RENTAR LA ROBA....

Abans de la rentadora * superautomatica*, la meva mare rentava la roba amb una rentadora de turbina.
L'artefacte en si, era simple però molt útil.
L'omplies d'aigua i detergent en pols *para lavar a mano* (que per cert fotia una espuma que te mueres) i una elice que tenia a baix feia girar l'aigua i la roba, tenia un tub per desaiguar i poc mes....que mes vols??
Primer rentaves i desprès tocava esbandir-la. Un xollo vaja!
Recordo que per dins era blava com una piscina.
Aixo si, quan va néixer la meva germana, varen comprar una assecadora. L'andròmina en qüestió era com una galleda grossa amb una tapadora i voltava mes que una baldufa, la roba no sortia seca del tot..pero deunidó
L'únic problema era que al centrifugar es movia i tenies que vigilar que no s'escapes cap a ca la veïna.
Ahhhh... i el detergent es deia PERSIL o TU-TU. jajajajajajaj
Quins temps!!

PASSAR PÀGINA...

Amb els peus dins l'aigua i la mirada perduda en l'horitzó...he plorat

Es curiós com recobrar coses senzilles i de vegades cotidianes, a les que mai habíem donat un valor excessiu o que no habíem pensat que podíem perdre, ens pugui fer sentir tan be.

Dilluns em reincorporo a la feina, en realitat potser encara no estic a punt del tot, però necessito fer-ho o al menys provar-ho i recobrar del tot la meva vida, que tant m'agradava.

Que tinguem bona setmana!!.

EL MEU COSTAT OBSCUR...

EL MEU COSTAT OBSCUR...

Em dic Àngels i era distribuïdora AVON
hahahahhah,

Dons si..com diu l'Assumpta en el seu post recent, tots tenim un costat obscur !!

Peró esser distribuïdora avon no va estar malament del tot; no et feies d'or, al menys jo, per el rato i les ganes que hi posava, però sempre hi ha gent del teu entorn mes o menys disposats a comprar algo

Tampoc calia dir lo del...*ding dong...avon llama..dele la bienvenida*, que ja es molt, peró t'obligava a estar al dia en determinades coses que sempre es bo. i tenir el recolzament del nom avon i les garanties que ofereix, sempre obre moltes portes.

Desprès de un parell d'anys la situació va canviar i ho vaig deixar, pero per casa corren encara un pilotet de peces de catàleg que encara mantenen la seva qualitat
i es que com diu l'Assumpta...tots tenim un passat...

Bon cap de setmana!!

ELS DOLÇOS 60...

Potser es la tardor que ja s'acosta
potser son els anys,
potser es que ja tinc mes passat que futur...
Peró raderament venen a la meva memòria molts records d'infantessa
No em voldria fer pesada, però no ho penso reprimir.
(Molts pintors varen tenir èpoques creatives ben diferenciades i no van esser mes que el fruit del seu creixement...en el meu cas deu esser a l'inversa i faig regresio..jejejejje)

Avui sense anar mes lluny en veure un patufet menjant xuxes m'ha vingut al cap que quan anava a escola a les clarisses, a l'entrada del convent hi havia un torn..era màgia pura!!; hi dipositaves una moneda a aquella època de pesseta o un *duret* i una veu sortida d'ultratumba t'hi posava una bosseta plena de *pa d'angel* que no eren mes que els retalls sobrants d'haber fet les *formes* per la missa.

I els pirulins? uns caramels en forma cònica i que el pal era un escuradents o un palet de fusta; sempre el mateix gust i color, potser lo mes complicat de tot era separar el caramel del paper rosa que li havia fet agafar la forma. M'en ric dels xupa-xups!!

I si no sempre ens quedava el sidral *Bragulat* que venia presentat en uns tubs de paper, plens d'efervecencia adormida...

DIES DE VEREMA...

CLICANT SOBRE L'IMATGE ANIREU AL BLOG DE L'AUTOR J.M. OJEDA

Moments d'esperar l'arribada del sol al camp
de boires i rosada,
de fulles blaves ensulfatades i ploroses,
de peus molls i polsosos

Matins de regues inacabables
de galledes i semals,

de tisores i penjolls plens,
d'esmorzars aprop del pou
a l'ombra de l'ametller i la figuera
jugant amb les sargantanes i les abelles

Dies de riures i converses,
de carreres cep a cep,
jocs de nens amb treball d'adults,
de dinar amb la colla
i de càntirs frescos

I al capvespres en veure
marxar el darrer carretó, respires...
i llavors veus el sol a la pell,
esgotat desprès d'acompanyarte
tota la jornada
i les teves mans de color carinyena
i la fragància del most que t'impregna l'anima

Llavors et dius....son dies de verema!!

AL COLEEEEE....

Anar a l'escola es un mal assumpte, mes encara si tens 6 anys i desprès d'haver estat sempre radera les faldilles de la mare; ella ha tingut una criatura petita i a tu et fan fora de casa amb l'excusa d'anar al cole.
Tot aixo es veu agreujat si l'escola es de monges i parlem dels anys 60

No...NO...No us penseu que soc de les que reneguen d'haver anat a escoles de monges, o que vai quedar traumatitzada.Per res...el trauma mes gran me'l va proporcionar el vestuari de les dones en qüestió.

