RENTADOR DE CASTELLO D'EMPURIES,

avui.....

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

RENTADOR PUBLIC DE VILASACRA

Avui he volgut ser gota d'aigua, d'una tormenta de calma. No vull ser més temps humana, vull ser allò que hem vingui de gust. Avui, aigua, decaiguent per les distàncies del cel, notant la corrent i com la gravetat m'enfonsa dins la terra, un cop he arribat al meu destí.

Enlloc de néixer, créixer i morir, vull crearme i viure tot el cicle de l'aigua; intents i sempre rodant món. Un dia donaré de beure a un nen, l'altre seré pixum de gat. M'aixugaré i d'un escalfred solar, volaré fins les altures on no roden ni els ocells, i des de allà, triaré un punt i em deixaré caure novament, per així formar part d'un estany d'ànecs.

S'ha acabat la monòtona vida que portava, sóc gota d'aigua, lliure i alterada. M'exiten les altures, em meravellen els peixos de colors. Avui puc veure-ho tot, puc conèixer el món i les seves entranyes fins i tot.I si encara et queden dubtes de si en sóc capaç, toca'm i un cop t'hagis mullat amb la meva pell de gota, aixuga't i deixa'm viure un temps a aquella tovallola.

Feliç gota que romàn en algun lloc. Mentres llegeixis això, qui sap. Potser sóc aquella goteta que regalima per la teva tassa de tè. Ara sóc calenta i si em faig glaó, seré freda, seré gel.

Màgica la vida, d'un pessic d'aigua, aquell que un dia va voler ser gota.

aiguademar (relats en catala)

RENTADORS PUBLICS

no em direu que no tenen encant!

us imagineu les dones, fen safareig...(mai millor utilitzada la frase), mentres aprofitaven per fer la bugada?

diu que hi habien dos rentades fortes a l'hivern..l'una abans de nadal i l'altre al febrer habitualment.

diu que les bugaderes no sabien rentar si no cantanven, especialment quan picaven la roba o rentaven soles.

deien que si la bogada era ben cantada quedaba mes neta.

sovint les cançons parlaven de bogaderas a la vora dels rius i les cantaven amb un ritme que anava força be amb el moviment de repic del picador

vosaltres direu el que voldreu..pero trovo que tot aixo te un punt de romanticisme que.....jajajajja . elles potser no ho veurien aixis.!!

aquest d'avui es el rentador que hi ha a sant llorenç de la muga. bonic oi?? encara no sembla massa asoleiat