dissabte, 23 de maig del 2009

ESTADELLA...


l'emporda es una terra fantastique i bonica, quasi magica, com molts dels sers que hi viuen

m'en recordo de quan era petita, els boscos, plens de pins i encines

alla es on vivia amb les meves amigues

sabeu que es una dona d'aigua?? es una ninfa...un ser diminut i gracios...bonic i sensual

vivim als estanys i riarols, en els caus del arbres als racons mes profunts del bosc, en petites coves a la muntanya o fins i tot al mar..(qui no coneix les nostres cosines les sirenes??)

som guapes i cucarrones, tenim unes ales com les libelules, bonics colors o formes com les papallones, fins i tot algunes tenen cua com els peixos

ens agrada fer saltirons per damunt de l'aigua; de nit sortim dels nostres amagatalls i juguem, ens agrada la musica i el ball. llavors pentinem les nostres llargues cabelleres a la platejada llum de la lluna, mentres cantem les nostes cançons.

es al capvespre quan aprofitem a rentar la roba que estenem damun les pedres

esplica la llegenda que si un mortal aconsegueix una de les nostres peces de roba, se li tornara d'or i sera ric la resta de la seva vida

encara que no som inmortals vivim molts anys i tenim poders magics...pero tenim que amagarnos dels humans,
sabeu una cosa?? reflectim una llum que deixa enlluarnats als homes i aixis tenim temps d'amagar-nos sense que ens vegin

el moment mes bonic es la nit de sant joan, totes les gogues, que es com ens diuen per aquesta terra, ens reunim per cantar i ballar a la muntanya de la vardera, aprop de sant pere de rodes i quan ja estem cansades tornem al nostre amagatall a sobre d'un nuvol blau que empeny la tramuntana...diuen que per alla on pasa el nuvol deixa un regitcell de felicitat i benestar

el que fa un peto a una gogue aquesta nit...aconsegueix la felicitat per sempre mes

pero...mai, mai....mai diguis que les gogues no existeixen, cada cop que algu diu aixo, una d'elles cau morta en algu raco del mon.

i recordeu: si camineu per la meva terra i de sobte un reflexe us enlluerna, penseu que potser es una gogue que us esta espian...


estadella,
reina de les gogues de roses a l'emporda

13 comentaris:

sargantana ha dit...

traduccion al castellano

L’emporda es una tierra fantastica y hermosa…casi magica; tanto como los seres que viven en ella.

Recuerdo en mi lejana infancia…los bosques, repletos de pinos y encinas…alli vivia con mis amigas

Sabeis que es una mujer de agua??...es una ninfa..un ser diminuto y gracil como pocos…repleto de belleza y sensualidad

Vivimos en los estanques y riachuelos, en los huecos de los arboles, en los mas frondosos ricones del bosque, en pequeñas cuevas de las montañas e incluso en el mar…(quien no conoce a nuestras primas las sirenas?)

Somos bellas y coquetas…unas tenemos alas ligeras como las de las libelulas…otros lindos colores y formas como las mariposas…algunas tienen colas como los peces.

Nos gusta corretear de puntillas por encima del agua de los estanques. Por la noche salimos de nuestros escondites y jugamos..nos gusta bailar y la musica. Peinamos nuestras cabelleras a la plateada luz de la luna, mientras cantamos bellas canciones.

Es al anochecer cuando aprovechamos para lavar nuestra ropa y tenderla encima de las piedras. Cuenta la leyenda que si un mortal se hace con una de nuestras telas se torna oro y sera rico por el resto de su vida.

Aunque no somos inmortales, vivimos muchos años…y tenemos poderes magicos. Pero debemos escondernos de los humanos ( sabeis algo? Despedimos un destello que deja alucinado y entonces podemos escondernos sin ser vistas…)

El momento mas precioso es el de la noche de san juan, todas las goges, asi nos llaman en este pais, nos reunimos a cantar y bailar hasta caer exahustas en la montaña de la vardera, junto al monasterio de sant pere de rodes, y cuando estamos cansadas volvemos a nuestro escondite montadas en una nube de color azul empujada por la tramontana …dicen que por donde pasa esa nube reina la alegria y el bienestar.

