amb ulls de sargantana

TOT TE UN PRINCIPI I UN FINAL...

2011-04-03T16:42:00.008+02:00

Ens ho hem passat molt be amb vosaltres

aquí hem nascut i crescut i hem compartit i apres molt...

El blog de la sargantana ens ha donat tant!!

Quasi 470 post es un bon curriculum

(encara que molts no es puguin ni agafar amb pinces..jejejej)

Agraïm als 131 seguidors la paciència que han tingut

i el molt que han alimentat el nostre ego...

Peró, potser perquè es primavera

potser perquè sempre hi ha un abans i un desprès

o potser per res en especial...

Ara...ens be de gust un canvi!!

Si encara no n'esteu tips i en voleu veure i compartir mes...

Esteu convidats!!

VOLEU VENIR?? (nomes cal clicar a sobre)

GRACIES..

L'ARNAU RESPON

2011-04-02T15:09:00.003+02:00

Vaig tenir una grata sorpresa en descobrir que el protagonista del meu post l'havia llegit, i es prenia la molèstia de respondre

L'Arnau diu:

M'encanta que m'apoieu, Respecte a la idea de fer criar falcons a altres zones, és el segon objectiu: començarem per Figueres, però s'ha d'anar escampant i aconseguint la perfecta xarxa tròfica. Les rapinyaires són els màxims indicadors de civilització, perquè com més civilitzada és una societat, més ecologista es torna. Com més rapinyaires hi hagi, més conservat està el medi! Als partidaris dels coloms, jo trobo que han patit més les aus rapinyaires darrere les escopetes, i que els coloms també necessiten adrenalina. Si "s'apalanquen", cada cop hi ha més coloms febles, atrofiats... trobo que en una ciutat els falcons donen vida. Molta vida! Moltes gràcies a tots, i SORT!

T'ESTIMO...

2011-03-27T09:23:00.002+02:00

Avui m'he llevat amb aquesta canço al cap...... nnaannana..anananna...nann...nanananana (millor clica)

GAUDEIX...

2011-03-26T21:30:00.000+01:00

CLICA SOBRE L'IMATGE

I DEIXA QUE HO GAUDEXIN ELS TEUS FILLS ,

I ELS FILLS DELS TEUS FILLS.

I TOTS ELS QUE HAN DE VENIR...

L'HORA DEL PLANETA

2011-03-26T20:30:00.005+01:00

http://www.horadelplaneta.es/ clicar sobre l'imatge

molts grans de sorra poden fer un desert..

aixo es feina de tots...no ens quedem quiets!!

MUCHOS GRANOS DE ARENA PUEDEN FORMAR UN DESIERTO

ESTO ES TRABAJO DE TODOS...NO NOS QUEDEMOS QUIETOS!!

POESIA, PINTURA I PRIMAVERA DES DE L'EMPORDÀ

2011-03-21T13:40:00.011+01:00

Joan Maragall...

"L'Empordà"

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

PINTURA DE SALVADOR DALI

Josep Palau i Fabre

*El primer amor*

Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.

PINTURA DE RAMON REIG

Carles Fages de Climent

*Somni musical*

Veïna, que fas arpegis
mentre dormo, t'ho demano:
-Segueix, sembla que em grapegis
com si jo fos el piano!

PINTURA DE LLUIS ROURA

Rosa Leveroni

* Jo porto dintre meu...*

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

PINTURA DE EVARIST VALLES

Teresa Bosch i Vilardell

*Sécs*

Ningú sap com ha estat,
però ara mateix un núvol gris
ofusca la cuina
i l’avi explica que els primers dies de la guerra
va ser pres.
El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.
Com l’avi i aquest núvol,
que finalment se’n va.

PINTURA DE REGINA SAURA

Quim Ponsa

*La bruixa dels àngels*

En el silenci de la sala
em vaig acostar a la bruixa
que parlava dels àngels.
Em va agafar de les mans
i em va parlar amb veu suau
de la mare natura i els esperits,
dels punts de llum i els colors de l’aura,
que no existia el jo, sinó el nosaltres.
Em deia que estava allí per a servir-me,
i que m’estimava profundament.
L’escoltava a ulls clucs hipnotitzat.
Finalment em va dir que els diners
no eren res, no eren el fi, sinó els mitjans...

Aleshores em va deixar anar les mans,
em va abraçar com feia temps que no ho feia ningú...

I em va cobrar vint euros...

PINTURA DE ISABEL CRUELLAS

L'ARBRE

2011-03-17T21:19:00.004+01:00

Te un verd que enlluerna,net i brillant.
Les fulles cansades d'aguantar el pes, s'espolsen una a una les gotes de pluja com si ploresin

S'endevina el resol i l'aire esdevé mes actiu a cada moment
Com una dansa sensual les branques es mouen dolçament, no se sap si es el vent que les fa ballar, o si son elles que al bellugar originen el vent, però es un espectacle digne d'admirar

El cel s'esquerda i el sol tafaneja per entre els núvols, tot fent renéixer les ombres, i es respira la primavera en l'ambient...

GOTES DE PLUJA...

2011-03-15T14:20:00.003+01:00

Gotes de pluja van caient
damunt el meu cap, i això a mi no m'agrada.
Però no us penséssiu pas que
la melangia arribi a prendre'm la joia
que viu en mi.
Gotes de pluja van caient
el cel és tot gris, però la vida canta.
Tot és més dolç i verd i
mai no podran desfer les ganes de viure
i de felicitat.
La pluja pot mullar-me,
però no ploro
i espero que
somrigui el sol darrera els núvols.
Trista, la pluja va caient
damunt el meu cap, que és xop de
gotes d'aigua,
però sobre d'aquest cel gris
hi ha un cel més alt i lluminós,
blau i esplèndid,
i ple de sol
que m'espera i brillarà!

M'AGRADA...ARNAU SARGATAL

2011-03-06T21:19:00.003+01:00

Sempre dic que al jovent se l'ha d'escoltar i a mes amb atenció.

Avui llegia al setmanari Empordá un article d'en Santi Coll on parlava amb l'Arnau Sargatal un estudiant de figueres de 15 anys que porta el naturalisme a la sang.

Va néixer entre guies de camp, llibres d'ocells i prismàtics i diu que es sent fascinat per els falcons
La seva proposta es que els falcons visquin al nucli urbà en armonia amb els seus habitants i fent de policies locals dels coloms.
-Ho tinc tot calculat, diu ...amb tres parelles estables tindríem el cel de Figueres controlat d'estornells.
I aixis li va explicar a n'en Santi Vila, alcalde de Figueres quan va demanar el seu suport per tirar endavant el projecte..nomes suport moral diu ell, ja que ja ha planejat d'on treure les parelles i el mètode per ferles créixer.
No se la resposta del consistori, però el meu suport al menys el té.
Quan els falcons volin...sera bonic...veritat?

Ja ho crec Arnau...molt bonic!!

TERRA DE XAUXA...

2011-03-04T13:48:00.003+01:00

LA VIDA ES UN CARNAVAL PERQUÈ TOTS ANEM DISFRESSATS

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!

PER PENSAR-HI...

2011-02-28T07:31:00.002+01:00

Es necesiten 2 anys per aprendre a parlar

i 50 per aprendre a callar...

DISSABTE...

2011-02-26T13:42:00.003+01:00

ES TAN MACA LA MAR,

QUE EL CEL AL ENMIRALLAR-SI

S'HA POSAT BLAU D'ENVEJA.

RENTAR LA ROBA....

2011-02-24T21:18:00.003+01:00

Abans de la rentadora * superautomatica*, la meva mare rentava la roba amb una rentadora de turbina.
L'artefacte en si, era simple però molt útil.
L'omplies d'aigua i detergent en pols *para lavar a mano* (que per cert fotia una espuma que te mueres) i una elice que tenia a baix feia girar l'aigua i la roba, tenia un tub per desaiguar i poc mes....que mes vols??
Primer rentaves i desprès tocava esbandir-la. Un xollo vaja!
Recordo que per dins era blava com una piscina.
Aixo si, quan va néixer la meva germana, varen comprar una assecadora. L'andròmina en qüestió era com una galleda grossa amb una tapadora i voltava mes que una baldufa, la roba no sortia seca del tot..pero deunidó
L'únic problema era que al centrifugar es movia i tenies que vigilar que no s'escapes cap a ca la veïna.
Ahhhh... i el detergent es deia PERSIL o TU-TU. jajajajajajaj
Quins temps!!

REFLEXES DE FIGUERES...

2011-02-22T20:26:00.003+01:00

EN PASQUAL I LA CUEVA DE LA AUTOPISTA...

2011-02-18T14:11:00.007+01:00

En Pasqual m'ha fet arribar aquestes imatges, son de la * Cueva de La Autopista*, que esta situada a la Sierra Falconera a Real de Gandia (Valencia), i que ha visitat recientment
Es una cova de mes de 7.500 metres i la varen descobrir accidentalment al tallar la muntanya per donar pas a l'autopista, D'aquí el seu nom.
Us deixo uns enllaços on us ho explicaran molt millor que nosaltres, tot i que les fotografies d'en Pasqual ja ens fan agafar una ideia..oi?

Miguel Guerrero
Jose Manuel Ros

Ja fa temps que *conec* a n'en Pasqual, per mi es una persona admirable,

per com porta la seva vida,

per com fa la seva feina; que l'ha sapigut convertir en art,

per com estima la seva gent i la terra on viu.

Soms fills d'una mateixa època i hem viscut les mateixes coses, tot i que en llocs diferents, però sovint ens agrada recordar-ho junts,
A pesar de la distancia que ens separa, sempre hem estat propers i ens hem fet costat i em sento orgullosa de la seva amistat.

