dissabte, 19 de setembre del 2009

LES PORTES


a la plaça joan tutau de figueres hi trovem aquesta recien inaugurada escultura
pertany al artista oloti quim domene
son cinc portes obertes que representen els cinc continents, unides per un poema de m.marti pol
vol esser el simbol de l'aculliment que fa figueres dels nouvinguts, d'aqui que te les cinc paraules escrites en els diferents idiomes que es parlan a la ciutat.
us en deixo unes imatges i el poema












qualsevol crit resona
mar enlla en un allengua sorprenent
i els cantics entrellacen
neguits i sentiments
fecundament mesclats al llarag dels segles
poliendre de signes
que ningu no pot atribuirse en patrimoni
mes rics serem
com mes diversament
siguem lleials a tota llei de crides
perque el mar que sempre recomença
el simbol de la identitat perdura
miquel marti pol.



a sugerencia de la marta hi he afegit la canço...
tot un encert crec.
gracies!

16 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

LAS PUERTAS

en la plaxza juan tutau de figueres se encuentra esta recien inagurada escultura
pertenece al artista de olot, quim domene
son cinco puertas que representan los cinco continentes, unidas por un poema de m. marti pol
cada puerta tienes una palabrqa escrita en los cinco idiomas que mas se hablan en la ciudad ya que quiere ser simbolo de la aceptacion que figueres hace de los forasteros que vienen a vivir entre nosotros.
os dejo unas imagenes y el poema

Carme Rosanas ha dit...

Un post molt bonic... i les portes també. M'arribaré a veure-les algun dia.

zel ha dit...

I jo, burra de mi, encara no hi he anat...no tinc perdó...petons estimada!

TORO SALVAJE ha dit...

Em sembla meravellós.

Petons.

Azu ha dit...

Precios. Tant el símbol de les portes com el vers de M.Martí i Pol.

Com ara fa molt de temps que no visito Figueras, prepararé un excursio amb la familia.
Una abraçada

Garbí24 ha dit...

Doncs m'agrada....

sargantana ha dit...

carme
si que val la pena..de debo

zel
no pateixis...estaran alla esperante..segur. jejeje

toro
dons si... a mi en van encantar
son especials.i ja sabeu de la meva debilitat per les portes!

azu
el poema estaba garantit..oi?
ep...que si heu de venir...fem una trobada tots plegats..jajajajja
estaria be no??

garbi
m'en alegro.
de vegades fan cada xurro que dius..i aixo??
pero aqui si han lluit
ves per on
petons!

assumpta ha dit...

M'agrada!
Fa tant de temps que no vinc per aquí m'hauré de plantejar fer-hi una nova escapada.
Petons bonica!
;)

Jesús M. Tibau ha dit...

m'agrada veure portes obertes

sargantana ha dit...

assumpta
ara que no fara tanta calor ens vindran a tots les ganes de correr de nou..oi?
avisam i encarrego una tramuntanada de dos ceros..jejejje
molts petons!

jesus
es tot un simbol...es cert
i mes obertes per dins oi? jajajaja
t'en tinc un parell per tu tambe
te les fare arrivar despres.
una abraçada de diumentge

Marta ha dit...

El poema idoni per aquesta exposició. Si hi hagués de triar un disc seria Un pont de Mar Blava de Lluís Llach. Fins quin dia hi haurà l'exposició, es per veure si em puc escapar i venir-la a veure.

la Carme ha dit...

El poema es precioso, lo que la esqultura representa también. Aunque... !No sería maravilloso un mundo sin puertas!

Anònim ha dit...

Miquel Martí i Pol, una gran persona, un gran poeta, però es basa en la seva persona per a escriure paraules tant clares cap a la tolerància i a l'amor envers a la resta de persones, bon post :)

Joan Rodó i Galiana ha dit...

eeep..!! si féssiu una trobada per veure les portes,jo també vull veniiiiir !!!
feu-m´ho saber..!!

Assumpta ha dit...

Ostres, quin post més maco!!

M'agrada l'efecte que fan les portes, m'agrada el que simbolitzen i m'agrada el poema.

Moltes gràcies per apropar-nos-ho!! :-))

sargantana ha dit...

marta
ja veus que he posat la canço...gracies per la ideia.

no pateixs ..no es una exposicio
les han situat permanenment a la plaça juan tutau.
pots gaudirles en qualsevol moment.
un peto, i gracies

carmen
no sabes cuanto me alegra verte aqui. gracias por venir,

si..realmente eso seria lo bello. pero me temo que es una utopia lamentablemente.
muchos besos..i cuidaros..vale?

cesc
sempre deia que el trobava trist..
pero cada cop m'agrada mes.
una abraçada

joan
dons mira potser estaria be i tot..jajajjaja
si us animeu..ja ho sabeu

i tu tambe saps que no cal que fem cap trobada especial..oi?
sempre seras benvingut
una abraçada, maco

Assumpta
si..jo tambe ho vaig trovar encertat.
espero que no nomes sigui una escultura, una estructura de ferro fred.