El que besa a una goge en esa noche que es el sosticio de verano, tiene la felicidad eterna…


Jamas, JAMAS digas que las ninfas no existen, cada vez que alguien dice eso…una de ellas cae muerta en algun lugar.


Y recordad…si andais por esta tierra mia y de repente un pequeño destello os ciega…piensa que quizas es una ninfa que os esta observando…

Estadella
Reina de las goges de roses.
en l'emporda

TORO SALVAJE ha dit...

Molt bonic.
Clar que existeixen.

Petons.

Kudifamily ha dit...

I tant que existeixen les goges! Només cal cercar-les al teu voltant... sempre ens fan companyia!

Petons sargantaneta!!!

Garbí24 ha dit...

tots creiem en personatges mitologics , que viuen arreu del mon

PS ha dit...

Estadella, en el meu jardí les teves germanes joganeres i entremaliades prenen forma de cuca de llum.

zel ha dit...

Jo segur que no m'hi assemblo en res,tot i ser de l'empordà...ja voldria, ja, tenir aquet tipet de nimfa...jejeje...les goges, quan temps feia que no sentia la paraula, dones d'aigua...

petons!

Lucia Luna ha dit...

ja ho dic jo que com la gent no hi creu, van desapareixent, la imatge és preciosa.
Un petonet.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

pot-ser tu ets una d´elles !!!

jo,per si de cas t´envio un petó.

MentesSueltas ha dit...

Hola, paso a recorrer tu espacio. Me retiro pensando en volver... como el viento.

Te abrazo desde Buenos Aires.
MentesSueltas

sargantana ha dit...

toro
encara que nomes sigui en la nostra imaginacio...?

kudifamily
ens envoltem del que ens agrada oi??
mes petons per vosaltres ;-)

garbi24
si noi...la mitologia es tan apasionant no troves?

zel
jajaj si es per semblar-si...tampoc m'hi puc contar.
pero quina es que no du una ninfa dins??
m'agraden aqueste histories

luluji
gracies maca, pero la vaig treure d'internet. tot i que sempre miro de posar imatges meves..pero despres d'un pilot d'excursions al bosc...no hi vai trovar la model...jajajajjajaj
un peto, maca

joan rodo
ajajaj..em fa molt de goig el teu peto...pero no esperis resultats inmediats...jajaja
he perdut totes les meves facultats magiques.

mentes sueltas
gracias por el aire fresco que me has traido
nos veremos en tu espacio...
otro abrazo para ti ;)

Assumpta ha dit...

Mai de la vida m'atreviria a dir que no existeixen, amb lo bé que s'ha explicat aquesta que ens ha deixat la seva història!! :-))

(La meva sogra és de l'Empordà... serà una d'elles?)

Marta ha dit...

Sempre m'havia pensat que les dones d'aigua eren més pròpies de les llegendes de cultures més al nord, si sabia de la creença entre grecs i romans de les ninfes però hem pensava que el seu record en la nostra terra s'havia perdut.

sargantana ha dit...

Assumpta
dons mira...podria esser
pero no totes les dones de l'emporda son gogues.
el proper dia us esplicare l'historia de les bruixes de llers

epppp i no vull dir res eh!!
ara no em malinterpretis val?
;-)

marta
em don la sensacio que segons els llocs s'els diu diferents noms..ja dins de catalunya mateix pasa.
moltes d'elles viuen al canigo, pero a Occitània hi ha les daunas d'ayga,
a l'Alvèrnia les danne d'aigüe,
a l'Aragó les moras,
a Astúries les xanes,
a Euskadi les lamiak i a Cantàbria les anjanas o mozas de agua.

pero que l'estadella es la reina de les gogues de roses. aixo ho se primera ma...jajajajjaja