La gent corre com si no tingues temps..
de dalt a baix, de dreta a esquerra..
dibuixant mil camins inexistents, rutes mai inventades
En una taula, un home barbut
s'esmicola el cap intentant fer un passatemps
mentre mira el rellotge un i un altre cop,
un infant juga amb les claus de sa mare
clinclinejant les rialles,
mentre dos enamorats es despedeix
amb petons humits i llàgrimes de mar
Maletes, bosses i paquets s'amunteguen per els racons,
paisatges amb terres de mirall
i parets engalanades de somriures.
Gent de totes mides i colors,
en una gegantina torre de Babel.
Quantes soletats compartides!!
Quants somnis per fer volar!!
Maletes que caminen soles,
escales que baixen buides,
cambrers, hostesses i taxistes
pul·lula'n con abelles en un jardí.
Uns esperen, d'altres van i molts venen,
...Il·lusions viatgeres que potser no tornaran!!
13 comentaris:
version en castellano
EN EL AEROPUERTO
La gente corre como si no tuviera tiempo ..
de arriba abajo, de derecha a izquierda ..
dibujando mil caminos inexistentes, rutas nunca inventadas
En una mesa, un hombre barbudo se
desmenuza la cabeza intentando hacer un pasatiempo
mientras mira el reloj una y otra vez,
un niño juega con las claves de su madre
clinclineando las risas,
mientras dos enamorados se despide
con besos húmedos y lágrimas de mar
Maletas, bolsas y paquetes se amontonan por los rincones,
paisajes con suelos de espejo
y paredes engalanadas de sonrisas.
Gente de todos los tamaños y colores,
en una gigantesca torre de Babel.
Cuantas soledades compartidas!
¿Cuántos sueños por volar!
Maletas que caminan solas,
escaleras que bajan vacías,
camareros, azafatas y taxistas
pululan como abejas en un jardín.
Unos esperan, otros van y muchos vienen,
... Ilusiones viajeras que quizás no volverán!
m'encanten els aeroports per imaginar històries... n'hi ha tantes i tant variades!
petons maca!
Abans el aeroports em donaven sensació de llibertat, ara massificació, aclaparament i incomoditat. No sé potser m'he fet gran i això de la globalització no acaba de agradar.
Bon dia Sargantana.
els aeroports i les estacions són espais màgics, on fàcilment podries passar-t'hi hores (de vegades a la força)contemplant l'anar i vindre de la gent
A mi m'agobia un poc que sigui un espai de trànsit. M'hi sento insegura i, com en Pere, aclaparada davant tanta massificació, però volar m'agrada molt.
Saps jo quan viatjo i he d'estar molt de temps a l'aeroport, sempre estic escrivint escenes que veig, observar el que hi ha al meu voltant i escoltar les diferents converses i em dona la satisfacció de estar coneixent una mica mes al esser humá i la vida. Es molt interesant. De fet ho faig també al tren on viatjo sovint.
Petonetsss
Si te'n vas de viatge i no m'ho expliques, uix, uix quan et vegi...
avui tinc un dia tonto, molt tonto...
espais obert, espais de passada, espais de trobada... espais per arrencar a volar!
salut i bon estiu
Espais per mentres esperas mirá la gent e inventá historias de tota mena,tots corren,tots van perdut i miran el relotge.
Un avió de petons.
EM PENSO QUE EN FAIG VELL!!TANTA GENT ACABA AGOBIANT,,UFFFF.
M'agrada anar als aeoports i crec que de la manera que has escrit aquestes paraules també et fixes amb la gent i l'imaginació et va a mil per hora.
felicitats per fer-ho tan real.
són tot un món, els aeroports! B7s!
jo no he volat gaire...m'agrada el contacte amb el terra i a mes crec que hi han camins que s'han de fer delcalç, pero es cert que veure les cose des de un altre prespectiva es bó.
la impersonalitat que tenen aquets llocs de grans aglomeracions , m'entristeix molt
les persones es mouen le unes al costat de les altres amb total indiferencia i ignorancia del altre.
una llastima!
potser aixo em porta a fer les meves pelicules particulars, per humanitzar.ho una miqueta.
gracies per esser aqui, amics meus
Publica un comentari a l'entrada