POST FET A MA

ANAR A L'ESCOLA,TOT UN PLAER...

* la junta d'extremadura destina 14.000 € a ensenyar com masturbar-se*

si cap dia...

si cap dia em perdo,
que em busquen entre el teu cabell,
nedant pel mar dels teus ulls
i cridant el teu nom.
....que mes voldria que perdre’m!

Si cap dia viatjo,
Que em busquin a prop teu,
Passejant per les valls del teu cos
I cridant el teu nom.
... que mes voldria que passar-me la vida viatjant!

Si cap dia obro els ulls,
Sera per veuret amb mi
…pero el que mes desitjaria seria veure’t feliç

tramontana.

NO CALEN PARAULES

EL FAR D'EMPORDA

antigament s'el coneixia amb els noms de farus o alfar

se suposa que abans el litoral era mes proper i que hi habia un far , d'aqui el seu nom

esta situat a 4 km. de figueres. a 44 mts de alçada sobre el nivell del mar, te una superficie de 9 km2. i uns 525 habitants

els seus limits son: al nord... Vilasacra, al est Fortia, al sud Vilamalla i Riumors i al oest figueres

es un municipi creuat per el Manol i desde on es domina tota la plana empordanesa

els seus principals llocs d'interes poden esser:

el safareig public i l'esglesia de sant marti que es del segle XV- XVI amb ferraallaats originals de la epoca romanica

el Far ocupa un espai que abans eran estancs, ara desecats i que s'utilitzen per conreu

les principals activitats son l'agricultura i la ramaderia

els seus camps, com molts a l'emporda es distingueixen per les fileres de xipresos per parar els forts cops de tramuntana

cal anomenar el veinat de l'oliva amb unes 20 cases i masies dels segles XIX i X

les cases estan molt renovades, pero al c/ ponent es conserva un gran casal amb un portal fet de *sillares* amb la data del 1588.

les seves coordenades son: 42° 15′ 13″ N, 2° 59′ 47″ E

.................................................................................................................

Mª Angels Anglada en diu...

Vius aferrat dalt del turo que sura

damunt la mar en calma dels conreus

i en inmobil, alada, singladura

travesses l'Emporda que tens als peus

en cap escull inesperat t'encalles,

en mar i cel domines tots els blaus;

veus Emporion, la de les tres muralles,

Fortia de la Reina, els dos Palaus.

Castello, la del pont de les set arcades

i magna catedral, que el poeta ungi

relligant els sonets i les balades

amb cintes de vers alexandri

el Pirineu, que l'urc dels vents concita

i bolca neu als flancs del Canigo,

la muntanya del Mont que posa fita

entre Emporda i Garrotxa. L'horitzo

enlla dels aiguamoixos i les closes

on l'herba te desvaris de perfum

i l'esmolada falç del Golf de Roses

que sega escumes i agarbera llum.

Far d'Emporda que estrenes cada dia

l'alba i la nit en casta nuditat,

ni la ciutat et guanya en gallardia

vivint com vius, per sobre de la ciutat.

EL MEU REGNE PER UN CAFE...

sens dubte per mi, pendre el primer cafe es un dels millors rituals del dia
m'agrada llevarme lentament despertarme de mica en mica (cosa que quasi mai pasa en realitat) i despres d'una estoneta de remanar per casa, fer el cafe.
l'olor del cafe recien fet, sentir l'escalfo de la taça , agafar-la entre les dues mans i aspirar el seu aroma...ummmm
si a tot aixo hi afegim l'imatge del sol sortin..pot esser mortal.
pero no....no sera avui
tot i que ara mateix donaria el meu regne per un cafe, deu ho sap!! pero em toca pasar la revisio metge de l'empresa.i com es normal he d'anar sense haber menjat res.
avui el meu cafe sera virtual.pero igualment el comparteixo amb vosaltres

com comença el vostre dia? tambe feu el cafe a primera hora?
be, sigui com sigui us desitjo un bon dia a tots!

EL CEMENTIRI BLANC...

Jugaven els infants
entre les tombes blanques.
Viva claror d'esguars
entre claror adormida.

Talment com ales, mans
entre les tombes blanques.
El mar bleixava prop
d'aquell vol de gavines.

Ja no dormen els morts
dintre les tombes blanques.
El nacre del record
quieta pau abriga.

Els infants s'han endut
perfils de tombes blanques.
El silenci daurat
enyora el teu sonriure.

del llibre Kyparissia de Mº Angels Anglada

LA MAGIA DELS DIVENDRES...

