Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paranoies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paranoies. Mostrar tots els missatges
diumenge, 27 de març del 2011
T'ESTIMO...
Avui m'he llevat amb aquesta canço al cap...... nnaannana..anananna...nann...nanananana (millor clica)
dissabte, 26 de febrer del 2011
dimarts, 22 de febrer del 2011
dissabte, 22 de gener del 2011
EL MEU COSTAT OBSCUR...
EL MEU COSTAT OBSCUR...
Em dic Àngels i era distribuïdora AVON
hahahahhah,
Em dic Àngels i era distribuïdora AVON
hahahahhah,
Dons si..com diu l'Assumpta en el seu post recent, tots tenim un costat obscur !!
Peró esser distribuïdora avon no va estar malament del tot; no et feies d'or, al menys jo, per el rato i les ganes que hi posava, però sempre hi ha gent del teu entorn mes o menys disposats a comprar algo
Tampoc calia dir lo del...*ding dong...avon llama..dele la bienvenida*, que ja es molt, peró t'obligava a estar al dia en determinades coses que sempre es bo. i tenir el recolzament del nom avon i les garanties que ofereix, sempre obre moltes portes.
Desprès de un parell d'anys la situació va canviar i ho vaig deixar, pero per casa corren encara un pilotet de peces de catàleg que encara mantenen la seva qualitat
i es que com diu l'Assumpta...tots tenim un passat...
Bon cap de setmana!!
Peró esser distribuïdora avon no va estar malament del tot; no et feies d'or, al menys jo, per el rato i les ganes que hi posava, però sempre hi ha gent del teu entorn mes o menys disposats a comprar algo
Tampoc calia dir lo del...*ding dong...avon llama..dele la bienvenida*, que ja es molt, peró t'obligava a estar al dia en determinades coses que sempre es bo. i tenir el recolzament del nom avon i les garanties que ofereix, sempre obre moltes portes.
Desprès de un parell d'anys la situació va canviar i ho vaig deixar, pero per casa corren encara un pilotet de peces de catàleg que encara mantenen la seva qualitat
i es que com diu l'Assumpta...tots tenim un passat...
Bon cap de setmana!!
dimarts, 18 de gener del 2011
SOMNIS..DESITJOS...??
La fragilitat dels somnis.... i... la força dels desitjos.!!
O era..la força dels somnis..i la fragilitat dels desitjos????
Un somni, es un desitj no realitzat??
Per que hi han coses que canvien de gust de quan les desitges a quan les tens?
El fet que sapiguem que no podem aconseguir un somni, fa que el seu desitj sigui mes gran??
Que ens passa quan perdem un somni? i... quan es compleix un desitj?
Per construir un bell somni...
el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.
Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.
Orientat al sud i protegit dels vents.
Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?
Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.
I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.
Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.
Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?
Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runes
i fer-ne un altre, tot seguit.
J.M.Serrat
O era..la força dels somnis..i la fragilitat dels desitjos????
Un somni, es un desitj no realitzat??
Per que hi han coses que canvien de gust de quan les desitges a quan les tens?
El fet que sapiguem que no podem aconseguir un somni, fa que el seu desitj sigui mes gran??
Que ens passa quan perdem un somni? i... quan es compleix un desitj?
Per construir un bell somni...
el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.
Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.
Orientat al sud i protegit dels vents.
Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?
Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.
I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.
Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.
Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?
Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runes
i fer-ne un altre, tot seguit.
J.M.Serrat
dissabte, 15 de gener del 2011
LES PERSONES QUE NECESSITEM...
Sempre creia que hi havien persones imprescindibles per mi, sense les que no podria viure.
Malauradament, la vida m'en ha arrebatat algunes i encara soc aquí...(amb ferides, amb buidors, però aquí; de vegades penso quantes llàgrimes s'han de besar per plorar les absències?, si mai es recobre la calma.. o si la ferida resta oberta de per vida... )
D'altre banda, he apres el valor de les persones que senzillament estan al meu entorn, sense mes. i m'agrada que hi siguin! M'ajuden a sentir-me bé i a esser jo.
Potser la meva conclusió avui es que: Ningú m'es imprescindible, però tots em son necessaris
Ho veieu igual??
diumenge, 9 de gener del 2011
dimecres, 29 de desembre del 2010
NADAL ATÌPIC
NO ES EL NOSTRE PAISATGE HABITUAL....
NI UNA ESCENA DE LA PELICULA *PSICOSIS*...
NO ES LA DECORACIO NADALENCA DE CASA NOSTRA....
NI AIXO UN SOPAR DEL BULLI....
TAMPOC ES EL CROUPIER DEL CASINO DE PERALADA...
NI LES RESTES DEL ULTIM *BOTELLON*...
PERO S'ENS HA OFERT UNA BONA....
a poc a poc..pero ja soc aqui de nou!
tinc feina si vull posar-me al dia!!
dijous, 25 de novembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
ESOS LOCOS BAJITOS....
