dijous, 20 de maig de 2010

I ELS DIJOUS, MERCAT...


Els veig cada setmana, son grans, molt grans.
Porten la compra en dos bosses, una cada un
van a poc a poc, no poden fer altre cosa
i pas a pas s'allunyen fins la setmana pròxima

Peró el que mes els hi admiro i envejo es la dolçor
amb que van agafats de la mà, i es miren
i es somriuen.
s'endevinen les complicitats de tota una vida

Jo, de gran vull esser com ells,i els dijous anar al mercat agafada a la teva mà.

20 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

Y LOS JUEVES...MERCADO

Los veo cada semana, son mayores, muy mayores.
Llevan la compra en dos bolsas, una cada uno
andan lentamente, no pueden hacer otra cosa
y paso a paso se alejan hasta la semana próxima

Pero lo que mas les admiro y envidio es la dulzura
con que se dan la mano, y se miran
y se sonríen.
Se adivinan las complicidades de toda una vida

Yo, de mayor quiero ser como ellos;
y los jueves ir al mercado cogida en tu mano.

Albert B. i R. ha dit...

Els meus avis van exactament igual. És tendre i alhora alliçonador veure, com després de tantes dècades, continuen estimant-se tant. Van suportar unes situacions terriblement pitjors que les nostres i aquí els tenim, units com sempre. En un món de bojos com l'actual, veure i conèixer casos així ens manté de peus a terra i ensenya molt.

Carme ha dit...

Admiració, enveja, tendresa... desperten tantes coses! Jo també vull ser com ells!

Pere ha dit...

Jo també vull passejar pel mercat agafat de la mà quan sigui gran. Però sense bosses, ho comprarem tot per internet i ens ho portaran a casa.
Potser fins hi tot inventaran sentiments on-line.

Bona nit Sargantana.

Assumpta ha dit...

Siiiiiiiii, jo també vull!!!

Què maco, Sargantana... quin post tan preciós.

F.Puigcarbó ha dit...

això ho deu portar l'edat, jo ja començo a anar d'aquest pal, tot i que tanta tendressa necessita una edat que encara no he assolit.

TORO SALVAJE ha dit...

:)

Clar que si.

Petons.

Striper ha dit...

Aquestes coses et fan veure que l'amor existeix.

GURMET ha dit...

El carinyo i l'amor no cadiquen i ben cuidats sempre donen fruits.

garbi24 ha dit...

si aconseguim que no s'apagui el foc, ho farem

Lansbury ha dit...

Si que bonic que es ise amor

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

paranoia?
és fantàstic!
l'amor, senti-ho!
tu que ho veus i ens ho expliques...

salut i bon cap de setmana

Joan González ha dit...

JOOOOOOOOOOOO... JO TAMBEEEEEEEEE

SALUT
JOAN

Santi Bosch ha dit...

Es tot tendresa,molt bonica l´imatge ,despres de tants anys tot sembla que continua igual,molt pocs ho poden dir no...?
Gràcies per els teus darrers comentaris, salut i bones fotos !!

Agnès S. ha dit...

Que maco! Com m'agradaria a mi també,...però per quantes crisis ens cadrà superar i aguantar per arribar a aquest grau de companyerisme! i carinyo, ai!

Joana ha dit...

A vegades la vida és això. Plasmar aquests moments i si pots viure'ls :)

Mireia ha dit...

Que maco! i que observadora que ets; segur que hi ha gent queno s'hi ha n'hi fixat

nimue ha dit...

que bonic deu ser... B7s!

sargantana ha dit...

albert
jo no he tingut opcio de viure aixo d'aprop, potser per aixo em crida.
tens sort,

carme
benvinguda al club

pere
i vol dir senyor pere que ja no estan inventats??
aixis i tot..
espero que voste i la seva parella pasim aprop meu i jo tambe en pugui gaudir

Assumpta
pura enveja maca...res mes que aixo
un petonet

f. puigcarbo
dona't temps dons..si estas en el cami,ja es prou

toro
un petonet, xavi

striper
bo, i tant
pero ho pots apreciar en moltes altres tambe.
nomes cal estar alerta
bon dia joan!

gurmet
si.una recepte on si els ingredients son bons; el resultat es asegurat.

garbi
una resposta ben sensata,
es ben cert

lansbury
ep..nina..tot be??
m'alegra tenir.te aqui
un petonet

joan
tambe per tu, nano..
cuida't

joan gonzalez
dons vinga..a la llista.jajajaj

santi
gracies a tu
m'agrada el que veus. tan sols aixo
endevant!!

agnes
potser aixo forma part de l'encant; que no es facil
pero quand ja hi ets, te que esser...

joana
dons si..la pena es tenir que fer-ho en la pell d'altres
aviam si en sabem!

mireia
son les petites coses que deiem, que a la fi, son les importants
no te sembla?

nimue
jo tambe ho penso aixis
tan de bo arrivar-hi

bona setmana a tots!!

ANTIQVA ha dit...

Si, si, si... Claro que si... Sin duda alguna.

Al final, lo importante de la vida es eso y poco mas.

Y el poco mas, realmente, es insustancial.

Un fuerte abrazo, amiga