Es necesiten 2 anys per aprendre a parlar
i 50 per aprendre a callar...
dilluns, 28 de febrer del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
RENTAR LA ROBA....
Abans de la rentadora * superautomatica*, la meva mare rentava la roba amb una rentadora de turbina.
L'artefacte en si, era simple però molt útil.
L'omplies d'aigua i detergent en pols *para lavar a mano* (que per cert fotia una espuma que te mueres) i una elice que tenia a baix feia girar l'aigua i la roba, tenia un tub per desaiguar i poc mes....que mes vols??
Primer rentaves i desprès tocava esbandir-la. Un xollo vaja!
Recordo que per dins era blava com una piscina.
Aixo si, quan va néixer la meva germana, varen comprar una assecadora. L'andròmina en qüestió era com una galleda grossa amb una tapadora i voltava mes que una baldufa, la roba no sortia seca del tot..pero deunidó
L'únic problema era que al centrifugar es movia i tenies que vigilar que no s'escapes cap a ca la veïna.
Ahhhh... i el detergent es deia PERSIL o TU-TU. jajajajajajaj
Quins temps!!
dimarts, 22 de febrer del 2011
divendres, 18 de febrer del 2011
EN PASQUAL I LA CUEVA DE LA AUTOPISTA...
En Pasqual m'ha fet arribar aquestes imatges, son de la * Cueva de La Autopista*, que esta situada a la Sierra Falconera a Real de Gandia (Valencia), i que ha visitat recientment
Es una cova de mes de 7.500 metres i la varen descobrir accidentalment al tallar la muntanya per donar pas a l'autopista, D'aquí el seu nom.
Us deixo uns enllaços on us ho explicaran molt millor que nosaltres, tot i que les fotografies d'en Pasqual ja ens fan agafar una ideia..oi?
Miguel Guerrero
Jose Manuel Ros
Ja fa temps que *conec* a n'en Pasqual, per mi es una persona admirable,
Soms fills d'una mateixa època i hem viscut les mateixes coses, tot i que en llocs diferents, però sovint ens agrada recordar-ho junts,
A pesar de la distancia que ens separa, sempre hem estat propers i ens hem fet costat i em sento orgullosa de la seva amistat.
Es una cova de mes de 7.500 metres i la varen descobrir accidentalment al tallar la muntanya per donar pas a l'autopista, D'aquí el seu nom.
Us deixo uns enllaços on us ho explicaran molt millor que nosaltres, tot i que les fotografies d'en Pasqual ja ens fan agafar una ideia..oi?
Miguel Guerrero
Jose Manuel Ros
Ja fa temps que *conec* a n'en Pasqual, per mi es una persona admirable,
per com porta la seva vida,
per com fa la seva feina; que l'ha sapigut convertir en art,
per com estima la seva gent i la terra on viu.
Soms fills d'una mateixa època i hem viscut les mateixes coses, tot i que en llocs diferents, però sovint ens agrada recordar-ho junts,
A pesar de la distancia que ens separa, sempre hem estat propers i ens hem fet costat i em sento orgullosa de la seva amistat.
Avui es el seu aniversari i el volia felicitar enviant-li molts petons i aquest regalet que se que li agradara
(Si voleu tafanejar cliqueu sobre el paquet)
Felicitats Pasqual !!!
Per molts anys, amic meu !!
I per vosaltres, bon cap de setmana!!
(Si voleu tafanejar cliqueu sobre el paquet)Felicitats Pasqual !!!
Per molts anys, amic meu !!
I per vosaltres, bon cap de setmana!!
dimarts, 15 de febrer del 2011
COM LES GAVINES...
Creuant els temporals
s'aprèn a planejar
sobrevolant la vida.
A avançar fent servir
la violència del vent.
Com les gavines.
Joan Margarit
No era lluny ni dificil
dissabte, 12 de febrer del 2011
PAÍS PETIT...
Es aixis com m'agrada a mi...el meu pais
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Lluis Llach 1980
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Lluis Llach 1980
dimarts, 8 de febrer del 2011
EL FAR DE SANT SEBASTIÀ...
Aquest cap de setmana varem esser a Palafrugell i el far de sant Sebastià era visita obligada...
maco oi???
diumenge, 6 de febrer del 2011
PASSAR PÀGINA...
Amb els peus dins l'aigua i la mirada perduda en l'horitzó...he plorat
Es curiós com recobrar coses senzilles i de vegades cotidianes, a les que mai habíem donat un valor excessiu o que no habíem pensat que podíem perdre, ens pugui fer sentir tan be.
Dilluns em reincorporo a la feina, en realitat potser encara no estic a punt del tot, però necessito fer-ho o al menys provar-ho i recobrar del tot la meva vida, que tant m'agradava.
Que tinguem bona setmana!!.
dissabte, 5 de febrer del 2011
divendres, 4 de febrer del 2011
DIVENDRES, 4 DE FEBRER...
Ens coneixem des de els 18 anys i tot i esser intimes, sempre hem estat en contactei hem compartit moltes coses; fins el punt que ens van diagnosticar i operar dins el mateix espai de temps.
Els meus lligams amb ella han esdevingut mes intensos encara, parlem
ens animem i fins i tot a estones plorem juntes, tot i que ella es molt mes valenta que jo
I ja esta be que ho sigui, dons encara li queda una feina important a fer amb les terapies agresives que segueixen a moltes intervencions.
Avui , dia mundial contra el cancer, el meu suport es per aquelles persones que pasen, han past o pasaran per situacions similars i per la gent del seu entorn.
Per tu, Nuri...
S'ha mirat al mirall
amb el demà a la cara i amb fúria
vessant dels seus ulls durs,
La perruca és allí, ben pentinada
i posada en un cap de maniqui.
Recorda aquella nina amb els cabells vermells
que va enterrar al jardí.
Agafa la perruca i la colpeja amb ràbia.
Al cap se li insinuen els cabells
com la gespa a l'hivern.
És la nena cruel, qui l'ha salvada.
*Cancer de mama*
Joan Margarit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)