dijous, 22 de juliol de 2010

REFRESCANT LA MEMÒRIA...



Ara, que una nevera dongui aigua freda o glaçons sense ni obrir-la no es res del altre mon

Quan jo era petita el mes semblant a una nevera que teníem era un cossi de plàstic on posàvem gel o aigua freda i les coses a refrescar.La mare el posava a la habitació mes fresca i fosca de tota la casa
Encara semble que veig els carretons elèctrics que repartien el gel, semblants als que volten per estacions i aeroports plens de maletes; al davant un senyor, dret, fent anar una palanca i sense quasi ni fer soroll amunt i avall amb el seu carregament
Feia una parada al capdavall del carrer, i les dones s'afanyaven totes a sortir amb les seves *puntorres* (unes bosses fetes de malla) a buscar la seva barra de gel
El camí de tornada a casa era un seguir el goteig de les barres de gel de les veïnes.

Aquell gel era joia en dies de calor.
Amb els anys varem prosperar i varem comprar una nevera..pero es clar que tampoc va esser res del altre mon, lo millor es que no gastava llum...jajaj no era mes que un armariet amb un desaigüe..pero vaja..nosaltres ens sentíem els mes afortunats. Ja teníem nevera!!

Quan vaig fer la comunió, varen comprar la nevera elèctrica, i varem poder-ho celebrar amb glaçons a les begudes, que van esser la sensació!!!
l'enveja dels convidats!!

En un altre ordre de coses, explicar-vos que estic problemes amb les meves conexions i equips, tot sovint s'em penja en entrar en moltes de les vostres pagines, el que fa que no pugui visitar-vos com m'agradaria fer.ho.Espero que es solucioni aviat.Estic a titulars desde fa uns dies.Sort que venen vacances i em podre posar al dia!!

12 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

REFRESCANDO LA MEMORIA

Ahora, que una nevera dé agua fría o cubitos sin abrirla no es nada del otro mundo

Cuando yo era pequeña lo más parecido a una nevera que teníamos era un barreño de plástico donde poníamos hielo o agua fría y las cosas a refrescar.Mi madre lo ponía en la habitación más fresca y oscura de toda la casa

Aun parezce que veo los carros eléctricos que repartían el hielo, similares a los que están por estaciones y aeropuertos llenos de maletas; delante un señor, de pie, manejando una palanca y sin casi ni hacer ruido arriba y abajo con su cargamento

Hacía una parada al final de la calle, y las mujeres se afanaban todas a salir con sus * puntorras * (unas bolsas hechas de malla) en busca de su barra de hielo

El camino de vuelta a casa era un seguir el goteo de las barras de hielo de las vecinas.

Aquel hielo era alegría en días de calor.
Con los años fuimos prosperando y compramos una nevera .. pero claro que tampoco fue nada del otro mundo, lo mejor es que no gastaba luz ... jajaj no era más que un armario con un desagüe .. pero vaya .. nosotros nos sentíamos los más afortunados. Ya teníamos nevera!

Cuando hice la comunión, compraron la nevera eléctrica, y pudimos celebrarlo con cubitos en las bebidas, que ser la sensación!
la envidia de los invitados!

Carme ha dit...

Jo també me'n recordo de tot això, perfectament! Quants canvis, oi? I Quins records!

Flieger ha dit...

Sargantana, sóc la nena de Petits Detalls, La caperucita que se comio al lobo. ¿Em recordes?
Torno en el món de blogger amb català després d'un any sabatic d'aquesta llengua.

Un bes molt fort.

Agnès S. ha dit...

Ostres! A mi m'ho havien explicat això.
Però jo, que ja teniem una petita nevera elèctrica, però no se'n feia lús d'ara, per exemple, els ous mai es posaven a la nevera, ni la llet, ni la resta del que s'havia cuinat, que es guardava tapat, i prou, mai vam tenir una gastrointeritis, ni cap infecció...sempre ho he trobat curiós.

garbi24 ha dit...

i abaix al pou? quantes coses haviem posat en fresc....

Clidice ha dit...

no vaig conèixer això del gel i m'ha semblat molt curiós tot això que expliques :) Realment ens hauríem de plantejar que passaria ara mateix si ens diguessin que mai més tindríem electricitat.

Pere ha dit...

Aquestes primeres neveres que funcionaven sense electricitat eren de fusta, folrades interiorment amb xapes de zinc i es deien "geleres" ... Ja! Ja! ara si que que veig que m'he fet gran.

Bona tarda Sargantana.

Mireia ha dit...

la veritat és que sempre he vist la nevera d'ara, però fa uns dies vaig ser en un pou de glaç i en l'ambientació n'hi havia una d'aquestes amb desaigua

Joan/racons ha dit...

Jo també he viscut lo del gel i la arribada de la nevera eletrica, era divertides aquelles barres de gel que repartia el Miquelet del gel.

Albert B. i R. ha dit...

Recordar aquestes coses ens ha de fer veure la sort del que podem gaudir avui. Ens queixem per a tot i abans, amb menys, la gent semblava que era més feliç. Alguna cosa ens està passant.

De cenizas ha dit...

Jo, encara et guanyo, el gel el portava un carro tirat per un cavall¡¡¡¡¡
¡Ai... la memòria!!!!!!


petons.

sargantana ha dit...

carme

si noia..ens fem grans...jajajja

Flieger
i com vols que no et recordi?? et tinc a la meva llista..potser paso per casa teva de puntetes..pero et visito reina...
m¡alegra el que m'expliques..i sere alla tambe, ja ho saps
petonets i estarem en contacte

agnes
dons tens rao..deu esser que les mosques i el bacteris encara no tenien tan mala....pittttttt
jajajajajjaja

garbi24
ostres i tant el pou!!
jo no en tenia pero el de la meva tia..era un tresor
hi sortien melons..empolles de gasosa, cava..jajajajja ja no ho recordaba!!

clidice
segur que ens moriem...
ja veus si et tallen la llum dos dies...tots a plorar
;)

Pere
te rao...habia sentit aixo de les geleres, pero el meu catala es tan deficient que no m'atrevia a dir.ho
jeje
gracies

mireia
jajajja es que aixo meu..ja son rotllos de vella
pero m'ha vingut aixis!

Joan
jajaj tu li saps el nom i tot
lo teu es pitjor!!
jajajajjaja

albert bi r
si noi es el que deia l'agnes.
i ben feliços que erem!!

de cenizas
cavalls??
ostres..mes maco encara!
una abraçada