el baño o a cambiar el rollo de papel higiénico cuando éste, trágicamente, se acaba, y decidieron pactar para vivir en pareja.

Son maravillosas y tienen estilo, aún cuando nos hacen sufrir, cuando nos engañan o nos dejan.. Usaron faldas hindúes a los 18 años, se cubrieron con suéter de lana y perdieron su parecido con María, la virgen, en una noche loca de viernes o sábado después de bailar.
Hablaron con pasión de política y quisieron cambiar el mundo. Aquí hay algunas razones de por qué una mujer de más de 40 nunca te va a despertar en la mitad de la noche para preguntarte.... "Qué estás pensando?" No le interesa lo que estás pensando!!!

Si una mujer de más de 40 no quiere mirar un partido de fútbol, ella no da vueltas alrededor tuyo Se pone a hacer algo que ella quiere hacer y generalmente es algo mucho más interesante. Una mujer de más de 40, se conoce lo suficiente como para estar segura de sí misma, de lo que quiere, y de con quién lo quiere.

Son muy pocas las mujeres de más de 40 a las que les importa lo que tú pienses de lo que ella hace. Una mujer de más de 40, tiene cubierta su cuota de relaciones "importantes" y "compromisos". Lo último que quiere en su vida es otro amante posesivo.
Las mujeres de más de 40 son generalmente generosas en alabanzas. Ellas saben lo que es no ser apreciadas lo suficiente. Tienen suficiente seguridad en sí mismas como para presentarte a sus amigas. Solo una mujer más joven e inmadura puede llegar a ignorar a su mejor amiga.

Las mujeres se vuelven psíquicas a medida que pasa el tiempo. No necesitas confesar tus pecados, ellas siempre lo saben. Son honestas y directas. Te dicen directamente que eres un imbécil si es lo que sienten sobre ti. Tenemos muchas cosas buenas que decir de las mujeres de más de 40 y por múltiples razones..

Lamentablemente no es recíproco. Por cada impactante mujer de más de 40,50 inteligente, divertida y sexy hay un hombre con casi o más de 50... pelado, gordo, barrigón y con pantalones arrugados haciéndose el gracioso con una chica de 20 años
¡¡Señoras..... les pido perdón por ello....!!!

PALABRAS DE SANTIAGO GAMBOA

Santiago Gamboa (Bogotá, 1965) estudió Literatura en la Universidad Javeriana
de Bogotá. Se trasladó a España, donde vivió hasta 1990 y se licenció en Filología Hispánica por la Universidad Complutense de Madrid, y después a París, donde cursó estudios de Literatura Cubana por la Universidad de la Sorbona. Debutó como novelista con Páginas de vuelta (1995), obra con la que despuntó como una de las voces más innovadoras de la nueva narrativa colombiana; después vendrían Perder es cuestión de método (1997), que supuso el reconocimiento de la crítica internacional, en sus traducciones al italiano, francés, griego, portugués, checo y alemán, y que Sergio Cabrera ha llevado al cine, Vida feliz de un joven llamado Esteban (2000), y Los impostores (Seix Barral, 2002). Es autor del libro de viajes Octubre en Pekín (2001). Como periodista, ha sido colaborador del Servicio América Latina de Radio Francia Internacional en París; corresponsal del periódico El Tiempo de Bogotá, y columnista de la revista Cromos. Actualmente reside en Roma.

Títulos publicados en Seix-Barral

-El síndrome Ulises (Otras colecciones)
-Los impostores (Biblioteca Breve)

dilluns 26 d’abril de 2010

A LA SORRA...


Es van conèixer en aquesta mateixa platja on ara està pasejant.
Aquell home d'ulls blaus com el mar i pell torrada com la sorra la havia captivat des del primer instant
Després de veure una meravellosa posta de sol a les roques, aprofitavan l' intimitat de la platja a la nit
Ell, estirà una tovallola verda com l'herba i allà mateix i l'estimà amb tota la seva passió i tota la seva tendresa
Després es van quedar adormits abraçats, un lleuger somriure es dibuixava en el seus rostres
Es va despertar sobresaltada en sentir el soroll del tractor que netejava la platja a l'alba, al seu costat només un munt de sorra sobre de la tovallola.
Va buscar i buscar , però no hi havia ni rastre d'ell... havia desaparegut
va treura la sorra de la tovallola i la plegà delicadament i emprengue el cami de volta cap a casa tota sola
Pero encara avui, després de tant de temps, li agrada venir a aquesta platja ... amb la verda tovallola ; s'hi estira plàcidament i sent com la sorra es desplaça per la duna fins trovar-la i la posseeix una vegada més

dijous 22 d’abril de 2010

NOUS REPTES...

