dimecres, 14 de gener del 2009

PASSEIG PER LA CIUTAT DEL SILENCI


2 comentaris:

qui sap si... ha dit...

Amb llit de pedra
i matalàs de terra,
amanida de flors
i corona de llorer,
s’acomiaden per un no res.
Veïns amb xalets,
blocs de pisos,
a ras de terra
i fets unes cendres,
i amb tot la mà dels artistes hi és.
Un pas, un impàs,
una buidor plena de tot,
de tot el que no sabem
del que sospitem o volem sospitar.
Ciutat dorment de sants i d’inferns.
Urna de pedra on guardem
dolors i secrets.
La porta d’on encara
no sabem tornar.
El calaix del passat no escrit,
inventari de vides perdudes,
calendaris d’anys caducats.
Botiga de temps finit.

sargantana ha dit...

tu ho has dit....la porta d'on encara no sabem tornar.
boniques paraules.
gracies.
;) sargantana