EL VIATGE

Viatger d’un tren que no és el teu,

ja has perdut l’esma de preguntar-te on vas.

Rere els vidres, entelats pel temps,

mentre el paisatge passa, indiferent com tu,

vas deixant enrere pensaments que es perden

damunt les andanes desertes i grises

de pobles sense nom

No recordes ni la data ni el lloc

de la teva partença,

ni per què va ser aquest i no qualsevol altre

el tren on vas pujar.I tant te fa

Avui (i ahir i demà)seus indolent al teu seient de fusta

llepat per mil natgeres de tercera.

Veus pujar i baixar gent

que et mira displicenti que tu ignores.

La teva vista es perd finestra enllà,

cansada d’erms, fatigada d’un sol que et crema els ulls.

Tal volta, en fer-se fosc,

la llum fugissera d’una llar estranyat’encisarà breument.

Potser tremolaràs.

I, més orfe que mai, seguiràs el teu viatge

admetent,

que encara ets viu.

BRUMARI, de relats en catala