un cop acabada la disbauxa i la gresca d'aquests dies de carnestoltes arriba el dimecres de cendre, que don pas a la quaresma.
es el dia de l'enterrament de la sardina.
i un cop arriba el sequit de l'enterrament, el notari llegeix el testament del rei carnestoltes, i un cop incinerat devant dels ulls de la multitut vestida de dol..i que plora, es l'hora de menjar sigrons amb arangada, coca i vi dolç. i fins l'any vinent!!
i recordeu....*memento, homo, quia pluvis es. et in pulverem revertis*
algo aixis com....recorda home, que ets pols i en pols has de tornar
6 comentaris:
Quines tradicions, eh???
Són maques!! i Divertides!!!
;-D
I afegim que n'hi ha que a més estan fets pols sempre? jejejeje
Mai he entés perquè se li diu "enterrament de la sardina" si és justament a l'inrevés :-))
Vull dir que el carnaval és la disbauxa, "l'excès", menjar, beure...
Precisament la sardina podria ser símbol del menjar quaresmal més auster, del dijuni i l'abstinència... i com ara comença Quaresma, ara comença l'època de la sardina...
En aquest cas, un cop acavat carnaval, hauriem d'enterrar un pollastre, o un cabrit, o un pernil... hahaha però la sardina no!!
eli
a mi m'agrada tenirles presents, es una mica com cuidar les arrels, si no...perderem la nostra identitat.no creus??
un petonet , maca!
zel
dons mira...ara que ho dius...jajaa ni ha un bon pilot...!!!
tu, vas be??
Assumpta
vaig llegir aixo:
En su origen, este evento nación por motivos religiosos, ya que el día de inicio de la Cuaresma se acostumbraba enterrar un costillar de cochino, al cual se le daba el nombre de sardina, para simbolizar la prohibición de comer carne durante esos días. Hay quienes aseguran que en el pasado, el Entierro de la Sardina era un ritual para atraer la abundancia de la pesca y la fertilidad de los animales, ante un nuevo ciclo de producción
pero...segur que hi han mes versions...jajajaj
sigui com sigui...recordeu a desalar el bacalla per divendres...jejejje
fins aviat!!
Ostres tu, enterraben "un costillar de cochino" i li deien "sardina" jajaja... encara tindré rao, eh? :-)))
No he menjat bacallà, he menjat verdura i un parell d'ous ferrats amb tomàquet que estaven DELICIOSOS!! :-))
Assumpta
dons ben segur que si....
de vedades el sacrifici es fa per menjar carn..o no?? al preu que esta...jajajaj
un bes nina
Publica un comentari a l'entrada