LLERS

sabeu que com a sargantana tinc lligams amb la terra..a mes..m'estimo la meva terra i aixo tambe es evident als vostres ulls
en diferentes ocasions us heu dirigit a mi per demanar-me informacio sobre una o un altre cosa, i tot que no ho conec tot, la meva tafaneria em porta a buscar i esbrinar sempre coses noves.
ha pasat un cop mes..i penso que aixo em pot donar peu per fer alguns post que si be no interesarant a tots, poden donar a coneixer millor el meu entorn
tambe us demano que si algun de vosaltres els pot ampliar amb mes informacio o si teniu alguna imatge encara sera mes enriquidor per tots.

avui us parlare de Llers,


Llers es un poble de uns 1.200 habitans, amb una extensio de 21 km2 . esta a uns 142 metres sobre el nivell del mar i a uns 6 km. de Figueres.


Es pot dir que s'ha convertit en una ciutat -dormitori de Figueres. es agricola i ramadera


Limita al nord amb pont de molins, al est amb Figueres, al sud amb Avinyonet i al oest amb Cistella i Boadella d'Emporda.

Hi ha nombrosos torrents, que formen l'interfluvi entre les conques del Manol i la Muga.
El riu la Muga passa per l'extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de limit amb el municipi de Pont de Molins
A la banda de llevant hi han uns terrenys planers, ja en contacte amb la plana, on hi passava el «camí de la Calçada» o via romana que durant l'Edat Mitjana fou anomenat camí del Francès i servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries-Peralada. Aquesta situació de frontera durant l'Edat Mitjana convertí Llers en la zona més fortificada de l'Empordà. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze més.

Es de visita obligada el castell de Llers que actualment es propietat de l'ajuntament i s'esta restaurant.explica la llegenda que aqui hi va viure el primer vampir , el conde Estruch
Tambe s'ha de visitar el castell de hortal, la esglesia de sant Julia i la de sant Quirze d'Omells que es al mitg del bosc, 3 km. al sud est entre el mas Molar i el mas Oliveres
Es d'especial interes la porta dovellada que es trova a n'el centre social, el rissec i la cova de l'avenc de la calma que es a la muntanya de les terres blanques.

Es terra de cireres i de bruixes, de fet..diu que els dies de tramuntana es pot sentir el seu xixiueig

el poeta empordanes Fages de Climent ha escrit un llibre de poemes titulat les bruixes de Llers i que va il·lustra un desconegut encara Salvador Dali.

Montserrat Vayreda en va dir...

Castell de Llers que hissaves la bandera

per damunt de la vila medieval

rodejat d'onze forts: Bellver, Cabrera

Destorrent, Desvinyol, Desguell, d'Hortal.

del Sarrai al dels Gorgs un tret de fona;

dels Gorgs al de Molins un sol cami;

si el de les Escaules et corona

li ajuda a cenyir-la Montmari

des d'un castell a l'altre, galopades,

escuts i elms, senyeres i penons,

dotze torres alcant-se emmerletades

sobre el tauler que vetllen els peons

Setges, combats, defenses, envestides,

derrotes i triomfs, l'afany divers

de l'atzar que ha signat en mort i en vides

el tepms vençut en els castells de Llers

dels onze forts, esquer de sols i llunes

no en resten ni els fantasmes ni l'orgull

les bruixes s'han colgat sota les runes

i no podran sortir-ne al seu antull.

la pedra cau com l'home es desaferra,

s'esmicola, s'afina i es desfa

si Llers ha renascut, es per la terra

que l'ha fet mirador de l'Emporda.

Poc mes em queda per comentar, quand hi aneu a mesura que la carretera va pujant val la pena fer un cop d'ull . a la dreta veureu el castell de sant Ferran i els arcs del castell, be..o el que en queda d'ells ja que es van mitj enderrocar per poder fer pasar l'autopista. tambe gaudireu de unes maravelloses vistes a la nova preso que s'esta construin,

(aqui soms aixis...que voleu??)

coordenades de Llers....42° 17′ 50″ N, 2° 54′ 48″ E / 42.29722, 2.91333(i)

M'AGRADA...

LA LLEI DE L'EMBUT??

despres de lleguir la prensa i sentir les noticies de la televisio, es evident que la llei no es per tothom igual o que a tothom no se li aplica la mateixa llei
d'altra banda..seguint la llei es te la seguretat d'esser just?
qui dicta les lleis?
i quin criteri es segueix?
es irrevocable??
o varia segons els temps i les condicions?
be les modifiquem no??
a sant de que?

en el dia a dia molts de cops , el que es dolent per uns, no ho es per els altres

qui pinta la fina linia entre el be i el mal?
o es una goma elastica que podem estirar a conveniencia segons si la llei s'aplica a uns o als altres?

perles de l'avui

*la justicia creu que no hi ha perill que millet reincideixi o fugi a l'estranger* (reincidir?? deu meu!!!..i a on estaria millor que aqui?? ja!!)

