dilluns, 30 de març de 2009

empuries

la distancia no importa, lo que cuesta es dar el primer paso

11 comentaris:

Carme ha dit...

Només que hem fet el primer pas, ja estem en camí i això és el que compta.

Els del PiT ha dit...

Primer un i després l'altre, així anem fent (amb cura de no caure...)
avi Gres :)

Lansbury ha dit...

Cada pas que dones es un poc meins de distancia, encara que en falten per donar mils. Un bes pasejant vais la plutja

sargantana ha dit...

carme
dons si noia...tens bona rao.
pero a voltes...fa mandra començar

els del pit
ostres avi.....m'ha fet sentir com una criatureta petita.jejejej

lansbury
una veritat com un temple!!
bona setmana maca!

SALVADOR ha dit...

Hola Sargantana
Tot un plaer que et quedis al meu humil bloc.

Salvador

TORO SALVAJE ha dit...

A mi me da pereza hasta pensarlo.

Besos.

Helena Arumi ha dit...

Un lloc especial, mític per tornar-hi mil voltes i mil voltes emocionar-nos.

Una abraçada!

Marta Rieradevallink ha dit...

La foto té tot el misteri i la llum que desprenen les ruïnes d'Empúries.
Donar el primer pas vol dir implicar-se.

Assumpta ha dit...

Quina meravella de foto!!!

Si, donar el primer pas és important... i molt :-) després ja suposa que has pres la decissió de seguir :-)

sargantana ha dit...

salvador
ens anirem veien ;)

toro
suerte de nuestras alas...!!
gracias por venir hasta aqui.

helena
dons si..s'hi respira historia...natura..m'agrada!!

marta
el primer pas, es com marcar el rumb..oi?? la resta es anar fent...anar seguint el cami.

Assumpta
va esser un moment magic..i la maquina el va captar
tens molta rao.
un peto ...

Quim Espinet ha dit...

El primer pas cap a l'infinit.....