TOT TE UN PRINCIPI I UN FINAL...

Ens ho hem passat molt be amb vosaltres

aquí hem nascut i crescut i hem compartit i apres molt...

El blog de la sargantana ens ha donat tant!!

Quasi 470 post es un bon curriculum

(encara que molts no es puguin ni agafar amb pinces..jejejej)

Agraïm als 131 seguidors la paciència que han tingut

i el molt que han alimentat el nostre ego...

Peró, potser perquè es primavera

potser perquè sempre hi ha un abans i un desprès

o potser per res en especial...

Ara...ens be de gust un canvi!!

Si encara no n'esteu tips i en voleu veure i compartir mes...

Esteu convidats!!

VOLEU VENIR?? (nomes cal clicar a sobre)

GRACIES..

GAUDEIX...

CLICA SOBRE L'IMATGE




I DEIXA QUE HO GAUDEXIN ELS TEUS FILLS ,

I ELS FILLS DELS TEUS FILLS.

I TOTS ELS QUE HAN DE VENIR...

L'HORA DEL PLANETA

http://www.horadelplaneta.es/ clicar sobre l'imatge

molts grans de sorra poden fer un desert..

aixo es feina de tots...no ens quedem quiets!!

MUCHOS GRANOS DE ARENA PUEDEN FORMAR UN DESIERTO

ESTO ES TRABAJO DE TODOS...NO NOS QUEDEMOS QUIETOS!!

L'ARBRE

Te un verd que enlluerna,net i brillant.
Les fulles cansades d'aguantar el pes, s'espolsen una a una les gotes de pluja com si ploresin

S'endevina el resol i l'aire esdevé mes actiu a cada moment
Com una dansa sensual les branques es mouen dolçament, no se sap si es el vent que les fa ballar, o si son elles que al bellugar originen el vent, però es un espectacle digne d'admirar

El cel s'esquerda i el sol tafaneja per entre els núvols, tot fent renéixer les ombres, i es respira la primavera en l'ambient...

RENTAR LA ROBA....

Abans de la rentadora * superautomatica*, la meva mare rentava la roba amb una rentadora de turbina.
L'artefacte en si, era simple però molt útil.
L'omplies d'aigua i detergent en pols *para lavar a mano* (que per cert fotia una espuma que te mueres) i una elice que tenia a baix feia girar l'aigua i la roba, tenia un tub per desaiguar i poc mes....que mes vols??
Primer rentaves i desprès tocava esbandir-la. Un xollo vaja!
Recordo que per dins era blava com una piscina.
Aixo si, quan va néixer la meva germana, varen comprar una assecadora. L'andròmina en qüestió era com una galleda grossa amb una tapadora i voltava mes que una baldufa, la roba no sortia seca del tot..pero deunidó
L'únic problema era que al centrifugar es movia i tenies que vigilar que no s'escapes cap a ca la veïna.
Ahhhh... i el detergent es deia PERSIL o TU-TU. jajajajajajaj
Quins temps!!

PASSAR PÀGINA...

Amb els peus dins l'aigua i la mirada perduda en l'horitzó...he plorat

Es curiós com recobrar coses senzilles i de vegades cotidianes, a les que mai habíem donat un valor excessiu o que no habíem pensat que podíem perdre, ens pugui fer sentir tan be.

Dilluns em reincorporo a la feina, en realitat potser encara no estic a punt del tot, però necessito fer-ho o al menys provar-ho i recobrar del tot la meva vida, que tant m'agradava.

Que tinguem bona setmana!!.

COM UN ÀNGEL...

Entre pins i suredes, la bruma fa camí..

El sol i els núvols, juguen a amagar amb el Montgrí...

...i amb el llac

...i amb mi, que sentada al meu nuvol,

em deixo seduir per la meva terra i per el meu cel...

I em sento com un àngel.

MATRIOSKA...