Aquells hàbits marrons, recollits a la cintura amb un senzill cordó blanc, i tot l'any amb sandàlies...El pitjor sens dubte era la *toca* del cap. Els hi sortien una especie d'ales emmidonades fins a límits insospitats que en lloc de donar-lis un aspecte angelical les feia semblar mes aviat uns *bisonts fantasmagorics*
Algú ha gosat anomenar.les monges voladores (volar no sé..pero planejar, segur que s'ho haguessin pogut permetre)
A mi..realment em feien molta por!!

COM UN FLASH....

LA FOTO ES UN ENLLAÇ AL BLOG DEL SEU AUTOR

Diu que quan et mors, et passa tota la vida per davant com si fos una peli-cula; a mi em va pasar davant del 7 portes algo similar..vaig reviure en un flash els caps de setmana que havia viscut en alguna ocasió a Barcelona

El dissabte era ja tota una ventura anar-hi en tren. La mare em comprava un parell d'aquell sobres que tenien joguines amb miniatura dins (els recordeu??) i que feien que el viatge no fos tant pesat
L'estació de França, majestuosa i mes encara des de els 5 o 6 anys, era l'encarregada de donar-nos la benvinguda a la ciutat.
Ens allotjàvem a la fonda Rius, aprop de l'estació i del parc de la ciutadella que era el primer destí del dia...el Zoo
Encara recordo l'habitacio com si fos ara..dues grans sales comunicades amb una immensa arcada, que cobria una cortina molt tupida. Poc mobiliari i poca llum que entrava amb una finestra, per el meu gust un pel alta..jajjaja però amb vistes al Tibidabo, que era la següent parada.
El diumentge,desprès d'anar a missa a Santa Maria del Mar, pujàvem al parc de atraccions
Al vespre inevitablement el pare ens convidava al Ruzafa, aprop del 7 portes a menjar maduixes amb nata
Fan la millor nata de tota la ciutat!!, deia orgullós el pare....

UN COP MES...

Avui, en pensar.te, he plorat
em pesa el temps sense tu,
em dol la teva absència,
tot i que et tinc dins meu...

No oblido res del que m'has ensenyat
ni del que m'has dit,
molt al contrari
tot cobra valor
amanit amb el pas del temps.

Avui el cel es com a tu t'agrada..
al mirar-lo sense tu,
i sentir el vent a la cara
m'ha fet mal.

Em pregunto,
si et vaig dir prou vegades t'estimo
si et vaig fer sentir estimada
i sinó t'ho dic ara
un cop mes.

Mare... t'estimo

REFRESCANT LA MEMÒRIA...

Ara, que una nevera dongui aigua freda o glaçons sense ni obrir-la no es res del altre mon

Quan jo era petita el mes semblant a una nevera que teníem era un cossi de plàstic on posàvem gel o aigua freda i les coses a refrescar.La mare el posava a la habitació mes fresca i fosca de tota la casa
Encara semble que veig els carretons elèctrics que repartien el gel, semblants als que volten per estacions i aeroports plens de maletes; al davant un senyor, dret, fent anar una palanca i sense quasi ni fer soroll amunt i avall amb el seu carregament
Feia una parada al capdavall del carrer, i les dones s'afanyaven totes a sortir amb les seves *puntorres* (unes bosses fetes de malla) a buscar la seva barra de gel
El camí de tornada a casa era un seguir el goteig de les barres de gel de les veïnes.

Aquell gel era joia en dies de calor.
Amb els anys varem prosperar i varem comprar una nevera..pero es clar que tampoc va esser res del altre mon, lo millor es que no gastava llum...jajaj no era mes que un armariet amb un desaigüe..pero vaja..nosaltres ens sentíem els mes afortunats. Ja teníem nevera!!

Quan vaig fer la comunió, varen comprar la nevera elèctrica, i varem poder-ho celebrar amb glaçons a les begudes, que van esser la sensació!!!
l'enveja dels convidats!!

En un altre ordre de coses, explicar-vos que estic problemes amb les meves conexions i equips, tot sovint s'em penja en entrar en moltes de les vostres pagines, el que fa que no pugui visitar-vos com m'agradaria fer.ho.Espero que es solucioni aviat.Estic a titulars desde fa uns dies.Sort que venen vacances i em podre posar al dia!!

AQUELLS ESTIUS....

Quan era petita no hi havien casals i ben pensat potser diners per anar-hi tampoc..
Peró no recordo haberme aburrit mai tot i que amb la meva germana ens separaven 6 anys

Mai he estat massa dormilega, m'agradava ja de petita llevar-me aviat i mentre esmorzava ma mare omplia el safareig del pati perquè anés toca'n el sol a l'aigua i s'escalfes una mica

A les 11 se suposava que ja estava l'aigua prou solejada i la digestió feta i em banyava. Recordo que com que em feia vergonya que em veiessin els veïns..la mare estenia un llençol i aixis tenia mes intimitat
L'aigua seguia molt freda, però les ganes i el poc seny feien que no tardes massa en posar.mi.
La senyal per sortir era les puntes dels dits de mans i peus ben arrugades

La millor manera de passar la resta del mati sense gaire calor, era anar a la biblioteca fins l'hora que el pare venia a dinar

Una rutina innocent i deliciosa que feia que l'estiu no fos tan dur, o es que els estiu no eren tan durs??

per tot el que hem perdut...

i per tot el que no volem perdre.

