divendres, 8 d’octubre de 2010

COQUETERIA?.....NOOOO!!!


Descobrir en la cara d'un senyor gran els rasgos d'un amic d'infantessa, no sempre es agradable. Irreversible-ment penses si ell te esta veien en la mateixa manera.
les pells cauen,
les carns tiben,
els cabells empali-deixen
i la vitalitat s'esvaeix...
sovint s'ha perdut l'inocencia en la mirada
i fins i tot, de vegades el somriure

La sort es que aquí als blogs aixo no passa.
Creixem, madurem...evolucionem, però al menys no hem de patir per les arrugues

hahahahahhaha!
Que tingueu bon cap de setmana!!

12 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

COQUETERIA?...NOOOOOO!!!

Descubrir en la cara de un señor mayor los rasgos de un amigo de infancia, no siempre es agradable. Irreversiblemente piensas si él tiene esta viendo en la misma forma.
las pieles caen,
las carnes tensan,
el pelo empalidece
y la vitalidad se desvanece ...
a menudo se ha perdido la inocencia en la mirada
e incluso, a veces la sonrisa

La suerte es que aquí en los blogs eso no pasa.
Crecemos, maduramos ... evolucionamos, pero al menos no tenemos que sufrir por las arrugas

jejejejejjeje!
Que tengáis buen fin de semana!

TORO SALVAJE ha dit...

Per si de cas jo cada nit li poso crema hidratant al blog.

:)

Petons.

Pais secret ha dit...

Bona idea la del Toro! Jo havia pensat en passar la planxa però és molt millor hidratar-se, no fos cas que ens creméssim.
Quan veus algú de la teva edat i el veus gran, no és només perquè tu en siguis, sinó perquè tu en el fons, et sents jove per dins. I això és el que importa. Petons!

Marta ha dit...

Sargantana
ostres aixo em va passar aquet diumenge.
Em vaig trobar amb un antic company de institut, i el vaig cridar per el nom i el cognom, es gira i em mira, per uns instants em vaig quedar"quieta para", em coneixes-li dic.
Oi tant que si!!!!!
Nomes 38 anys en el temps, jajajaja
Coqueteria???.....No!!!!.
ni poc.

petonets, sempre

Pere ha dit...

De vegades les paraules retraten més que una imatge.
No és possible escriure un bloc sense mostrar una mica de com ets físicament.
Potser els cabells blancs, aquestes arrugues .. no ens faran perdre la intensitat de la mirada i el somriure innocent del nen que estudia la vida.

Bon dia Sargantana.

Carme ha dit...

Aix! la coqueteria...

Bon cap de setmana!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

la mirada, saber veure i veure...

a vegades t'envaeix el sentiment de l'altre y et confon.

salut i bon cap de setmana
passa-ho bé!!

garbi24 ha dit...

L'arruga és maca.....i lo bo és dins

ANTIQVA ha dit...

En cierta ocasión, a lo lejos, vi que se acercaba una mujer que crei que era ella, de joven...

Luego, resulto que era una de nuestras hijas...

Un abrazo, "vieja" amiga

Albert B. i R. ha dit...

En tot cas, les arrugues es pateixen en silenci si l'autor del bloc no en vol parlar!

Pakiba ha dit...

Coqueteria? jo sempre.amb arrugas i amb anys.

sargantana ha dit...

toro
ja saps que diuen: hombre precavido, vale por dos
pero tu el teu blog esteu molt be , maco.
;-))

pais secret
mm'agrada la teva teoria..jajajja

marta
i que son 38 anys??
uff...calla, calla


pere
hi han coses que no em de perdre mai, apreciat pere

tot i que..creu realment que mostrem trets fisics aqui?
no ho crec pas.

carme
que vols.? soms dones...jajajaj
petons reina
i gracies per pasar

joan calsapeu-layret
ostres aixo es una mica enrevesat, no se si ho entenc..
hi pensaré

garbi
i que em de dir sino...jajaj

antiqva
como dice serrat
son esos seres diminutos..esos locos bajitos que se mueven con nuestros gestos..
pero tambien crecen y nos vemos reflejados en ellos.
un abrazo.

albert
tu tan asenyat com sempre, albert..jajajaj

pakiba
i tant...ara lo millor es tenir arrugues de tant de riure. no creus??