dimecres, 26 de gener del 2011

MATRIOSKA...


Expliquen llegendes llunyanes que en Serguei era un solitari fuster que vivia aprop del llac Baikai a Rusia
Tenia afició per fer petites figures de amb els troncs i fustes que recullia al bosc.
Un dia, quan ja tornava a casa, va trobar un tronc especial, era una fusta blanca molt maca tant que s'en faria alguna coseta ben especial.
Pasaven els dies i no s'acabava de decidir que fer.ne, fins que un matí es va dir, en fare una nina ben bonica per que em fasi companyia
Aixis va esser, la va polir..li va donar uns colors molts vius i macos i la va posar al seu taller
Als matins al arrivar li deia: - Bon dia, Matrioska! i despres anava per feina.
Aixis un dia i un altre i es sentia acompanyat
Un matí va dir: - Bon dia, Matrioska! i va sentir una veueta suau que amb un xixiueix li responia: -Bon dia Serguei
Des de aquell moment en Serguei i la Matrioska parlaven en la intimitat del taller i s'explicaven moltes coses..
Peró ella s'entristi i sota l'insistencia d'en Serguei li va explicar el motiu
-Els pardals de la finestra tenen les seves cries, les sargantanes del jardi, tenen les seves cries..fins i tot el fuster la tenia a ella, pero Matrioska no tenia a ningu seu i aixo l'entristia
A n'en Serguei que no li agradava veure-la trista va començar a pensar com ho podia solucionar.
Es va dir; potser de la fusta de dins seu en podria fer un altre nina, i aixis ho va fer.
El resultat va esser una nina preciosa com la mateixa Matrioska tan sols que una mica mes petita, i la van anomenar Trioska.
Als matins en Serguei deia: . Bon dia Matrioska, bon dia Trioska.
Elles deien:- Bon dia, Serguei i es passaven tot el dia parlant i cantant.
Peró la Trioska entristia, tenia el mateix sentiment que la Matrioska temps enrere
En Serguei ho va soluciona de la mateixa manera i va fer amb la fusta de dins la Trioska una nineta una mica mes petita encara, i li van dir Oska
Ara als matins en Serguei saludava: - Bon dia, Matrioska...Bon dia Trioska...Bon dia Oska i aixis un dia i un altre
Ja es veia venir, i un dia l'Oska va començar a entristir, ara ja nomes podia fer una minuscula figura de la fusta de dins de la nina. Tenia que pensar alguna cosa!
De la fusta de dins l'Oska en va fer una radera figureta pero al pintarla li fa fer uns granas bigotis i el va posar davant del mirall i li va dir:
- Mira, tu ets Ka i ets un home, tu no pots fills ni cries de dins teu.
Desprès posar en Ka dins l'Oska i aquesta dins la Trioska i totes juntes dins la Matrioska, i s'en va anar a dormir.
Al mati següent , al entrar al taller havien desaparegut la Matrioska i tot el de dins seu i mai mes en va sapiguer res i en Serguei es sentia molt sol

Si mai us cau a les mans una Matrioska, assegureu-vos del que te dins, no fos la que encara enyora en Serguei i que guarda dins seu la Trioska, L'Oska i en Ka.


I si voleu...muñeca rusa, una canço d'en J. M. Serrat

18 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

MATRIOSKA..


Cuentan leyendas lejanas que Serguei era un solitario carpintero que vivía cerca del lago Baikai en Rusia
Tenía afición por hacer pequeñas figuras con los troncos y maderas que recogía en el bosque.
Un día, cuando ya volvía a casa, encontró un tronco especial, era una madera blanca muy bonita tanto que penso se haría alguna cosita muy especial.
Pasaban los días y no se acababa de decidir que hacer, hasta que una mañana se dijo, haré una muñeca muy bonita para que me haga compañía
Asi fue, la pulió .. le dio unos colores muy vivos y bonitos y la puso en su taller
Por las mañanas al llegar le decía: - Buenos días, Matrioska! y después iba al trabajo.
Asi un día y otro y se sentía acompañado
Una mañana dijo: - Buenos días, Matrioska! y sintió una vocecita suave que con un susurro le respondía:-Buenos días Serguei

Desde aquel momento Serguei y la Matrioska hablaban en la intimidad del taller y se contaban muchas cosas ..
Pero ella se entristeció y bajo la insistencia de Serguei le explicó el motivo
-Los pájaros de la ventana tienen sus crías, las lagartijas del jardín, tienen sus crías .. incluso el carpintero la tenía a ella, pero Matrioska no tenía a nadie suyo y eso le entristecía

Á Sergei que no le gustaba verla triste comenzó a pensar cómo lo podía solucionar.
Se dijo, quizá de la madera de su interior podría hacer otro muñeca, y asi lo hizo.

El resultado fue una muñeca preciosa como la misma Matrioska sólo que un poco mas pequeña, y la llamaron Trioska.
Por las mañanas Serguei decía:. Buenos días Matrioska, buen día Trioska.
Ellas decían: - Buenos días, Serguei y se pasaban todo el día hablando y cantando.

