i el cap em va volar...
us heu fitxat que a les cases ara ja no hi han teranyines??
es que ja no hi han aranyes??
som mes nets?? o es que ni elles poden conviura ja em nosaltres??
avui, m'he repasat la casa, de debo!...i no n'hi ha cap! ( i no es pas per pulcritut, de debo)
be, la maria al quarto del meu fill, pero ella es cas a banda
que qui es la maria?? jajajajaj be, potser no tindria que explicar.ho aixo..,.
la maria es una okupa que comparteix habitacio amb el meu fill.
te el jaç, al raconet de sobre la finestra.
un tel adosat..envejable i sedos...delicadament teixit, subjecte amb nosesapque, pero resistent i valent.
el meu fill diu que li deixa l'espai, si se li menja les mosques...es una relacio de simbiosi un tant peculiar...ecologia pura!! ja veieu
em te amenaçada si la faig fora....la meva unica esperança es que la maria, sigui un pere o un manel...perque si no ho tenim clar, quand vingui la primavera i amb ella la epoca de cria!
a les cases ja no hi han teranyines, ni aranyes ni formigues
als camps ja no hi han papallones..
deu meu!!! ara que hi penso..!!! quand vareu veura la radera sargantana?????
11 comentaris:
Jo també en dic esteranyinar...i sí que hi ha teranyines, t'ho puc ben jurar... Petons amb ulls de gripau!
jeje... si vols un dia et deixo l'esteranyinador que tinc al meu bloc :)
en mi cabaña del bosque ,y sobre todo en mi mente estan llenas de telarañas ..un beset)
les sargantanes, com les bruixes, es veuen poc però "de haberlas, haylas".
zel
jajaja i ara pregunto...i mosques?? que tens mosques??
jejejejje ;)
ma-poc
eppp que a mi no em cal!!!
de tota manera et dire que vas esser tu la meva font de inspiracio...jijiji
duende
lo tuyo es peor....habla con ma-poc...jejejejje
gracies per el beset....ummmm
oscar
ja em quedo mes tranquila, ara a l'hivern a voltes em sento molt sola, a la meva pedra.
Jajajaja la Maria!! Sí, sí... esperem que sigui un Pere ;-))
La foto és molt xula, eh? :-)
Jo no havia sentit mai la paraula... sempre "treure les teranyines" :-)
hola Assumpta!!
oi que si que es bonica la foto?...pero no es meva....ja em sap greu!jejejej
He vist al jardí sargantanes joves
corrent rere els mosquits i les mosques,
les abelles pol•linitzant els ceps
perquè pugui gaudir
del raïm sense sortir de casa,
la cadernera em visita de bon matí
per dir-me que el verderol
farà tard en la quotidiana presència.
Les formigues treuen els cadàvers
de les mosques
que agosarades han intentat molestar
els meus fills armats
de les pales matamosques,
retirant a més a més les molles distretes
que han caigut del plat.
Ens visita a l’hora de menjar una vespa
que va directa a la carn
i una abella que pregunta educadament
que pot menjar.
A la porta del garatge treballa incansable
entre el ferros l’aranya
que teixeix a mena de bufanda
per les fresques matinades
una teranyina de disseny
amb el secret desig
d’enxampar l’esmorzar,
podria parlar de les festes nocturnes
de cargols i llimacs
que dansen sota la lluna
a l’hora de regar
i algun gripau que els hi conta contes
a la bora del bassal,
mentre les flors coquetes es barallen
per lluir la banda de la pubilla del jardí.
Si la Maria es troba sola
que vingui per aquí.
Des de setembre aproximadament que no n'he vist cap de sargantana, però de ben segur que aviat en tornarè a veure.
Al capvespre comencen a surtir i engalanent la majoria de les parets de les cases, com si volguèssin apropiar-se fins a l'últim sospir de l'escalforeta qu encara resguarden les pedres.
Quan era a la Figuerosa fins hi tot les havia arribat a trovar dins de casa. Ainnnssssss !
;)
M'ho vaig mig imaginar en llegir el post i la veritat és que em va fer il·lusió :)
qui sap si....
la maria no ho se...pero jo ving volant!! aixo es un paradis!!
muaksss
assumpta
quina rao que tens, ara totes dormen...nomes alguna de molt valenta, que aprofita la tebiesa de alguna pared... d'algun raconet a reces del vent
vindran dies millors...
ma-poc
tinc molt qu'apendre de tots vosaltres encara. pero intento fer els deures...jejejejej
no et fa res no??
;)
Publica un comentari a l'entrada