LA FOTO ES UN ENLLAÇ AL BLOG DEL SEU AUTORDiu que quan et mors, et passa tota la vida per davant com si fos una peli-cula; a mi em va pasar davant del 7 portes algo similar..vaig reviure en un flash els caps de setmana que havia viscut en alguna ocasió a Barcelona
El dissabte era ja tota una ventura anar-hi en tren. La mare em comprava un parell d'aquell sobres que tenien joguines amb miniatura dins (els recordeu??) i que feien que el viatge no fos tant pesat
L'estació de França, majestuosa i mes encara des de els 5 o 6 anys, era l'encarregada de donar-nos la benvinguda a la ciutat.
Ens allotjàvem a la fonda Rius, aprop de l'estació i del parc de la ciutadella que era el primer destí del dia...el Zoo
Encara recordo l'habitacio com si fos ara..dues grans sales comunicades amb una immensa arcada, que cobria una cortina molt tupida. Poc mobiliari i poca llum que entrava amb una finestra, per el meu gust un pel alta..jajjaja però amb vistes al Tibidabo, que era la següent parada.
El diumentge,desprès d'anar a missa a Santa Maria del Mar, pujàvem al parc de atraccions
Al vespre inevitablement el pare ens convidava al Ruzafa, aprop del 7 portes a menjar maduixes amb nata
Fan la millor nata de tota la ciutat!!, deia orgullós el pare....
El dissabte era ja tota una ventura anar-hi en tren. La mare em comprava un parell d'aquell sobres que tenien joguines amb miniatura dins (els recordeu??) i que feien que el viatge no fos tant pesat
L'estació de França, majestuosa i mes encara des de els 5 o 6 anys, era l'encarregada de donar-nos la benvinguda a la ciutat.
Ens allotjàvem a la fonda Rius, aprop de l'estació i del parc de la ciutadella que era el primer destí del dia...el Zoo
Encara recordo l'habitacio com si fos ara..dues grans sales comunicades amb una immensa arcada, que cobria una cortina molt tupida. Poc mobiliari i poca llum que entrava amb una finestra, per el meu gust un pel alta..jajjaja però amb vistes al Tibidabo, que era la següent parada.
El diumentge,desprès d'anar a missa a Santa Maria del Mar, pujàvem al parc de atraccions
Al vespre inevitablement el pare ens convidava al Ruzafa, aprop del 7 portes a menjar maduixes amb nata
Fan la millor nata de tota la ciutat!!, deia orgullós el pare....
6 comentaris:
VERSION EN CASTELLANO
COMO UN FLASH
Dice que cuando te mueres, te pasa toda la vida por delante como si fuera una pelicula, a mí me pasó ante el 7 puertas algo similar .. reviví en un flash los fines de semana que había vivido en alguna ocasión a Barcelona
El sábado era ya toda una aventura ir en tren. Mi madre me compraba un par de aquellos sobres que tenían juguetes en miniatura dentro (los recordais?) Y que hacían que el viaje no fuera tan pesado
La estación de Francia, majestuosa y más aún desde los 5 o 6 años, era la encargada de darnos la bienvenida a la ciudad.
Nos alojábamos en la fonda Ríus, cerca de la estación y del parque de la ciudadela que era el primer destino del día ... el Zoo
Todavía recuerdo la habitación como si fuera ahora .. dos grandes salas comunicadas con una inmensa arcada, que cubría una cortina muy tupida. Poco mobiliario y poca luz que entraba con una ventana, para mi gusto un poco alta .. jajjaja pero con vistas al Tibidabo, que era la siguiente parada.
El domingo, después de ir a misa en Santa Maria del Mar, subíamos en el parque de atracciones
Por la noche inevitablemente mi padre nos invitaba al Ruzafa, cerca del 7 puertas a comer fresas con nata
Hacen la mejor nata de toda la ciudad!, Decía orgulloso el padre ....
Quina entrada més maca,Barcelona es única i a més, más fer recordar els meus barris de juventud,jo vivia a la Plaça de Palau,al costat de las set portes, el parque la estació de França, la Barceloneta i anava a misa a Santa Maria del Mar.
Quins records.....
Un petó sargantanilla.
Jo havia anat alguna vegada al 7 portes amb el meu avi quan era petit.
Encara tinc ficats al cap l'olor de la sopa de peix i els canelons que menjavem allà.
És curiós com podem recordar situacions del passat per una olor determinada, el sabor d'un plat ...
Bona tarda Sargantana
Sóc de Barcelona i no conec el lloc que deia el teu pare. Ple que expliques, es nota que eren uns moments molt especials!
Ara, però, el panorama per aquella zona ha canviat una mica massa...
Que manera más bonita tienes de contar. Me acuerdo de esos sobres:-)
Besos.
Aissssss! Entenc perfectament de que parles.
Jo també tinc enyorança de Barcelona.
Durant 4 anys vaig viure al costat de St.Maria del Mar.
Per a mi l'estació de França també és molt especial i la duc al cor.
molt bon post!
M'encanta llegir-te.
;-))
Publica un comentari a l'entrada