Pero Trioska entristecía, tenía el mismo sentimiento que la Matrioska tiempo atrás
Serguei lo soluciona de la misma manera e hizo con la madera de dentro de Trioska una niña un poco más pequeña todavía, y le dijeron Oska
Ahora por las mañanas Serguei saludaba: - Buenos días, Matrioska ... Buenos días Trioska ... Buenos días Oska y asi un día y otro

Ya se veía venir, y un día Oska comenzó a entristecerse, ahora ya sólo podía hacer una minuscula figura de la madera dentro de la muñeca. Tenía que pensar algo!

De la madera de Oska hizo una ultima figurita pero al pintarla le pinto unos grandes bigotes y lo puso delante del espejo y le dijo:
- Mira, tú eres Ka y eres un hombre, tú no puedes hijos ni crías de dentro de ti.

Después puso a Ka dentro de Oska y esta dentro de Trioska y todas juntas dentro de Matrioska, y se fue a dormir.

A la mañana siguiente, al entrar en el taller habían desaparecido la Matrioska y todo lo de dentro suyo y nunca más volvio a saber nada de ellas y Serguei se sentía muy solo

Si nunca te cae en las manos una Matrioska, asegúrate de que tiene dentro, no fuera la que aún añora Sergei y que guarda dentro de sí Trioska, Oska y Ka.


Y si queréis ... muñeca rusa, una canción de J. M. Serrat

PS ha dit...

No coneixia la llegenda de les nines russes, ni el joc de noms ni perquè la petitona porta bigoti. Ara me les miraré diferent. Les meves són vermelles ;-)
M´ha agradat molt saber d´elles!

Pere ha dit...

No coneixia aquesta història ni l'origen de les nines russes.
Trobo molt enginyós fabricar una nina mascle bigotut per tallar el cicle reproductiu, sinó acabarien sent nines liliputienses.
Però no acabo d'entendre perquè Matrioska, va abandonar a Serguei.

Bona tarda Sargantana.

Carme Rosanas ha dit...

Que bonica que és aquesta llegenda... jo no la sabia pas.

Gràcies, sargantana!

Joan Rodó i Galiana ha dit...

aquest Sergéi...mira que ficar el Ka dins la matrioska !!! en Sergéi va fer el Ka-pullu. jajaja

Unknown ha dit...

Un dia m'explicaren la història en un contacontes...però no recordava el final. M'encanten les Matrioskes i, curiosament, mai me n'he comprada cap. Un dia...

Garbí24 ha dit...

una gran història, potser és per que no la sabia o per que m'agraden totes les coses que es fiquen dins d'altres...;)

Marta ha dit...

Ohhh
m'agradant tant las Matrioskas, i la llegenda no la sabia, que maca,no???.
I saps mai ne tingut cap i son com un iman, las veig en algun lloc i tinc que treura-las totas..un dia me las regalare, apa.
I quin regalet, una canço del Serrat, que anat escoltant mentre feia el comentari, tot un plaer.
Petonets.
L'altre dia no hi era....em sap greu, super liada amb ex....om, om om!!!!.
una abraçada forta.

Anònim ha dit...

Hara recorde quan jugaba amb les matriosques de la tia de ma mare, hem passava hores jugan en elles a la taula. Ficanles unes dins d'altres.

María ha dit...

Sarganta, gracias por traducirlo.

Un beso.

Assumpta ha dit...

Jo també en tinc una! ;-))
Me la va portar una amiga russa en tornar d'una temporada que va estar a casa seva :-)

Pobre Sergei... quina llàstima que marxessin i el deixessin sol... per què ho deurien fer?

Cromlec ha dit...

Quina llegenda mes bonica. Crec que es una historia que explicaré als meus fills, nets, besnéts, etc ...

De debò, la he trobat molt tendre.

Clidice ha dit...

Corro a assegurar-me que l'última nina no sigui un Ka ;) bona història :)

I. Robledo ha dit...

Un cuento tremendamente tierno, querida amiga...

Nosotros teniamos unas muñequitas rusas de esas, pero la verdad es que ahora que lo pienso, no se donde estarán. Quizas tambien se fueron...

Un abrazo, amiga, y feliz fin de semana

. ha dit...

Desconeixia completament aquesta llegenda! A ca la meva xicota (des d'on t'escric ara) tenen una Matrioska, just ara en acabar de comentar-te aquest bonic escrit, aniré a obrir-la a veure si en Ka porta bigoti.

Jo el que sabia de les nines russes és que són un símbol de fertilitat i fecunditat.

La meva versió lliga molt bé amb aquesta llegenda, moltes gràcies Sargantana.

Per cert, potser sigui massa personal però m'encantaria saber com et dius, tant de temps llegint-te que tinc la sensació com si et mig conegués, ja; i això m'agrada.


Salut i alegria.

zel ha dit...

Que maco, t'estàs convertint en tota una experta en l'art d'escriure... guapa, més que guapa!

Adoyma ha dit...

Tal vez se fuerón a Japón, dicen que son de allí.
Un juguete para niños, que se han convertido en verdaderas obras de arte para adultos.
Creo que cuando los adultos juegan a ser niños suceden cosas como la que has narrado aquí.
Magnifica la ultima reflexión.
Abrazos Sargantana.

sargantana ha dit...

m'en alegro molt de que us hagi agradat...

pere...jo tampoc. trist oi??

joan rodo..no siguis dolent, coi...jajajajja

garbi...ohhh!!

cromiec...moltes gracies, a mi em va fascinar..de debó

antiqva...ya ves que a veces pasa

jordi
estem en contacte..:-))

petons a tots