Avui es el seu aniversari i el volia felicitar enviant-li molts petons i aquest regalet que se que li agradara

(Si voleu tafanejar cliqueu sobre el paquet)

Felicitats Pasqual !!!
Per molts anys, amic meu !!

I per vosaltres, bon cap de setmana!!

COM LES GAVINES...

2011-02-15T21:32:00.003+01:00

Creuant els temporals

s'aprèn a planejar

sobrevolant la vida.

A avançar fent servir

la violència del vent.

Com les gavines.

Joan Margarit

No era lluny ni dificil

PAÍS PETIT...

2011-02-12T16:01:00.003+01:00

Es aixis com m'agrada a mi...el meu pais

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lluis Llach 1980

EL FAR DE SANT SEBASTIÀ...

2011-02-08T21:18:00.002+01:00

Aquest cap de setmana varem esser a Palafrugell i el far de sant Sebastià era visita obligada...

maco oi???

PASSAR PÀGINA...

2011-02-06T10:00:00.001+01:00

Amb els peus dins l'aigua i la mirada perduda en l'horitzó...he plorat

Es curiós com recobrar coses senzilles i de vegades cotidianes, a les que mai habíem donat un valor excessiu o que no habíem pensat que podíem perdre, ens pugui fer sentir tan be.

Dilluns em reincorporo a la feina, en realitat potser encara no estic a punt del tot, però necessito fer-ho o al menys provar-ho i recobrar del tot la meva vida, que tant m'agradava.

Que tinguem bona setmana!!.

CAMINS...

2011-02-05T09:21:00.003+01:00

Hi ha camins que s'han de caminar descalços...

bon cap de setmana!!

DIVENDRES, 4 DE FEBRER...

2011-02-04T07:13:00.004+01:00

Ens coneixem des de els 18 anys i tot i esser intimes, sempre hem estat en contactei hem compartit moltes coses; fins el punt que ens van diagnosticar i operar dins el mateix espai de temps.

Els meus lligams amb ella han esdevingut mes intensos encara, parlem

ens animem i fins i tot a estones plorem juntes, tot i que ella es molt mes valenta que jo

I ja esta be que ho sigui, dons encara li queda una feina important a fer amb les terapies agresives que segueixen a moltes intervencions.

Avui , dia mundial contra el cancer, el meu suport es per aquelles persones que pasen, han past o pasaran per situacions similars i per la gent del seu entorn.

Per tu, Nuri...

S'ha mirat al mirall

amb el demà a la cara i amb fúria

vessant dels seus ulls durs,

La perruca és allí, ben pentinada

i posada en un cap de maniqui.

Recorda aquella nina amb els cabells vermells

que va enterrar al jardí.

Agafa la perruca i la colpeja amb ràbia.

Al cap se li insinuen els cabells

com la gespa a l'hivern.

És la nena cruel, qui l'ha salvada.

*Cancer de mama*

Joan Margarit

COM UN ÀNGEL...

2011-01-31T16:48:00.007+01:00

Entre pins i suredes, la bruma fa camí..

El sol i els núvols, juguen a amagar amb el Montgrí...

...i amb el llac

...i amb mi, que sentada al meu nuvol,

em deixo seduir per la meva terra i per el meu cel...

I em sento com un àngel.

MATRIOSKA...

2011-01-26T16:30:00.008+01:00

Expliquen llegendes llunyanes que en Serguei era un solitari fuster que vivia aprop del llac Baikai a Rusia
Tenia afició per fer petites figures de amb els troncs i fustes que recullia al bosc.
Un dia, quan ja tornava a casa, va trobar un tronc especial, era una fusta blanca molt maca tant que s'en faria alguna coseta ben especial.
Pasaven els dies i no s'acabava de decidir que fer.ne, fins que un matí es va dir, en fare una nina ben bonica per que em fasi companyia
Aixis va esser, la va polir..li va donar uns colors molts vius i macos i la va posar al seu taller
Als matins al arrivar li deia: - Bon dia, Matrioska! i despres anava per feina.
Aixis un dia i un altre i es sentia acompanyat
Un matí va dir: - Bon dia, Matrioska! i va sentir una veueta suau que amb un xixiueix li responia: -Bon dia Serguei
Des de aquell moment en Serguei i la Matrioska parlaven en la intimitat del taller i s'explicaven moltes coses..
Peró ella s'entristi i sota l'insistencia d'en Serguei li va explicar el motiu
-Els pardals de la finestra tenen les seves cries, les sargantanes del jardi, tenen les seves cries..fins i tot el fuster la tenia a ella, pero Matrioska no tenia a ningu seu i aixo l'entristia
A n'en Serguei que no li agradava veure-la trista va començar a pensar com ho podia solucionar.
Es va dir; potser de la fusta de dins seu en podria fer un altre nina, i aixis ho va fer.
El resultat va esser una nina preciosa com la mateixa Matrioska tan sols que una mica mes petita, i la van anomenar Trioska.
Als matins en Serguei deia: . Bon dia Matrioska, bon dia Trioska.
Elles deien:- Bon dia, Serguei i es passaven tot el dia parlant i cantant.
Peró la Trioska entristia, tenia el mateix sentiment que la Matrioska temps enrere
En Serguei ho va soluciona de la mateixa manera i va fer amb la fusta de dins la Trioska una nineta una mica mes petita encara, i li van dir Oska
Ara als matins en Serguei saludava: - Bon dia, Matrioska...Bon dia Trioska...Bon dia Oska i aixis un dia i un altre
Ja es veia venir, i un dia l'Oska va començar a entristir, ara ja nomes podia fer una minuscula figura de la fusta de dins de la nina. Tenia que pensar alguna cosa!
De la fusta de dins l'Oska en va fer una radera figureta pero al pintarla li fa fer uns granas bigotis i el va posar davant del mirall i li va dir:
- Mira, tu ets Ka i ets un home, tu no pots fills ni cries de dins teu.
Desprès posar en Ka dins l'Oska i aquesta dins la Trioska i totes juntes dins la Matrioska, i s'en va anar a dormir.
Al mati següent , al entrar al taller havien desaparegut la Matrioska i tot el de dins seu i mai mes en va sapiguer res i en Serguei es sentia molt sol

Si mai us cau a les mans una Matrioska, assegureu-vos del que te dins, no fos la que encara enyora en Serguei i que guarda dins seu la Trioska, L'Oska i en Ka.

I si voleu...muñeca rusa, una canço d'en J. M. Serrat

M'AGRADA...

2011-01-23T20:01:00.005+01:00

M'agrada en Luis Lucero quan diu:

L'autentic risc de la poesia ès deixar-se temptar, sucumbir i quedar atrapats en el parany, en el plaer de la lectura

EL MEU COSTAT OBSCUR...

2011-01-22T10:09:00.003+01:00

EL MEU COSTAT OBSCUR...

Em dic Àngels i era distribuïdora AVON
hahahahhah,

Dons si..com diu l'Assumpta en el seu post recent, tots tenim un costat obscur !!

Peró esser distribuïdora avon no va estar malament del tot; no et feies d'or, al menys jo, per el rato i les ganes que hi posava, però sempre hi ha gent del teu entorn mes o menys disposats a comprar algo

Tampoc calia dir lo del...*ding dong...avon llama..dele la bienvenida*, que ja es molt, peró t'obligava a estar al dia en determinades coses que sempre es bo. i tenir el recolzament del nom avon i les garanties que ofereix, sempre obre moltes portes.

Desprès de un parell d'anys la situació va canviar i ho vaig deixar, pero per casa corren encara un pilotet de peces de catàleg que encara mantenen la seva qualitat
i es que com diu l'Assumpta...tots tenim un passat...

Bon cap de setmana!!

SOMNIS..DESITJOS...??

2011-01-18T15:46:00.005+01:00

La fragilitat dels somnis.... i... la força dels desitjos.!!
O era..la força dels somnis..i la fragilitat dels desitjos????

Un somni, es un desitj no realitzat??

Per que hi han coses que canvien de gust de quan les desitges a quan les tens?

El fet que sapiguem que no podem aconseguir un somni, fa que el seu desitj sigui mes gran??

Que ens passa quan perdem un somni? i... quan es compleix un desitj?

Per construir un bell somni...

el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runes
i fer-ne un altre, tot seguit.

J.M.Serrat

LES PERSONES QUE NECESSITEM...

2011-01-15T13:33:00.002+01:00

Sempre creia que hi havien persones imprescindibles per mi, sense les que no podria viure.

Malauradament, la vida m'en ha arrebatat algunes i encara soc aquí...(amb ferides, amb buidors, però aquí; de vegades penso quantes llàgrimes s'han de besar per plorar les absències?, si mai es recobre la calma.. o si la ferida resta oberta de per vida... )

D'altre banda, he apres el valor de les persones que senzillament estan al meu entorn, sense mes. i m'agrada que hi siguin! M'ajuden a sentir-me bé i a esser jo.

Potser la meva conclusió avui es que: Ningú m'es imprescindible, però tots em son necessaris

Ho veieu igual??

SARGANTANA

2011-01-11T18:28:00.004+01:00

la Marta de a la llum d'un fanalet m'ha regalat aquesta imatge que llueixo amb orgull.

gracies bonica!

Mentre la pluja cau suament,

l'esperança de la primavera,

en els nostres cors latent,

ens allunya l'ensopiment.

La boira es desplaça lentament,

cobrint les cimeres muntanyenques,

la mar es de un color gris plom

vorejat d'escuma blanca.

