diumenge, 23 de maig de 2010

A SANT LLORENÇ DE LA MUGA








US ENVIO UN RECULL DE PORTES I FINESTRES QUE FEIA MOLTS DIES QUE TENIA AQUEST APARTAT OBLIDAD...
ESPERO QUE US AGRADIN...
BONA SETMANA A TOTS!!

11 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

tenia muy olvidada mi coleccion de fotografias de puestas y ventans..hoy he desempolvado algunas...

que tengais buena semana!

Striper ha dit...

Potser es ser una mica tafaner , pero a mi ,m'agrada mirar finestres i balcons i si estan donant al carer potser es perque son una mica per compartir oi?

nimue ha dit...

són precioses! :)

GURMET ha dit...

Sempre es bonic veure diferents personalitats plasmades a les finestres i balcons , de alguna manera son com una mica l'anima del que hi ha darrere.

TORO SALVAJE ha dit...

Molt maques.

Petons.

Lansbury ha dit...

Que bonic

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

la darrera potser és la que m'agrada més , potser per la meva tendència a trobar la bellesa en allò que encara que sembli deixat de la mà de déu, fa la funció...

salut i art!
Sargantana, tu que ho has vist :)

Agnès S. ha dit...

N'hi ha alguna de ben curiosa!

ANTIQVA ha dit...

Ah, que encanto conocer personas interesadas en coleccionar imagenes plenamente inutiles... Uhm, inmenso encanto...

Un abrazo, Sargantana

fanal blau ha dit...

Bona setmana, sargantana!
Més que estrenada però...:)

sargantana ha dit...

striper
si joan, mai se sap si son per mirar de dins a fora o al reves...

nimue
a mi m'agraden...un petó,maca

gurmet
deixem la nostra petxada en tot...

toro
una abraçada. ;-)

lansbury
muaaaaa, reina!

joan calsapeu- layret
a mi tambe es la que mes, i saps com li diria?..*vuidor*
es el que em fa sentir.
una abraçada

agnes
i vols dir que les curioses no soms nosaltres?? jejjej

antiqva!!!
no digas eso...jamas nada es inutil si con ello disfrutas, practicas o aprendes...
fijate..
acaso la primera no podria ilustrar un magnifico cuento de princesas enamoradas en espera de su caballero?

la segunda es mas humilde, pero es de alguien que ama su tierra, mira que en la maceta la piedra se puso a bailar la sardana...

i acaso no has visto un alma herrante asomarse por la ultima??

antiqva..nada es inutil, querido
nada es en vano..jajajajjaj
mil besos!

fanal
esperem que la propera millor encara
una abraçada