diumenge, 3 d’abril del 2011

TOT TE UN PRINCIPI I UN FINAL...


Ens ho hem passat molt be amb vosaltres

aquí hem nascut i crescut i hem compartit i apres molt...

El blog de la sargantana ens ha donat tant!!


Quasi 470 post es un bon curriculum

(encara que molts no es puguin ni agafar amb pinces..jejejej)

Agraïm als 131 seguidors la paciència que han tingut

i el molt que han alimentat el nostre ego...


Peró, potser perquè es primavera

potser perquè sempre hi ha un abans i un desprès

o potser per res en especial...


Ara...ens be de gust un canvi!!


Si encara no n'esteu tips i en voleu veure i compartir mes...

Esteu convidats!!


VOLEU VENIR?? (nomes cal clicar a sobre)


GRACIES..


dissabte, 2 d’abril del 2011

L'ARNAU RESPON


Vaig tenir una grata sorpresa en descobrir que el protagonista del meu post l'havia llegit, i es prenia la molèstia de respondre

L'Arnau diu:

M'encanta que m'apoieu, Respecte a la idea de fer criar falcons a altres zones, és el segon objectiu: començarem per Figueres, però s'ha d'anar escampant i aconseguint la perfecta xarxa tròfica. Les rapinyaires són els màxims indicadors de civilització, perquè com més civilitzada és una societat, més ecologista es torna. Com més rapinyaires hi hagi, més conservat està el medi! Als partidaris dels coloms, jo trobo que han patit més les aus rapinyaires darrere les escopetes, i que els coloms també necessiten adrenalina. Si "s'apalanquen", cada cop hi ha més coloms febles, atrofiats... trobo que en una ciutat els falcons donen vida. Molta vida! Moltes gràcies a tots, i SORT!

diumenge, 27 de març del 2011

T'ESTIMO...

Avui m'he llevat amb aquesta canço al cap...... nnaannana..anananna...nann...nanananana (millor clica)

dissabte, 26 de març del 2011

GAUDEIX...

CLICA SOBRE L'IMATGE




I DEIXA QUE HO GAUDEXIN ELS TEUS FILLS ,

I ELS FILLS DELS TEUS FILLS.

I TOTS ELS QUE HAN DE VENIR...

L'HORA DEL PLANETA

http://www.horadelplaneta.es/ clicar sobre l'imatge

molts grans de sorra poden fer un desert..
aixo es feina de tots...no ens quedem quiets!!
MUCHOS GRANOS DE ARENA PUEDEN FORMAR UN DESIERTO
ESTO ES TRABAJO DE TODOS...NO NOS QUEDEMOS QUIETOS!!

dilluns, 21 de març del 2011

POESIA, PINTURA I PRIMAVERA DES DE L'EMPORDÀ

Joan Maragall...

"L'Empordà"

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

PINTURA DE SALVADOR DALI


Josep Palau i Fabre

*El primer amor*

Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.

PINTURA DE RAMON REIG


Carles Fages de Climent

*Somni musical*

Veïna, que fas arpegis
mentre dormo, t'ho demano:
-Segueix, sembla que em grapegis
com si jo fos el piano!

PINTURA DE LLUIS ROURA


Rosa Leveroni

* Jo porto dintre meu...*

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

PINTURA DE EVARIST VALLES


Teresa Bosch i Vilardell

*Sécs*

Ningú sap com ha estat,
però ara mateix un núvol gris
ofusca la cuina
i l’avi explica que els primers dies de la guerra
va ser pres.
El temps és com un mocador de fil.
Es plega i es desplega
i es rebrega en un manyoc.
Hi ha sécs que sembla que mai s’hagin de trobar,
però llavors arriba algú
que matusserament remena la bugada
i els ajunta.
Com l’avi i aquest núvol,
que finalment se’n va.

PINTURA DE REGINA SAURA

Quim Ponsa

*La bruixa dels àngels*

En el silenci de la sala
em vaig acostar a la bruixa
que parlava dels àngels.
Em va agafar de les mans
i em va parlar amb veu suau
de la mare natura i els esperits,
dels punts de llum i els colors de l’aura,
que no existia el jo, sinó el nosaltres.
Em deia que estava allí per a servir-me,
i que m’estimava profundament.
L’escoltava a ulls clucs hipnotitzat.
Finalment em va dir que els diners
no eren res, no eren el fi, sinó els mitjans...

Aleshores em va deixar anar les mans,
em va abraçar com feia temps que no ho feia ningú...

I em va cobrar vint euros...

PINTURA DE ISABEL CRUELLAS

dijous, 17 de març del 2011

L'ARBRE



Te un verd que enlluerna,net i brillant.
Les fulles cansades d'aguantar el pes, s'espolsen una a una les gotes de pluja com si ploresin

S'endevina el resol i l'aire esdevé mes actiu a cada moment
Com una dansa sensual les branques es mouen dolçament, no se sap si es el vent que les fa ballar, o si son elles que al bellugar originen el vent, però es un espectacle digne d'admirar

El cel s'esquerda i el sol tafaneja per entre els núvols, tot fent renéixer les ombres, i es respira la primavera en l'ambient...

dimarts, 15 de març del 2011

GOTES DE PLUJA...


