divendres, 19 de novembre de 2010

ESOS LOCOS BAJITOS....

- Dons el meu aniversari es l'onze d'hivern
- No puc trucar a casa perque el telefon es nou i no te ratlla
jugant a les botigues:
-Bon dia, voldria una camineta per fer punxa al llapis
-Un moment que li vaig a buscar al gamatzem

18 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

ESOS LOCOS BAJITOS....

- pues mi aniversario es el once de invierno

- no puedo llamar a casa porque el telefono es nuevo y no tiene raya

jugando a las tiendas...

- buenos dias , queria una camineta para hacer punta al lapis

- un momento que se la voy a buscar al malacen

Pais secret ha dit...

Que bo! De petita també anava a buscar coses al "gamatzem".
M´ha fet riure avui. Petons!

Pais secret ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marta ha dit...

SArgantaneta
ma filla, 5 anyets....estem fent cua a la carnisseria del super i entra un parella molt maca, una noia jove i la seva parella(un noi alemany).

-Mama, mama!!!!!, aquet noi de quina marca es?????.
Al super 20 anys despres encara ruien i nosaltras a horas d'ara ens reiem cada vegada que ho recordem.
Son genials quand son petits, i de grans....mareta que fariem sensa ells.

Molts i molts de petonets, i abraçadas tendres.

fanal blau ha dit...

Si és que...per espontanis, esos locos bajitos són genials...
Un petonet...

Carme ha dit...

Que macos! Fan tanta gràcia!

lisebe ha dit...

jajaj son un cas com un cavás . jo amb uns nebetos bessons al treN:

-Tieta aquests senyor perque es marró??
(era un negret)
Jo- Perque es d'altre pais.. son diferents
- (Un dels meus nebots) Tieta no s'haura ficat al forn i s'ha cremat com jo? (5 anyets) Es que es MOLT LLEIG
Senyor voste es molt lleig (cridant)

I jo tapant la boca de tots dos i somrient com podia...

I es que son un amor quan dormen..!

Petonets preciosa!!

garbi24 ha dit...

aquestes coses aporten bons records.....cal guardar-los be

Deric ha dit...

el meu és el 10 d'hivern

Pere ha dit...

El meu germà de petit sempre volia menjar "marracons".

Bona nit Angels.

ANTIQVA PHOTOBLOG ha dit...

Ay, amiga, que pena no entender los comentarios que ha ido poniendo "la gente"...

Bueno, posiblemente sea que a estas alturas uno va tomando conciencia de que usualmente entiende ya poco de las cosas...

Un abrazo fuerte, amiga (que nunca falten los niños al mundo...)

Vida ha dit...

Jo, amb els meus nebots, en tinc moltíssimes d'anècdotes i massa llargues de contar, però en record una d'especial: enlloc de dir-me "em fa mal la planta dels peus", em va dir que el que li feia mal era la FLOR dels peus...planta, flor, quina diferència hi ha? :)

Ricardo Miñana ha dit...

Esos locos bajitos que viven en su mundo y tanto disfrutan y nos hacen disfrutar.
que tengas un feliz fin de semana.
un abrazo.

Júlia Zabala ha dit...

impagables! :))))

Agnès S. ha dit...

Posa't el cinturó!, que hi ha la pocilia!! la pocilia!!!!

Pakiba ha dit...

El peu de petit sempre deia "mira que pasa el elincontero".
Molt bons, he rigut.

Besitos

De empleado a empleado.
-¿Supistes que fallecio el jefe?
- Si, pero quisiera saber quien fué el que falleció con él?
-¿Por que lo dices?
-¿No leistes la esquela que puso la empresa?!! Decia... y con él se fué un gran trabajador¡¡

sargantana ha dit...

i sabeu que es un vió??
esta clar: un parato volador!!

jajajajajajjajajaj

petons a tots!

zel ha dit...

Jijijiji...jo m'hi troo cada dia...