Damunt la platja solitària i trista,

nua de banyistes i velers,

les gavines reposen formant un cercle

talment som si celebresin un congrés.

Mes sols hi romanen uns moments,

i altra volta retornen al firmament.

L'espectacle resta encisador,

mar, gavines, boira i muntanyes.

Tots els dies renovat,

pel sol, pluja o vent, segons

la seva intensitat.

Febrer plujos en el Port de la Selva

Maria Musquera

UNA RIALLA, SI US PLAU...

2011-01-09T10:40:00.002+01:00

BON DIUMENGE !!

MAGIA...

2011-01-07T16:22:00.002+01:00

Un instante magico es el momento en que un si o un no pueden cambiar toda nuestra existencia

Cuando quieres realmente una cosa, todo el universo conspira para ayudarte a conseguirla.

Se que us agradara sapiguer que el resultat de l'operaciò ha estat un èxit i que no cal aplicar cap altre teràpia.

Moltes gracies a tots per el vostre suport. Us estimo!!

Se que os gustara saber que el resultado de la operacion ha sido un exito y que no es necesario aplicar otra terapia

Muchas gracias por vuestro apoyo. Os quiero!

NO DEMANO GRAN COSA...

2010-12-31T13:12:00.006+01:00

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,

poder caminar sense crosses,

fer l'amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver de estrafer la veu,

caminar sense pautes,

parlar sense haber de demanar permisos,

fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:

fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,

escriure sense crosses,

caminar sense haver de demanar permisos,

poder parlar sense pautes.

O bé si sembla massa....

Miquel Martí i Pol

que tinguem la força i l'alegria per gaudir i superar tot el que ens depari el 2011
bon any!!

NADAL ATÌPIC

2010-12-29T11:35:00.005+01:00

NO ES EL NOSTRE PAISATGE HABITUAL....

NI UNA ESCENA DE LA PELICULA *PSICOSIS*...

NO ES LA DECORACIO NADALENCA DE CASA NOSTRA....

NI AIXO UN SOPAR DEL BULLI....

TAMPOC ES EL CROUPIER DEL CASINO DE PERALADA...

NI LES RESTES DEL ULTIM *BOTELLON*...

PERO S'ENS HA OFERT UNA BONA....

a poc a poc..pero ja soc aqui de nou!
tinc feina si vull posar-me al dia!!

EN UN PETIT PORT

2010-12-16T06:18:00.004+01:00

El mar d'hivern, quand bufa tramuntana

entre i colpeja amb força els pantalans.

Abandonat per barques i velers,

el port està envoltat pel tro de les onades.

Veient el mar entrant per la bocana,

fuetejant aquets amarradors,

sento la calma que els desastres,

quand ja han passat, ens deixen.

Feliç perquè la meva vida avui

és un petit i inutil port d'hivern,

m'alço el coll de l'abric, enfonso els punys

a les butxaques, ploro d'alegria

i el vent de cara em va assecant les llàgrimes.

Misteriosament feliç

Joan Margarit

AIRE LIBRE

2010-12-04T16:45:00.003+01:00

Si algo me gusta, es vivir.

Ver mi cuerpo en la calle,

hablar contigo como un camarada,

mirar escaparates

y. sobre todo.sonreir de lejos

a los árboles...

También me gustan los camiones grises

y muchísimo más los elefantes.

Besar tus pechos

echarme en tu regazo y despeinarte

tragar agua de mar como cerveza

amarga, espumeante

Todo lo que sea salir

de casa, estornudar de tarde en tarde,

escupir contra el cielo de los tundras

y medallas de los similares

salir

de esta espaciosa y triste carcel

aligerar los rios y los soles

salir, salir al aire libre, al aire...

Bas de Otero

EL LLOP

2010-11-29T08:40:00.005+01:00

*El llop torna a correr per les estepes , planuries i muntanyes ...*

Avui tan sols us deixo un enllac .... el llop

Ens ha deixat en Josep, una gran persona de la que he apres molt

El meu suport, respecte i admiracio per tots els que han estat aprop seu.

Descansi amb pau

ADVERTENCIA...

2010-11-25T01:14:00.001+01:00

I LA FAM TAMBÉ...

RES ESPECIAL...

2010-11-20T22:43:00.005+01:00

Dons aixo...quasi res en especial..tan sols que son les primeres fotos que faig des de fa mes de un mes. i les volia compartir amb vosaltres

Bon cap de setmana a tothom!

ESOS LOCOS BAJITOS....

2010-11-19T20:32:00.003+01:00

- Dons el meu aniversari es l'onze d'hivern

- No puc trucar a casa perque el telefon es nou i no te ratlla

jugant a les botigues:

-Bon dia, voldria una camineta per fer punxa al llapis

-Un moment que li vaig a buscar al gamatzem

...I ELS PETONS??

2010-11-09T07:20:00.003+01:00

dibuix de stella sidi

Jo, els guardo a la farmaciola, per si mai hi ha una emergència,
A la cuina, per arreglar els plats, espessir la sopa i decorar els pastissos, a mes ajuden a fer la digestió
Sempre en tinc algun al congelador, per si m'ataca la migranya (posat al front amb mimo, son un ali-vi instantani)

A la caixa dels fils, per si cal fer un sur-sit o tapar un set a algun somni
En tinc de apassionats al moble bar i de dolços amb les gominoles
Sempre en porto un a la butxaca de dins de l'abric, per por d'un atac de melangia; diu que posat sota la llengua actua ràpidament.

M'agraden els que em salten al coll, els que em puge'n per l'esquena, i els que no em deixen respirar.
I si em sento sola..m'agrada posar-ne un darrera l'orella i sentir-lo xiuxiuejar.

Els tinc tendres, forts, sincers, timits, humits i fins i tot de cridaners.

En una caixeta de la tauleta de nit en vaig trobar un de dormit, un *mai fet*, un de robat i un sense estrenar, velles relíquies de família..

N'hi han de teus, d'ella, de vosaltres en tinc de seus i molts de ells..

Us els aconsello els petons, son econòmics, no caduca'n i ajuden a sentir-se be.

Petons per tots!!

EL MEU PATI..

2010-11-07T18:11:00.004+01:00

El meu pati es petit, però s'hi veu sortir el sol cada mati
hi canten les cardines i s'hi banyen els pardals.

S'hi sent el vent a la cara
i la terra sota els peus
i hi arriba l'olor del mar.

Les flors hi creixen amb ganes
i les sargantanes s'hi asoleien a tota hora.

Al capvespre nomes cal aixecar el cap
per veure com s'encenen els estels un a un
no els veig tots, ja ho se.

Se que hi ha mes mon darrera de les meves
quatre parets, però jo soc feliç aquí...

QUATRE LLETRES...

2010-11-06T10:15:00.003+01:00

Aquest nèctar que em tempta i em trempa cada matí,
saba i benzina del meu terennar
amic confident en moments de soledat i també en la millor companyia,
relaxant entre les mans, excitant al paladar
dolç, amarg..
sol o acompanyat..
fosc, espès....catalitzador de sensacions
m'electrifica, em desperta,
m'incita amb el seu aroma i em fa viatjar a països allunyats
reconfortant a l'hivern, al estiu refrescant
m'agrada el seu aroma,
el seu color, la seva sonoritat
i fins i tot la seva cal·ligrafia..
CAFÈ

pintura de Akiko Gevers

VISQUEM, RIGUEM I SOMIEM...

2010-11-04T06:50:00.003+01:00

Sens dubte vosaltres sou una de les millors teràpies.
Gracies,
Sentir-vos tant aprop es un anim i un alicient, però no patiu...estic i estaré be
Se que les lletres traspuen sentiments i volia que sapiguesiu els meus; ara també m'heu mostrat els vostres.
De vegades, no us ho negaré pas, necessito llegir-ho o dir-ho per tal de anar-ho assimilant i entenguen.
Els dies han esdevingut tremendament llargs, però tampoc tinc cap presa en consumir-los. Molt al contrari, els gaudeixo minut a minut.
Tot ha pres una importància inusual i no se per quin motiu hi ha dins meu una *serenor* que mai havia sentit.
L'espera es fa llarga, però tot tindrà el seu moment...
Intento, mentre pugui, estar enfainada i que res canvi ni alteri massa les nostres vides (m'agrada com son i no en vull perdre ni un segon )

Moltes gracies a tots per els vostres comentaris, trucades, mails..us sabia aquí, però mai pensava que tant aprop meu. Sou un tresor!!

Us tindre al corrent, però no us amoïneu..ho repeteixo: estic i estaré be!!

Recordeu que no poden en les sargantanes ni talla'n-nos la cua..jajajajajja

Amics: visquem, riguem i somiem, ara que encara podem!!!

Petons a tots!!

L'OKUPA...

2010-10-30T20:36:00.005+02:00

Diu que els okupes son els que s'apropien d'un edifici o lloc abandonat amb la intenció d'utilitzar-lo com habitatge
Aixo legalment esta penalitzat i ràpidament comença el proces de desallotjament i la restitució de la propietat.

Vull denunciar la usurpació d'un espai...una violació de domicili: Un okupa s'ha ins-talat al meu cos
Pretén instalarse còmodament, habitar-lo i fins i tot creixa i reproduir-si
Pasada la sorpresa, l'espant i el pànic del primer moment, he decidit prendre mesures i lluitar per fer-lo fora
Segurament serà un proces llarg i difícil, potser caldrà ensorrar alguna pared, però encara aixis, confio un dia en poder estar tranquil·la de nou a casa meva
Se que tinc un bon assessorament legal i un millor entorn que m'hi ajudaran.

