dons si...tenieu tota la rao...ni una mica de sol, pero aixis hi tot hem aprofitat el mati, em fet una ruta fantastique i que us recomano
desde punta falconera fins a cala joncols...
....s'ha execat un vent , que deu ni do!! i plovia...pero el pasatge no ha perdut ni un punt del seu encant...
...caminar per aquestes pedres a cala joncols...us imagineu??
i fins i tot em parlat amb una sirena solitaria que hi habia a la platja....
Els crits de la xicalla em destorben. Però seria injust culpar-los a ells d'aquesta lassitud melangiosa que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi. Tampoc el vent, que bufa amb desmesura, no n'és culpable, ni l'excés de claror que m'obliga a servar les parpelles mig closes. Certament seria còmode i fàcil --i alhora injust-- atribuir el que em passa a qualsevol d'aquestes causes; sé de molta gent que ho fa. Però jo no vull caure en el parany d'instal.lar-me en l'enyor com en una casa buida dins la qual només se sent el ressò dels propis passos.
m. marti i pol
9 comentaris:
Les fotos són precioses, crec que va ser el primer que em va cridar l'atenció del teu blog, les fotos tan maques... i el text... ufff... m'ha fet emocionar. L'he llegit així, com sense pensar el que em trobaria i l'efecte que em faria, com si fos un senzill "peu de foto" i res més i m'he trobat amb aquestes paraules tan sentides del poeta que se m'ha fet un nus a la gola i se m'han humitejat els ulls... Què maco!!!
un aexcursií fantàstica
Els noruegs tenen una dita de la que estan orgullosos que diu que : fan el que han de fer , faci el temps que faci .
Si avui tocaba escursió , tocaba.
Ben fet
Assumpta
gracies nena,
els reis em varen portar una maquina de fer fotos..i desde llavors...quasi totes les del blog son nostres. m'agrada tant!!a voltes...veu mes coses ella que els meus ulls, es una bona aliada...jjajja
i el poema..un bon complement, gracies per apreciar.ho
ets famtastique!!
un peto
jesus
ja pots ben dir.ho...
gracies per pasar, se que vas enfainat. ;)
garbi
dons mira...m'agrada. en prenc nota.
pero es necesita quelcom mes que una mica de pluja i vent per parar una sargantana...jejejejje
bona nit,company
Està clar que la pluja no t'ha pogut "espatllar" el dia. Encara que plogui, amb colors diferents, especials que ens ho fan veure i viure d'una altra manera, tot te un encant especial.
Unes fotografies magnífiques, com a les que ja ens tens acostumats, je,je.
I com a cirereta perfecta del pastís, en Martí i Pol.
Gràcies!
;)
Tots els paisatges tenen el seu encant ja sigui amb pluja, sol o vent, tots te'n fan veure una cara diferent.
I la poesia de Martí i Pol una reflexió perfecte per un dia com avui que hi ha canvi d'hora i es veu més clar el canvi d'estació.
Quants anys fa que no vaig a Cala Jóncols, déu meu, això de ser de l'alt Empordà de socarrel i treballar al Baix i viure a la frontera em fot molt...m'has fet venir unes ganes de perdre-m'hi... Precioses les fotos i les pedres, només els d'allà dalt les reconeixem, oi? Són com les de Garbet...
assumpta
gracies a tu nina..el meu ego ha pujat un parell de punts!! jejejeje
i aixo sempre va be
;)
marta
dons si...a mes el mar, es tan viu que mai es igual, i aixo tambe hi ajuda, sempre es nou...un paisatge per estrenar
zel
pero nina..si ho tens tot a tir de pedra!! que mes vols?? no et pots pas queixar no?
a mes...veig que has apres a estimar.ho tot.
un bon diumentge per tu tambe!!
Jo també hi he anat algun cop. Tinc un amic que té una barraqueta de pescador per allà (i fins i tot hi hem dinat) Quina gràcia veure les fotos!
Sergi
;-)
Publica un comentari a l'entrada