Expliquen llegendes llunyanes que en Serguei era un solitari fuster que vivia aprop del llac Baikai a Rusia
Tenia afició per fer petites figures de amb els troncs i fustes que recullia al bosc.
Un dia, quan ja tornava a casa, va trobar un tronc especial, era una fusta blanca molt maca tant que s'en faria alguna coseta ben especial.
Pasaven els dies i no s'acabava de decidir que fer.ne, fins que un matí es va dir, en fare una nina ben bonica per que em fasi companyia
Aixis va esser, la va polir..li va donar uns colors molts vius i macos i la va posar al seu taller
Als matins al arrivar li deia: - Bon dia, Matrioska! i despres anava per feina.
Aixis un dia i un altre i es sentia acompanyat
Un matí va dir: - Bon dia, Matrioska! i va sentir una veueta suau que amb un xixiueix li responia: -Bon dia Serguei
Des de aquell moment en Serguei i la Matrioska parlaven en la intimitat del taller i s'explicaven moltes coses..
Peró ella s'entristi i sota l'insistencia d'en Serguei li va explicar el motiu
-Els pardals de la finestra tenen les seves cries, les sargantanes del jardi, tenen les seves cries..fins i tot el fuster la tenia a ella, pero Matrioska no tenia a ningu seu i aixo l'entristia
A n'en Serguei que no li agradava veure-la trista va començar a pensar com ho podia solucionar.
Es va dir; potser de la fusta de dins seu en podria fer un altre nina, i aixis ho va fer.
El resultat va esser una nina preciosa com la mateixa Matrioska tan sols que una mica mes petita, i la van anomenar Trioska.
Als matins en Serguei deia: . Bon dia Matrioska, bon dia Trioska.
Elles deien:- Bon dia, Serguei i es passaven tot el dia parlant i cantant.
Peró la Trioska entristia, tenia el mateix sentiment que la Matrioska temps enrere
En Serguei ho va soluciona de la mateixa manera i va fer amb la fusta de dins la Trioska una nineta una mica mes petita encara, i li van dir Oska
Ara als matins en Serguei saludava: - Bon dia, Matrioska...Bon dia Trioska...Bon dia Oska i aixis un dia i un altre
Ja es veia venir, i un dia l'Oska va començar a entristir, ara ja nomes podia fer una minuscula figura de la fusta de dins de la nina. Tenia que pensar alguna cosa!
De la fusta de dins l'Oska en va fer una radera figureta pero al pintarla li fa fer uns granas bigotis i el va posar davant del mirall i li va dir:
- Mira, tu ets Ka i ets un home, tu no pots fills ni cries de dins teu.
Desprès posar en Ka dins l'Oska i aquesta dins la Trioska i totes juntes dins la Matrioska, i s'en va anar a dormir.
Al mati següent , al entrar al taller havien desaparegut la Matrioska i tot el de dins seu i mai mes en va sapiguer res i en Serguei es sentia molt sol

Si mai us cau a les mans una Matrioska, assegureu-vos del que te dins, no fos la que encara enyora en Serguei i que guarda dins seu la Trioska, L'Oska i en Ka.

I si voleu...muñeca rusa, una canço d'en J. M. Serrat

RES ESPECIAL...

Dons aixo...quasi res en especial..tan sols que son les primeres fotos que faig des de fa mes de un mes. i les volia compartir amb vosaltres

Bon cap de setmana a tothom!

...I ELS PETONS??

dibuix de stella sidi

Jo, els guardo a la farmaciola, per si mai hi ha una emergència,
A la cuina, per arreglar els plats, espessir la sopa i decorar els pastissos, a mes ajuden a fer la digestió
Sempre en tinc algun al congelador, per si m'ataca la migranya (posat al front amb mimo, son un ali-vi instantani)

A la caixa dels fils, per si cal fer un sur-sit o tapar un set a algun somni
En tinc de apassionats al moble bar i de dolços amb les gominoles
Sempre en porto un a la butxaca de dins de l'abric, per por d'un atac de melangia; diu que posat sota la llengua actua ràpidament.

