ELS DAUS...

en la vida pasa com en una partida de daus; si no cauen com millor convé, s'ha de tenir l'art per aprofitar el millor possible de com van caure

LA MES ALTA *RENTA PER CAPITA*

Jo crec que no la tenen ni Kuwait ni els paisos nordics,

per mi la tenim els blogaires, per tot el que compartim..

en aquest temps he viscut un embaras i varies perdues,unes oposicions, salts en paraicaigudes i viatges en globus

moltes labors i manualitats...viatges maravellosos, naixements de llibres i he apres noves cançons.

m'he pasejat per petits mons i he vist flors que ni sabia que existien. he llegit poetes conegut periodistes, cientifics, editors i somiatruites

he apres receptes de cuina i dibuxar somnis. a llegir entre linees, a mirar els nuvols i a escoltar...

i moltes coses mes i tot en nomes 19 ''

UN POST DE NASSOS...

fortuitament varem anar a parar a una d'aquestes exposicions itinerans que organitza una coneguda entitat bancaria

tips de que les emisions audiovisuals els hi guanyesin la partida, es van proposar estimular-nos la pituitaria; dit i fet!!

olors de cedres, llimones, defecacions i flors ens varen tenir una bona estona ensuman per aqui i per alla

en realitat molt aconseguit tot plegat

ara...res com l'olor dels carrers molls per la pluja, del pa recient sortit del forn o l'olor de un nado

i tu....on posaries el nas??

per tot el que hem perdut...

i per tot el que no volem perdre.

NEIX UN NOU BLOG A BLOGVILLE...

AMB MOLTA IL.LUSIÓ
Amb molta il·lusió es com neix aquest projecte de la ma de dos blocaires que ja porten un bagatge per els blocs, es un projecte que amb la col·laboració de tots vosaltres, vol donar a conèixer aquests petits de vegades potser no tant petits racons de Catalunya les illes o el país Valencià, poden ser capelletes, fonts, pous ,bancs , arbres, portals, tot allò que te aquell encant especial i no surt a les guies turístiques, i que potser te una llegenda una historia al darrere, que podeu explicar, i per que
no també mostres de folklore molt concretes de un lloc, vestits, cançons, estris, dansa....
Aquest volem que sigui un bloc de tots i per gaudir esperem las vostres aportacions a
racons@meulloc.com
Moltes gracies a tots Àngels i Joan.
Ja podeu gaudir de la primera aportació que em rebut.

http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/

UNA CANÇO I UNA REFLEXIO...

l'experiencia no s'adquireix pas per la simple acumulacio d'anys, sino per la reflexio dels esdeveniments

A LA BENZINERA...

les benzineres han evolucionat i molt, ja ho sabem.

a l'hora que omples el diposit de combustible, pots comprar el pa, el diari, fruites, preservatius,fuets,piles,carbo, gelats....en fi que es una combinacio entre una *gran superficie * i un *xino*



pero ara han colocat un nou dispensador (be, nou per els empordanesos) si..un de nou i mira...sempre hi ha gen fent cua

la meva ja coneguda tafaneria em va fer parar-mi. el que la gen de la cua volia comprar era..LLET !!

en tinc testimonis grafics.

ara, ja nomes em falta sapiguer si al marcar la comanda tambe se sent la malaida veueta que diu...

- ha escullit descremada sense calç

-indiqui el numero de la mamella a caixa...gracies

D'ALTRA BANDA....

ESTEM TREBALLANT EN UN NOU BLOG…
Soms dos blocaires afortunats que quand ens llevem al mati el nostre paisatge son les muntanyes de Montserrat o la plana empordanesa, i aixo ens ompla el cor, pero soms concients que a casa nostra es molt mes que tot aixo, i ens agraden els petits raconets, si…aquells que no surten a les rutes turistiques ni tan sols als mapes de vegades, pero no per aixo menys importants
I es aquí on demanem la vostra ajuda, ens agradaría que ens ensenyessiu aquets raconets propers a vosaltres…ponts,rentadors,pous, creus ,,fonts, capelletes…i aixis poder gaudir-ne tots plegats i anar coneguen mes la nostra terra.
Podeu dirigir les vostres imatges i si sabeu la historia o llegenda que la acompaña a :racons@meulloc.com

gracies

RE-BAIXES ALS BLOGS?? questionari

al dir rebaixes no em refereixo pas a la qualitats dels post's, sino a les *reiterades baixes* que estem visquen; molts companys opten per tancar el blog, o sencillament desapareixen

i jo em pregunto:

1- te data de caducitat un blog??

2- es agoviant tenir que atendre a tants contactes i respondre a tants comentaris?

3- s'esgota la fons de inspiracio? o les muses no tenen res a veure?

4- a quina edat se jubila un blocaire??

5- no es suficient camviar de plantilla i donar un tomb al blog??

6- es una pandemia? o nomes un hivernament?

LES DONES SARGANTANES

ahir em va agradar especialment el conte de color verd de la carme
us l'aconsello si encara no l'heu llegit:
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/01/un-conte-verd-un-conte-groc-i-un-conte_26.html
pero algu en els comentaris deia que la pobre sargantana, que no era humana no habia sapigut entendre els sentiments.
aixo en va recordar un post bellisim que vai descubrir a un blog una vegada i que avui em fa il·lusio tornar a compartir amb vosaltres...








Hi ha dones a Menorca que es converteixen en sargantanes.
N'hi ha d'altres que ho són des de sempre. Que beuen sota els salzes i els ullastres des de sempre i que entenen el què diuen els arbres, també des de sempre. Si per algun motiu algun dia se'n troba alguna, cal tenir en compte que les sargantanes són dones que conserven en la part més profunda de l'inconscient la remor del vent quan les descabella.
La dona-sargantana menorquina bàsicament enyora.

