SEMPRE TU...

CLICANT SOBRE LA PINTURA ANIREU A LA PAGINA DE LA RUFI QUE ES L' AUTORA DE L'OBRA



Vull fondrem amb tu i
sentir-te part de la meva pell...

no sapiguer on m'acabo i tu comences...

sentir-me tu, sense deixar d'esser jo...

i siguen nosaltres un de sol, gaudir plegats.

SEGONA RESIDENCIA...

Sabeu que??
La Lansbury ha anat de vacances al Maestrazgo i m'ha portat un regal
Mireu quina pedra mes bonica!!
Es divina per l'estiu....a l'ombra d'un arbre...aprop d'un riu..ummmmmm

Osigui que ja ho sabeu...si no em trobeu per la meva pedra de l'Empordà, em podeu buscar a la meva segona residencia al Maestrazgo...jajajajajajjaja

Moltes gracies bonica, m'alegro de que disfrutesis tant i de que no ens oblidessis...(imposible oi?? )

RAMBLA

M'ha passat per les mans el paranoic llibre d'en Pere Prada *RAMBLA*, i tot que mai em permetria criticar a ningú que en sap molt mes que jo....es ben estrany!!
Peró encara aixis hi he trobat algunes perles...

...Aprengué a escriure amb les llàgrimes
peró mai en dominà la tècnica...

...Ens han mancat sovint música de besos,
emperò hem odiat besos sense música...

...No diguis que ets feliç.
Ser feliç és enyorar la felicitat.
Ser feliç, és que la follia
t'impedeixi parlar de la felicitat
La felicitat no es diu.
La felicitat es una basarda
intangible...

... els versos
es rovellen??...


Que tingueu un bon dia!!

UN COP MES...

Avui, en pensar.te, he plorat
em pesa el temps sense tu,
em dol la teva absència,
tot i que et tinc dins meu...

No oblido res del que m'has ensenyat
ni del que m'has dit,
molt al contrari
tot cobra valor
amanit amb el pas del temps.

Avui el cel es com a tu t'agrada..
al mirar-lo sense tu,
i sentir el vent a la cara
m'ha fet mal.

Em pregunto,
si et vaig dir prou vegades t'estimo
si et vaig fer sentir estimada
i sinó t'ho dic ara
un cop mes.

Mare... t'estimo

SARGANTANA VOLADORA...

Les sargantanes som petites i camacurtes la panxa sempre ens fa olor a herba fresca. Potser per aixo em vaig sentir com Deu al poder volar per sobre de...



Montserrat...
Peñiscola...
O el delta del Ebre

REFRESCANT LA MEMÒRIA...

Ara, que una nevera dongui aigua freda o glaçons sense ni obrir-la no es res del altre mon

Quan jo era petita el mes semblant a una nevera que teníem era un cossi de plàstic on posàvem gel o aigua freda i les coses a refrescar.La mare el posava a la habitació mes fresca i fosca de tota la casa
Encara semble que veig els carretons elèctrics que repartien el gel, semblants als que volten per estacions i aeroports plens de maletes; al davant un senyor, dret, fent anar una palanca i sense quasi ni fer soroll amunt i avall amb el seu carregament
Feia una parada al capdavall del carrer, i les dones s'afanyaven totes a sortir amb les seves *puntorres* (unes bosses fetes de malla) a buscar la seva barra de gel
El camí de tornada a casa era un seguir el goteig de les barres de gel de les veïnes.

Aquell gel era joia en dies de calor.
Amb els anys varem prosperar i varem comprar una nevera..pero es clar que tampoc va esser res del altre mon, lo millor es que no gastava llum...jajaj no era mes que un armariet amb un desaigüe..pero vaja..nosaltres ens sentíem els mes afortunats. Ja teníem nevera!!

Quan vaig fer la comunió, varen comprar la nevera elèctrica, i varem poder-ho celebrar amb glaçons a les begudes, que van esser la sensació!!!
l'enveja dels convidats!!

En un altre ordre de coses, explicar-vos que estic problemes amb les meves conexions i equips, tot sovint s'em penja en entrar en moltes de les vostres pagines, el que fa que no pugui visitar-vos com m'agradaria fer.ho.Espero que es solucioni aviat.Estic a titulars desde fa uns dies.Sort que venen vacances i em podre posar al dia!!

SOMS COM ELS ULLS...

veiem les coses junts...
ens movem junts..
plorem junts...
pero no ens veiem!

DISSABTE...

clican sobre la pintura anireu a la pagina del autor

Cada dissabte
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes-
i esbandeix els racons
de la malenconia
i de l'esforç, obscur i rutinari,
de tota la setmana.

Cada dissabte
les dones obren els balcons i les finestres
i pengen robes de colors cridaners
part defora,
talment els dies de processó,
i amb un mocador lligat al cap,
com húngares de sarsuela,
canten a bells crits
tot espolsant els mobles
i posen a l'abast dels veïns
la intimitat de les cambres.

Si passeu, llavors, pels carrers
us semblarà que visiteu un poble desconegut
i les dones us somriuran amorosides
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada.

Heus ací que el miracle del dissabte
és un miracle absurd i una mica infantil,
però ningú no l'ignora als pobles
i cada setmana les cases es purifiquen
i l'aire fresc del carrer
entra pels balcons i les finestres
i tot és bell una vegada més
per la seva virtut.

Miquel Martí i Pol

NÚVOLS...

Aquest es un núvol ben especial, es el que ens avisa de que fara tramuntana a l'Empordà, pero segons desde on el veus...se li don diferents noms...

Anguila de Requesens,Barda,Llisques,Rufa...

AQUELLS ESTIUS....