M'agraden els que em salten al coll, els que em puge'n per l'esquena, i els que no em deixen respirar.
I si em sento sola..m'agrada posar-ne un darrera l'orella i sentir-lo xiuxiuejar.

Els tinc tendres, forts, sincers, timits, humits i fins i tot de cridaners.

En una caixeta de la tauleta de nit en vaig trobar un de dormit, un *mai fet*, un de robat i un sense estrenar, velles relíquies de família..

N'hi han de teus, d'ella, de vosaltres en tinc de seus i molts de ells..

Us els aconsello els petons, son econòmics, no caduca'n i ajuden a sentir-se be.

Petons per tots!!

EL MEU PATI..

El meu pati es petit, però s'hi veu sortir el sol cada mati
hi canten les cardines i s'hi banyen els pardals.

S'hi sent el vent a la cara
i la terra sota els peus
i hi arriba l'olor del mar.

Les flors hi creixen amb ganes
i les sargantanes s'hi asoleien a tota hora.

Al capvespre nomes cal aixecar el cap
per veure com s'encenen els estels un a un
no els veig tots, ja ho se.

Se que hi ha mes mon darrera de les meves
quatre parets, però jo soc feliç aquí...

QUATRE LLETRES...

Aquest nèctar que em tempta i em trempa cada matí,
saba i benzina del meu terennar
amic confident en moments de soledat i també en la millor companyia,
relaxant entre les mans, excitant al paladar
dolç, amarg..
sol o acompanyat..
fosc, espès....catalitzador de sensacions
m'electrifica, em desperta,
m'incita amb el seu aroma i em fa viatjar a països allunyats
reconfortant a l'hivern, al estiu refrescant
m'agrada el seu aroma,
el seu color, la seva sonoritat
i fins i tot la seva cal·ligrafia..
CAFÈ

pintura de Akiko Gevers

VISQUEM, RIGUEM I SOMIEM...

Sens dubte vosaltres sou una de les millors teràpies.
Gracies,
Sentir-vos tant aprop es un anim i un alicient, però no patiu...estic i estaré be
Se que les lletres traspuen sentiments i volia que sapiguesiu els meus; ara també m'heu mostrat els vostres.
De vegades, no us ho negaré pas, necessito llegir-ho o dir-ho per tal de anar-ho assimilant i entenguen.
Els dies han esdevingut tremendament llargs, però tampoc tinc cap presa en consumir-los. Molt al contrari, els gaudeixo minut a minut.
Tot ha pres una importància inusual i no se per quin motiu hi ha dins meu una *serenor* que mai havia sentit.
L'espera es fa llarga, però tot tindrà el seu moment...
Intento, mentre pugui, estar enfainada i que res canvi ni alteri massa les nostres vides (m'agrada com son i no en vull perdre ni un segon )

Moltes gracies a tots per els vostres comentaris, trucades, mails..us sabia aquí, però mai pensava que tant aprop meu. Sou un tresor!!

Us tindre al corrent, però no us amoïneu..ho repeteixo: estic i estaré be!!

Recordeu que no poden en les sargantanes ni talla'n-nos la cua..jajajajajja

Amics: visquem, riguem i somiem, ara que encara podem!!!

Petons a tots!!

AMB VOSALTRES...

Fa dos anys que la sargantana corre per la xarxa en format blog i l'inevitable balanç es força positiu...
Hem crescut..hem conegut gent molt maca que amb els dies han esdevingut amics de debò, hem compartit plors i alegries, n'hem vist néixer uns i apagar-se uns altres, hem somiat, viatjat, llegit i viscut mil histories de la ma d'altres blogaires, hem tingut alt-i-baixos però sempre hem sentit que fèiem pinya i que us teníem aprop...i aixo es el que avui us volem agrair.

La sargantana i l'àngels que a la fi son una mateixa i indivisible..us agraïm tots i cada de els vostres comentaris i de les vostres visites...que a la fi..es el que ens ajuda a creixa i esser una mica millors cada dia

AVUI ES EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA NOSTRA VIDA...