Gotes de pluja van caient
damunt el meu cap, i això a mi no m'agrada.
Però no us penséssiu pas que
la melangia arribi a prendre'm la joia
que viu en mi.
Gotes de pluja van caient
el cel és tot gris, però la vida canta.
Tot és més dolç i verd i
mai no podran desfer les ganes de viure
i de felicitat.
La pluja pot mullar-me,
però no ploro
i espero que
somrigui el sol darrera els núvols.
Trista, la pluja va caient
damunt el meu cap, que és xop de
gotes d'aigua,
però sobre d'aquest cel gris
hi ha un cel més alt i lluminós,
blau i esplèndid,
i ple de sol
que m'espera i brillarà!

diumenge, 6 de març del 2011

M'AGRADA...ARNAU SARGATAL


Sempre dic que al jovent se l'ha d'escoltar i a mes amb atenció.

Avui llegia al setmanari Empordá un article d'en Santi Coll on parlava amb l'Arnau Sargatal un estudiant de figueres de 15 anys que porta el naturalisme a la sang.

Va néixer entre guies de camp, llibres d'ocells i prismàtics i diu que es sent fascinat per els falcons
La seva proposta es que els falcons visquin al nucli urbà en armonia amb els seus habitants i fent de policies locals dels coloms.
-Ho tinc tot calculat, diu ...amb tres parelles estables tindríem el cel de Figueres controlat d'estornells.
I aixis li va explicar a n'en Santi Vila, alcalde de Figueres quan va demanar el seu suport per tirar endavant el projecte..nomes suport moral diu ell, ja que ja ha planejat d'on treure les parelles i el mètode per ferles créixer.
No se la resposta del consistori, però el meu suport al menys el té.
Quan els falcons volin...sera bonic...veritat?


Ja ho crec Arnau...molt bonic!!

divendres, 4 de març del 2011

TERRA DE XAUXA...


LA VIDA ES UN CARNAVAL PERQUÈ TOTS ANEM DISFRESSATS
BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!

dilluns, 28 de febrer del 2011

PER PENSAR-HI...

Es necesiten 2 anys per aprendre a parlar
i 50 per aprendre a callar...

dissabte, 26 de febrer del 2011

DISSABTE...


ES TAN MACA LA MAR,
QUE EL CEL AL ENMIRALLAR-SI
S'HA POSAT BLAU D'ENVEJA.

dijous, 24 de febrer del 2011

RENTAR LA ROBA....


Abans de la rentadora * superautomatica*, la meva mare rentava la roba amb una rentadora de turbina.
L'artefacte en si, era simple però molt útil.
L'omplies d'aigua i detergent en pols *para lavar a mano* (que per cert fotia una espuma que te mueres) i una elice que tenia a baix feia girar l'aigua i la roba, tenia un tub per desaiguar i poc mes....que mes vols??
Primer rentaves i desprès tocava esbandir-la. Un xollo vaja!
Recordo que per dins era blava com una piscina.
Aixo si, quan va néixer la meva germana, varen comprar una assecadora. L'andròmina en qüestió era com una galleda grossa amb una tapadora i voltava mes que una baldufa, la roba no sortia seca del tot..pero deunidó
L'únic problema era que al centrifugar es movia i tenies que vigilar que no s'escapes cap a ca la veïna.
Ahhhh... i el detergent es deia PERSIL o TU-TU. jajajajajajaj
Quins temps!!

dimarts, 22 de febrer del 2011

REFLEXES DE FIGUERES...





divendres, 18 de febrer del 2011

EN PASQUAL I LA CUEVA DE LA AUTOPISTA...

En Pasqual m'ha fet arribar aquestes imatges, son de la * Cueva de La Autopista*, que esta situada a la Sierra Falconera a Real de Gandia (Valencia), i que ha visitat recientment
Es una cova de mes de 7.500 metres i la varen descobrir accidentalment al tallar la muntanya per donar pas a l'autopista, D'aquí el seu nom.
Us deixo uns enllaços on us ho explicaran molt millor que nosaltres, tot i que les fotografies d'en Pasqual ja ens fan agafar una ideia..oi?

Miguel Guerrero
Jose Manuel Ros










Ja fa temps que *conec* a n'en Pasqual, per mi es una persona admirable,

per com porta la seva vida,

per com fa la seva feina; que l'ha sapigut convertir en art,

per com estima la seva gent i la terra on viu.


Soms fills d'una mateixa època i hem viscut les mateixes coses, tot i que en llocs diferents, però sovint ens agrada recordar-ho junts,
A pesar de la distancia que ens separa, sempre hem estat propers i ens hem fet costat i em sento orgullosa de la seva amistat.

Avui es el seu aniversari i el volia felicitar enviant-li molts petons i aquest regalet que se que li agradara

(Si voleu tafanejar cliqueu sobre el paquet)

Felicitats Pasqual !!!
Per molts anys, amic meu !!


I per vosaltres, bon cap de setmana!!