Benvolguts companys, col·laboradors i vistants del *racons de Catalunya*,

Ens sentim contents de poder_vos explicar que desde la seu de la revista *descubrir Catalunya* s'ens ha proposat que el blog pasi a formar part de l'edicio digital de la revista que tenen previst estrenar per sant Jordi.
Es una proposta interesant i ens permetera seguir creixent una mica mes i compart-lo amb mes gent desde el recolçament i l'empenta del grup Sapiens
A part d'alguns canvis a la plantilla, tot seguira com fins ara, per lo que esperem continuar rebent les vostres visites, aportacions i propostes.

Agraïm la vostra ajuda, perque sense vosaltres aixo no seria posible ni tindria el mateix gust.

Joan i Àngels


us esperem a
http://blogs.descobrir.cat/raconsdecatalunya

dissabte 17 d’abril de 2010

EN UN POT DE VIDRE...



T'ompliré un pot de vidre amb el sol de l'hivern.


Aquest sol que escalfa la pell en dies de tramuntana,

...el que pinta les teves galtes de diumenge

i seca la roba lentament

...el que juga a amagar amb les muntanyes

i dibuixa llargues ombres a la meva terra

...el que vesteix d'espurnes brillants la mar

i que fa ganyotes amb el nen

per així ... quant arribin dies grisos de tristesa i fredor,

obrir el pot i deixar que s'evapori lentament

omplint-nos de la seva llum

i la seva energia

dimarts 13 d’abril de 2010

AL MUSEU..



He obert la porta i al primer pas l'olor que he sentit ha semblat que em posseïa, era com si se'm filtres per cada poru i em transporta a altres temps,

de sobte era com si tot cobrés vida, les màquines treballaven frenèticament, el soroll era ensordidor, fins i tot hauria assegurat que hi havia fum ...

això m'ha fet reaccionar .. fum???

i ha estat com tornar d'un llarg viatge de només dos passos i molts anys

dilluns 12 d’abril de 2010

LA SERP I LA CUCA DE LLUM

Havia al bosc una cuca de llum feliç, fins que es va adonar d'una serp la seguia llavors va fugir i va fugir, però es cansa de tant fugir. llavors es va aturar i li va dir .. et puc fer tres preguntes??
la serp li va dir .. no ho tinc per costum, però com que vaig a matar-te t'ho concedeixo com últim desig. Tu diràs ..
llavors la lluerna li va preguntar: pertanyo a la teva escala alimentària?.
no, va respondre la serp
t'he fet una cosa que t'hagi molestat??
no, va respondre la serp
llavors .. perquè vols matar-me??
llavors la serp va dir:
PERQUÈ BRILLES MASSA!!

així mateix passa amb les persones en ocasions.
a alguns els fa mal la brillantor dels demés.

diumenge 11 d’abril de 2010

REGRESSIÓ...

si ... aquesta ha estat la sensació; que havia tornat a l'úter matern
estirada sobre les tèbies pedres, amb els ulls tancats, percebent l'olor dels pins i del mar al mateix temps ...i com únic so les onades que llimaven pacientment les pedres donant-los formes capritxoses, tot anant i venint.
el sol no em deixava gairebé ni obrir els ulls, però és igual .. ni cap falta.
la sensació de calma, de plaer m'ha recordat la innocència de la infància
avui la mar ha estat meva ...


...i jo seva

dissabte 10 d’abril de 2010

dijous 8 d’abril de 2010

EM VE DE GUST...


divendres a les 8 del vespre, hi ha a la seu social dels amics del castell de sant ferran (al mateix castell) la presentacio del llibre *CANIGO, MAGIA D'UNA MUNTANYA* del fotograf Pau Palau.

diu que presentaran l'acte el pintor LLuis Roura i l'escriptor Josep Valls

i el cantautor de la catalunya nord Albert Bueno intrepretara cançons de la nostra terra

dimecres 7 d’abril de 2010


EL OJO NO ES OJO PORQUE TU LO VES,
ES OJO PORQUE TE MIRA

diumenge 4 d’abril de 2010

LA VIDA AL REVES...




Pienso que la forma en que la vida fluye esta mal

Deberia ser al reves: uno tendria que morir

primero para acabar con ese miedo de una vez.

Luego vivir en un asilo de ancianos hasta que

te saquen cuando ya no eres tan viejo como para estar ahi.

Entonces empiezas a trabajar y trabajar durante durante

cuarenta años hasta que eres lo suficientemente

joven pàra disfrutar de la jubilacion

Despues, fiestas, parrandas, alcohol i diversion

amantes, novios, novias..todo hasta que estes listo

para entrar en secundaria

Mas tarde pasas a primaria y eres un niño que

pasa el tiempo jugando sin responsabilidades de ningun tipo..

Y al final, te conviertes en un bebe y llegas al vientre

materno y ahi pasas los mejores ultimos nueve

meses de tu vida; flotando en un liquido tibio hasta que

tu vida se apaga en un tremendo orgasmo.