diumenge, 1 de febrer de 2009




mil gotes de pluja


piquen als vidres


del meu diumentge











el meu mon



de llençols i coixins



infinit i llunya


mil petits retalls

cada un te el seu lloc

mal de cap de hivern

5 comentaris:

qui sap si... ha dit...

Cada gota de pluja
em neteja una part
del meu dolor.
Cada gota de pluja
em recorda les tardes
de diumenge compartides
sota la manta al sofà,
mirant entre carícies
el cel cobert
amb taques de gris plomís
i argentada aigua
d’aquells hiverns nostres.
Cada gota de pluja
em porta l’olor
de terra mullada
i l’escalfor que el teu cos
em donava darrera
dels vidres coberts de baf,
i ens amaguen el mon
que hi ha afora,
retallant-nos d’allò
que ens envolta.
Cada gota de pluja
em numera els petons
que no ens podem fer.

Jeroni Maleuff ha dit...

Essencial i bonic, com un bon haikú.

sargantana ha dit...

qui sap si,

no saps lo adient del teu poema...
avui la pluja i les llagrimes s'han barrejat
gracies per enriquir el meu espai amb els teus poemes
;) sargantana


jeroni,
ostres gracies...son els meus primers haykus...i no m'atrevia a posarlos...m'ha fet il·lusio que t'agrades.
aixo m'anima..jejejej

Carme ha dit...

No coneixia el teu blog, sargantana. A mi també m'han agradat els teus poemes. Jo també n'escric a vegades al meu blog.

Le s fotos i tot... tornaré a passar, els blogs poètics `´on els que més m'agraden.

sargantana ha dit...

moltes gracies carme..siguis benviguda al meu raconet.soc admiradora del teus dibuixets de fa molt..jajjaja son especials...
quasi tant com tu.
m'agradara tenirte per aqui..
fins aviat!!
sargantana ;)