Perdoneu si no us dedico tot el temps i l'atenció que us mereixeu, però ara em ve molta feina.

Petons de sargantana per tots!!

AMB VOSALTRES...

2010-10-29T06:10:00.004+02:00

Fa dos anys que la sargantana corre per la xarxa en format blog i l'inevitable balanç es força positiu...
Hem crescut..hem conegut gent molt maca que amb els dies han esdevingut amics de debò, hem compartit plors i alegries, n'hem vist néixer uns i apagar-se uns altres, hem somiat, viatjat, llegit i viscut mil histories de la ma d'altres blogaires, hem tingut alt-i-baixos però sempre hem sentit que fèiem pinya i que us teníem aprop...i aixo es el que avui us volem agrair.

La sargantana i l'àngels que a la fi son una mateixa i indivisible..us agraïm tots i cada de els vostres comentaris i de les vostres visites...que a la fi..es el que ens ajuda a creixa i esser una mica millors cada dia

AVUI ES EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA NOSTRA VIDA...

PARAULES ENCALLADES...

2010-10-28T06:45:00.002+02:00

Hi han dies que no tens res a dir...
n'hi han que no trobes les paraules per dir el que vols...
i encara queden els dies que tot i volguer dir algo,

s'et fa un nus a la gola i no pots.

EL CEL DE L'EMPORDÀ

2010-10-18T06:46:00.006+02:00

En aquest cel del meu Empordà, hi he vist un nuvol espiant-me per radera la finestra de Sant Salvador de la Verdera

el sol fen-me l'ullet sota d'un pi despentinat per la tramuntana

i algú ha pintat una aquarel·la entre muntanyes per animar-me el dia

LA MAR BRAVA...

2010-10-12T00:56:00.006+02:00

Aquetes primeres imatges son de Llança

i aquestes de la palatja d'Empuries a L'Escala...

Espero que us agradi...

IMAGINA...

2010-10-09T15:46:00.007+02:00

imagina't que....
aquest mati en mirar per la finestra tot es trist i emboirat,

però algú el dona la ma i et fa volar per sota els núvols...

entre vinyes i oliveres..

i veus la tardor que bé ...

i l'estiu que no s'en vol anar ...

i descobreixes nous racons i fins i tot

sens el sol sobre la pell encara que no es pugui veure

podeu dir que soc una somiadora..pero no soc l'única

COQUETERIA?.....NOOOO!!!

2010-10-08T06:21:00.001+02:00

Descobrir en la cara d'un senyor gran els rasgos d'un amic d'infantessa, no sempre es agradable. Irreversible-ment penses si ell te esta veien en la mateixa manera.
les pells cauen,
les carns tiben,
els cabells empali-deixen
i la vitalitat s'esvaeix...
sovint s'ha perdut l'inocencia en la mirada
i fins i tot, de vegades el somriure

La sort es que aquí als blogs aixo no passa.
Creixem, madurem...evolucionem, però al menys no hem de patir per les arrugues

hahahahahhaha!
Que tingueu bon cap de setmana!!

ERIKA...

2010-10-07T06:47:00.002+02:00

D'entre les mil tonteries que circulen a la xarxa avui n'he rebut una que m'ha emocionat; us la transcric

La historia de Erika

Nota de la autora
En 1995, cincuenta años después de la 2a Guerra Mundial, conocí a la protagonista de esta historia.
Mi marido y yo estábamos sentados en un banco en Rothenburg, Alemania, mirando cómo un equipo de limpieza recogía del suelo un montón de tejas rotas del ayuntamiento. La noche anterior, un tornado había arrasado este hermoso pueblo medieval llenando sus calles de escombros.
Un comerciante entrado en años que andaba por allí nos dijo que aquella tormenta había causado tantos daños como el último ataque de las tropas aliadas en la guerra.
Cuando el comerciante volvió a atender su negocio, una mujer que estaba sentada a nuestro lado se presentó a sí misma como Erika. Nos preguntó si estábamos de viaje. Cuando le dije que sí, que habíamos estado estudiando durante dos semanas en Jerusalén, nos respondió con tristeza que siempre había deseado visitar esa ciudad pero que nunca se lo había podido permitir.
Observé que llevaba al cuello una cadena de oro con una Estrella de David, así que le comenté que, después de estar en Israel, habíamos pasado por Austria donde visitamos el campo de concentración de Mauthausen. Erika nos dijo que en una ocasión había llegado hasta las mismas puertas de Dachau, pero que no había sido capaz de entrar.
Entonces nos contó su historia.

Entre 1933 y 1945, seis millones de los míos fueron asesinados. Unos murieron de un tiro. Otros murieron de hambre. Y otros muchos murieron en hornos crematorios o asfixiados en cámaras de gas.
*
Nací en 1933.
No sé mi fecha de nacimiento.
No sé qué nombre me pusieron.
No sé en qué ciudad o en qué país vine al mundo.
Tampoco sé situve hermanos.
Lo que sé con certeza, es que cuando apenas tena unos meses me salvé del Holocausto.
Muchas veces trato de imaginar cómo sería la vida de mi familia durante las últimas semanas que pasamos juntos. Me imagino a mis padres despojados de cuanto poseían, obligados a abandonar su casa y forzados a vivir en un gueto.
Quizá después nos trasladaron a otro lugar. Mis padres debían de estar ansiosos por abandonar aquella zona de la ciudad cercada con alambres de espino en la que habían sido recluidos. Querrían huir del tifus, del hacinamiento, de la suciedad y del hambre. Pero, ¿se imaginaban dónde iban a acabar? ¿Les habí an dicho que los llevarían a un lugar mejor? ¿Un lugar donde hubiese comida y trabajo? ¿Habían oído hablar de los campos de la muerte?
Me pregunto qué sintieron mientras eran conducidos como un rebaño a la estación de ferrocarril junto con otros cientos de judíos. De pie. Apiñados en un vagón para ganado. ¿Tuvieron miedo al oír el golpe seco del cerrojo de la puerta?< /div>
Seguramente el tren fue de pueblo en pueblo, atravesando hermosos paisajes, extrañamente ajenos al terror.
¿Cuántos días estuvimos en ese tren? ¿Cuántas horas estuvieron mis padres soportando aquel hacinamiento?
Me imagino a mi madre acurrucándome entre sus brazos para protegerme del hedor, de los llantos y del miedo que había dentro de aquel vagón. Sin duda, en ese momento ya sabían que no nos dirigíamos a buen lugar.
Me pregunto dónde estaría ella. ¿En mitad del vagón? ¿Estaría mi padre a su lado? ¿Le dio ánimos? ¿Hablaron de lo que podían hacer?
¿En qué momento tomaron la decisión?
¿Cómo se abrió paso mi madre entre tanta gente para llegar a la pared de madera del vagón?
¿Diría: “déjenme pasar por favor...por favor...por favor...”?
Mientras me envolvía con cariño en una manta, ¿susurraría mi nombre? ¿Me llenaría la cara de besos y me diría cuánto me quería? ¿Llora ría? ¿Rezaría?
Quizá mi madre, cuando el tren redujo la marcha al pasar por un pueblo, miró a través del ventanuco del vagón; y con la ayuda de mi padre, forzó el alambre de espino que cubría el hueco. Probablemente me aupó por encima de su cabeza, hacia la tenue claridad que por allí entraba.
Lo único de lo que estoy segura es de lo que ocurrió después.
Mi madre me tiró del tren.
Caí sobre la hierba, junto a un paso a nivel. La gente que estaba esperando a que pasara el tren, vio cómo me arrojaban desde un vagón de ganado.
En su camino hacia la muerte, mi madre me lanzó a la vida.
Alguien me recogió y me entregó a una mujer para que me cuidara.
Ella arriesgó su vida por mí. Calculó mi edad y me puso una fecha de nacimiento.
Decidió que me llamaría Erika. Me dio un hogar, me alimentó, me vistió y me mandó a la escuela.
Fue buena conmigo.
A los veintiún años me casé con un hombre maravilloso. Él me liberó de la tristeza que a menudo me embargaba y supo entender mi deseo de formar una familia. Tuvimos tres hijos y ahora ellos tienen sus propios hijos. En sus caras, me reconozco a mí misma.
Alguien dijo un día que nosotros llegaríamos a ser tantos como estrellas hay en el firmamento. Seis millones de esas estrellas se apagaron entre 1933 y 1945. Cada una de ellas era uno de los míos cuya vida fue destruida y cuya familia fue tronchada como un árbol.

Y mi estrella todavía brilla en el cielo.

Ruth Vander Zee
La historia de Erika
Pontevedra : Kalandraka, 2005

ARBRES DE COLORS..

2010-10-06T06:38:00.005+02:00

Ja se que tan sols en una rotonda...que esta plena de cotxes i es al mitj del no res.Encara aixis es un lloc que sempre m'ha semblat magic, com magic es que els arbres canviin de color fora dels somnis!!

ROSA DELS VENTS...

2010-10-03T20:25:00.001+02:00

PER MI, SEMPRE...SEMPRE TRAMUNTANA

M'HA FET PENSAR...

2010-10-02T14:58:00.002+02:00

*Cal llegir per moure l'esperit.
Es l'activitat del propi esperit allò que té valor, no la lectura.
No hi ha llibre important, sino lector important.*

Ho escrivia Joan Granes a El mirall inhumà
i en feia referencia avui la Judit Pujadó a la seva columna del Diari de Girona

Deu esser igualment aplicable als blogs?

UN CONSELL...

