diumenge, 6 de febrer de 2011

PASSAR PÀGINA...



Amb els peus dins l'aigua i la mirada perduda en l'horitzó...he plorat


Es curiós com recobrar coses senzilles i de vegades cotidianes, a les que mai habíem donat un valor excessiu o que no habíem pensat que podíem perdre, ens pugui fer sentir tan be.


Dilluns em reincorporo a la feina, en realitat potser encara no estic a punt del tot, però necessito fer-ho o al menys provar-ho i recobrar del tot la meva vida, que tant m'agradava.



Que tinguem bona setmana!!.

16 comentaris:

Carme ha dit...

Bona tornada a la normalitat, Àngels...

És una felicitat gran i m'alegro moltíssim que puguis passar ja aquest a pàgina.

Una abraçada ben forta, compartint emocions.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

passar pàgina
pel motiu que sigui, ho hem de fer, per recuperar el nostre espai, la nostra ocupació, la nostra vida, el què sentim què és nostre, tens raó...
que et retrobis amb els companys i que la feina sigui com una petita festa, per variar...

apali, bon cap de setmana i salut

Pais secret ha dit...

Vinga doncs, som-hi!

T´envio tota la força que m´és possible enviar-te per aquí i a més a més obro la finestra (per si tarda una mica més en arribar) i d´una bufada te n´envio un grapat més.

Abraçades i petons!

Pere ha dit...

Aquesta platja sempre t'ha agradat molt ... i això es nota.

Bon dia Sargantana.
(I demà a treballar, que va molt bé encara que faci mandra)

garbi24 ha dit...

espero que la reincorporació sigui agradable al 100%.....segur que si.

Pakiba ha dit...

Passar pàgina, sempre i per el motiu que sigui, pensa que mols la fet abans per pogue recuperar la nostra vida, el nostre moment...
Enhorabona que puguis tornar a la normalitat, es bona seyal, i desitjo de tot cor que sigui per sempre.

Un fort petó amiga.

Assumpta ha dit...

Com diria la Carme -que és una dona sàvia- "Ben tornada a la normalitat" ;-))

Deia Dickens que si les penes i les afliccions no existissin, no ens adonaríem ni de la meitat del bé que ens envolta ("L'home maleït que va pactar amb el seu fantasma"... Malgrat el títol, és un dels seus cinc contes de Nadal. Com és sabut, tots acaben bé)

Doncs això és el que t'ha passat... has gaudit d'aquesta meravella de coses senzilles que tens al voltant :-))

Una graaaaaaaaaaaan abraçada!!!

zel ha dit...

És com tornar a la vida, oi? Sort, reina, sort!

sargantana ha dit...

version en castellano

PASAR PAGINA

Con los piesa sumergidos en el agua y la miradaa perdida en el horizonte...he llorado

Es bien curioso como recobrar las cosas sencillas y cotidianas, a las que nunca habiamos dado un valor excesivo, o ue nunca habiamos pensado que podiamos perder, nos haga sentir tan bien

El lunes me reincorporo al trabajo, en realidad, puede que aun no este preparada del todo, pero necesito hacerlo, o la menos intentarlo y recobrar totalmente esa vida que tanto me gustaba

Que tengamos una buena semana!!

Marta ha dit...

Sargantaneta
plorar esta bè, es deixar anar allo que ens sobra per dintre, es buidar-se de emocions sobreras...tot dic jo que soc una gran plorarena.
Feliç de que tornis a la "normalitat",tens per endevant moltes peginas en blanc per anar fent....omplelas de cosas simples i cotidianas, la rsta ja vindra sol.
Mils de petonets, per tu.

Jesús M. Tibau ha dit...

què bonic és caminar de bracet de la vida!

Vida ha dit...

Aquests moments quotidians dels que renegam tant a vegades són una bellesa. Ànims i a continuar...

ANTIQVA ha dit...

Amiga, yo venía simplemente a darte un pequeño achuchón...

Simplemente eso, querida amiga

Montse ha dit...

ei, jo vull ser amiga teva, q he de fer?? :)

fanal blau ha dit...

havia deixat un comentari però veig que no va quedar registrat...
tant li fa, me n'alegro de que passis pàgina!
Espero que la reestrena hagi estat bona i desitjo que tot vagi molt bé!
Un petonet, bonica!

Clidice ha dit...

Que tot torni a ser normal i la resta quedi en una espècie de somni, viure la vida endavant :)