Quan era petita no hi havien casals i ben pensat potser diners per anar-hi tampoc..
Peró no recordo haberme aburrit mai tot i que amb la meva germana ens separaven 6 anys

Mai he estat massa dormilega, m'agradava ja de petita llevar-me aviat i mentre esmorzava ma mare omplia el safareig del pati perquè anés toca'n el sol a l'aigua i s'escalfes una mica

A les 11 se suposava que ja estava l'aigua prou solejada i la digestió feta i em banyava. Recordo que com que em feia vergonya que em veiessin els veïns..la mare estenia un llençol i aixis tenia mes intimitat
L'aigua seguia molt freda, però les ganes i el poc seny feien que no tardes massa en posar.mi.
La senyal per sortir era les puntes dels dits de mans i peus ben arrugades

La millor manera de passar la resta del mati sense gaire calor, era anar a la biblioteca fins l'hora que el pare venia a dinar

Una rutina innocent i deliciosa que feia que l'estiu no fos tan dur, o es que els estiu no eren tan durs??

ESCALA..

M'ha vençut en la lluita

d'un dia breu. I a l'altre,

tot ja serà tenebra

On les fonts pures, l'alba

d'un somni fosc? Pregunto,

descendint per l'escala

del meu temps, al silenci

que en mi esdevenia.

No se m'atansen llavis

a dir-me cap resposta.

Sols puc recordar passos

i l'extingit domini

dels meus morts., i perdudes

cançons, i la tristesa

de després, quand em feien

aquest mal inguarible

Salvador Espriu

MANIFESTO QUE...

He nascut, crescut i viscut a Catalunya

Aquí treballo i pago els meus impostos.

Faig servir el català con a el meu idioma i l'he ensenyat als meus fills igual que m'en van ensenyar els meus pares
Acullo i convisc amb gent de terres llunyanes, perquè també aixis es va fer amb els meus avis.

Em sento orgullosa dels escriptors, pintors, actors, esportistes i artistes en general que han fet de la meva terra un lloc mes bonic i mes fort on viure
I dels pagesos, pescadors i demés persones que amb l'esforç de les seves mans l'han cuidat i l'han fet créixer una mica mes cada dia.

Respecto i m'agrada que em respectin.

M'agradaria viure en llibertat, poder triar els dirigents que em representin i administrar els meus diners; però també intento no oblidar que al meu entorn hi ha gent amb les meves mateixes necessitats envers la seva terra.

I per molt que alguns s'entestin en dir les coses amb unes o altres paraules, utilitzant unes o altres pancartes, posant uns o altres límits, res d'aixo canviarà; perquè em sento orgullosa del que tinc i del que soc i d'alla on hem arribat i no vull deixar de caminar en aquesta direcció.
No els permetre que tallin les ales dels meus somnis ni les llibertats dels meus fills.
Per mi, l'important m'ho diu el cor i no el T.C.

i si cal seguir lluitant, ho faré..ho farem !!

T'estimo Catalunya!!

TREBALLARÉ EL TEU COS....

escolta...es una canço que ha esdevingut especial..molt especial, per mi.


Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...


Raimon (1965)

GORA, SAN FERMIN !!

De sempre m'han agradat els *encierros*
No, no..jo tampoc soc de *toros*, però aixo ho veig diferent


Recordo quan de ben petita em llevava abans de les 8 del matí per veure'ls amb la meva mare, i tampoc oblido l'ultim anys que els varem veure juntes des de l'hospital,(... be, però aixo no toca ara...)


Veure els *mozos* córrer per davant dels *toros* a tota bufa per el carrers Mercaderes, Estafeta, el tramo de *telefonica*. Son uns 850 metres aproximadament a una velocitat mitja de 25 km./ hora... es pura adrenalina!!


Els *encierros* son una tradició d'origen medieval, de quan els pastor navarresos portaven els toros de lidia des de la Devesa fins la plaça de toros, els acompanyavan i encara ho fan, per els *cabestros* i la gent del poble ajudava amb pals i crits a portar-los fins a la plaça

Per mi, el ritual màgic ja comença en veure els *mozos* fent els càntics al seu patró, que es repeteixen per tres vegades.

Si els voleu sentir i no voleu matinar...mireu aquí

JA NO SÉ ESCRIURE...

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.


Josep Palau i Fabre
(Poemes de l'alquimista. Proa, p.193)

SOUVENIRS 2

continuem....

Aquesta em va semblar una sortida, mes que digne per en Jesús M. Tibau
es a la porta de la catedral de Sevilla

Per la Cris, vaig veure aquesta finestra..o son dos?? jajajaj espero que t'agradi, nina

Hi habia una pintura mural inmensa que no se perque..pero va fer que em vingues al cap la Carme tot i que no era pas feta amb el paint...Pero em va cridar la manera en que estaba signada..

Vaig fotografiar nomes aixo...

Es coneguda per tots l'aficio per les capelletes que compartim amb l'striper
i no podia fallar....per tu, Joan

Algo parell pasa amb les faroles i l'Assumpta

I en veure aquesta em vaig dir....meva!!...be...ara, nostra!!

Estic segura que t'encantarà..un peto tambe bonica

SOUVENIRS...

Mentres era fora he pensat molt en vosaltres, us anyoraba i ...
us he portat uns petits regalets, espero que us agradin

per la sargantana:
Ostres, nano...has vist que els fan a Sevilla als nostres companys?? fa mitja por, oi??
per en taxi driver
...fins i tot els taxis buscaben l'ombra..uffff com apreta!!

per en gurmet

...alla era obligatori el *gazpacho* i *el pescaito frito*

i de sobte tot passejant per un carrero vai trobar aixo,

per tu...vida

el pati florejat de pais secret....

els geranis del senyor Pere

i uns trucadors per els amics del Té la mà Maria

continuara....... no ho diuen aixis?? hahahahhaha