2010-10-01T04:47:00.000+02:00

Hi ha dos dies sobre els quals no pots fer res:
ahir i demà
només avui podràs perdonar, somriure, somiar,

estimar, sentir ... aprofita-ho!!

SOC A LA FEINA...

2010-09-29T05:06:00.000+02:00

L'altre dia llegia que aquesta vaga es un castig al govern; potser si, es cert i el govern mereix sentir-nos i nosaltres hem de castigar-lo (tot i que els hi ha tocat *ballar amb la mes lletge*segur que ho podríem haver fet millor...molt millor!!)

Peró no penso fer-ho a costa del empresari; del petit i mitja empresari que se les veu i desitja per
tirar endavant la seva (i també la meva) empresa sense cap ajuda...
per mantenir la plantilla al complert...
per pagar el sou cada mes...( de vegades fins i tot a costa del seu propi)
per mantenir els comptes sanejats..(dins el que cap)
lluitant diàriament amb els impagats...
amb la banca...(que li ha tancat l'aixeta)
i amb l'administració...(tant estricte per cobrar i tan flexible per pagar)

Jo, que encara tinc feina, me'n vaig a treballar i faré la meva guerra particular, i si al sortir trobo una manifestació, encara m'hi afegiré, perquè al atur, ja hi ha prou gent!!

BOMBES DE KODAMA A FIGUERES

2010-09-26T12:50:00.003+02:00

Kodama vol dir literalment esperit del arbre.
Els kodames pertanyen a la mitologia japonesa i son els esser que s'en cuiden de vetllar per el bosc; s'associen amb un arbre en especial i es creu que utilitza les seves llavors per renéixer.
semble que son blancs i petits i amb taques verdes
Que perquè us explico aixo?? dons mireu...

Aquest cap de setmana l'artiste gironi Quelic Berga,sera a Figueres en el marc de l'ingravid
L'artista fabricarà / cuinarà unes boles de textura adherent i gelatinosa amb llavors i terra abonada en interior (una mena de ravioli de la mida d'un puny) per a ser llançades a manera de bomba contra edificis grisos i degradats de la ciutat. La humitat de l'interior i la seva exposició al sol faran que l'objecte adherit, en poc més de 3 dies comenci a germinar. Aquestes petites bombes enganxoses s'utilitzaran per realitzar atacs simbòlics als espais desnaturalitzats, esperant que floreixin i comencin a transformar a poc a poc l'entorn.

Tan de bó aquesta fos la metralla mes utilitzada en moltes guerres!!

ELS DOLÇOS 60...

2010-09-21T23:10:00.003+02:00

Potser es la tardor que ja s'acosta
potser son els anys,
potser es que ja tinc mes passat que futur...
Peró raderament venen a la meva memòria molts records d'infantessa
No em voldria fer pesada, però no ho penso reprimir.
(Molts pintors varen tenir èpoques creatives ben diferenciades i no van esser mes que el fruit del seu creixement...en el meu cas deu esser a l'inversa i faig regresio..jejejejje)

Avui sense anar mes lluny en veure un patufet menjant xuxes m'ha vingut al cap que quan anava a escola a les clarisses, a l'entrada del convent hi havia un torn..era màgia pura!!; hi dipositaves una moneda a aquella època de pesseta o un *duret* i una veu sortida d'ultratumba t'hi posava una bosseta plena de *pa d'angel* que no eren mes que els retalls sobrants d'haber fet les *formes* per la missa.

I els pirulins? uns caramels en forma cònica i que el pal era un escuradents o un palet de fusta; sempre el mateix gust i color, potser lo mes complicat de tot era separar el caramel del paper rosa que li havia fet agafar la forma. M'en ric dels xupa-xups!!

I si no sempre ens quedava el sidral *Bragulat* que venia presentat en uns tubs de paper, plens d'efervecencia adormida...

DUBTES...

2010-09-19T19:46:00.002+02:00

No se si m'agrada mes el *vermell alba* ...

o el *groc capvespre*

DIES DE VEREMA...

2010-09-16T23:19:00.004+02:00

CLICANT SOBRE L'IMATGE ANIREU AL BLOG DE L'AUTOR J.M. OJEDA

Moments d'esperar l'arribada del sol al camp
de boires i rosada,
de fulles blaves ensulfatades i ploroses,
de peus molls i polsosos

Matins de regues inacabables
de galledes i semals,

de tisores i penjolls plens,
d'esmorzars aprop del pou
a l'ombra de l'ametller i la figuera
jugant amb les sargantanes i les abelles

Dies de riures i converses,
de carreres cep a cep,
jocs de nens amb treball d'adults,
de dinar amb la colla
i de càntirs frescos

I al capvespres en veure
marxar el darrer carretó, respires...
i llavors veus el sol a la pell,
esgotat desprès d'acompanyarte
tota la jornada
i les teves mans de color carinyena
i la fragància del most que t'impregna l'anima

Llavors et dius....son dies de verema!!

CALIDOSCOPI 1

2010-09-14T19:47:00.008+02:00

Tinc un vell calidoscopi del color del sol
fet amb un grapat de somnis
i un cor esmicolat...
sospirs de primavera i
unes quantes llàgrimes seques
i si hi miro a traves veig
cançons de colors i
somriures que ballen per sobre els núvols...

COMPOSAR UN POST...

2010-09-11T10:01:00.004+02:00

Les mans sobrevolen el teclat
Les lletres reposen en formació mentre esperen esdevenir paraules.
Es el moment màgic d'escriure.
De sobte, tot s'activa; lletres, paraules i frases a la senyal del moviment de les mans, primer lleu i reposat, desprès els dit àgils embogeixen i s'encomanen els uns als altres l'energia i el sentiment...
Com si d'un armonios piano es tractes, i d'una bella melodia les paraules s'arrengleren i s'expresen, de vegades amb tendresa, d'altres amb rabia, però sempre sota la batuta del cor que es qui marca el compas i el tema
Es el moment de rellegir i com un pintor donant l'ultim retoc, escampar una coma aquí..un accent allà
Ja nomes queda afegir l'imatge que sovint es el motiu i el principi de tot plegat; visualitzacio prèvia i publicar!

En un altre ordre de coses, volia recordar-vos que al blog dels racons de Catalunya, estem preparan un post amb les imatges que ens deixi la diada del 11 de setembre; banderes, activitats i sensacions
Ens agradaria poder comptar amb les vostres aportacions, per tant..estigueu alertes i camara en ma!!
Bona diada a tots!!

DESCANS...

2010-09-09T14:29:00.003+02:00

Tan sols el descans amb els meus
és capaç d'alleugerir el pes de la jornada

UN BALCÓ A L'EMPORDÀ...

2010-09-03T00:04:00.005+02:00

PINTURA DE LLUIS ROURA

M'agrada sortir al capvespre al balcó, veure com el sol s'en va de mica en mica,
el sol empal-lideix dibuixant la silueta de garites i murs infranquejables que coronen la muntanyeta
L'ull del Pertús es mes tardà i encara es mostra rogent; a la dreta el Puigneulos vigila i Recasens li acompanya i com general i capità controlen la plana.
Entre mitj dels arbres que ballen la tramuntana, un vell campanar em fa ganyotes, es veuen carreteres i camins per tot arreu. Aquesta es una terra viva!!
Carmanço ja dorm

La Verdera i el Pani festeja'n, i digueu-me somiadora però em sembla sentir el volar dels estornells i enflairar l'olor de farigola i romaní
Aquella hora en que convinen la llum del dia i l'energia dels fanals,descobreixo mil masies i alguna ermita, diseminades...

Tanco el ulls i encara veig els camps quadriculats, pentinats per el tractor de un pagès atrafegat que juga a amagar amb els escurabous. Cortines de xiprers per tot arreu, abrigant els horts i empara'n els sembrats.

Allà lluny el far desperta i fa pampallugues de plata
El mar dibuixa un filet prim per senyalar on comença el cel i tot plegat agafa un cert regust a lluna
Una a una s'encenen les estrelles i el sostre pren vida.
podria estar aquí, fins que el gall crides al sol de nou...

AL COLEEEEE....

2010-08-31T19:52:00.003+02:00

Anar a l'escola es un mal assumpte, mes encara si tens 6 anys i desprès d'haver estat sempre radera les faldilles de la mare; ella ha tingut una criatura petita i a tu et fan fora de casa amb l'excusa d'anar al cole.
Tot aixo es veu agreujat si l'escola es de monges i parlem dels anys 60

No...NO...No us penseu que soc de les que reneguen d'haver anat a escoles de monges, o que vai quedar traumatitzada.Per res...el trauma mes gran me'l va proporcionar el vestuari de les dones en qüestió.

Aquells hàbits marrons, recollits a la cintura amb un senzill cordó blanc, i tot l'any amb sandàlies...El pitjor sens dubte era la *toca* del cap. Els hi sortien una especie d'ales emmidonades fins a límits insospitats que en lloc de donar-lis un aspecte angelical les feia semblar mes aviat uns *bisonts fantasmagorics*
Algú ha gosat anomenar.les monges voladores (volar no sé..pero planejar, segur que s'ho haguessin pogut permetre)
A mi..realment em feien molta por!!

RETORN...

2010-08-30T07:21:00.003+02:00

No hi ha mal que cent anys duri !

I les vacances, també s'acaben,

peró no sense haber-nos deixat moments aixis...

EL POEMA PERDUT...