- Dons el meu aniversari es l'onze d'hivern
- No puc trucar a casa perque el telefon es nou i no te ratlla
jugant a les botigues:
-Bon dia, voldria una camineta per fer punxa al llapis
-Un moment que li vaig a buscar al gamatzem
dissabte, 6 de novembre del 2010
QUATRE LLETRES...
Aquest nèctar que em tempta i em trempa cada matí,
saba i benzina del meu terennar
amic confident en moments de soledat i també en la millor companyia,
relaxant entre les mans, excitant al paladar
dolç, amarg..
sol o acompanyat..
fosc, espès....catalitzador de sensacions
m'electrifica, em desperta,
m'incita amb el seu aroma i em fa viatjar a països allunyats
reconfortant a l'hivern, al estiu refrescant
m'agrada el seu aroma,
el seu color, la seva sonoritat
i fins i tot la seva cal·ligrafia..
CAFÈ
dijous, 28 d’octubre del 2010
PARAULES ENCALLADES...
Hi han dies que no tens res a dir...
n'hi han que no trobes les paraules per dir el que vols...
i encara queden els dies que tot i volguer dir algo,
n'hi han que no trobes les paraules per dir el que vols...
i encara queden els dies que tot i volguer dir algo,
s'et fa un nus a la gola i no pots.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
IMAGINA...
imagina't que....
aquest mati en mirar per la finestra tot es trist i emboirat,
aquest mati en mirar per la finestra tot es trist i emboirat,
però algú el dona la ma i et fa volar per sota els núvols...
entre vinyes i oliveres..
i veus la tardor que bé ...
i l'estiu que no s'en vol anar ...
i descobreixes nous racons i fins i tot
sens el sol sobre la pell encara que no es pugui veure
divendres, 8 d’octubre del 2010
COQUETERIA?.....NOOOO!!!
Descobrir en la cara d'un senyor gran els rasgos d'un amic d'infantessa, no sempre es agradable. Irreversible-ment penses si ell te esta veien en la mateixa manera.
les pells cauen,
les carns tiben,
els cabells empali-deixen
i la vitalitat s'esvaeix...
sovint s'ha perdut l'inocencia en la mirada
i fins i tot, de vegades el somriure
La sort es que aquí als blogs aixo no passa.
Creixem, madurem...evolucionem, però al menys no hem de patir per les arrugues
hahahahahhaha!
Que tingueu bon cap de setmana!!
diumenge, 3 d’octubre del 2010
dissabte, 11 de setembre del 2010
COMPOSAR UN POST...
Les mans sobrevolen el teclat
Les lletres reposen en formació mentre esperen esdevenir paraules.
Es el moment màgic d'escriure.
De sobte, tot s'activa; lletres, paraules i frases a la senyal del moviment de les mans, primer lleu i reposat, desprès els dit àgils embogeixen i s'encomanen els uns als altres l'energia i el sentiment...
Com si d'un armonios piano es tractes, i d'una bella melodia les paraules s'arrengleren i s'expresen, de vegades amb tendresa, d'altres amb rabia, però sempre sota la batuta del cor que es qui marca el compas i el tema
Es el moment de rellegir i com un pintor donant l'ultim retoc, escampar una coma aquí..un accent allà
Ja nomes queda afegir l'imatge que sovint es el motiu i el principi de tot plegat; visualitzacio prèvia i publicar!
En un altre ordre de coses, volia recordar-vos que al blog dels racons de Catalunya, estem preparan un post amb les imatges que ens deixi la diada del 11 de setembre; banderes, activitats i sensacions
Ens agradaria poder comptar amb les vostres aportacions, per tant..estigueu alertes i camara en ma!!
Bona diada a tots!!
dimarts, 31 d’agost del 2010
AL COLEEEEE....
Anar a l'escola es un mal assumpte, mes encara si tens 6 anys i desprès d'haver estat sempre radera les faldilles de la mare; ella ha tingut una criatura petita i a tu et fan fora de casa amb l'excusa d'anar al cole.
Tot aixo es veu agreujat si l'escola es de monges i parlem dels anys 60
No...NO...No us penseu que soc de les que reneguen d'haver anat a escoles de monges, o que vai quedar traumatitzada.Per res...el trauma mes gran me'l va proporcionar el vestuari de les dones en qüestió.
Aquells hàbits marrons, recollits a la cintura amb un senzill cordó blanc, i tot l'any amb sandàlies...El pitjor sens dubte era la *toca* del cap. Els hi sortien una especie d'ales emmidonades fins a límits insospitats que en lloc de donar-lis un aspecte angelical les feia semblar mes aviat uns *bisonts fantasmagorics*
Algú ha gosat anomenar.les monges voladores (volar no sé..pero planejar, segur que s'ho haguessin pogut permetre)
A mi..realment em feien molta por!!
dimarts, 24 d’agost del 2010
dilluns, 23 d’agost del 2010
A L'AEROPORT...
