dimarts, 17 de març del 2009


...quan sentis que no pots mes, no cridis, no ploris...deixa que els teus sentiments fluexin per les teves venes fins arrivar a les mans i llavors...escriu, amb la mateixa rapidessa que ara cauen les teves llagrimes...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

quan quelcom ens provoca un sotrac fort, és cert que escriure ens pot donar la mesura justa de les coses i a més és catàrtic!

petons!

Assumpta ha dit...

Ben cert...
i la foto, és preciosa...

A mi m'agrada escriure a mà :-)

Kudifamily ha dit...

Preciós.
Jo fa temps que ho practico, i és increïble veure com les llàgrimes que cauen es converteixen en quelcom bonic de llegir.
Si no et fa res, enllaçaré aquest post en el meu blog, perque tothom ho llegeixi. Crec que val molt la pena.

rhanya2 ha dit...

Sísísí!!! Fa temps que vaig llegir un article sobre el tema i és així... el dolor és almenys inspirador i creatiu.

Eli ha dit...

Jo si et faig cas, no tindrè prou paper per a desfogar-me...
Aixxx...

Garbí24 ha dit...

Doncs si que es un bon sistema , doncs quant estas fotut sempre pots recorrer al teclat i expresar allo que potser no pots dir amb paraules.

sargantana ha dit...

helena,
si...depuratiu i tot..es ben cert!!
un peto,

Assumpta
dons si..no faira gaire vaig llegir un escrit a'algu que habia trobat un missatge sota la porta i no estaba signat..no va sapiguer de qui era perque no coneixia la lletra dels seus amics...no es trist aixo??
escolta..i si pot esser amb ploma....millor encara..no? jajaja
un bes reina!

kudifamily
moltes gracies de nou,
es un privilegi!

violette
dons si....al meins..que serveixi per algo no? jejeje

eli,
ep...dons per paper no quedarem eh!!
tu tranqui bufona....veuras com tot surt be.

garbi24
benvingut!! em fa goig tenirte per aqui.
gracies per les teves paraules
;-)

Carme Rosanas ha dit...

És ben cert, jo sempre ho he utilitzat... és una alliberament, escriure.