2010-08-28T23:35:00.003+02:00

Vaig anar a aquell prestatge com per impuls i allà estava ell....un volum d'en Miquel Martí i Pol.
810 pàgines de sentiments amb forma de llibre.
Era agradable sentir el seu pes entre les mans i el vaig obrir en un punt a l'atzar...una frase deia:

*...i et duré un ram de paraules perquè decori els teus silencis...*

o algo semblant, però em va agradar tant, que no m'hi vaig pensar i m'el vaig comprar

Fa una setmana que el tinc, i el llegeixo a pessics..a sospirs que assaboreixo i paiexo lentament, però no soc capaç de tornar a trobar aquelles paraules del primer dia.

Vosaltres sabeu a quin poema pertanyen??
El títol o l'epoca en que el va escriure??

COM UN FLASH....

2010-08-27T12:47:00.002+02:00

LA FOTO ES UN ENLLAÇ AL BLOG DEL SEU AUTOR

Diu que quan et mors, et passa tota la vida per davant com si fos una peli-cula; a mi em va pasar davant del 7 portes algo similar..vaig reviure en un flash els caps de setmana que havia viscut en alguna ocasió a Barcelona

El dissabte era ja tota una ventura anar-hi en tren. La mare em comprava un parell d'aquell sobres que tenien joguines amb miniatura dins (els recordeu??) i que feien que el viatge no fos tant pesat
L'estació de França, majestuosa i mes encara des de els 5 o 6 anys, era l'encarregada de donar-nos la benvinguda a la ciutat.
Ens allotjàvem a la fonda Rius, aprop de l'estació i del parc de la ciutadella que era el primer destí del dia...el Zoo
Encara recordo l'habitacio com si fos ara..dues grans sales comunicades amb una immensa arcada, que cobria una cortina molt tupida. Poc mobiliari i poca llum que entrava amb una finestra, per el meu gust un pel alta..jajjaja però amb vistes al Tibidabo, que era la següent parada.
El diumentge,desprès d'anar a missa a Santa Maria del Mar, pujàvem al parc de atraccions
Al vespre inevitablement el pare ens convidava al Ruzafa, aprop del 7 portes a menjar maduixes amb nata
Fan la millor nata de tota la ciutat!!, deia orgullós el pare....

EL CEL??

2010-08-25T10:48:00.004+02:00

I què és el cel?

on es troba?

el cel es troba,

ni dalt ni baix,

el cel es troba exactament

en el centre del pit

del home que té fe

Salvador Dalí

PER MOLT QUE MATINEGI...

2010-08-24T17:47:00.005+02:00

...mai soc la primera !!

A L'AEROPORT...

2010-08-23T08:07:00.002+02:00

La gent corre com si no tingues temps..
de dalt a baix, de dreta a esquerra..
dibuixant mil camins inexistents, rutes mai inventades

En una taula, un home barbut
s'esmicola el cap intentant fer un passatemps
mentre mira el rellotge un i un altre cop,
un infant juga amb les claus de sa mare
clinclinejant les rialles,
mentre dos enamorats es despedeix
amb petons humits i llàgrimes de mar

Maletes, bosses i paquets s'amunteguen per els racons,
paisatges amb terres de mirall
i parets engalanades de somriures.

Gent de totes mides i colors,
en una gegantina torre de Babel.

Quantes soletats compartides!!
Quants somnis per fer volar!!

Maletes que caminen soles,
escales que baixen buides,
cambrers, hostesses i taxistes
pul·lula'n con abelles en un jardí.

Uns esperen, d'altres van i molts venen,
...Il·lusions viatgeres que potser no tornaran!!

SHAKIRA...??

2010-08-22T12:29:00.005+02:00

SHAKIRA I LA LLET

article llegit a la contraportada del Diari de Girona i escrit per Francesc Cruanyes
canço del chojin... *SI MI CHICA SE LLAMARA SHAKIRA*

Diuen els que l'han vist de tu a tu que és baixeta i que té el cul gros -la tele sempre enganya-, que mou els malucs com ningú, que és trempada com un pèsol, que escriu i musica ella soleta, que a la Barranquilla natal va ser nena prodigi, que ha estat la reina del Mundial de futbol, que és una de les cantants que més ingressa... I diu, la xicota, que té sang catalana, que té ben present la terra de sa mare, que està enamorada de Barcelona i que vol aprendre català.
Shakira Isabel Mebarak Ripoll té els anys de Crist i tota la capacitat per fer allò que li roti. A Barcelona, on grava un clip, aquests dies s'ha muntat un cert sidral perquè s'ha remullat en una font i perquè anava en moto de paquet i sense casc. Mal fet, és clar. Però el provincianisme furibund ja n'ha fet portada: que si a un altre no li ho haurien permès, que si ha de pagar una multa, que si a fer el merda a una altra ciutat... L'estretor de mires no té fronteres. La mateixa colombiana es va passejar abans de l'estiu per Ripoll, va fer de grangera a Molló i fa un parell de setmanes va enregistrar a Avinyonet de Puigventós. Ningú no va fer escarafalls. Les coses al seu lloc: entre estendre catifes vermelles i sancionar la seva presència, seny.
I rauxa intel•ligent, l'art de fer anar l'aigua al propi molí. Que la Shakira diu que vol conèixer les arrels que té en aquest petit país sense estat...? No sé a què esperen els consellers per moure el cul com ella i rebre-la al despatx en audiència promocional. T'imagines una sola frase, no res, una seqüència a mig videoclip, un primer pla de la mossa picant l'ullet a la pantalla bo i dient una cosa així com "Sóc catalana, del Pirineu"... Vendríem tota la llet d'una tacada!

BON DIUMENTGE A TOTS!!

SEVILLA

2010-08-20T15:05:00.003+02:00

Sabeu de la meva debilitat per les capelletes de carrer;

aquesta la vaig trobar a Sevilla

Bonica oi??

BANYOLES

2010-08-18T15:23:00.006+02:00

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

coordenades: 42° 7′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E

LA LLEGENDA.....

Explica la gent més gran que, anys reculats, un ferotge drac habitava l'Estany de Banyoles. Era un drac enorme, malvat i famèlic que devorava bous, vaques, xais i tot animal amb el que es topava. Els seus amenaçadors ulls desprenien guspires que atemorien qui el mirés; el seu alè llançava foc infernal amb el que cremava boscos, camps i cases a la seva voluntat; de les seves grans narius en sortia un sofre tant metzinós que ho empestava tot, entorbolia l'aigua de l'Estany i encomanava malalties a persones i animals. El cos del monstre era plegat de dures escates que cap espasa ni llança havia pogut travessar mai i el seu llom era recobert de burxes punxegudes i amenaçadores que li anaven de l'espina del coll a la punta de la cua; a més, dues grans ales li permetien volar amb gran rapidesa i si les seves urpes afilades t'agafaven, ja no et deixaven fins que et tenia al seu cau, a punt per menjar-te. El drac era capaç de capbussar-se a l'Estany per sorprendre un il·lús banyista i nedar amb rapidesa fins l'altra vora on l'esperava un ramat despistat que no tenia temps de fugir; i amb la seva llarga cua escamada castigava la vila banyolina rebotint-hi ones d'aigua de l'Estany.

La bona gent de Banyoles vivia aterrida i molts eren els que havien fugit després de patir-ne els seus martiris, lamentant-se "El drac! El drac!". Per aquietar el monstre i evitar més maldats, els vilatans van acordar donar un darrer i dolorós pas i cedir a les seves exigències. Setmana sí, setmana també, l'atzar d'un horrible sorteig li lliurava adès un nen, adès una nena com a terrible tribut. Llavors, l'infant era portat al Clot del Drac on, en sentir l'olor de carn innocent, sortia la bèstia per abraonar-se sobre la seva menja i satisfer-se'n.

Tots els infortunats cavallers que s'havien enfrontat a l'horrible monstre havien estat derrotats per la fera que els devorava sense compassió en acabar la breu lluita. El mateix emperador Carlemany, que en aquells temps s'encaminava a lluitar contra els infidels a la ciutat de Girona, va decidir enfrontar-se a la bèstia quan el van informar que havia occit a varis dels seus valerosos cavallers. Carlemany, però, tampoc va reeixir davant seu i fins i tot la seva invicta espasa Monjoie va ser esmicolada al topar amb la dura cuirassa del drac.

Què podia fer la soferta gent banyolina davant tanta maldat? Per ventura, un monjo anacoreta de nom Mer acompanyava les tropes de Carlemany des de Narbona per enfortir l'esperit cristià del seu exèrcit. La reputació de santedat i miracles del monjo era tan gran que aviat va arribar a les orelles dels vilatans de Banyoles i de la mare del nen que aquell dia havia de ser portat davant el drac. Desesperada, la dona va córrer a implorar a Sant Mer que els ajudés a fer front a la bèstia, confiant més en les seves oracions que en l'espasa del guerrer. Compadit per la veu tremolosa de la mare, amb una estola al damunt, Mer va encaminar les seves pregàries cap al Clot del Drac, on anà a trobar la bèstia. Allà mateix, el venerable Mer tirà l'estola al cim del monstre fent-li perdre tota la seva ferotgia. Des de llavors i davant l'astorament de tothom, el drac seguia Mer arreu com un cadell manyac i sense maldat visible, fins que va decidir enclaustrar-se al seu Clot per sempre més i no sortir-ne mai.

Diuen els més anciants, però, que de tant en tant, pels volts de la Draga encara es poden sentir els crits del drac que, ves a saber perquè ens fa sentir la seva presència entre nosaltres... pot ser, per tornar-nos a visitar ben aviat.

FA 40 ANYS...

2010-08-17T20:50:00.003+02:00

Mediterraneo

Joan Manel Serrat

Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,

que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino...

Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero...

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo?

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea

que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay...

si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista...

