COQUETERIA?.....NOOOO!!!
Descobrir en la cara d'un senyor gran els rasgos d'un amic d'infantessa, no sempre es agradable. Irreversible-ment penses si ell te esta veien en la mateixa manera.
les pells cauen,
les carns tiben,
els cabells empali-deixen
i la vitalitat s'esvaeix...
sovint s'ha perdut l'inocencia en la mirada
i fins i tot, de vegades el somriure
La sort es que aquí als blogs aixo no passa.
Creixem, madurem...evolucionem, però al menys no hem de patir per les arrugues
hahahahahhaha!
Que tingueu bon cap de setmana!!
12 comentaris:
version en castellano
COQUETERIA?...NOOOOOO!!!
Descubrir en la cara de un señor mayor los rasgos de un amigo de infancia, no siempre es agradable. Irreversiblemente piensas si él tiene esta viendo en la misma forma.
las pieles caen,
las carnes tensan,
el pelo empalidece
y la vitalidad se desvanece ...
a menudo se ha perdido la inocencia en la mirada
e incluso, a veces la sonrisa
La suerte es que aquí en los blogs eso no pasa.
Crecemos, maduramos ... evolucionamos, pero al menos no tenemos que sufrir por las arrugas
jejejejejjeje!
Que tengáis buen fin de semana!
Per si de cas jo cada nit li poso crema hidratant al blog.
:)
Petons.
Bona idea la del Toro! Jo havia pensat en passar la planxa però és molt millor hidratar-se, no fos cas que ens creméssim.
Quan veus algú de la teva edat i el veus gran, no és només perquè tu en siguis, sinó perquè tu en el fons, et sents jove per dins. I això és el que importa. Petons!
Sargantana
ostres aixo em va passar aquet diumenge.
Em vaig trobar amb un antic company de institut, i el vaig cridar per el nom i el cognom, es gira i em mira, per uns instants em vaig quedar"quieta para", em coneixes-li dic.
Oi tant que si!!!!!
Nomes 38 anys en el temps, jajajaja
Coqueteria???.....No!!!!.
ni poc.
petonets, sempre
De vegades les paraules retraten més que una imatge.
No és possible escriure un bloc sense mostrar una mica de com ets físicament.
Potser els cabells blancs, aquestes arrugues .. no ens faran perdre la intensitat de la mirada i el somriure innocent del nen que estudia la vida.
Bon dia Sargantana.
Aix! la coqueteria...
Bon cap de setmana!
la mirada, saber veure i veure...
a vegades t'envaeix el sentiment de l'altre y et confon.
salut i bon cap de setmana
passa-ho bé!!
L'arruga és maca.....i lo bo és dins
En cierta ocasión, a lo lejos, vi que se acercaba una mujer que crei que era ella, de joven...
Luego, resulto que era una de nuestras hijas...
Un abrazo, "vieja" amiga
En tot cas, les arrugues es pateixen en silenci si l'autor del bloc no en vol parlar!
Coqueteria? jo sempre.amb arrugas i amb anys.
toro
ja saps que diuen: hombre precavido, vale por dos
pero tu el teu blog esteu molt be , maco.
;-))
pais secret
mm'agrada la teva teoria..jajajja
marta
i que son 38 anys??
uff...calla, calla
pere
hi han coses que no em de perdre mai, apreciat pere
tot i que..creu realment que mostrem trets fisics aqui?
no ho crec pas.
carme
que vols.? soms dones...jajajaj
petons reina
i gracies per pasar
joan calsapeu-layret
ostres aixo es una mica enrevesat, no se si ho entenc..
hi pensaré
garbi
i que em de dir sino...jajaj
antiqva
como dice serrat
son esos seres diminutos..esos locos bajitos que se mueven con nuestros gestos..
pero tambien crecen y nos vemos reflejados en ellos.
un abrazo.
albert
tu tan asenyat com sempre, albert..jajajaj
pakiba
i tant...ara lo millor es tenir arrugues de tant de riure. no creus??
Publica un comentari a l'entrada