divendres, 20 de març del 2009

ULEILA


la nostra terra ha estat sens dubte en temps pasats ( i ara tambe) lloc d'inmigracio per molta gent, que varen deixar el sur d'espanya (o d'altres indrets) tot el que tenien o no, i varen convertir a casa nostra en casa seva.
metaforicament parlant. m'ha pasat quelcom similar.
vaig coneixer a algu d'almeria...que em va dur( en forma virtual) fins al seu poble..uleila del campo...un indret bonic i petito, com un oasis al mitj del desert. pero el que em va maravillar, no va esser tan sols el poble..blanc i net com tants del sur d'espanya...te una esglesia maquisima...un paisatge ple de ametllers i oliveres..te una llum engrescadora i neta i mil reconets on ve de gust perdres...
pero el que fa especial aquest poble, es la seva gent
son gent que com nosaltres estan orgullosos d'ont venen i del que son. pero el que mes els envejo, es l'unitat que hi ha entre ells, molts son lluny del poble, pero comparteixen una pagina web. que els fa sentirse aprop...es com esser alla mateix
ja sabeu lo tafaneres que som les sargantanes...no vaig poder resistirme i d'amagatotis entraba a espiarlos
vaig anarlos coneixen, a ells..la seva historia i la seva manera de fer
amb el temps, han convertit casa seva amb casa meva
ara, a voltes ,'em vaig al poble, de moment virtualment...pero ja no m'amago...s'han acostumat a tenir una sargantana per alla...i li parlen i li espliquen les seves coses...
us convido a que si teniu ganes de fer un viatge per l'amistad us hi paseu...aqui us deixo el link i puc confirmar-vos que hi sereu ben rebuts...

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

hi farem una ullada , aquets pobles son fantastics i poder coneixer la seva gent encara més

sargantana ha dit...

garbi24

dons si..la vida dels pobles ja s'em fa envejable..pero aquest...ummmmm
escolta noi...jo que em creia la mes trempada..jajaj tu tambe vas d'hora oi? jijijijiji
salutacions!!