COM UN ÀNGEL...

Entre pins i suredes, la bruma fa camí..

El sol i els núvols, juguen a amagar amb el Montgrí...

...i amb el llac

...i amb mi, que sentada al meu nuvol,

em deixo seduir per la meva terra i per el meu cel...

I em sento com un àngel.

MATRIOSKA...

Expliquen llegendes llunyanes que en Serguei era un solitari fuster que vivia aprop del llac Baikai a Rusia
Tenia afició per fer petites figures de amb els troncs i fustes que recullia al bosc.
Un dia, quan ja tornava a casa, va trobar un tronc especial, era una fusta blanca molt maca tant que s'en faria alguna coseta ben especial.
Pasaven els dies i no s'acabava de decidir que fer.ne, fins que un matí es va dir, en fare una nina ben bonica per que em fasi companyia
Aixis va esser, la va polir..li va donar uns colors molts vius i macos i la va posar al seu taller
Als matins al arrivar li deia: - Bon dia, Matrioska! i despres anava per feina.
Aixis un dia i un altre i es sentia acompanyat
Un matí va dir: - Bon dia, Matrioska! i va sentir una veueta suau que amb un xixiueix li responia: -Bon dia Serguei
Des de aquell moment en Serguei i la Matrioska parlaven en la intimitat del taller i s'explicaven moltes coses..
Peró ella s'entristi i sota l'insistencia d'en Serguei li va explicar el motiu
-Els pardals de la finestra tenen les seves cries, les sargantanes del jardi, tenen les seves cries..fins i tot el fuster la tenia a ella, pero Matrioska no tenia a ningu seu i aixo l'entristia
A n'en Serguei que no li agradava veure-la trista va començar a pensar com ho podia solucionar.
Es va dir; potser de la fusta de dins seu en podria fer un altre nina, i aixis ho va fer.
El resultat va esser una nina preciosa com la mateixa Matrioska tan sols que una mica mes petita, i la van anomenar Trioska.
Als matins en Serguei deia: . Bon dia Matrioska, bon dia Trioska.
Elles deien:- Bon dia, Serguei i es passaven tot el dia parlant i cantant.
Peró la Trioska entristia, tenia el mateix sentiment que la Matrioska temps enrere
En Serguei ho va soluciona de la mateixa manera i va fer amb la fusta de dins la Trioska una nineta una mica mes petita encara, i li van dir Oska
Ara als matins en Serguei saludava: - Bon dia, Matrioska...Bon dia Trioska...Bon dia Oska i aixis un dia i un altre
Ja es veia venir, i un dia l'Oska va començar a entristir, ara ja nomes podia fer una minuscula figura de la fusta de dins de la nina. Tenia que pensar alguna cosa!
De la fusta de dins l'Oska en va fer una radera figureta pero al pintarla li fa fer uns granas bigotis i el va posar davant del mirall i li va dir:
- Mira, tu ets Ka i ets un home, tu no pots fills ni cries de dins teu.
Desprès posar en Ka dins l'Oska i aquesta dins la Trioska i totes juntes dins la Matrioska, i s'en va anar a dormir.
Al mati següent , al entrar al taller havien desaparegut la Matrioska i tot el de dins seu i mai mes en va sapiguer res i en Serguei es sentia molt sol

Si mai us cau a les mans una Matrioska, assegureu-vos del que te dins, no fos la que encara enyora en Serguei i que guarda dins seu la Trioska, L'Oska i en Ka.

I si voleu...muñeca rusa, una canço d'en J. M. Serrat

M'AGRADA...

M'agrada en Luis Lucero quan diu:

L'autentic risc de la poesia ès deixar-se temptar, sucumbir i quedar atrapats en el parany, en el plaer de la lectura

EL MEU COSTAT OBSCUR...

EL MEU COSTAT OBSCUR...

Em dic Àngels i era distribuïdora AVON
hahahahhah,

Dons si..com diu l'Assumpta en el seu post recent, tots tenim un costat obscur !!

Peró esser distribuïdora avon no va estar malament del tot; no et feies d'or, al menys jo, per el rato i les ganes que hi posava, però sempre hi ha gent del teu entorn mes o menys disposats a comprar algo

Tampoc calia dir lo del...*ding dong...avon llama..dele la bienvenida*, que ja es molt, peró t'obligava a estar al dia en determinades coses que sempre es bo. i tenir el recolzament del nom avon i les garanties que ofereix, sempre obre moltes portes.

Desprès de un parell d'anys la situació va canviar i ho vaig deixar, pero per casa corren encara un pilotet de peces de catàleg que encara mantenen la seva qualitat
i es que com diu l'Assumpta...tots tenim un passat...

Bon cap de setmana!!

SOMNIS..DESITJOS...??

La fragilitat dels somnis.... i... la força dels desitjos.!!
O era..la força dels somnis..i la fragilitat dels desitjos????

Un somni, es un desitj no realitzat??

Per que hi han coses que canvien de gust de quan les desitges a quan les tens?

El fet que sapiguem que no podem aconseguir un somni, fa que el seu desitj sigui mes gran??

Que ens passa quan perdem un somni? i... quan es compleix un desitj?


Per construir un bell somni...


el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runes
i fer-ne un altre, tot seguit.



J.M.Serrat

LES PERSONES QUE NECESSITEM...

Sempre creia que hi havien persones imprescindibles per mi, sense les que no podria viure.

Malauradament, la vida m'en ha arrebatat algunes i encara soc aquí...(amb ferides, amb buidors, però aquí; de vegades penso quantes llàgrimes s'han de besar per plorar les absències?, si mai es recobre la calma.. o si la ferida resta oberta de per vida... )

D'altre banda, he apres el valor de les persones que senzillament estan al meu entorn, sense mes. i m'agrada que hi siguin! M'ajuden a sentir-me bé i a esser jo.

Potser la meva conclusió avui es que: Ningú m'es imprescindible, però tots em son necessaris

Ho veieu igual??

SARGANTANA

la Marta de a la llum d'un fanalet m'ha regalat aquesta imatge que llueixo amb orgull.

gracies bonica!

Mentre la pluja cau suament,

l'esperança de la primavera,

en els nostres cors latent,

ens allunya l'ensopiment.



La boira es desplaça lentament,

cobrint les cimeres muntanyenques,

la mar es de un color gris plom

vorejat d'escuma blanca.



Damunt la platja solitària i trista,

nua de banyistes i velers,

les gavines reposen formant un cercle

talment som si celebresin un congrés.

Mes sols hi romanen uns moments,

i altra volta retornen al firmament.



L'espectacle resta encisador,

mar, gavines, boira i muntanyes.

Tots els dies renovat,

pel sol, pluja o vent, segons

la seva intensitat.



Febrer plujos en el Port de la Selva

Maria Musquera

UNA RIALLA, SI US PLAU...

BON DIUMENGE !!

MAGIA...

Un instante magico es el momento en que un si o un no pueden cambiar toda nuestra existencia

Cuando quieres realmente una cosa, todo el universo conspira para ayudarte a conseguirla.




Se que us agradara sapiguer que el resultat de l'operaciò ha estat un èxit i que no cal aplicar cap altre teràpia.

Moltes gracies a tots per el vostre suport. Us estimo!!

Se que os gustara saber que el resultado de la operacion ha sido un exito y que no es necesario aplicar otra terapia

Muchas gracias por vuestro apoyo. Os quiero!