dijous, 28 de maig de 2009

LA CAPSA



es evident que tinc mes anys que molts de vosaltres (que no vol dir mes experiencies ni mes sabiduria) pero de vegades quand entro als vostres blogs us veig en situacions que ja he pasat i d'alguna manera me les feu reviure

i aixo es fantastic...no ho sabeu pas be!!

avui, m'ha pasat amb l'Assumpta, quan l'he vist celebrar tan contenta l'aniversari de quan varen començar a sortir junts

jo tambe ho faig aixo, cada any; i cada mes...

vai recordar que tenia guardats els diaris que escribia per aquelles epoques, i els he buscat

ho fem de vegades, es bonic rellegir-los junts i veure com ho vai viure en aquell moment i on som ara.

les primeres mirades, el primer peto...aixo no ho oblidare mai, pero hi han mil petits detalls que s'esfumen i quan els rellegeixes els hi tornes la vida

i a mes ho vius amb la serenor del cami que has fet i l'alegria del que encara tens ganes de fer...


dins la caixa tambe hi ha sortit una rosa seca, unes paraules tendres, un retall de una bandera, petons d'enamorats, mil caricies inexpertes i un grapat de somnis,

alguns ja caducats, i d'altres molts gastats de tan pensar-los

tancare la caixa de nou, perque no s'escapin les ilusions ni perdin l'olor els sentiments..



(es curios...ara al repasar els vostres blogs veig que dec estar conectada telepaticament amb la marina martori o be hem rebut els mateixos estimuls...jejejje


gracies amics!

12 comentaris:

Josep ha dit...

Compte amb els records, no sempre són selectius.

sargantana ha dit...

traduccion al castellano

LA CAJA

es evidente que tengo mas añlos que muchos de vosotros (que no quiere decir ni mas experiencias ni mas sabiduria) pero a veces cuando entro en vuestros blogs os veo en situaciones que yo he pasado y en alguna forma me las haceis revivir
y esto es fantastico!! no lo dudeis!!
hoy me ha pasado con Assumpta, cuando la he visto celebrar tan contenta el aniversario de cuando empezaron a salir juntos
yo tambien hago eso...cada año, cada mes
recorde que tenia guardados en una caja lso diarios que escribia en aquella epoca y los he buscado
lo hacemos a veces; es bonito releerlos juntos y ver como lo vivi y donde estamos ahora.
las primeras miradas...el primer beso...eso no lo olvidare nunca
pero hay mil pequeños detalles que se esfuman y al volver a leerlos les devuelves la vida
ademas lo vives con la tranquilidad del camino hecho y las ganas del que aun quieres hacer..

dentro de la caja tambien habia una rosa seca, unas palabras tiernas, un recorte de una bandera, besos de enamorados, mil caricias inexpertas i un manojo de sueños
algunos ya caducados, otros muy gastados de tano pensarlos
cerrara mi caja de nuevo, para que no se escapen las ilusiones ni pierdan su olor los sentimientos...


es curioso , al repasar vuestros blogs, veo que debo estar conectada telepaticamente con marina martori, o bien hemos recibido los mismos estimulos...jejejej

gracias amigos!!

Carme ha dit...

Jo, que també tinc més anys que molts dels amics i amigues blocaires també pesno sovint que hi ha coses que jo ja les he passat.

En canvi he de confessar que no tinc cap caixa de records. Els que han quedat han quedat i els que no... han volat lliurement. I tot i que ja sóc així de mena, m'adono que quan algú m'ha explicat un record comú que jo tenia oblidat i me l'ha fet recordar m'ha agradat molt recuperar-lo.

Kudifamily ha dit...

Jo també tinc capses de records... i ho dic en plural, perque en tinc diferents: una de la meva vida abans de conèixer en Jordi, una altra amb les coses i cosetes del casament, una altra amb toootes les cartes, notetes i tonteries que m'escrivia en Jordi (ell en té una altra amb les meves, una altra amb petits records de l'embaràs i el naixement de la Clàudia.
De tant en tant n'obro alguna i torno a viure aquells moments.
És com obrir un calaix del teu cor...

Eli ha dit...

Això és que en el fons, no som tots tan diferents...
Entre blogaires sempre pots trobar semblances, o sentir-nos identificats amb el que els passa...
Esta be, això que dius que intentes celebrar-ho cada mes... Jo també intento celebrar cada dia coses bones, i pensar quan me'n vaig al llit que el dia no ha passat envà!
;-D

TORO SALVAJE ha dit...

Doncs fas molt bé.
Encara que yo faig tot el contrari, no guardo res.

Petons.

Mònica ha dit...

Si, deu ser veritat.
Soc molt jove jo :) apenes tinc res dins la caixa, només un parell de petons.

Striper ha dit...

Desitjo que de vegades tambe trobis alguna conexio al meu bloc.

Assumpta ha dit...

Cada mes també Sargantaneta? :-)))

De veritat que aquest post teu m'ha dibuixat un somriure GRAAAAAAAAAN :-)))

Perque nosaltres tenim també els "cumplimesos" o "mesiversaris" (les dues paraules valen jajaja)

- 19: és el meu mesiversari de naixement.

- 22: és el nostre mesiversari de casament.

- 26: el mesiversair de sortir

- 30: el seu mesiversari de naixement

De veritat que no sabia que les sargantanes poguessin ser tan tendres i carinyoses com tu... estic contenta d'haver conegut una sargantaneta així!! :-))

Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac!!!

Luluji ha dit...

T'entenc, és bonic fer-ho sempre que els records siguin dolços i no facin mal.
Un petonet.

sargantana ha dit...

josep
apa que no he se aixo!! jajaj
burja en el pasat es o pot esser molt perillos..i mes quan es molt llarg...jajajajajjajajja

carme
si nena...es enriquidor poder compartir.ho no te sembla??

kudifamily
que bonic...com obrir un calaix del cor.
tens rao
a mes...tu ets molt endresadeta eh nena...jajajaj
un grepat de petons guapa!!

eli
les coses importants s'han de cuidar...

toro
jo he tingut epoques que era im`posible...semblaba que tot tenia valor...
ara em conformo en viure les coses o les situacions...les recordo desde el cor
i a mes es ben cert....
gracies per pasar ;)

monica
l'important no es que estiguin plenes o vuides...
si no sapiguer apreciar les coses ja s'omplira sola..no tinguis presa
un beset

Assumpta
que vols fer-hi?? *dios los cria y ellos se juntan...*
jajajajja

nosaltres celebrem el dia 13...es quan varem començar a sortir i el dia del nostre casament
desde llavors es un numero que m'ha marcat...em segueix.
pero ja m'esta be...

res i tot pot esser important...no te sembla??
un parell de petons

luluji
ja pots ben dir-ho...
de vegades surt la caixa equivocada...
no totes son com aquesta
algunes nomes hi ha que llagrimes i absencies
altres nomes tenen que vuidors
pero son les meves caixes...el meu bagatje.
ja ho deia en josep: els records no sempre son selectius...

bon dia macos!! petons a tots

Els del PiT ha dit...

I que en deu ser de bonic tenir desats aquests sentiments...I tant avi, millor desar això que la roba neta al calaix, oi?

Què dius nano?!?Que li toca a vostè fer feina!
Aquest home...Un bell post bonica!
:)