Cerca del mar. Porque yo
nací en el Mediterráneo...

FAIG VACANCES !!

2010-08-14T17:50:00.003+02:00

Des de la finestra veig

el mar color de plata,

des de la finestra veig

els lleguts i el sol que els banya,

des de la finestra veig

un vol de gavines blanques.

Des de la finestra veig

els pins con alcen les branques,

que porten els nius a dins

que ens fan sentir el remor d'ales.

Caderneres, rossinyols,

que en venir l'estiu tots canten,

des de la finestra veig

les coses que més m'agraden...

Maria Musquera

AÚN QUEDA EL SOL...

2010-08-10T19:52:00.004+02:00

Aún queda el sol. Aún hay

cuerpos que, enardecidos, mezclan

sus morenas riquezas.

Aún el verano, vigilante, impone

su monarquía y un olor ileso

en la tarde difunde la memoria

del abrazo y del júbilo.

Alguien dijo: *Paisaje no hay que sea

como un cuerpo. El mar, la flor, el árbol

nunca son mas hermosos

que un cuerpo , terso y joven, deplegándose

en busca de caricias.

Desde la tierra, sí, bajo la tierra

viene el reposo; pero

no hay paisaje que pueda compararse

a un cuerpo que descansa y nos sonríe

tendido al sol, desnudo como un cántico,

encima de la tierra*

Aún vibra el sol. Pero han cargado al sueño

de cadenas. Rendida la esperanza

ha cerrado los ojos.

Ya nunca, no, ya nunca. Habrá fuego en los párpados

que el beso postra y calma;

en otras manos vírgenes

madurarán caricias; sera todo

como antes; como siempre seguirá

la vida su furiosa

carrera, si, habra luz en los párpados

perseguirán los labios otros labios

de sonrisa en sonrisa...Pero nunca,

no, nunca mas seremos los que fuimos.

Cuantas palabras para llegar por fin a este silencio.

Para llegar a esta quietut de ahora

cuantos gestos baldios.

que amargo es el consuelo

de sentirse seguro con las manos vacias.

No habra perdidas nuevas:

ya se ha perdido todo

menos esta fatiga

de ser tan solo nuestros.

Antonio Gala

PER RIURE COM UN NEN PETIT...

2010-08-06T06:45:00.003+02:00

clicar sobre l'imatge per veure trailer

Una estoneta distreta,
5 companys de un equip de basquet infantil es trovèn desprès de un pilot d'anys al enterrament del seu entrenador. Decideixen passar junts el cap de setmana amb l'excusa de escampar les cendres del seu amic i es converteix en cap de setmana on es retrovèn amb ells mateixos i amb les seves il·lusions de infantessa, arrastra'n en les seves bogeries a tots
Tot plegat passa be...molt be diria jo
Va esser una comèdia despreocupada..us l'aconsello

L'HOME I LA BOSSA...

2010-08-04T20:42:00.002+02:00

Vaig veure un home...era gran i duia una bossa a la mà i l'americana a l'altre.

Va reposar cansadament recolzat en un cotxe del carrer i desprès reempengue el seu camí cap a l'estació...

...Devia esser un avi que com que el seu fill marxava de vacances s'en anava a casa de la filla a pasar l'estiu??

...O potser havia conegut una iaia molt flamenca per el xat i havien quedat per passar uns dies junts a Benidorm en aquell hotelet tan bonic que va anar una vegada amb l'inserso??

...Qui sap si dins la bossa i duia el cos del seu amic de sempre; el gos que li havia fet tanta companyia, l'enterrarà a l'hort que tenen aprop de les vies, allà on tantes vegades havien jugat i escarbat junts?

...O...??

SEMPRE TU...

2010-07-31T19:15:00.003+02:00

CLICANT SOBRE LA PINTURA ANIREU A LA PAGINA DE LA RUFI QUE ES L' AUTORA DE L'OBRA

Vull fondrem amb tu i
sentir-te part de la meva pell...

no sapiguer on m'acabo i tu comences...

sentir-me tu, sense deixar d'esser jo...

i siguen nosaltres un de sol, gaudir plegats.

SEGONA RESIDENCIA...

2010-07-30T06:32:00.002+02:00

Sabeu que??
La Lansbury ha anat de vacances al Maestrazgo i m'ha portat un regal
Mireu quina pedra mes bonica!!
Es divina per l'estiu....a l'ombra d'un arbre...aprop d'un riu..ummmmmm

Osigui que ja ho sabeu...si no em trobeu per la meva pedra de l'Empordà, em podeu buscar a la meva segona residencia al Maestrazgo...jajajajajajjaja

Moltes gracies bonica, m'alegro de que disfrutesis tant i de que no ens oblidessis...(imposible oi?? )

RAMBLA

2010-07-29T08:29:00.002+02:00

M'ha passat per les mans el paranoic llibre d'en Pere Prada *RAMBLA*, i tot que mai em permetria criticar a ningú que en sap molt mes que jo....es ben estrany!!
Peró encara aixis hi he trobat algunes perles...

...Aprengué a escriure amb les llàgrimes
peró mai en dominà la tècnica...

...Ens han mancat sovint música de besos,
emperò hem odiat besos sense música...

...No diguis que ets feliç.
Ser feliç és enyorar la felicitat.
Ser feliç, és que la follia
t'impedeixi parlar de la felicitat
La felicitat no es diu.
La felicitat es una basarda
intangible...

... els versos
es rovellen??...

Que tingueu un bon dia!!

UN COP MES...

2010-07-25T09:04:00.003+02:00

Avui, en pensar.te, he plorat
em pesa el temps sense tu,
em dol la teva absència,
tot i que et tinc dins meu...

No oblido res del que m'has ensenyat
ni del que m'has dit,
molt al contrari
tot cobra valor
amanit amb el pas del temps.

Avui el cel es com a tu t'agrada..
al mirar-lo sense tu,
i sentir el vent a la cara
m'ha fet mal.

Em pregunto,
si et vaig dir prou vegades t'estimo
si et vaig fer sentir estimada
i sinó t'ho dic ara
un cop mes.

Mare... t'estimo

SARGANTANA VOLADORA...

2010-07-25T01:28:00.002+02:00

Les sargantanes som petites i camacurtes la panxa sempre ens fa olor a herba fresca. Potser per aixo em vaig sentir com Deu al poder volar per sobre de...

Montserrat...
Peñiscola...
O el delta del Ebre

REFRESCANT LA MEMÒRIA...

2010-07-22T07:21:00.004+02:00

Ara, que una nevera dongui aigua freda o glaçons sense ni obrir-la no es res del altre mon

Quan jo era petita el mes semblant a una nevera que teníem era un cossi de plàstic on posàvem gel o aigua freda i les coses a refrescar.La mare el posava a la habitació mes fresca i fosca de tota la casa
Encara semble que veig els carretons elèctrics que repartien el gel, semblants als que volten per estacions i aeroports plens de maletes; al davant un senyor, dret, fent anar una palanca i sense quasi ni fer soroll amunt i avall amb el seu carregament
Feia una parada al capdavall del carrer, i les dones s'afanyaven totes a sortir amb les seves *puntorres* (unes bosses fetes de malla) a buscar la seva barra de gel
El camí de tornada a casa era un seguir el goteig de les barres de gel de les veïnes.

Aquell gel era joia en dies de calor.
Amb els anys varem prosperar i varem comprar una nevera..pero es clar que tampoc va esser res del altre mon, lo millor es que no gastava llum...jajaj no era mes que un armariet amb un desaigüe..pero vaja..nosaltres ens sentíem els mes afortunats. Ja teníem nevera!!

Quan vaig fer la comunió, varen comprar la nevera elèctrica, i varem poder-ho celebrar amb glaçons a les begudes, que van esser la sensació!!!
l'enveja dels convidats!!

En un altre ordre de coses, explicar-vos que estic problemes amb les meves conexions i equips, tot sovint s'em penja en entrar en moltes de les vostres pagines, el que fa que no pugui visitar-vos com m'agradaria fer.ho.Espero que es solucioni aviat.Estic a titulars desde fa uns dies.Sort que venen vacances i em podre posar al dia!!

SOMS COM ELS ULLS...

2010-07-19T08:51:00.002+02:00

veiem les coses junts...
ens movem junts..
plorem junts...
pero no ens veiem!

DISSABTE...

2010-07-17T06:24:00.003+02:00

clican sobre la pintura anireu a la pagina del autor

Cada dissabte
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes-
i esbandeix els racons
de la malenconia
i de l'esforç, obscur i rutinari,
de tota la setmana.

Cada dissabte
les dones obren els balcons i les finestres
i pengen robes de colors cridaners
part defora,
talment els dies de processó,
i amb un mocador lligat al cap,
com húngares de sarsuela,
canten a bells crits
tot espolsant els mobles
i posen a l'abast dels veïns
la intimitat de les cambres.

Si passeu, llavors, pels carrers
us semblarà que visiteu un poble desconegut
i les dones us somriuran amorosides
a punt d'estimar-vos amb una tendresa insospitada.

Heus ací que el miracle del dissabte
és un miracle absurd i una mica infantil,
però ningú no l'ignora als pobles
i cada setmana les cases es purifiquen
i l'aire fresc del carrer
entra pels balcons i les finestres
i tot és bell una vegada més
per la seva virtut.

Miquel Martí i Pol

NÚVOLS...

2010-07-15T06:47:00.002+02:00

Aquest es un núvol ben especial, es el que ens avisa de que fara tramuntana a l'Empordà, pero segons desde on el veus...se li don diferents noms...

Anguila de Requesens,Barda,Llisques,Rufa...

