dissabte, 15 de gener de 2011

LES PERSONES QUE NECESSITEM...



Sempre creia que hi havien persones imprescindibles per mi, sense les que no podria viure.

Malauradament, la vida m'en ha arrebatat algunes i encara soc aquí...(amb ferides, amb buidors, però aquí; de vegades penso quantes llàgrimes s'han de besar per plorar les absències?, si mai es recobre la calma.. o si la ferida resta oberta de per vida... )

D'altre banda, he apres el valor de les persones que senzillament estan al meu entorn, sense mes. i m'agrada que hi siguin! M'ajuden a sentir-me bé i a esser jo.

Potser la meva conclusió avui es que: Ningú m'es imprescindible, però tots em son necessaris

Ho veieu igual??

20 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

LAS PERSONAS QUE NECESITAMOS

Siempre creía que habían personas imprescindibles para mí, sin las que no podría vivir.

Desgraciadamente, la vida me ha arrebatado algunas y todavía estoy aquí ... (con heridas, con vacíos, pero aquí, a veces pienso cuántas lágrimas se han de derramar para llorar las ausencias?, si nunca se recobra la calma. . o si la herida está abierta de por vida ...)

Por otro lado, he aprendido el valor de las personas que sencillamente están a mi alrededor, sin más. y me gusta que esten! Me ayudan a sentirme bien y a ser yo.

Quizá mi conclusión hoy es que: Nadie me es imprescindible, pero todos me son necesarios

Os parece asi?

Carme ha dit...

Doncs sí, ho veig força igual que tu. Imprescindible, ningú, necessàries... moltes persones.

Em fa gràcia la teva frase que l'agafo avui perquè em serveix especialment: "M'ajuden a sentir-me bé i a ser ésser jo" Em sembla important.

garbi24 ha dit...

de sempre s'ha dit que ningú és imprescindible......però jo com tú tinc persones molt necessàries

nimue ha dit...

Potser sí que hi ha gent imprescindible, i quan no estan simplement aprenem a viure sense elles perquè no tenim una altra alternativa...
B7s!

Albert B. i R. ha dit...

L'ésser humà és una animal social i com a tal necessita d'un entorn amb qui relacionar-se. Hi ha gent sense qui, tot i que sí podríem viure, se'ns faria l'existència més complicada. I val la pena tenir-los a prop.

Marta ha dit...

Sargantaneta
imprescindible???, no se, pero hi ha personas que voldrias que sempre estiguesin a la teva vida.
Hi ni han d'altres que millor ben lluny.
Pero de totas maneras, hi han personas a la nostra vida que fan que tot sigui molt mes facil, que no se si necesarias es la paraula, pero que fan que llevar-se no sigui tot un repte....

Mils de petonets.
Abraçada tendre.

Ariadna ha dit...

Ningú m'es imprescindible, però tots em son necessaris.

Full agree.

Jo mateixa ha dit...

Bona conclusió.
Sempre i quan parlem de persones estimades i properes, es clar xq d'indesitjables no cal tenir-ne a prop ni un.

Pakiba ha dit...

Sargantana una entrada molt sentida i en quedo en la última frase, es la realitat més sinsera.

abrçadas amiga.

Assumpta ha dit...

Doncs trobo molt maca aquesta conclusió... Ningú és imprescindible, però tots et són necessaris. M'agrada :-)

lisebe ha dit...

Tota la raó bonica, no som imprescindibles pero n'hi ha persones molt necessaries i que no faltin mai!!

Molts petonetsss

fanal blau ha dit...

Ningú és imprescindible, però és ben bonic tenir ben apropet les persones que estimem i ens estimen.
De fet, la necessitat és aquesta: estimar i sentir-nos-en.
Clar...quan no hi ha correspondència...

Vida ha dit...

Potser no imprescindibles perquè ens hem d'adabtar al que ve: el nostre sentit de conservació i supervivència és més fort que qualsevol afecte, però es fa molt dur prescindir d'algunes persones.

Pere ha dit...

No sé ... no hi ha persones imprescindibles per seguir vivint però hi ha persones molt importants sense les quals la vida perd el seu sentit.
Llavors hem de buscar nous camins per sobreviure ...

Bona nit Sargantana.

helena arumi ha dit...

Potser les absències amb plors inclosos ens ajuden a saber que hi som de pas. Ens ajuden a crèixer i a acceptar que som com una tija novella que belluga el vent.

La teva conclusió és un triomf!

Molts petons!

Pais secret ha dit...

Amb el temps les absències es van fent presents d´una manera més sossegada, t´adaptes i vas tirant o millor, et vas configurant una nova realitat amb noves presències. Tot i que hi ha buits que són irremplaçables.
La conclusió a la qual has arribat també me la vaig fent meva, amb els anys i amb les ensopegades.
Hi ha una cosa que és molt necessària i imprescindible, i no depèn tant dels altres com de nosaltres mateixos, és mirar sempre endavant i no perdre l´energia. Em sembla que tu en tens per donar i per vendre.
Un petó ben fort.

Mireia ha dit...

Ningú m'és imprescindible, però tots em són necessaris
Una frase curta però una reflexió molt profunda. Em sembla que tens tota la raó, podem viure- o sobreviure- sense certes persones però són necessàries en tot moment per viure plenament.
M’ha agradat molt com ho planteges

Audrey ha dit...

Comparteixo la teva conclusió, ningú és imprescindible (és trist però cert), però hi ha persones que em són tan necessàries..., agraeixo tant que hi siguin!.

ANTIQVA ha dit...

Amiga, me consta que ese tal Antiqva te siente como una persona cercana, como una persona de su alrededor...

Estoy seguro de ello...

Un abrazo fuerte

Filadora ha dit...

Molt millor sé necessari que imprescindible. Imprescindible em fa pensar amb Dependència, necessari ho assocïo a Aportació.