RECORDS

aquest mon es ben curios, de vegades llegeixes un coemntari i et surgeix un record

avui m'ha pasat al llegir un comentari que la merike ha fet al blog de l'Assumpta.

ell deia de les espelmes a la finestra..

recordo que quand era menuda la meva mare mare m'esplicaba de la costum nordica de posar espelmes a la finestra quand algu s'en va de casa. aixis li es mes facil de trovar el cami de tornada en mitg de la neu, guiant-se per la llum de les espelmes.

no se si el mateix al que ella es referia. pero a mi m'ha il·luminat un record...

una mica mes tard he visitat a l'striper i algun dels seus contactes tenia una imatge de un vell billet de 100 pesetes, i els meus records s'han tornat a revifar..

quand el llavors meu novio va marxar a la mili, un dia va agafar un billet de 100 pesetes de curs legal i el va partir per la meitat, llavors m'en va donar una part i es va quedar l'altre.

va esser tot un simbol...

no fa gaire encara vaig tenir el meu retall a les mans, el poso perque el veieu...

es al fer-se gran que els records flueixem amb aquesta facilitat?

o es que ja tenim mes records que futur?

perque oblidem coses importants i altres sense cap valor viuen amb nosaltres per sempre mes?

DOLORS

m'habian fet anar a dormir a casa de la meva tia, i no sabia perque...mai ho feien, a mes, no m'agradaba gens.tenia gats, que al vespre s'enfilaban a la porta mosquitera del costat del pou, i en feien por.
l'endema a dormir a ca la iaia, no entenia aquesta moguda pero tan se val, totes em feien cigronets i truita de patata i em compraban els gelats que mes m'agradaban

al tornar a casa. ELLA. era alla. es veia tan petitona dins d'aquell llitet de baranes de fusta!

ara entenia perque la mare l'habia pintat i adornat amb adhesius tan macos...i posant cortines a aquella habitacio que mai feiem servir. ara ho entenia!!

i a sobre, em venia feina:
- tindras que ajudar a cuidar.la
- tindras que ensenyar.li a jugar
- tindras que explicar-li contes...

ufffffff !!! aviammm, aviammmm

vaig esser la seva padrina, que no sabia molt be el que volia dir, pero m'en sentia molt orgullosa.

avui, faria 44 anys

JO TENIA UN 600...

si, el meu primer cotxe va esser un 600, de color granate i de 3ª ma, pero anaba com un ginjol !!

encara recordo la seva matricula B 622171.

vaig anar a apendre mecanica quan encara no era obligatori i em feia les reparacions jo mateixa

no vull pas dir camviar la roda, vull dir canviar la corretge del ventilador, les bujies, que de vegades tenia que llimar.les perque saltes la xispa, mantenir la bateria en condicions i els *bornes * ben engrasats.


recordo que als vespres, perque no es quedes el motor massa fred, baixaba unes cortinetes que tenia per dins de la carroseria a la part de radera, on hi habia el motor.


una vegade al tornar al lloc on el tenia aparcat m'habien tancat tant que no es podia ni maniobrar. i entre dos homes el varen treure eixecant-el


i un cop a la platja...el gos va fer un forat gros per posar el seu os i el 600 hi va caure. aixo si que va esser comic!!!

TRES ONCES...

si, aixis li deiem...*la tres onces* i es que no creixia...

era menudeta, independent i pilla com una mala cosa...pero sempre tenia el sonriure als llavis i els ulls espurnejants. (o aixis m'agrada recordar-la a mi...)

era esquerrana, i aixo em tenia boja, a taula sempre topavem.

quand va tenir qu'apendre a fer ganxet, la mare li ensenyaba amb un mirall... tot un poema!!

ella sempre va lluitar perque pogues esser esquerrana amb tota naturalitat, malgrat que a la mateixa escola la corretgien constantment.

era molt bona estudiant, competitiva i garrepa com qui sap que...a mes tenia la peculiaritat de poder escriure, no tan sols al reves, com fant tans esquerrans, si no que lleguir els seus escrits, necesitaves un mirall

patia dislexia, pero aixo era molt mes divertit...tenia el seu propi vocabulari

*camineta*....eina per fer punta al llapis

*gamatzem*...lloc on guardar les coses

fins i tot el medicament que prenia va patir els canvis de nom, es deia bonifem i ella l'anomenaba foniben!!

feia mil trastades...recordo una vegada que va barrejar colonia a n'el vi, nomes per veura quina cara hi feien els meus pares.

la recordo molt sovint, pero no se perque la majoria del meus records son d'infantessa. va esser una etapa bonica i feliç