diumenge, 25 de gener de 2009

M'AGRADA EL MAR...









m'agrada el mar com es:
tendre, rebel, androgin
el mar, la mar, la mar, el mar
indomit. canviant i generos
m'agrada el mar
pont de homes i de cultures,
de somnis, d'aventures...
m'agrada el mar, calmat o furios
m'agrada el mar
perque ens fa l'anim lliure,
perque ens empeny a viure...
m'agrada el mar, callat o remosos.
m'agrada el mar
i els matinals distesos
i els capvespres encesos
del mar de palamos
josepmiquel servia

12 comentaris:

- assumpta - ha dit...

A qui no li agrada el mar???

A l'estu a l'hivern ... tant se val! Sempre és aquell gegant magnífic que ens sedueix ... que ens hipotitza ... com el foc ... mirar-lo, gaudir-lo ... és un plaer !

Com ara ho puc fer poc, quan el veig encara el "valoro més. Avui tampoc el puc veure :( però tenim un diumenge assolejat i sense ventades ni boires ... gairebé no és pot demanar res més per aquestes contrades !
Feliç diumenge !!!!

Assumpta ha dit...

Jo enyoro el mar :-)

I la veritat és que, quan vivia a Barcelona, tampoc és que hi anés massa, però "sabia que era allí"... i quan vius a una ciutat amb mar, la seva brisa, la seva olor, és ben present... i ara l'enyoro...

Unes fotos magnífiques, però especialment la primera :-)) Quina passada!!!

kalidoscopi ha dit...

M'agrada el mar perquè evoca sentiments oposats.
Quan necessito tranquilitzar-me, m'assec mirant el mar i el movimet acompasat de les ones em va gronxant fins que aconsegueixo aquesta pau que necessito.
Quan necessito sentir-me força, el mateix moviment de les ones em va empenyent per dins i m'omple de noves energies.
Quan necessito pensar, quan necessito endreçar els pensaments, ....
Però m'agrada el mar, no la platja a l'estiu.

sargantana ha dit...

assumpta,
oi que es imposible de entendre que a algu no li pugui agradar el mar??es tant viu!!
gracies maca..tambe bon cap de setmana per tu...
un beset!!

a que si que es bonica?? l'albada i el capvespre es la millor hora..m'inspira...jajjaja
i l¡olor..quina veritat tant gran!!
a salabro..a marinada...ummmmm
m'omple el pit..i m'allibera la ment..podria volar!!
;) un peto

es que a l'estiu es diferent...tants de guiris em maten...jeejj al hivern es mes meu...mes intim...no creus??
gracies per pasar, maca
fins aviat!!

sargantana

Jesús M. Tibau ha dit...

ens agrada, el mar.
Això és Palamós, no?

Menxa ha dit...

Les fotos del mar i l'horitzó són un regal genial perquè formen una parella increïble. I el poema és tant bonic, sobretot quan el qualifica de pont, perquè mai m'ho havia plantejat així...

Un petonet i gràcies per passar i mirar-me amb ulls de sargantana :)

sargantana ha dit...

jesus
tens rao ...es palamos. bonic oi??
la meva terra es privilegiada.
gracies per pasar..
;)

menxa
i em va agradar tant el que vaig veura.el teu conte de la lluna em va fascinar!!
ens veurem sovint..
un beset

Ma-Poc ha dit...

Les dues primeres fotografies són precioses! Amb un mar així, és normal que t'agradi ;)

Quim Espinet ha dit...

Molt maco tot,sargantana
L'Alt Empordà es més ferestec
Palamós es més civilitzat

sargantana ha dit...

ma-poc
la mar es algo.....ummm
si esta en calma es bonica..pero quand s'enfada..es millor...jajajjaja

quim
si..tens rao...amb els meus respectes..a mi tambe m'agrada mes l'alt emporda...que em de dir nosaltres? oi
pero cada lloc te el seu encant, tambe es cert
;)

qui sap si... ha dit...

Mirava com es fonia la vela
amb la llum de l’horitzó,
com si fos un dit
senyalant el botó del sol.
Descalça a la sorra
no notava els peus freds,
ni que li pujava cames amunt,
pensant-se que la fredor
era d’un altre motiu.
Semblava que la lluïssor dels ulls
s’apagava amb aquell dia
que feia caure el forrellat
de la nit mes enllà
d’on naixien les ones
que li llepaven el cos.
Sense adonar-se’n
caminava mar endins
buscant l’amor que li havia fugit.

sargantana ha dit...

qui sap si...
..amb tu , un pilot de lletres fan mes que paraules, son sentiments purs...
envejo aquesta habilitat.
gracies
besets de sargantana ;)