A SANT LLORENÇ DE LA MUGA

US ENVIO UN RECULL DE PORTES I FINESTRES QUE FEIA MOLTS DIES QUE TENIA AQUEST APARTAT OBLIDAD...

ESPERO QUE US AGRADIN...

BONA SETMANA A TOTS!!

LES PORTES

a la plaça joan tutau de figueres hi trovem aquesta recien inaugurada escultura
pertany al artista oloti quim domene
son cinc portes obertes que representen els cinc continents, unides per un poema de m.marti pol
vol esser el simbol de l'aculliment que fa figueres dels nouvinguts, d'aqui que te les cinc paraules escrites en els diferents idiomes que es parlan a la ciutat.
us en deixo unes imatges i el poema

qualsevol crit resona

mar enlla en un allengua sorprenent

i els cantics entrellacen

neguits i sentiments

fecundament mesclats al llarag dels segles

poliendre de signes

que ningu no pot atribuirse en patrimoni

mes rics serem

com mes diversament

siguem lleials a tota llei de crides

perque el mar que sempre recomença

el simbol de la identitat perdura

miquel marti pol.

a sugerencia de la marta hi he afegit la canço...
tot un encert crec.
gracies!

T'OBRIRE LA PORTA...

Faràs dos trucs i t’obriré la porta

i no em sabré avenir que siguis tu.

Et faré entrar al meu pis, que desconeixes

i que només és fet per subsistir-hi.

Però m’hi trobaràs, qui sap per quin

designi inescrutable. Així que et fiquis

al menjador, veuràs el teu retrat

i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.

Fullejaràs potser Virginia Woolf.

Vindré darrere teu, amb el desig

de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tota la tendresa, et faré asseure

en un dels vells seients que compartíem

(durant els últims temps hi estudiaves

el llarg monòleg d’una dona sola

que tu no vas ser mai). Al teu davant,

espiaré els teus ulls, el dolç somriure

dels teus llavis amables, mig oberts,

i tot acabarà en una abraçada

que serà la primera. No hi haurà

ni passat ni futur. Tot serà lògic.

I aquest poema mai no haurà existit.

cançoner, de feliu formosa

ENTRAREM AL CEL PER LA PORTA DE SERVEI

això no pot ser s´ha d´acabar,
fa massa temps que no surt res bé
però jo se que canviarà.
Fas mala cara sembles cansat
avui la vida t´ha castigat
però no pateixis que no pot durar
tu i jo hem nascut per triomfar.
Una llum ens guiarà.
Una llum ens guiarà
Entrarem al cel per la porta de servei
ens obrirà la fama i els diners.
Entrarem al cel per la porta de servei
i ens quedarem tranquils per sempre més.
Rebentats de treballar,
no tens ningú quant mes falta et fa
les histories tenen un final,
i jo he nascut per ser immortal.
Una llum ens guiarà.
Una llum ens guiarà
Entrarem al cel per la porta de servei
ens obrirà la fama i els diners.
Entrarem al cel per la porta de servei
i ens quedarem tranquils per sempre més

SAU

AIXO ES UN BLOG??

aquesta es la imatge que mes representa el que es un blog...no us sembla?

FINESTRES I PORTES

finestres, i unes cames que m'aguantin

mirant: el malestar del veïnat,

el plom de les estacions,

l'escenari d'un crim,

els vels de l'aire,

qualsevol cosa.

Finestres d'un tren,

vitralls bohemis,

l'estreta obertura

de la visera,

l'ull de bou d'un iot:tant se val,

sempre que hi hagi finestres.

Res més no m'ha de caldre quan,

de la pell, sols me'n quedi la sutura.

LES PORTES DE L'ANIMA

Wallace Stegner, en el seu poètic i captivador llibre En lloc segur, escrigué:

...No hi ha res com un truc a la porta per precipitar el moviment potencial. Quan ets a la part de fora d'una porta i truques al timbre, ha de passar alguna cosa. Algú ha de respondre; hi hagi el que hi hagi a dins, s'ha de revelar. Es respondran preguntes, es dissiparan incerteses o misteris. Començarà una situació que a través de complicacions desconegudes conduirà a una conclusió imprevisible. La resposta al nostre truc pot ser un torrent de benvingudes ploroses, un ull sospitós a l'espiell de la porta, un tret a través de la fusta, qualsevol cosa...