*....era com si visques en un altre planeta,
era una nena molt madura, aparentaba mes del 3 anys que tenia.
va pasar, amb la seva samarreta del petit princep i un volum de al menys 300 pagines de * la economia del siglo XX aplicada al ambito rural . tomo III *, mentres canturrejaba fluixet la ultima canço que habia sentit a la radio
la seva mare la seguia amb la mirada desde radera de les cortines de la cuina...
la claudia, s'acomoda entre les branques de la vella olivera del jardi i començar a recitar el conte que tantes vegades li habien esplicat, talment com si el llegis.
si no fos perque el llibre estaba al reves, potser fins i tot la seva mare ho hagues dubtat.
l'arbre es va anar omplint d'ocells, com si allo fos el mes normal del mon, posant la banda sonora a aquella imatge tant pintoresca
els deia:- sera difacil que us pugui venir a esplicar mes contes, ara els tindre que llegir al lluc!!
la mare mentres amb la ma s'acaricia la seva creixen panxona, dibuixa un sonriure i senti com se li escapa una llagrima galta avall...*
20 comentaris:
Molt bonic.
M'agrada.
Petons.
M'agrada molt sargantaneta, ja t'ho he dit!!!
I m'emociona saber que la meva petitona pugui inspirar-te coses tan boniques!
Un petonàs!
toro
tu sempre tan positiu, quan surt a pasejar...gracies
kudifamily
es que es tant cuca!!
un peto a tots quatre i gracies.
a la fi..nomes en se el que m'en espliques. ;)
Que dolç! Sargantana, m'agrada molt!
M'agradaria algun dia poder dir si a aquests concursos , però encara em falta , no tinc prou creativitat literaria . Quant ho llegeixo m'agrada , el dificil es crear-ho .
gràcies per la teva participació, un cop més
Moltes gràcies sargantana per haver-me posat al teu blog. Ja saps que a casa meva sempre ets benvingut.
Petonets,
Marta
Quina història més bonica i quan en podem aprendre d'ella. Les coses no són mai tant simples com es veuen.
Dolçcom la mel amb pera m'ha encantat.
carme
gracies guapa
garbi
no creguis...a vegades es no pensarhi massa.potser nomes es posarsi..vinga animat!!
segur que t'en surts
jesus
es un plaer...
i tu ests tan provocador...jajajja
marta
gracies, les teves paraules m'animen a millorar. un bes
striper
ho celebro...
espero no haberte empalagat..jajaja
una abraçada
gracies per molestar-vos a llegirme,
sou molt macos!!
nanit!!
Osssstreeeeesssssss!!!!
Et prometo que quan he llegit l'edat de la nena i el nom he pensat en la nostra "mini-blogaire-Kudi"!!! pensant que era pura casualitat :-))
I quan he llegit "Lluc"... dic "ja està, tanta casualitat no pot ser" jaja
"La economia del siglo XX aplicada al ambito rural . tomo III" Una autèntica genialitat!!... He "visualitzat" a la petita jajaja amb el "totxo" aquest... i la nena "llegint" el conte :-))
Dolç i tendre... maco de veritat!!
Assumpta
gracies nina, ets molt generosa amb mi.
un peto!
Boniqueta.
Vinc del Planeta Claudia: Molt bonic!!!
jeroni
un encant de criatura...sens dubte
una abraçada
kweilan
benvingut.!!aqui ja saps que: els amics del meus amics...tambe son els meus amics...
jajaj era aixis oi??
gracies
molt tendre
T'ha surtit un relat d'aquells bonics, però boniccccccsss, bonics!
Quanta tendresa transmet aquesta nena per tot arreu, en aquest cas la Clàudia!
;)
usd
es ella que es tendra i la manera en que la seva ens esplica com va creixen...no us sembla??
assumpta
jejejeje..ohhhhh gracies
ara em fa vergonya i tot....
merçi ;)
Ai aquesta nena que ens té el cor robat, eh? Hi hi hi...
avi Gres
els del pit
dons si avi...a mi em fa caura la baba...
a casa son tan ganapias, ja!!
ara en lloc de clatallots els hi donc patadas al turmell
...jajajajjaja
que tingueu un bon dia,
records a n'en sergi. ;-)
Publica un comentari a l'entrada