*el president del palau diu que nomes firmava papers presentats pel seu subordinat i aquest que actuava a les ordres del primer.* (a la *seño* vas....jo no he sigut..ha sigut ell !! senyors!! que aixo no es serio! )

*el palau va pagar la boda de les filles de millet, la nova direccio aporta factures per un total de 200.000 €* ( i jo em pregunto...guardava les factures per desgravar? )

*s'inicien els tramits per retirar-li la creu de sant jordi* ( ell si que esta fet una bona creu!! la va guanyar a una tombola?? o li va sortir sota la tapa d'un iogurt..per que.......)

i el mes divertit de tot es que ara quan parlen del *senyor millet* en diuen el senyor bitllet !!!

LA LLEI DEL EMBUT... AMPLE PER MI,ESTRET PER TU.!!

PLUJA...

gotes de pluja

esquitxant nostalgia

saltan i ballen

AMBIGÜITAT

estabem parats al semafors i ha creuat
anaba rapid pero el seu pas era indefinit
els seus cabells arrisats en una mitja melena
portaba roba esportiva i una motxilla
cap senyal extern definia el seu sexe
no se si era un home o una dona
era una persona, i prou...

cal tenir-ho tot ben etiquetat i clasificat?

LA TERRA DE LAVINIA

la Lavínia era una dona semblant a una deesa de l'antiguitat i l'envoltava una, una aureola potser fins i tot mes llegendaria i mitica que a la filla del rei Llati i Amata a l'Eneida de Virgili.....



...a la Lavínia, que es tan terrenal com les dones que van al mercat, el rostre se li vesteix d'amabilitat si li conve i rere cada sonriure estrafet hi ha una finalitat ultima ben amagada una meta pensada amb un refinament excessiu...



...la terra es important i , d'alguna manera, deu conformar les persones. potser, per aixo a cada regio, diguemne pais, comarca o simplement contrada i prou, li correspon un estereotip d'habitant que pot resultar mes o menys simpatic, mes o menys agradable i mes o menys enraonador o discret.

a l'emporda, em refereixo a l'alt emporda, no pas l'empordanet d'en josep pla, hi ha la Marededeu del mont, les riunes gregues i romanes d'Empuries, el mar de Roses i Cadaques i les sortides de sol rogents del Cap de Creus.

als pobles, vigilats cadascun per una creu de terme i presidits per una esglesia amb campanar, la vida hi bull fins i tot en diumentge; la gent gran convergeix a la plaça o ananta buscar el pa i els pagesos, sempre tan aqueferats, engeguen els motors dels tractors per treballar el camp.

els dies de mercat , la vila encara hi bull, amb mes intensitat i hi batega amb mes força

a Figueres quand l'estiu comença dirhi la seva lliurement, les terrasses dels bars s'omplen de turistes que contemplen curiosos els passavolants i amb tot plegat es produeix una borinor de veus semblant a la dels rusc de les abelles.

deu ser tot aixo el que conforma el caracter dels empordanesos, sense oblidar la tramuntana que, quan s'obren les comportes, bufa d'aci d'alla a tort i a dret i embat tot el que troba. i despres el cel es net i pur com una vela blava.

l'emporda de maragall es una plana riallera on el pastor i la sirena s'avingueren a plantar-hi la seva cabanya.quina visio tan escaient i agraciada!! el qui estima la llum de la carena s'enamora de la qui estima el mar i viceversa, i el sentiment
es tan fort, tan intens, que queden units en el limit d'ambdos.

deu va saber donar a aquesta terra una gracia especial, una singularitat privilegiada, un paisatge cofoi, sere i abellidor, com si volgues

en jorns tranquils fer-hi estada
i deposar-hi la creu;
a vora mar el veureu.
a prop de la fresca deu
o a la plaça amb la gentada.



vet aci el que Lavinia habia de saber.



del prefaci del llibre *la terra de Lavínia* de daniel ferrer i isern

UNES SARGANTANES...

la violette quand va esser a Camagüey, Cuba va trobar aquesta sargantana i me l'ha regalat, no es bonica??
gracies, violette!!

i aquesta picarona que mira de reull es un obsequi d'en joan rodo

tambe gracies a tu, joan