AQUELLS ESTIUS....

2010-07-13T08:43:00.002+02:00

Quan era petita no hi havien casals i ben pensat potser diners per anar-hi tampoc..
Peró no recordo haberme aburrit mai tot i que amb la meva germana ens separaven 6 anys

Mai he estat massa dormilega, m'agradava ja de petita llevar-me aviat i mentre esmorzava ma mare omplia el safareig del pati perquè anés toca'n el sol a l'aigua i s'escalfes una mica

A les 11 se suposava que ja estava l'aigua prou solejada i la digestió feta i em banyava. Recordo que com que em feia vergonya que em veiessin els veïns..la mare estenia un llençol i aixis tenia mes intimitat
L'aigua seguia molt freda, però les ganes i el poc seny feien que no tardes massa en posar.mi.
La senyal per sortir era les puntes dels dits de mans i peus ben arrugades

La millor manera de passar la resta del mati sense gaire calor, era anar a la biblioteca fins l'hora que el pare venia a dinar

Una rutina innocent i deliciosa que feia que l'estiu no fos tan dur, o es que els estiu no eren tan durs??

ESCALA..

2010-07-12T07:53:00.004+02:00

M'ha vençut en la lluita

d'un dia breu. I a l'altre,

tot ja serà tenebra

On les fonts pures, l'alba

d'un somni fosc? Pregunto,

descendint per l'escala

del meu temps, al silenci

que en mi esdevenia.

No se m'atansen llavis

a dir-me cap resposta.

Sols puc recordar passos

i l'extingit domini

dels meus morts., i perdudes

cançons, i la tristesa

de després, quand em feien

aquest mal inguarible

Salvador Espriu

MANIFESTO QUE...

2010-07-10T15:35:00.004+02:00

He nascut, crescut i viscut a Catalunya

Aquí treballo i pago els meus impostos.

Faig servir el català con a el meu idioma i l'he ensenyat als meus fills igual que m'en van ensenyar els meus pares
Acullo i convisc amb gent de terres llunyanes, perquè també aixis es va fer amb els meus avis.

Em sento orgullosa dels escriptors, pintors, actors, esportistes i artistes en general que han fet de la meva terra un lloc mes bonic i mes fort on viure
I dels pagesos, pescadors i demés persones que amb l'esforç de les seves mans l'han cuidat i l'han fet créixer una mica mes cada dia.

Respecto i m'agrada que em respectin.

M'agradaria viure en llibertat, poder triar els dirigents que em representin i administrar els meus diners; però també intento no oblidar que al meu entorn hi ha gent amb les meves mateixes necessitats envers la seva terra.

I per molt que alguns s'entestin en dir les coses amb unes o altres paraules, utilitzant unes o altres pancartes, posant uns o altres límits, res d'aixo canviarà; perquè em sento orgullosa del que tinc i del que soc i d'alla on hem arribat i no vull deixar de caminar en aquesta direcció.
No els permetre que tallin les ales dels meus somnis ni les llibertats dels meus fills.
Per mi, l'important m'ho diu el cor i no el T.C.

i si cal seguir lluitant, ho faré..ho farem !!

T'estimo Catalunya!!

TREBALLARÉ EL TEU COS....

2010-07-08T06:57:00.003+02:00

escolta...es una canço que ha esdevingut especial..molt especial, per mi.

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...

Raimon (1965)

GORA, SAN FERMIN !!

2010-07-07T05:25:00.003+02:00

De sempre m'han agradat els *encierros*
No, no..jo tampoc soc de *toros*, però aixo ho veig diferent

Recordo quan de ben petita em llevava abans de les 8 del matí per veure'ls amb la meva mare, i tampoc oblido l'ultim anys que els varem veure juntes des de l'hospital,(... be, però aixo no toca ara...)

Veure els *mozos* córrer per davant dels *toros* a tota bufa per el carrers Mercaderes, Estafeta, el tramo de *telefonica*. Son uns 850 metres aproximadament a una velocitat mitja de 25 km./ hora... es pura adrenalina!!

Els *encierros* son una tradició d'origen medieval, de quan els pastor navarresos portaven els toros de lidia des de la Devesa fins la plaça de toros, els acompanyavan i encara ho fan, per els *cabestros* i la gent del poble ajudava amb pals i crits a portar-los fins a la plaça

Per mi, el ritual màgic ja comença en veure els *mozos* fent els càntics al seu patró, que es repeteixen per tres vegades.

Si els voleu sentir i no voleu matinar...mireu aquí

JA NO SÉ ESCRIURE...

2010-07-03T20:21:00.002+02:00

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure
la polpa del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.

Josep Palau i Fabre
(Poemes de l'alquimista. Proa, p.193)

SOUVENIRS 2

2010-07-02T05:50:00.005+02:00

continuem....

Aquesta em va semblar una sortida, mes que digne per en Jesús M. Tibau
es a la porta de la catedral de Sevilla

Per la Cris, vaig veure aquesta finestra..o son dos?? jajajaj espero que t'agradi, nina

Hi habia una pintura mural inmensa que no se perque..pero va fer que em vingues al cap la Carme tot i que no era pas feta amb el paint...Pero em va cridar la manera en que estaba signada..

Vaig fotografiar nomes aixo...

Es coneguda per tots l'aficio per les capelletes que compartim amb l'striper
i no podia fallar....per tu, Joan

Algo parell pasa amb les faroles i l'Assumpta

I en veure aquesta em vaig dir....meva!!...be...ara, nostra!!

Estic segura que t'encantarà..un peto tambe bonica

SOUVENIRS...

2010-07-01T06:38:00.004+02:00

Mentres era fora he pensat molt en vosaltres, us anyoraba i ...
us he portat uns petits regalets, espero que us agradin

per la sargantana:
Ostres, nano...has vist que els fan a Sevilla als nostres companys?? fa mitja por, oi??
per en taxi driver
...fins i tot els taxis buscaben l'ombra..uffff com apreta!!

per en gurmet

...alla era obligatori el *gazpacho* i *el pescaito frito*

i de sobte tot passejant per un carrero vai trobar aixo,

per tu...vida

el pati florejat de pais secret....

els geranis del senyor Pere

i uns trucadors per els amics del Té la mà Maria

continuara....... no ho diuen aixis?? hahahahhaha

ESCAPADA...

2010-06-24T15:56:00.001+02:00

Sens dubte, les meves muses estiuegen
No aconsegueixo que les lletres esdevinguin paraules i aquestes sentiments..son aixo..lletres i prou sense gracia ni sentit!

Fujo uns dies a altres terres a veure si el *duende del sur* hi pot fer res
Us portaré alguna postal...segur

Ens llegim a la tornada .Feu bondat!! ...o no.

Petons per tots..

HAY TARDES....

2010-06-17T13:34:00.003+02:00

Hay tardes en que todo
huele a enebro quemado
y a tierra prometida
tardes en que está cerca el mar y se oye
la voz que dice: *ven*
pero algo nos retiene todavía
junto a los otros: el amor, el verbo
transitivo, con su pequeña garra
de lobezno o su esperanza apenas
no ha llegado el, momento. La partida
no puede improvisarse, porque solo
al final de la savia prolongada
de una pausada sangre,
brota la espiga desde
la simiente cerrada.

En esas largas tardes
en que se toca casi todo el mar
y su música, un poco
mas y nos bastaría
cerrar los ojos para morir. Viene
de abajo la llamada, del lugar
donde se desmorona la apariencia
del fruto y solo queda su dulzor.
pero hemos de aguardarl
un tiempo aun; mas labios, mas caricias
el amor otra vez, la misma porque
la vida y el amor transcurren juntos
o son quizá una sola
enfermedad mortal.

Hay tardes de domingo en que se sabe
que algo está consumándose entre el calido
alborozo del mundo.
y en las que recostar sobre la hierba
la cabeza no es más que un tibio ensayo
de la muerte. Y esta
bien todo entonces, y se ordena todo
y una firma alegría nos inunda
de abril seguro. Vuelven
las estrellas el rostro hacia nosotros
para la despedida
dispone un hueco exacto
la tierra. Se percibe
el pulso azul del mar. *Esto era aquello*
con esmero el olvido ha principiado
su menuda tarea..

Y de repente
busca una boca nuestra boca,
y unas manos oprimen nuestras manos,
y hay una amorosa voz
que nos dice; *despierta.
estoy yo aquí. Levantate*.
Y vivimos.

Antonio Gala

RACONS DE CATALUNYA...

2010-06-14T20:19:00.003+02:00

Teniu una nova entrada al racons de catalunya a on podeu descubrir de quina ciutat es l'imatge que us mostrem...

Us hi animeu??

SARGANTANA, TREU EL CAP

2010-06-13T09:01:00.003+02:00

SARGANTANA, TREU EL CAP

I

Sargantana, treu el cap,
treu el cap d'una vegada;
treulo, treulo sens temor,
que bé saps qui t'ho demana.
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana.

II

No som pas d'aquells traidors
de mals jocs y males manyes;
tens els ulls massa bonics
y la cúa tens galana.
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana

III

Et cassarem un mosquit
y una mosca vert-daurada;
et veurem corre y saltar
y riurem de bona gana.
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana

Aquesta sargantana que avui us mostro, me l'ha fet arrivar l'Eva, una amiga de Uleila.

Gracies bonica, no tan sols per la sargantana, sino per no oblidar la nostre amistat.

JUGUEM...

2010-06-08T05:43:00.002+02:00

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passseges entre galta i galta
jo les segresto
amb l'escusa d'un bes...

Jordi Lon Quintana