M'HA FET PENSAR...

*Cal llegir per moure l'esperit.
Es l'activitat del propi esperit allò que té valor, no la lectura.
No hi ha llibre important, sino lector important.*

Ho escrivia Joan Granes a El mirall inhumà
i en feia referencia avui la Judit Pujadó a la seva columna del Diari de Girona

Deu esser igualment aplicable als blogs?

SOC A LA FEINA...

L'altre dia llegia que aquesta vaga es un castig al govern; potser si, es cert i el govern mereix sentir-nos i nosaltres hem de castigar-lo (tot i que els hi ha tocat *ballar amb la mes lletge*segur que ho podríem haver fet millor...molt millor!!)

Peró no penso fer-ho a costa del empresari; del petit i mitja empresari que se les veu i desitja per
tirar endavant la seva (i també la meva) empresa sense cap ajuda...
per mantenir la plantilla al complert...
per pagar el sou cada mes...( de vegades fins i tot a costa del seu propi)
per mantenir els comptes sanejats..(dins el que cap)
lluitant diàriament amb els impagats...
amb la banca...(que li ha tancat l'aixeta)
i amb l'administració...(tant estricte per cobrar i tan flexible per pagar)

Jo, que encara tinc feina, me'n vaig a treballar i faré la meva guerra particular, i si al sortir trobo una manifestació, encara m'hi afegiré, perquè al atur, ja hi ha prou gent!!

DIES DE VEREMA...

CLICANT SOBRE L'IMATGE ANIREU AL BLOG DE L'AUTOR J.M. OJEDA

Moments d'esperar l'arribada del sol al camp
de boires i rosada,
de fulles blaves ensulfatades i ploroses,
de peus molls i polsosos

Matins de regues inacabables
de galledes i semals,

de tisores i penjolls plens,
d'esmorzars aprop del pou
a l'ombra de l'ametller i la figuera
jugant amb les sargantanes i les abelles

Dies de riures i converses,
de carreres cep a cep,
jocs de nens amb treball d'adults,
de dinar amb la colla
i de càntirs frescos

I al capvespres en veure
marxar el darrer carretó, respires...
i llavors veus el sol a la pell,
esgotat desprès d'acompanyarte
tota la jornada
i les teves mans de color carinyena
i la fragància del most que t'impregna l'anima

Llavors et dius....son dies de verema!!

CALIDOSCOPI 1

Tinc un vell calidoscopi del color del sol
fet amb un grapat de somnis
i un cor esmicolat...
sospirs de primavera i
unes quantes llàgrimes seques
i si hi miro a traves veig
cançons de colors i
somriures que ballen per sobre els núvols...

COMPOSAR UN POST...

Les mans sobrevolen el teclat
Les lletres reposen en formació mentre esperen esdevenir paraules.
Es el moment màgic d'escriure.
De sobte, tot s'activa; lletres, paraules i frases a la senyal del moviment de les mans, primer lleu i reposat, desprès els dit àgils embogeixen i s'encomanen els uns als altres l'energia i el sentiment...
Com si d'un armonios piano es tractes, i d'una bella melodia les paraules s'arrengleren i s'expresen, de vegades amb tendresa, d'altres amb rabia, però sempre sota la batuta del cor que es qui marca el compas i el tema
Es el moment de rellegir i com un pintor donant l'ultim retoc, escampar una coma aquí..un accent allà
Ja nomes queda afegir l'imatge que sovint es el motiu i el principi de tot plegat; visualitzacio prèvia i publicar!




En un altre ordre de coses, volia recordar-vos que al blog dels racons de Catalunya, estem preparan un post amb les imatges que ens deixi la diada del 11 de setembre; banderes, activitats i sensacions
Ens agradaria poder comptar amb les vostres aportacions, per tant..estigueu alertes i camara en ma!!
Bona diada a tots!!

DESCANS...

Tan sols el descans amb els meus
és capaç d'alleugerir el pes de la jornada