dilluns, 23 d’agost de 2010

A L'AEROPORT...



La gent corre com si no tingues temps..
de dalt a baix, de dreta a esquerra..
dibuixant mil camins inexistents, rutes mai inventades

En una taula, un home barbut
s'esmicola el cap intentant fer un passatemps
mentre mira el rellotge un i un altre cop,
un infant juga amb les claus de sa mare
clinclinejant les rialles,
mentre dos enamorats es despedeix
amb petons humits i llàgrimes de mar

Maletes, bosses i paquets s'amunteguen per els racons,
paisatges amb terres de mirall
i parets engalanades de somriures.

Gent de totes mides i colors,
en una gegantina torre de Babel.

Quantes soletats compartides!!
Quants somnis per fer volar!!

Maletes que caminen soles,
escales que baixen buides,
cambrers, hostesses i taxistes
pul·lula'n con abelles en un jardí.

Uns esperen, d'altres van i molts venen,
...Il·lusions viatgeres que potser no tornaran!!

13 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

EN EL AEROPUERTO

La gente corre como si no tuviera tiempo ..
de arriba abajo, de derecha a izquierda ..
dibujando mil caminos inexistentes, rutas nunca inventadas

En una mesa, un hombre barbudo se
desmenuza la cabeza intentando hacer un pasatiempo
mientras mira el reloj una y otra vez,
un niño juega con las claves de su madre
clinclineando las risas,
mientras dos enamorados se despide
con besos húmedos y lágrimas de mar

Maletas, bolsas y paquetes se amontonan por los rincones,
paisajes con suelos de espejo
y paredes engalanadas de sonrisas.

Gente de todos los tamaños y colores,
en una gigantesca torre de Babel.

Cuantas soledades compartidas!
¿Cuántos sueños por volar!

Maletas que caminan solas,
escaleras que bajan vacías,
camareros, azafatas y taxistas
pululan como abejas en un jardín.

Unos esperan, otros van y muchos vienen,
... Ilusiones viajeras que quizás no volverán!

mar ha dit...

m'encanten els aeroports per imaginar històries... n'hi ha tantes i tant variades!

petons maca!

Pere ha dit...

Abans el aeroports em donaven sensació de llibertat, ara massificació, aclaparament i incomoditat. No sé potser m'he fet gran i això de la globalització no acaba de agradar.

Bon dia Sargantana.

Jesús M. Tibau ha dit...

els aeroports i les estacions són espais màgics, on fàcilment podries passar-t'hi hores (de vegades a la força)contemplant l'anar i vindre de la gent

Vida ha dit...

A mi m'agobia un poc que sigui un espai de trànsit. M'hi sento insegura i, com en Pere, aclaparada davant tanta massificació, però volar m'agrada molt.

lisebe ha dit...

Saps jo quan viatjo i he d'estar molt de temps a l'aeroport, sempre estic escrivint escenes que veig, observar el que hi ha al meu voltant i escoltar les diferents converses i em dona la satisfacció de estar coneixent una mica mes al esser humá i la vida. Es molt interesant. De fet ho faig també al tren on viatjo sovint.

Petonetsss

zel ha dit...

Si te'n vas de viatge i no m'ho expliques, uix, uix quan et vegi...

avui tinc un dia tonto, molt tonto...

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

espais obert, espais de passada, espais de trobada... espais per arrencar a volar!

salut i bon estiu

Pakiba ha dit...

Espais per mentres esperas mirá la gent e inventá historias de tota mena,tots corren,tots van perdut i miran el relotge.

Un avió de petons.

A.L.Zarapico(hydro) ha dit...

EM PENSO QUE EN FAIG VELL!!TANTA GENT ACABA AGOBIANT,,UFFFF.

Pep ha dit...

M'agrada anar als aeoports i crec que de la manera que has escrit aquestes paraules també et fixes amb la gent i l'imaginació et va a mil per hora.
felicitats per fer-ho tan real.

nimue ha dit...

són tot un món, els aeroports! B7s!

sargantana ha dit...

jo no he volat gaire...m'agrada el contacte amb el terra i a mes crec que hi han camins que s'han de fer delcalç, pero es cert que veure les cose des de un altre prespectiva es bó.
la impersonalitat que tenen aquets llocs de grans aglomeracions , m'entristeix molt
les persones es mouen le unes al costat de les altres amb total indiferencia i ignorancia del altre.
una llastima!
potser aixo em porta a fer les meves pelicules particulars, per humanitzar.ho una miqueta.

gracies per esser aqui, amics meus