La gent corre com si no tingues temps..
de dalt a baix, de dreta a esquerra..
dibuixant mil camins inexistents, rutes mai inventades
En una taula, un home barbut
s'esmicola el cap intentant fer un passatemps
mentre mira el rellotge un i un altre cop,
un infant juga amb les claus de sa mare
clinclinejant les rialles,
mentre dos enamorats es despedeix
amb petons humits i llàgrimes de mar
Maletes, bosses i paquets s'amunteguen per els racons,
paisatges amb terres de mirall
i parets engalanades de somriures.
Gent de totes mides i colors,
en una gegantina torre de Babel.
Quantes soletats compartides!!
Quants somnis per fer volar!!
Maletes que caminen soles,
escales que baixen buides,
cambrers, hostesses i taxistes
pul·lula'n con abelles en un jardí.
Uns esperen, d'altres van i molts venen,
...Il·lusions viatgeres que potser no tornaran!!
diumenge, 22 d’agost del 2010
SHAKIRA...??
SHAKIRA I LA LLET
article llegit a la contraportada del Diari de Girona i escrit per Francesc Cruanyes
canço del chojin... *SI MI CHICA SE LLAMARA SHAKIRA*
Diuen els que l'han vist de tu a tu que és baixeta i que té el cul gros -la tele sempre enganya-, que mou els malucs com ningú, que és trempada com un pèsol, que escriu i musica ella soleta, que a la Barranquilla natal va ser nena prodigi, que ha estat la reina del Mundial de futbol, que és una de les cantants que més ingressa... I diu, la xicota, que té sang catalana, que té ben present la terra de sa mare, que està enamorada de Barcelona i que vol aprendre català.
Shakira Isabel Mebarak Ripoll té els anys de Crist i tota la capacitat per fer allò que li roti. A Barcelona, on grava un clip, aquests dies s'ha muntat un cert sidral perquè s'ha remullat en una font i perquè anava en moto de paquet i sense casc. Mal fet, és clar. Però el provincianisme furibund ja n'ha fet portada: que si a un altre no li ho haurien permès, que si ha de pagar una multa, que si a fer el merda a una altra ciutat... L'estretor de mires no té fronteres. La mateixa colombiana es va passejar abans de l'estiu per Ripoll, va fer de grangera a Molló i fa un parell de setmanes va enregistrar a Avinyonet de Puigventós. Ningú no va fer escarafalls. Les coses al seu lloc: entre estendre catifes vermelles i sancionar la seva presència, seny.
I rauxa intel•ligent, l'art de fer anar l'aigua al propi molí. Que la Shakira diu que vol conèixer les arrels que té en aquest petit país sense estat...? No sé a què esperen els consellers per moure el cul com ella i rebre-la al despatx en audiència promocional. T'imagines una sola frase, no res, una seqüència a mig videoclip, un primer pla de la mossa picant l'ullet a la pantalla bo i dient una cosa així com "Sóc catalana, del Pirineu"... Vendríem tota la llet d'una tacada!
article llegit a la contraportada del Diari de Girona i escrit per Francesc Cruanyes
canço del chojin... *SI MI CHICA SE LLAMARA SHAKIRA*
Diuen els que l'han vist de tu a tu que és baixeta i que té el cul gros -la tele sempre enganya-, que mou els malucs com ningú, que és trempada com un pèsol, que escriu i musica ella soleta, que a la Barranquilla natal va ser nena prodigi, que ha estat la reina del Mundial de futbol, que és una de les cantants que més ingressa... I diu, la xicota, que té sang catalana, que té ben present la terra de sa mare, que està enamorada de Barcelona i que vol aprendre català.
Shakira Isabel Mebarak Ripoll té els anys de Crist i tota la capacitat per fer allò que li roti. A Barcelona, on grava un clip, aquests dies s'ha muntat un cert sidral perquè s'ha remullat en una font i perquè anava en moto de paquet i sense casc. Mal fet, és clar. Però el provincianisme furibund ja n'ha fet portada: que si a un altre no li ho haurien permès, que si ha de pagar una multa, que si a fer el merda a una altra ciutat... L'estretor de mires no té fronteres. La mateixa colombiana es va passejar abans de l'estiu per Ripoll, va fer de grangera a Molló i fa un parell de setmanes va enregistrar a Avinyonet de Puigventós. Ningú no va fer escarafalls. Les coses al seu lloc: entre estendre catifes vermelles i sancionar la seva presència, seny.
I rauxa intel•ligent, l'art de fer anar l'aigua al propi molí. Que la Shakira diu que vol conèixer les arrels que té en aquest petit país sense estat...? No sé a què esperen els consellers per moure el cul com ella i rebre-la al despatx en audiència promocional. T'imagines una sola frase, no res, una seqüència a mig videoclip, un primer pla de la mossa picant l'ullet a la pantalla bo i dient una cosa així com "Sóc catalana, del Pirineu"... Vendríem tota la llet d'una tacada!
BON DIUMENTGE A TOTS!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)