Conserva la remor del vent però enyora els cabells desfets damunt la cara. Guarda el record de l'home esperat a la memòria però enyora quan qui passava pel bosc era ell i no pas el desig que ella en tenia. Quan el foc podia cremar-li la pell, igual que la cremaven els dits, els ulls, les mans i els llavis.
Quan donava voltes amb les faldilles vermelles sense que importés la direcció ni el moment, sense que importés res.

Enyora les faldilles vermelles quan s'adona que la nuesa ja no la fa lliure sinó vulnerable. Quan camina en direcció contrària i s'adona que ja no és la bellesa la que l'empeny sinó el desfici. I ja no es pot fondre en la bellesa de cap paraula dita o callada o intuïda en el moment just, perquè d'aquestes paraules només en queda el record. I dels moments justos, ja no en queda res.
Enyora el passat però també enyora el moment que encara no ha arribat.

Enyora el temps que el número tres no existia, com tampoc existien les trenes rosses, ni el foc de les fogueres ni les cançons absurdes de bruixes dolentes. El temps que només hi havia dits i ulls i mans i llavis. I la felicitat secreta de les cremades al ventre i els "només tu" encara que fossin mentida creguda.
Resisteix les fogueres i pot respirar sota l'aigua, però es fon cada cop que imagina el foc d'ell cremant-li al coll i s'ofega en el sol record de la seva mirada.

Tremola cada cop que sent l'olor a herba ferida que queda després de sentir passes abruptes travessant el bosc de les arrels, però no pot recordar d'on li ve aquesta tremolor. Només tremola. Com la resta de fulles. Sense saber per què.Quan una dona-sargantana menorquina estima ho fa per sempre, o si més no això és el que creu voler. També hi ha homes sargantana menorquins o assimilats, és clar. I jo en sóc un. Els que diem sempre sense enganyar que quan ella no hi sigui, sempre li quedarà l'anhel que ell en té, d'ella. I per aquest anhel serà l'única dona que no l'abandonarà mai. Ell, a canvi, l'estimarà per sobre de tot. Per sobre dels salzes i dels ullastres, per sobre la terra, per sobre la pell, per sobre les convencions, per sobre els interesssos i la luxúria de cada moment. Que bonic, si la gent sargantana existís més, també a Menorca, terra ancestral de sargantanes



es un escrit d'en santi capallera, espero que us hagi agradat

ANSIA...

l'striper te ansia...esta neguitos!!
ens provoca a fer relats sensuals amb la xocolata com a element desencadenant de l'accio
i diu que en vol mes... es insaciable aquest noi!!
ja li heu fet arrivar el vostre??



no oblideu que aviat s'acaba el plaç de presentacio...

SAPS ON ES??

aviat us presentarem un nou projecte en el que estem treballant junt amb altre blocaire

i ens agradaria contar amb la vostra col·laboracio

necesitarem imatges del vostre entorn...capelletes, fonts,rentadors, ponts....petits racons de la nostra catalunya.

osigui que ja podeu començar a buscar i fer fotos....

aviam, qui de vosaltres sap on es aquesta font??
(us ho he posat facil eh?)

EL MEU JUSTINIANO...

quasi cada dia pasa, em mira i sonriu.

es gran, mes que jo, de mida i d'edat, pero te la tendresa dels infants a la mirada.

em torna a sonriure i diu:
- estas maca, avui!!
i com volguen fer cara de pillastre , tot i que no li surt, pregunta:
-en puc agafar un??
-si, pero nomes un, o m'esbroncaran
li menteixo descaradament

es despedeix amb un altre sonriure que li omple la cara de orella a orella i el calendari a sota el braç
al arrivar a la cruilla es pentina al nou mirall que l'ajuntament li ha posat, tot i que massa enlaire per el seu gust, es gira i em diu adeu amb la ma.

ell es el meu *justiniano* particular

el justiniano de veritat es un personatge molt tendre i maco que viu al blog d'en toro

no us el perdeu...http://torosalvaje.blogspot.com/2010/01/justiniano-50.html

UN BELL SOMNI...

CADA NOU DIA ES UN REGAL...

...PERO ALGUNS VENEN TANT BEN EMBOLICATS!!!

*ELS DETALLS QUE FAN CIUTAT*

FRANCESC CRUANYES es un periodista de figueres.

be, periodiste entre moltes mes coses, la majoria d'elles lligades a la comunicacio

colabora entre altres llocs al setmanari *emporda*, lo que em don la posibilitat de poder gaudir de les seves lletres sovint

l'altre dia em va agradar especialment.

us ho explico:

l'ajuntament de figueres esta fen us de una frase molt sovint....* figueres, la ciutat del detalls*

la veritat, jo diria que cadascu interpreta aixo com vol. (jo mateixa habia fet servir aquesta frase per fer-ne critica,,)

pero m'ha agradat com ho ha vist ell

començaba donan la definicio del diccionari.

detall:demostracio de delicadesa, d'estimacio. acte amb que hom demostra atencio, generositat

tot seguit feia la reflexio que els detalls de figueres s'avenen amb la solidaritat, amb l'esforç comu, amb la capacitat de distribuir els excedents i de prevenir les mancances

mes avall deia:

quand sento parlar de la ciutat dels detalls penso en els voluntaris de caritas, amb els amics dels malalts, amb els donants de sang, amb la gent de l'alzheimer..se m'en van les cabories i ho entenc tot i em poso a aplaudir

es una bona interpretacio de la frase..i crec que de avui en endevant la tindre en compte, i potser tambe jo em posare a aplaudir.